Aquest estiu he anat de viatge a Istambul, i un dels llocs turístics que vaig visitar va ser La Cisterna. A dins hi havia unes columnes amb el cap de la Medusa (l’ésser mitològic) així que he buscat una mica d’informació sobre aquest lloc.
L’entrada principal de la cisterna (o com es diu en turc “Yerebatan”) està situada davant mateix del museu de Santa Sofía (una de les mesquites mes famoses d’Istambul i una de les 60 més grans, [que per cert ara es troba en obres i costa un ull de la cara entrar i gairebé tot el que veus dintre està en construcció]). Com que no hi havia aigua suficient a l’interior de les muralles que envoltaven la ciutat, durant molt de temps van haver de transportar l’aigua dels rius, però estaven lluny. A les guerres els enemics destruïen els aqüeductes o enverinaven l’aigua, això va portar els turcs a haver de construïr les cisternes on enmagatzegaven l’aigua a llocs subterranis per poder utilitzar-la en cas de necessitat.
Fotografia d'Andrea Sala
Aquest lloc va ser construit l’any 532 en pocs mesos, va ser utilitzat fins al segle XIV. Per a la construcció van utilitzar diversos tipus de columnes romanes de diferents èpoques (té 336 columnes repartides en 12 fileres de 28 cada una, i totes elles situades a 4 metres de distància les unes de les altres). Aquest lloc, que ens recorda un bosc de columnes, ocupa una àrea de 10.000m2 i s’hi pot guardar una capacitat de 80.000m3. Ara s’ultilitza només per al turisme [ens els 30 centímetres d’aigua que té fins i tot hi ha peixos, i la gent i tira monedes perquè els porti sort]. Avui en dia pots arribar a qualsevol lloc de la cisterna, però abans per fer-ho havies d’utlitzar barquetes. Aquest lloc està ambientat amb música clàssica i la llum li dóna un aire místic.
Fotografia d'Andrea Sala
A l’angle esquerre de la Cisterna (Yerebatan) es van descobrir unes columnes escolpides. Els blocs de marbre van ser utilitats com a bases per dos columnes que portaven escolpides la cara de la Medusa. Aquestes columnes criden molt l’atenció del turista, però el més curiós és que no se sap d’on les van treure. Els investigadors tenen diverses teories, opinen que en general aquests blocs van ser escolpits i escollits i portats durant la construcció de la Cisterna només per utilitzarlos com a bases de la columna. Una altra teoria és que, segons la mitologia grega, “Medusa és una de les tres “gorgones”, que són monstres del món subterrani. Una d’aquestes tres germanes, Medusa, amb el cabell format per trenes de serps, tenia el poder de petrificar els que la miraven”. Com que era tradició en aquella època utilitzar les imatges de les Gorgones per protegir llocs d’importància, hi van posar el cap de la Medusa. Una altra hipòtesi és que la “Medusa era una noia molt orgullosa amb els seus ulls negres, el seu cabell llarg i el seu cos harmoniós i estava enamorada de Perseu, el fill de Zeus. Per un altra banda Atena també estimava a Perseu (aquest Perseu devia ser un Casanova.. hahaha) i plena de gelosia va transformar el cabell llarg i suau de la Medusa en una trena de serps, també va fer que les persones que la miressin es petrifiquesin. El mite diu que Perseu va decapitar la Medusa per així adquirir uns poders extraordinaris per vèncer als seus enemics” (vist així la medusa fa llàstima, ja que només per estimar Perseu la van transformar en un monstre i, a més a més, la va matar l’home que estimava). Per això en l’art Bizantí decoren les espases amb el cap de la Medusa.
- Fotografia d’Andrea Sala
Es diu que a la Cisterna (Yerebatan) van posar els caps de Medusa al revés o de costat per “evitar” que poguessin petrificar els visitants. Algunes creencies diuen que la Medusa es va convertir en pedra en mirar-se en el reflex de l’aigua.
[NOTA: He tret la informació de Guides of Instambul i de Todaturquia.com]
Andrea Sala
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz
Andrea, un indret fantàstic! A mi em va impactar!
Caldria arreglar el final de l’article que queda destrotat i posar els enllaços bé, de manera que no es vegin les adreces.
Ànims i endavant!
Quina enveja, Andrea! Viatjar és un plaer que no tothom sap apreciar, i es nota que tu t’enriqueixes amb aquesta experiència. Segueix així!
Recordo la visita a la Cisterna de la ciutat del Bòsfor com una experiència inoblidable i certament impressiona trobar-te amb aquells caps de pedra que et miren fixament…
Per cert, jo em vaig trobar Santa Sofia tancada, o sigui que tu encara vas tenir sort de poder-hi entrar, encara que sigui per un preu car!
I vosaltres, hi heu estat? O potser en algun altre lloc heu trobat personatges mitològics? Expliqueu-nos-ho.
Per cert, algú recorda amb més detall la història de Perseu?
És difícil treballar amb aquesta actualització del bloc! Complicadíssim! però ara queda l’apunt perfecte, no sigui que la Medusa ens petrifiqui abans que arribi Perseu!
Molt bé Andrea, ens ha agradat molt el teu article, encara que no sabiam que havies anat a Istambul.
Encara que ja sabiem de l’existencia d’aquest mite, hem profunditzat més en aquest tema. També ens ha semblat molt graciós el teu sentit de l’humor. Esperem que publiquis més articles!
Ave!
Si tenim la possibilitat de viatjar a Istambul llavors ho farem i la próxima vegada que anem a algun lloc ens fixarem si hi ha alguna cosa relacionada amb mites o alguna cosa relacionada.
No hem estat a cap cisterna nosaltres i ara mateix no ens enrecordem de cap lloc on haguem estat que tingui que veure amb mitologia.
Ave!!
Bon article Andrea!!
La veritat és que jo no he estat a aquest lloc pero per el que veig a la fotografía te que estar molt bé, segurament m’agradaria ja que em van les coses misterioses y l’efecte de la llum dona aquesta impressió.
Sobre el mite de Perseu, cal dir que Perseu era el fill de Zeus i Dànae. Un rei anomenat Plidectes es va enamorar de Dànae i per desfer-se de Perseu, el va enviar a buscar el cap de la medusa. Per poder portar a terme aquesta missió els déus el van ajudar donant-li les sandàlies alades i una espasa corva de Hermes, un escut d’Atena i un casc que el feia invisible de Hades. Desprès de decapitar a la medusa, va començar a fer camí cap a casa, durant el qual es va trobar amb una dona encadenada a una roca, Andròmeda, que va lliberar i la que seria la seva futura esposa.
Ave!
Realment els antics no deixen de sorprendrem!
Podem fer construccions maravelloses i tot a mà.
A mi igual que a l’Andrea també hem fa una mica de pena que aquesta noia acabes am el cabell de serps jajaja.
La vritat es que a mi també m’agradaria veure alguna cosa així.
Vale!
Hola a tots ^^
Andrea que sàpigues que me a encantat l’article.Turquia és molt bonica i té moltes històries (tant mitològiques, culturals o religiosos.La història de la Medusa és molt interessant ja que ella convertia en pedra el que la mirava.
I no és cabells llargs sinó tenia serps en lloc dels cabells.
PD: i perquè no et queixis et comentat l’article en català.
Un petó. Adeu.
Molt interessant. És curiós que giréssin els caps de Medusa… pel que es veu la gent era molt supersticiosa… per col·locar els caps allà i girar-los per por de ser petrificats… però està molt bé!
Aquí s’hauria d’entrar gratuïtament, tothom hauria de gaudir d’aquest lloc!
Medusa era un ésser mitologic la qual era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra i Tenia serps al cap.
(ja el continuarem)
Valee!
hahaha gracies, es que a mi em va semblar molt guai la cisterna…
jo vaig anar a roma en el 2006 ja miraré las fotos aviam si trobu alguna de l’escultura del romulo i el remo o alguna de la ciutat de pompeya i ja faré algun altre article
petooons!
per cert hi ha una foto que no es veu
Andrea, ara ja es veu la fotografia. L’he recuperada de la galeria dels mèdia de l’article. Amb la nova actualització cal vigilar més! Ens en sortirem, ja ho veureu!
Esperem els teus articles de viatges, Andrea. Aracne ja té una secció de viatges que fa goig, i més en farà!
Aquests dies anem molt enfeinats per Premià amb el lliurament del treball de recerca i la preavaluació.
Ens veiem al Parc del Laberint a finals de mes.
Com bé diu la Margalida, esperem la narració d’un altre dels teus viatges. Roma, Pompeia, tu sí que saps viatjar, noia! Coincideixo amb la Sara i la Mar que aquest deix d’ironia amb que algunes vegades acompanyes les descripcions, donen un to fresc a l’article.
Sarah, veig que recordes el mite que vam llegir l’any passat…
Ostres tu Andrea!
que interessant que és aquest article *-*
em sembla que l’estiu que vé aniré a Istambul només per veure la cisterna (o yerebatan).
La mescla de colors amb la música clàssica de fons, crea un ambient místic digne de presenciar. Sembla mentida que fóssin tant supersticiosos ja que una persona que no fós supersticiosa no hagués posat les columnes amb els caps del revés o de costat. Pel que fa als mites de la Medusa, són molt interessants ja que demostra una gran ironia que hi ha a l’amor, perquè com tu bé has dit la pobre medusa troba la mort només per estimar a Perseu (a causa de que Atenea també estimava a Perseu i va transformar a la pobre Medusa en un horrorífic monstre).
Doncs bé, aqui ens despedim, molts petons.
vale
Hola Andrea,
molt interesant aquet article.
He viatjat per tota Europa, pero mai he anat a IStambul o a Turquia,
es un lloc on m’agradaria anar.
L’altre dia vaig introduir al Glossari del Moodle de llatí, el mite de la Medusa, doncs mes o menys ja em conec la història.
Felicitats!
Epero poder anar a Istambul algun dia.
Pingback: Medusa en el MAC | Itinerant la Barcelona més clàssica