FITXA TÈCNICA

• Nom original: Ágora.

• Director: Alejandro Amenábar.

• Guionistes: Alejandro Amenábar, Mateo Gil.

• Any d’estrena: 2009.

• Durada: 126 minuts.

• Repartiment: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac, Ashraf Barhom, Michael Lonsdale.

• País d’origen: Espanya i Malta.

• Idioma original: Anglès.

• Gènere: Drama històric.

ARGUMENT

Ágora es desenvolupa a la ciutat d’Alexandria, actual Egipte que aleshores era Roma, l’any 391 dC. La pel·lícula es centra en la figura d’Hipàtia, una jove dona que ensenya matemàtiques, astronomia i filosofia als fills de les famílies importants d’Alexandria. Dins del recinte on Hipàtia imparteix les seves classes, també es troba la llegendària biblioteca d’Alexandria, que guardava tota mena de papirs i tauletes des dels principis de la humanitat.

Paral·lelament, al carrer cada cop hi havia més gent que es burlava i ofenia al déu greco-egipci Serapis perquè el consideraven “un déu pagà”. Onze anys enrere, l’any 380 l’emperador romà Teodosi va decretar l’Edicte de Tessalònica, el qual proclamava el Cristianisme com a religió oficial de l’imperi romà. Així doncs després de segles de persecussió cap els cristians, ara els perseguits serien els romans que no acceptessin a Déu. Per una altra banda els cristians van saber guanyar-se la confiança dels romans més pobres i els hi van donar un motiu per a seguir vivint, un somni pel que lluitar. Era clar l’enfrontament entre els partidaris del Cristianisme i els del politeisme. Un clima de violència no va trigar en estendre’s per la ciutat.

La biblioteca que fins llavors havia sigut exclusiva pels mestres i els seus alumnes, va passar a ser per a tots, inclosa pels cristians. Hipàtia, el seu pare (Teó d’Alexandria, l’últim director de la biblioteca), els seus alumnes i esclaus no van poder evitar que els cristians entressin i ho destruissin tot, com a acte de venjança pels anys de patiment i humiliació. Afortunadament Hipàtia va poder salvar alguns papirs amb l’ajuda del seu fidel esclau Davo.

Els cristians cada cop són més poderosos fins que la ciutat d’Alexandria sota la seva influència. A més a més Davo decideix unir-se als cristians i deixar a Hipàtia: és la seva oportunitat si vol ser lliure.

Hipàtia es troba sola i no és acceptada per la major part de la població que ja és cristiana. Hipàtia és una dona soltera i lliure, astrònoma i matemàtica encara admirada per alguns dels seus antics alumnes o altres savis. Però va ser el fet de no acceptar el Cristianisme com a religió el que va portar al bisbe Ciril d’Alexandria a ordenar la seva lapidació, és a dir morir apedregada. Davo, ja cristià però commogut per l’infortuni d’Hipàtia, decideix acabar amb la seva vida i així acabar amb el seu patiment.

Escena de la pel·lícula Ágora en què Hipàtia descobreix el moviment el·líptic de la Terra:

TRÀILER

CRÍTICA

Segons les crítiques de diaris i d’especialistes en cinema exposo les meves conclusions.

Per una banda és una pel·lícula força fidel als fets i personatges reals i la història i és fàcil de seguir. Ágora ens mostra diversos aspectes: la situació històrica-social que Alexandria està vivint i la situació científica a finals del segle IV centrant-se en la figura d’Hipàtia. A més a més de la saviesa d’Hipàtia, també se’n parla de la condició de dona i dels seus sentiments més íntims i humans. Crec que aquest drama històric ens apropa al personatge d’Hipàtia, màrtir de la ciència i feminista, i ens mostra amb força èxit què va passar a Alexandria a partir de la proclamació de l’Edicte de Tessalònica i la més que aparent decadència de l’imperi romà.

La biblioteca d’Alexandria va ser fundada el segle III aC per l’emperador Ptolomeu I (governador d’Egipte després de la mort d’Alexandre el Gran que després fundaria la seva pròpia dinastia). Es tracta de la biblioteca més gran de tots els temps i es calcula que hi conservava uns 900.000 manuscrits. Ptolomeu II, fill de Ptolomeu I, va nomenar bibliotecari a Zenòdot d’Efes qui tenia la funció d’ordenar i catalogar tots els manuscrits de la biblioteca i els nous volums que anaven arribant d’altres indrets. Dins la biblioteca hi havia filòlegs i filòsofs que es dedicaven a estudiar i corregir les obres. Els filòlegs s’encarregaven dels àmbits humanístics i els filòsofs dels àmbits científics.

Hipàtia fou filòsofa i mestra d’astronomia i matemàtiques a la biblioteca d’Alexandria, a Egipte. Va néixer cap el 355 dC a Alexandria i hi va morir el 415-416. Era filla de Teó d’Alexandria, també mestre a la biblioteca d’Alexandria. Hipàtia va viure l’Edicte de Tessalònica (decretat el 380 dC) en que l’emperador Teodosi va proclamar l’oficialitat de la religió cristiana a l’imperi romà. Cal recordar que el 313 l’emperador Constantí I va acceptar el Cristianisme com a religió, juntament amb la religió romana politeista. Però una vegada el Cristianisme fos la religió oficial de l’imperi romà, els déus olímpics van entrar en decadència.

Però per una altra banda, els crítics opinen que la pel·lícula amb prou feines commou al públic per la seva trama massa lineal i regular i que les les escenes més emotives d’Ágora són les més íntimes que alhora són les menys rellevants en l’argument.

Per últim haig d’afegir que el director ha narrat els fets amb massa subjectivitat tractant-se d’un drama històric i que culpa un sector de la societat de l’incendi de la biblioteca d’Alexandria, de la mort d’Hipàtia i el declivi de Roma. Crec que els personatges històrics no es poden dividir en “bons” i “dolents” perquè sovint les persones ens equivoquem, però això no vol dir que fem altres coses bé. No podem culpar a un bàndol en exclusivitat perquè estic segura que l’altre també haurà comés errors. La història s’ha de tractar amb objectivitat. Tot i així Ágora va guanyar set premis Goya i va ser la segona pel·lícula més premiada de la quatorzena edició dels Premios Goya.

Estic d’acord que els millors moments de la pel·lícula són els més íntims que també són els més irrellevants i el més provable és que tampoc siguin verídics, sinó fruit de la imaginació dels guionistes. Però haig de dir que Ágora m’agrada molt i crec que un bon drama històric ha de tenir aquest tipus d’escenes per guanyar-se al públic, sense tampoc excedir d’elles perquè deixaria de ser històric. En conclusió, crec que es tracta d’una pel·lícula de bona qualitat i que algunes crítiques són injustes amb ella.

A partir d’ara reflexioneu sobre l’incendi de la biblioteca d’Alexandria i la pèrdua de milers d’obres úniques abans de cremar els vostres llibres el dia de la revetlla de Sant Joan!

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí