El curs passat també va ser prolífic pel que fa a les produccions literàries. L’alumnat de Llatí de quart va jugar a fer d’Ovidi i intentar imitar l’estil d’aquest gran poeta romà a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics. Aquí en teniu tres de ben diferents. Esperem que us agradin i ens agradaria que hi busquéssiu les similituds amb les narracions d’Ovidi.
Gelosia (de Sara Cañizares)
Il·lustració de Sara Cañizares
Malgrat que no estimava cap home, els volia a tots per ella.
Un dia, Cupido la va castigar per ser tan vanitosa i va fer que Gelosia s’enamorés d’un noi que vivia a Terme i es deia Laertes. Aquest noi, però, estava promès amb una noia molt maca de cabells daurats anomenada Kathleen.
Gelosia, plena de ràbia, s’estirava els cabells cada cop que els veia junts; quan es besaven, quan s’abraçaven… Llavors va decidir matar Kathleen.
Venus, en adonar-se de la intenció de la nimfa, no li va permetre destrossar la feliç parella i va convertir Gelosia en un espectre. La nimfa deixà de sentir els peus tocant el terra, els braços es tornaven transparents fins a desaparèixer i el seu bell rostre s’esvaïa com fum emportat pel vent.
Gelosia encara vaga pel món i, per satisfer-se, fa que les noies i els nois se sentin gelosos cada vegada que veuen el seu amor a prop d’una altra persona de manera afectuosa.
Els pilots de la Península Ibèrica
(de Carla Asensio)
Tot i això, però, els homes no sabien pilotar gaire bé. Un d’ells, d’amagat va agafar el mapa on estava situada la cova i va anar-hi. La seva sorpresa va ser tan gran quan va veure que el tresor era un anell, que creia que era una broma. Ja de tornada, en veure que els seus companys no trobaven el mapa, es va empassar l’anell i va intentar cremar el pergamí, però amb tan mala sort que la flama d’aquest va incendiar tota la base. Tots ells van morir, però el poder secret de l’anell, que havia pertangut a un déu, va fusionar l’ànima dels homes amb els avions, convertint-los en mosquits.
Ara mateix, els mosquits ens piquen perquè busquen el “tresor” i saben que el company els va traïr se’l va empassar. Però com que no saben pilotar bé, xoquen contra el nostre cos i no arriben a anar a la boca.
Costas (de Cristina Bellido)
Costas però, no era un jove fàcil d’impressionar i va defugir la mirada d’Apol.lo ja que, tot i que el déu li resultava força atractiu, ell estava perdudament enamorat de Lina, una noia del poble.
D’aquesta manera el jove el rebutjà de mala manera ja que era una situació molt violenta per a ell, i va fugir cap a les roques on havia estat buscant petxines. Apol.lo es va enutjar moltíssim per haver confessat el seu amor a un humà i que aquest es cregués capaç de refusar-lo. Així Costas, mentre saltava entre les roques, es va sorprendre del color rogenc que prenia el seu cos, que la seva pell s’endurís i s’enrabià, però quan va voler tombar-se per cridar Apol·lo ja era massa tard, no pogué perquè havia esdevingut cranc i des de llavors viu per sempre entre les roques, retrocedint i caminant cap als costats com si encara busqués petxines.
L’enhorabona més sentida, noies! Sou realment els col·laboradors perfectes pel llibre El Fil de contes mitològics, obert a tothom!
Veig que el curs passat a Badalona no només vàreu llegir la meva adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi (ed.Teide) sinó que també vàreu fer cas de les propostes de treball que suggeria a Expressió escrita. Moltes gràcies, Teresa!
També sou artistes! Ara a més de l’àudio, faltaria il·lustrar aquestes recreacions si les voleu incloure, és clar, en el llibre virtual que elaborem. Són prou boniques per no immortalitzar-les! Animeu-vos a fer-les i, quan les tingueu, pengeu-les just abans de cada recreació!
La Sara va dibuixar una Gelosia realment corprenedora, ja ho veureu. Sara, envia’m l’arxiu perquè pugui incloure’l. Mentre no pugueu obenir l’adreça edu365 ho haurem de fer així.
Ara ja podeu veure la pobre Gelosia, torturada pels seus negres pensaments i l’eterna contradicció que la corseca. Què us sembla?
Hola!
MOlt macu el dibiux:)
La primera part de la història em recorda la hist`ria de Eco Himfa.
M’equivocu?
Ben fet el treball!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Monstres, el somni de la raó
Salve!!!
Molt bos article, i molt bon dibuix per cert.
-La primera il·lustració i l’article, em recorda l’história d’Eco, una nimfa que es va enamorar de Narcís, un noi que al final es va morir, perquè s’estimava a ell mateix. Eco es va consumir, i va transformar-se en una veu, però que només sona quan algú li dóna la veu al parlar en llocs tancats.
Salve!
Bon treball i bona imaginació!
Penso que els tres mites estan molt bé i estan molt ben trobats. La veritat és que m’han recordat molt a les metamorfosis d’Ovidi per la seva estructura. M’han agradat molt els finals de les últimes dues històries perquè trobo que estan ben pensades i tenen sentit.
En definitiva, molt bon treball i bon dibuix
VALE!
Avete!
Molt bon treball, m’han agradat molt aquestes històries, tenen un semblant molt gran a les narracions d’Ovidi i en especial m’ha agradat molt la dels mosquits ja que em sembla que s’ha de tenir molta imaginació per relacionar una cosa amb l’altra.
Vale!
Salve!!
Abans de tot, felicitats per la creació de nous mites!
Sempre està bé llegir creacions d’alumnes com nosaltres els quals parteixen d’una base com és la d’Ovidi.
Quan els llegeixes de seguida et dones compte de la relació que tenen amb els mites d’Ovidi: intervenen nimfes, déus, humans que traeixen als companys, humans que gosen portar la contrària a déus, càstigs, ciutats gregues, i sobretot noms coneguts, com Apol·lo.
El que més em crida l’atenció és el fet de què, com en el primer mite ens explica, el nom de la protagonista (Gelosia), dóna lloc a un sentiment que tenim actualment i tots l’hem sentit alguna vegada.
Penso que, com deia Ovidi, les metamorfosis que ell escrivia donaven resposta a preguntes sobre la creació i el ”per què” del món, i la forma més correcta i concreta és utilitzant el mateix nom al mite i arribar a la conclusió del ”per què”.
Vale!!
Salve!
Primer de tot, m’encantan tots tres textos. S’assemblen molt als d’Ovidi. Segueixen la mateixa estructura, o al menys es el que em sembla a mi. Primer expliquen les característiques del personatge, desprès l’història de que li passa als personatges i per últim la seva metamorfosi.
El que m’ha agradat més de tot tres és el de Gelosia, de Sara Cañizares. Em sembla un text molt ben redactat i molt ben pensant. M’hagues agradat tindré més temps al examen per poguer pensar millor una història.
Felicitats a totes tres autores. Em semblen uns textos molt ben fets!
Vale!
Salve!
Enhorabona, m’han agradat molt les histories i són molt originals.
On d’una manera molt original s’explica el perquè de la gelosia, dels mosquits i dels crancs.
També m’ha agradat molt el dibuix on està molt ben representat el patiment i dolor per no poder tenir algú que vols.
Vale!
Salve!
La veritat es que tots tres mites són fantàstics, tots m’han agradat molt.
Jo si que l’he trobat semblances: els mites d’Ovidi expliquen una historia que dóna un significat a preguntes que en aquella època no es sabien respondre. A més, tots els relats d’Ovidi acaben amb una metamorfosis.
Aquests tres detalls són els que m’han fet reconèixer aquests textos com a textos d’Ovidi.
Cal dir que, encara haver trobat algunes semblances amb les narracions d’Ovidi, aquests relats són molt originals i no he aconseguit trobar cap del d’Ovidi que, pel meu gust, se’ls assemblés.
Felicitats noies!
Valee! 🙂
Salve!
Primer felicitar a aquests tres autors que han creat unes narracions molt i molt bones.
Crec que les semblances amb els mites d’Ovidi són bastant clars. Les tres narracions comencen amb una petita introducció dels personatges i del lloc on es produeix l’acció. Més seguit apareixen els inconvenients i el que seria el nus de l’acció. Per acabar normalment el personatge principal que és el que ”ha fet el mal” és castigat (encara que moltes vegades no ho mereixen).
Per aprofundir en aquest article, parlaré més detalladament de tots tres.
El primer m’ha agradat molt, ja que la gelosía sempre està present en una parella. M’agrada molt la quantitat d’adjectius que utilitza perquè ens poguem imaginar la transformació. La diferència més significativa és que aquesta transformació no és ni en animal, ni en pedra, ni en planta, és més complicat. Però en tot cas crec que és una bona narració.
La segona narració m’ha semblat molt i molt original, encara que hi hauries de fer una altre per poder explicar que els mosquits apareixen normalment a l’estiu i que hi són present arreu del món. En tot cas destaco la originalitat d’aquesta narració.
Per acabar la tercera narració és un altre exemple de originalitat. És genial el que podem fer amb temps, ganes i sabiesa. La història del cranc sí que em recorda més a un mite d’Ovidi. I ara, cada cop que em trobi a un cranc, m’enrecordaré d’aquest text.
M’hauria agradat poder haver tingut més temps en l’examen, i així poder aprofundir més en una narració.
Felicitats als tres autors!
Salve!
Felicitats per aquestes histories, estan molt ben trobades. Com a les histories de Ovidi fa que ens adonem de perquè de coses i sentiments que son molt habituals a la nostre vida quotidiana.
La que més m’ha agradat és la de la Gelosia de Sara Cañizares, els personatges es comporten com els deus de las histories d’Ovidi i esta tot molt ben trobat i lligat.
La il•lustració també m’agrada molt, expressa molt bé el sentiment de gelosia.
Salve!
Molt bones narracions, crec que s’han trobat molt bé els recursos que feia servir Ovidi en les seves històries. A mi personalment m’ha agradat més el de Gelosia. M’ha agradat que aquesta noia, amb la seva avarícia per conquistar homes i creure’s molt bella, acabi convertint-se en espectre que, avui en dia existeix en forma de sentiment. A més el dibuix representa la noia molt bé!
Vale
Salvete!
Moltes felicitats a les autores d’aquests tres mites tan semblants a textos d’Ovidi, fer histories així ho veig molt original, i vosaltres tres heu conseguit que ho siguin.
El que més m’ha agradat és el text de la Sara Cañizares, a de més del dibuix tan maco!
La gelosia és un sentiment que sovint sentim i expressar-la en un mite ha sigut molt encertat.
Veig que finalment heu sabut copsar el sentit dels mites que hem estudiar: interpretar la realitat, buscar-ne el orígens, d’una manera no científica. És un primer intent de raonar sobre el per què de les coses que ens envolten. M’agrada comprovar que alguns que no ho teníeu clar el dia de l’examen, finalment ho heu interioritzat.
Alguns de vosaltres, especialment la Paula, heu fet una anàlisi detallada dels elements ovidians en les diferents narracions, segur que a les companyes els agradarà veure com traieu profit del seu esforç i n’enteneu el procés de reelaboració.
Pel que fa a les referències al temps de l’examen, a mi em va semblar que, llevat de comptades excepcions, el problema és que no sabíeu enfrontar-vos al procés de recreació. No es tracta només d’inspiració i competència a nivell escrit, sinó que cal tenir clar l’estil i l’estructura dels textos llegits.
Salvete!
Crec que aquestes imitacions de las narracions de mites clàssics estan molt ben fetes,la narració que més m’ha cridat l’atenció i m’he ficat més en la história, és en la de Gelosia, fet per la Sara Cañizares. Si em diguessiu que aquest fragment és d’Ovidi, fins i tot m’ho creuria. Volia felicitar a tot els tres per aquesta imaginació i aquesta manera de veure les coses tan semblants a les d’Ovidi.
Valete!
Primerament felicitar per el dibuix i les autores dels mites.
Es reflecteix clarament l’essència d’Ovidi en aquests mites. Les tres Narracions comencen amb una petita introducció dels personatges i del lloc on és produeix l’acció. Més seguit apareixen els inconvenients i el que seria el nus de l’acció. Per acabar normalment el Personatge és castigat (encara que Moltes vegades no ho mereixen).
M’agraden l’originalitat del dibuixos i com recrea clarament el sentiment de gelosia.
Salvete!
Primer de tot felicitar a les autores d’aquests meravellosos mites no tothom té la capacitat de crear mites tan bons com aquests, de debò són narracions molt bones.
Les semblances amb Ovidi són clares, les narracions comencen igual, amb la descripció dels personatges i el lloc on es desarrolla l’acció, en el nus de la narració trobem també semblances, les tres narracions presenten els inconvenients i poc després el càstig que recau sobre el personatge.
M’agrada’t molt el relat de Gelosia, ja que es un tema molt present en les relacions a qualsevol edat, i em sento una mica identificada ja que jo ho sóc bastant. La manera d’explicar la transformació tan característica d’aquesta narració és molt extensa per tant que et pot fer una imaginació més complexa, gràcies.
Totes tres narracions, torno a dir, que són molt ben elaborades és nota la feina d’aquestes tres noies, felicitats!
😀