Lectures d’estiu II: “El jardín de Hipatia” d’Olalla García

Des que es va desvetllar la notícia que Alejandro Amenábar estrenaria al setembre una pel·lícula sobre la filòsofa Hipàtia d’Alexandria, és evident que ha resorgit amb força aquesta figura i l’època convulsa que li va tocar viure. A El fil de les clàssiques, per exemple, podeu trobar un interessant article, profitós no només per la informació que conté en ell mateix, sinó també pels enllaços que es poden seguir tant des del redactat en si com en els enriquidors comentaris posteriors. Seguint aquest fil (i mai millor dit) podem trobar dues recomanacions bibliogràfiques sobre el tema: Hipatia: mujer y conocimiento de Dora Rusell o la biografia novel·lada La mujer que amó la ciencia de Pedro Gálvez.

Potser perquè aquesta oportunitat de posar el món clàssic en el punt de mira general també té el  perill de convertir-se en oportunisme, confesso que vaig comprar El jardín de Hipatia amb una certa prevenció i encara més per la imatge de la portada, que fa una clara referència al cartell de presentació del film.

portada_hipatia

Posteriorment m’he assabentat que a la segona edició del llibre, que està a punt de sortir, s’ha canviat el disseny de la portada. Us prometo que no hi tinc res a veure…

portada-hipatia-2

Però he de dir que la incertesa va durar ben poc ja que, tot just obrir-lo, l’acurat apèndix final, on es detallen les fonts documentals  en què es basa el relat, em va semblar garantia suficient del rigor científic de la historiadora madrilenya Olalla García.

Què hi trobareu en aquest jardí, si us decidiu a visitar-lo? Doncs comprovareu que la científica no n’és pas la protagonista, però el seu esperit plana per tota el llibre, des del principi al final de la història. La trama gira al voltant de la peripècia vital del cavaller Atanasi de Cirene, però l’autora aprofita per fer un retrat de l’etapa final de l’Imperi romà d’Orient: la bicefàlia de poder entre l’Església i l’Imperi genera tensions que repercuteixen en la persecució contra les minories cristianes dissidents, jueves i paganes. Tots sabem qui acabà guanyant aquesta lluita entre el fanatisme i el seny, oi? Repasseu, si no, què us diuen els llibres d’història sobre l’Edat Mitjana i veureu quants en van haver de passar, d’anys, fins arribar al Renaixement i amb ell el reconeixement del saber clàssic.

En fi, com en altres ressenyes que podeu trobar al bloc, sempre m’agrada fer parlar el text mateix i és per això que us he seleccionat alguns fragments especialment suggeridors.

  • La ciutat d’Alexandria és una de les grans protagonistes de l’obra, on podem trobar descripcions com la següent (op. cit. pàg. 35):

Desde la lejanía parece flotar sobre las olas; a medida que nos aproximamos se advierte que reposa sobre una isla, unida a tierra firme mediante una colosal calzada de siete estadios de longitud. […]

En el seno de ese abrumador himno a la grandiosidad, dos construcciones se destacan por sus proporciones ciclópeas: un immenso teatro y un templo digno de albergar el Olimpo, flanqueado por dos obeliscos elevados como torres. Sin embargo, un indicio revela que la metrópolis diseñada a escala de los dioses está ocupada por mortales: el humo de millares de hogares flota sobre los tejados antes de diluirse en el cielo vespertino.

O aquesta altra, més fosca (ibid. pàg. 185):

Sin embargo, la metrópolis de Alejandro también ha heredado las máculas más turbias de su predecesora. Hoy la Gran Ramera ya no reside en Babilonia, sino en estas calles turbulentas y sudorosas, entre el olor a salitre de los dos puertos.

  • El fragment que segueix pot donar-vos una idea de la imatge que ofereix el llibre del personatge d’Hipàtia (ibid. pàg. 43):

Sus pupilas desprenden una dignidad que desentona con la sobriedad de su atuendo. Los cercos oscuros que sombrean sus ojos hablan de noches sin sueño a la luz de los pabilos. Por primera vez veo más allá de su túnica austera, del sencillo recogido de sus cabellos oscuros, de su rostro sin afeites. Debe de contar con algo más de cuarenta años de edad, pero no puedo asegurarlo, pues hay algo en ella que da la impresión de desafiar el tiempo.

I de la seva escola (ibid. pàg. 193):

Del alba al crepúsculo, las puertas que dan acceso a la casa de la maestra Hipatia permanecen abiertas. Mientras las lecciones de su academia están reservadas a unos pocos iniciados, los anaqueles de su biblioteca reciben no sólo a sus discípulos, sino también a todos los amigos y estudiosos. Aunque la comunidad de visitantes no es numerosa, las salas rara vez se encuentran vacías.

Així com de les acusacions que la van portar a la mort (ibid. pàg. 341):

[…] no puede esperarse otra cosa de una impenitente que se obstina en actuar en contra de su condición femenina y que se entrega a prácticas corruptoras, entre las que se incluyen la taumaturgia y la astrología.

  • Arran d’una de les protagosnistes femenines, Aspolia, el món de l’espectacle, tan diferent als nostres temps, també queda retratat amb detall (ibid. pàg. 191):

Las mujeres del teatro no poseen libertad de movimiento. Se consideran una posesión personal del emperador, al igual que los aurigas o los caballos de carreras. […]

He comenzado a advertir que, en realidad, las actrices representan una de las mayores paradojas de nuestro régimen jurídico. Portan desde su nacimiento una tara de infamia que les niega ciertos derechos básios para cualquier ciudadano de la más ínfima condición plebeya. Mas el mismo sistema que las desprecia también las protege como un caudal de enorme valor.

La explicación posee raíces tan profundas como rancias. El poeta Juvenal lo expuso de forma magistral en sus “Sátiras”, hace cuatro siglos: “Ahora el pueblo ha reducido mucho sus pretensiones y no desea más que dos cosas: pan y circo”.

Per acabar, no us penseu que m’oblido de presentar-vos algunes referències clàssiques que voldria que desenvolupéssiu i comentéssiu, començant per la que apareix en la cita anterior de Juvenal:

  • Referència 2 (ibid. pàg. 178):

“Do ut des”. Aunque Cristo expulsara del templo a los mercaderes, hoy sus seguidores siguen negociando con los cielos, […]

  • Referència 3 (ibid. pàg. 179):

Ahora [el tiempo] me arrastra a una carrera desenfrenada, igual que los corceles de Helios bajo las inexpertas manos de Faetón.

  • Referència 4 (ibid. pàg. 182):

Al parecer, el ritual de acostar-lo desemboca casi a diario en una contienda, pues el pequeño rehúsa con testarudez rendirse a la llamada de Morfeo.

  • Referència 5 (ibid. pàg. 184):

Un hombre fuerte debe permanecer en su lugar, incluso al precio de su propia existencia. Así me lo exigía la sangre de mis antepasados espartanos.

  • Referència 6 (ibid. pàg. 196):

Tanasio es el apelativo que me dedica cuando carece de insultos más ocurrentes; es decir, a menudo. No se precisa un gran ingenio para transformar mi nombre [Atanasio] de “inmortal” en “mortal”.

  • Referència 7 (ibid. pàg. 199):

Eliana brota de entre las dunas, igual que Afrodita surge de la espuma del mar.

  • Referència 8 (ibid. pàg. 206):

Sin duda, un destino ideal para jóvenes sin demasiada experiencia política que necesitan darse a conocer ante la plebe para iniciar su “cursus honorum”.

  • Referència 9 (ibid. pàg. 414):

Protagonizará una versión satírica de varios episodios mitológicos sobre la diosa Afrodita […]. Nico acoge con especial entusiasmo la escena relativa a sus bodas con Hefesto y, sobre todo, aquélla en que éste sorprende a su esposa junto a Ares y encadena a los amantes desnudos sobre el lecho.

TERESA

13 thoughts on “Lectures d’estiu II: “El jardín de Hipatia” d’Olalla García

  1. Margalida Capellà Soler

    Ja sabia, Teresa, que deixava El jardín de Hipatia en bones mans!
    Amb l’estrena de la pel·lícula d’Amenábar l’apunt i el llibre es revaloritzaran, ja ho veuràs. Moltes gràcies!

  2. marona

    Ave!
    Teresa, ara que veig aquest llibre m’he recordat de que la meva mare es va comprar un llibre que parlaba sobre Barcelona, o més ben dit: BÀRCINO.
    A la meva mare li va agradar moltíssim i m’està convencen per que m’el llegeixi jo, quan arribi a casa intentaré fer un comentari més complet!

    Vale!

  3. Carlos Cuevas Agraz

    Ave!!
    Deu ser un interesant llibre Teresa en el que, com no, hi apareixen referències clàssiques com ara la frase de Juvenal: “Ahora el pueblo ha reducido mucho sus pretensiones y no desea más que dos cosas: pan y circo” Aqui fa referència al “Panem et circenses”, que és una locució llatina d’ús actual que descriu la pràctica d’un govern que, per mantenir tranquil·la la població proveeixen a les masses d’aliment i entreteniment de baixa qualitat perquè no protestin. Això es pot veure reflexat en els espectacles que es feien a l’amfiteatre, als quals el “panem et circenses” s’aplicava clarament i aillava el poble de tots els problemes que estaven visquent. Actualment, podem arribar a dir que passa el mateix amb el fubol. Es sol dir que és el “panem et circenses” de l’actualitat ja que, amb la greu crisi economica que estem visquent, per a molts, el futbol és una forma de aillarse per moments dels problemes i poder gaudir.

    Gramaticalment, està formada per l’acusatiu de panis, -is (pa) i l’acusatiu de circensis, -e (circenc.

    En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades pel circ, a les curses de carretes al o d’altes celebracions, per tal de mantenir al poble distret de la política i dels problemes que es vivien.

    N’hi ha d’altres que ja les aniré comentant jo o alguns dels meus companys.

    Vale!!

  4. andrea martinez serrano

    Teresa aquet és dels comentaris que m’ agraden, a més que ja he vist la pal·lícula tinc un llibre també per deborá titulat Hipatia, ja us comentare.
    Per cert, una pregunteta; no us recorda algú la imatge de la segona portada del llibre?
    estic segura de que és ella , si. La Teresa Devesa amb Alexandria al sons.

    * Referència 1
    “panem et circense”. Pa y circ = menjar y entreteniment
    Juvenal va fer aquestes aclaracions després de que August es proclemés emperadori promoguès els ” ludi”. El poeta romà volia fer referència a que volia tanir entretinguda la plebs per que no es preocupesin per la política ni els problemes socials que evidentment els hi afectava.

    * Referència 2 (ibid. pàg. 178):

    “Do ut des”. Aunque Cristo expulsara del templo a los mercaderes, hoy sus seguidores siguen negociando con los cielos, […]

    Volien deixar clar que els seguidor cristian utilitzaven la evangelització per afavorir-se i sentir-se millor.

    * Referència 3 (ibid. pàg. 179):

    Ahora [el tiempo] me arrastra a una carrera desenfrenada, igual que los corceles de Helios bajo las inexpertas manos de Faetón.
    Aquesta referència fa una clara comparació. El temps (vida, pas del temps…)es comparat amb el carró del déu Sol que la mitologia grega representa com el déu Helios portador del dia y la llum a la terra.
    * Referència 4 (ibid. pàg. 182):

    Al parecer, el ritual de acostar-lo desemboca casi a diario en una contienda, pues el pequeño rehúsa con testarudez rendirse a la llamada de Morfeo.

    * Referència 5 (ibid. pàg. 184):

    Un hombre fuerte debe permanecer en su lugar, incluso al precio de su propia existencia. Así me lo exigía la sangre de mis antepasados espartanos.
    A Esparta tenien una societat basada en el culte al cos, De manera que cuidaven i cultivavene la seva força, amb mentalitat lluitadora, valenta i fidel a la seva pàtria.Segurament aquest text va ser citat per un espartà o espartana, ja que a diferencia de la resta de grecs les dones també participaven en el culte al cos i habien de tenir poder sobre la seva casa, ja que els homes és passaven lluitant temporades llargues.
    * Referència 6 (ibid. pàg. 196):

    Tanasio es el apelativo que me dedica cuando carece de insultos más ocurrentes; es decir, a menudo. No se precisa un gran ingenio para transformar mi nombre [Atanasio] de “inmortal” en “mortal”.

    En grec athanatos vol dir inmortal i thanatos mortal, per aquest motiu Tanasio deia que transformaven el seu nom amb una clara semblança amb aquests dos termes grecs.

    * Referència 7 (ibid. pàg. 199):

    Eliana brota de entre las dunas, igual que Afrodita surge de la espuma del mar.

    Comparació amb el neixement de la deesa del amor i la bellesa Afrodita o Venus en llatí, amb la castració de Úran i sorgida de l’ escuma i el semen en l’ illa de Xipre com narra Hesíode.

    * Referència 8 (ibid. pàg. 206):

    Sin duda, un destino ideal para jóvenes sin demasiada experiencia política que necesitan darse a conocer ante la plebe para iniciar su “cursus honorum”.

    El ”Cursus honorus ” era un títol otorgat a un romà que havia fet tot els magistrats amb la millor qualificació

    * Referència 9 (ibid. pàg. 414):

    Protagonizará una versión satírica de varios episodios mitológicos sobre la diosa Afrodita […]. Nico acoge con especial entusiasmo la escena relativa a sus bodas con Hefesto y, sobre todo, aquélla en que éste sorprende a su esposa junto a Ares y encadena a los amantes desnudos sobre el lecho.

    Afrodita va ser casada emb Hefest fill de Juno, déu de la foguera, les tenalles i l’ enclusa, i fabricaba armes pels herois i déus del Olimp. Tot i que Afrodita (venus) i Ares (mart) eran amants bellíssims els quals engendren a un amoret, Cupido.

    P.D: Hi han algunes referencies que no tinc molt idea però he intentat explicar les o ampliar la informaci.

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Seràs una bona filòloga, Andrea, ja que la passió pels llibres que demostres és condició “sine qua non” per gaudir estudiant aquesta carrera! Això sí, has de continuar lluitant per evitar els errors estilístics i ortogràfics. Mira si el llibre que tens a casa és aquest i, quan l’hagis llegit, ja em diràs què et sembla. Si és un altre, digues-m’ho també per anar completant les meves lectures sobre l’astrònoma alexandrina. Per cert, m’ho miro i remiro i no m’hi veig, d’Hipàtia, però per mi seria un gran honor arribar ni que fós a la sola de la sabata, d’una ment tan privilegiada com la seva…
    Mar, faig costat a la teva mare. Llegeix-te Bàrcino, estic segura que t’agradarà, ni que sigui per analitzar la psicologia dels personatges (tu ja m’entens…). Per animar-te pots llegir la recensió que en vaig publicar al bloc i ja em diràs el què…
    Molt bona explicació de la referència a l’aforisme de Juvenal, Carlos. T’estàs especialitzant tant en aquest tema que espero que en la teva futura vida professional deixis anar de tant en tant alguna llatinada d’aquestes o facis visionar algun video de gladiadors, com algú que coneixem…
    Pel que fa a les altres referències, a veure qui completa les que l’Andrea no ha trobat, en perfila alguna, com la del “cursus honorum”, o em posa els termes mortal i immortal en alfabet grec.

  6. garcia_thais

    aveee!
    per complemantar el comentari de l’Andrea , haig de dir que el “cursus honorum” literalment és una cursa d’honors i en sentit extens era una successió d’ordres públics, en el què només hi podien participar patricis i varen existir durant la república i l’imperi. La magistratura més alta era la del dictador o l’emperador. La més baixa era la de qüestor(administrador), després edil(regidors), praetor(encarregat de la justícia) i, finalment, consol(podia ser anual o colegial).
    valee!

  7. garcia_thais

    Per cert, el llibre què s’ha comprat la mare de la Mar no serà el què em van regalar pel premi de llengües clàssiques de St. Jordi l’any passat? Em vaig llegir la contraportada i semblava molt interessant! Si és aquell estic pendent de llegir-m’ho.. quan acabi de llegir-me els què em toquen aquest any que són uns 20 o més!

  8. Pingback: Ágora d’Alejandro Amenábar | El cel dels mites

  9. Lidia Herrera

    Salve!
    Jo se una mica sobre Hipatia de Alejandría, ja que unes companyes meves de classe van fer una exposició d’ella. Sabia que havien fet la pel·lícula d’Àgora dirigida per Alejandro Amenábar estrenada en el 2009, es desenvolupa a la ciutat d’Alejandría, Egipte on ella es la protagonista principal. També se una mica sobre la seva vida i la seva família, va ser una matemàtica i astrònoma.
    Suposava que hi havia llibre perquè normalment de totes les pel·lícules fan llibre però desprès d’haver llegit aquest article se que hi ha fins la segona edició.
    Pel que he vist te molt bona pinta.

  10. Angelina Billar

    Gracies! Justament a la meva classe van fer una presentació de l’Hipatia d’Alexandria i em va semblar una dona molt valent i inspiradora.
    M’estic pensant de llegir-me el primer llibre, ja que te molt bona pinta!

  11. Miriam Martín

    Aquest article l’he escollit precisament perquè jo i la meva companya Tania Mongares (alumna de l’altre grup) vam fer una exposició sobre aquesta dona, Hipatia d’Alexandria i sé bastants dades sobre ella. Podem deduir que va néixer a Alexandria, la ciutat d’Egipte i no hi ha moltes dades sobre la seva mare perquè no va ser molt parlada però sí del seu pare, que era matemàtic i filòsof. Hipatia va viure des de la seva infància en un ambient acadèmic i culte, va aprendre matemàtiques i astronomia per part del seu pare. Va escriure llibres sobre geometria, àlgebra i astronomia i va millorar el disseny dels primitius astrolabis. A més de cartografiar cossos celestes, confeccionant un planisferi, també es va interessar per la mecànica i va aconseguir desenvolupar la invenció d’instruments com l’astrolabi i l’hidroscopi. Hipatia va morir assassinada pels cristians després de ser acusada. Era una dona de gran bellesa i saviesa segons alguns pintors prerafaelites on la representaven en les seves obres. També havia sentit parlar sobre la pel·lícula d’Àgora (tràiler https://www.youtube.com/watch?v=XVSTwtmYXIw) i com és obvi recull moltes dades sobre aquesta mitologia i té molt bona pinta. Molt recomanable!

  12. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Noies, m’alegra que tractéssiu el tema a filosofia. Podeu alguna de vosaltres portar el llibre o s’ofereix a llegir-lo? Lídia, pensa que normalment són les pel·lícules que s’inspiren en el llibre i no al revés, com sembles insinuar.

  13. Tania Mongares

    Salve!
    Hem sembla molt curiós, ja que a la setmana de la ciència a castellà em estat treballant sobre les dones més important al món de la ciència i em va tocar exposar a Hipatia de Alejandria, per tant conec la seva historia i les seves investigacions i descobriments, també se que li han fet una pel·lícula anomenada Àgora, que en quant pugui la veure, la seva mort em sembla molt tràgica, ja que crec que e una bon exemple a seguir per totes les dones. Per això crec que l’hauríem de conèixer millor i aquest llibre és una bona forma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *