Utilitzant com a referent la reconstrucció en 3D extreta d’HistoTube, donem pas a l’explicació dels orígens del temple de Bàrcino i la seva ubicació exacta.

El Mont Tàber és un turó situat a la ciutat de Barcelona, al barri Gòtic concretament. Es troba a 16 metres sobre el nivell del mar i va acollir el primer assentament dels romans de la ciutat ex novo Bàrcino. La llegenda de la fundació de la ciutat per part d’Hèrcules ens arriba a través de la tradició romana, tot i que l’assentament romà al cim de l’anomenat Mons Taber ha deixat empremta en les restes del Temple d’August,  actualment al carrer del Paradís. El Tàber tenia forma d’esquena d’ase, és a dir, tenia dos cims: un  se situava entre els punts del carrer Freneria i carrer de la Llibreteria; i l’altre es trobaria més pròxima al Palau de la Generalitat, coincidint amb el lloc on hi ha la roda de molí desgastada del carrer Paradís. Tot i que és difícil de percebre a causa de les edificacions en la ciutat,  el pendent d’alguns carrers permet notar la diferència de cota entre la ciutat romana i els terrenys del voltant. El seu cim està indicat amb una pedra de molí al carrer Paradís, davant de la seu del Centre Excursionista de Catalunya.

Tot i això, al segle III els continus saquejos a la colònia van produir una aturada en l’ocupació regular del mont Tàber i la construcció de muralles, que seguien el relleu del turó.  Aquesta mena de ciutat-castell a sobre del Tàber va marcar el centre de la ciutat romana quan aquesta va créixer  posteriorment, però de totes maneres el mont Tàber s’ha caracteritzat per l’ocupació dels grans temples religiosos que presidien la ciutat.

Imatge editada a partir de Google Maps

El temple de Bàrcino era de planta rectangular, hexàstil, que significa que tenia sis columnes per onze de costat  i perípter, o sigui, que té una renglera de columnes a l’entorn de la cel·la, amb dues columnes in antis. Aquest anàlisi s’ha dut a terme a partir de l’article “Templa Romana” I: Tipologia i característiques generals de les nostres companyes Ànnia i Ana.

Reconstrucció en maqueta del Temple de Bàrcino (Museu d’Arqueologia de Catalunya). En vermell queden assenyalades les parts que actualment es conserven del temple: part del pòdium i quatre columnes.

Com es pot apreciar a les fotografies actuals del temple d’August de Barcelona, les columnes eren d’estil corinti (un dels tres ordres clàssics de l’arquitectura grega, juntament amb el dòric i el jònic). El capitell corinti es caracteritza per estar decorat amb fulles d’acant i el seu origen es troba a la Grècia clàssica,  tot i que s’ha anat utilitzant a través de la història. Per contemplar les diverses parts que componien el temple de Bàrcino hem utilitzat una reconstrucció virtual de la qual indiquem les parts a continuació.

1. Com a agraïment a Caius Coelius perquè va aconseguir el permís i la col·laboració de les autoritats de Roma per construir les muralles, les torres i les portes exteriors, la ciutat li va dedicar aquesta inscripció a l’entrada del temple de Bàrcino.

Actualment aquesta incripció es conserva al MAC

2. En aquest altar es feien els sacrificis i les ofrenes als déus.

3. A sota del frontó hi havia uns dibuixos en senefa que reproduïen un sacrifici als déus.

4. El griu és un animal fabulós que custòdia els tresors dels temples, per això va ser utilitzat a l’època romana, pel fet que allà es guardaven totes les riqueses i objectes de valor obtinguts en les victòries militars.

5. El frontó de l’entrada. El poeta Virgili deia a l’Eneida que la família d’August era molt antiga i il·lustre i que, en els seus orígens, descendia de dos déus: Mart, déu de la guerra (figura de l’esquerra) i pare de Ròmul, el fundador de Roma, i Venus, deessa de la fertilitat (figura central). A més, August descendia d’Apol·lo (figura de la dreta), déu de la medicina, de les arts, de les ciències i de l’endevinació. Segons la llegenda, Atia Major va ser fecundada per Apol·lo -que va prendre la forma de serp- mentre ella dormia al seu temple. La representació d’aquests déus als temples ajudava a difondre la idea de l’origen diví de l’emperador.

6. La dea Victòria. En aquesta reproducció virtual no es pot apreciar, però al capdamunt del temple hi havia una escultura d’una deessa alada que és en sí mateixa una al·legoria o símbol de la victòria però, a més, té el sobrenom de Venus Genetrix (la Venus generadora de la família d’August) ja que la imatge de la deessa es va utilitzar a principis de l’època imperial com imatge de la victòria. Venus, com a deessa de la fertilitat, anuncia els bons temps i l’edat d’or que s’espera que sigui inaugurada per l’emperador.

Respecte al perquè de la construcció del temple, tot té origen en l’estratègia política de l’emperador Octavi August.

Durant l’Alt Imperi romà (segle I aC – segle III dC), Octavi August va mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes, però tot tergiversant-les inicia un sistema polític conegut amb el nom de Principat, ja que l’emperador tenia el títol oficial de princeps, que li atorgava el poder absolut gràcies al suport de l’exèrcit. Les antigues institucions republicanes van quedar sotmeses al poder d’August i les magistratures es van convertir en títols nobiliaris, els comicis desapareixen i el senat (poder legislatiu) queda sota l’autoritat de l’emperador. Es van crear nous càrrecs públics: prefectes, administració de capital de l’imperi, procurador, funcionaris, caps de la cancelleria, encarregats dels ministeris i el concilium principis (l’autèntic govern).

Octavi va consolidar el seu poder concentrant en sí mateix els càrrecs més alts de l’Estat, de l’exèrcit, del govern provincial i de la religió (pontifex maximus). Gràcies a les múltiples obres públiques i la gran quantitat de propaganda, Roma va engrandir i contribuir en la importància de la figura d’Octavi August. També va aportar sobretot l’esperança en una pau duradora (pax Augusta). Així, l’any 27 aC va començar els seu govern de quaranta-cinc anys fins a la seva mort, anys caracteritzats per la pax Romana, (llarga pau interna que va dur prosperitat a tot l’imperi).

El tercer puntal d’aquesta propaganda per afiançar el seu poder, juntament amb la literatura i les obres públiques, va ser la religió. Les modificacions religioses del nou règim imperial van ser:

• Divinització de Juli Cèsar, a qui la mort prematura va impedir ser divinitzat en vida,  i construcció d’un temple en honor seu al fòrum de Roma.

• Acceptació de la concessió per part del Senat del cognomen d'”August”, que  havia estat atribuït als déus pel seu significat en llatí ‘majestuos’’.

• Designació del sisè mes  del calendari (agost) amb el seu cognomen abans comentat.

• Inclusió en la religió oficial del culte a les seves divinitats familiars i personals: el Geni d’August i els Lars d’August com a divinitat individual que calia venerar.

Va envoltar la seva persona i la seva família d’una mística divinitat, tal com corresponia a una personalitat extraordinària dotada d’una fortuna excepcional gràcies a la protecció i estimació dels déus, és a dir, que els déus li atorgaven aquesta situació benestant.

Va afegir els cultes tradicionals al culte imperial: l’apoteosi era el moment de la successió del nou emperador que solia divinitzar el seu antecessor com una manera de justificar el seu propi poder. En canvi, mentre l’emperador és viu, és objecte d’adoració la part espiritual de la seva persona (numen o  geni) i es prega als déus que el protegeixin. Tot i això alguns emperadors, com Calígula, Neró, Domicià o Còmmode, van arribar a presentar-se com a déus o herois olímpics (Apol·lo, Hèrcules, Júpiter) .

Sens dubte, Octavi August va trobar Roma de maons i la va deixar de marbre.

• Podeu anomenar d’altres temples hexàstils com el de Barcino?
• Qui s’atreveix a transcriure i traduir la inscripció en honor a Caius Caelius? Quina altra inscripció important vam veure en la visita a Bàrcino? On es troba actualment?
• Com es diu la deessa Victòria en grec?
• Completeu les dades que dóna l’article sobre la propaganda augústea. En què consisteixen els altres puntals de què parla el text?

Recordeu que hi ha publicat un altre article similar a aquest sobre el temple Capitolí de Roma. Podríeu fer una comparació detallada dels dos temples?

Carla Asensio, Thaïs Garcia, Jessica Llavero, Andrea Martinez i Mar Morillo

2n Batxillerat Institut Isaac Albéniz