“Templa Romana” III: El temple romà de Bàrcino

Utilitzant com a referent la reconstrucció en 3D extreta d’HistoTube, donem pas a l’explicació dels orígens del temple de Bàrcino i la seva ubicació exacta.

El Mont Tàber és un turó situat a la ciutat de Barcelona, al barri Gòtic concretament. Es troba a 16 metres sobre el nivell del mar i va acollir el primer assentament dels romans de la ciutat ex novo Bàrcino. La llegenda de la fundació de la ciutat per part d’Hèrcules ens arriba a través de la tradició romana, tot i que l’assentament romà al cim de l’anomenat Mons Taber ha deixat empremta en les restes del Temple d’August,  actualment al carrer del Paradís. El Tàber tenia forma d’esquena d’ase, és a dir, tenia dos cims: un  se situava entre els punts del carrer Freneria i carrer de la Llibreteria; i l’altre es trobaria més pròxima al Palau de la Generalitat, coincidint amb el lloc on hi ha la roda de molí desgastada del carrer Paradís. Tot i que és difícil de percebre a causa de les edificacions en la ciutat,  el pendent d’alguns carrers permet notar la diferència de cota entre la ciutat romana i els terrenys del voltant. El seu cim està indicat amb una pedra de molí al carrer Paradís, davant de la seu del Centre Excursionista de Catalunya.

Tot i això, al segle III els continus saquejos a la colònia van produir una aturada en l’ocupació regular del mont Tàber i la construcció de muralles, que seguien el relleu del turó.  Aquesta mena de ciutat-castell a sobre del Tàber va marcar el centre de la ciutat romana quan aquesta va créixer  posteriorment, però de totes maneres el mont Tàber s’ha caracteritzat per l’ocupació dels grans temples religiosos que presidien la ciutat.

MAPA MONS TABER

Imatge editada a partir de Google Maps

El temple de Bàrcino era de planta rectangular, hexàstil, que significa que tenia sis columnes per onze de costat  i perípter, o sigui, que té una renglera de columnes a l’entorn de la cel·la, amb dues columnes in antis. Aquest anàlisi s’ha dut a terme a partir de l’article “Templa Romana” I: Tipologia i característiques generals de les nostres companyes Ànnia i Ana.

Photobucket

Reconstrucció en maqueta del Temple de Bàrcino (Museu d’Arqueologia de Catalunya). En vermell queden assenyalades les parts que actualment es conserven del temple: part del pòdium i quatre columnes.

Photobucket

Com es pot apreciar a les fotografies actuals del temple d’August de Barcelona, les columnes eren d’estil corinti (un dels tres ordres clàssics de l’arquitectura grega, juntament amb el dòric i el jònic). El capitell corinti es caracteritza per estar decorat amb fulles d’acant i el seu origen es troba a la Grècia clàssica,  tot i que s’ha anat utilitzant a través de la història. Per contemplar les diverses parts que componien el temple de Bàrcino hem utilitzat una reconstrucció virtual de la qual indiquem les parts a continuació.

Photobucket

1. Com a agraïment a Caius Coelius perquè va aconseguir el permís i la col·laboració de les autoritats de Roma per construir les muralles, les torres i les portes exteriors, la ciutat li va dedicar aquesta inscripció a l’entrada del temple de Bàrcino.

Actualment aquesta incripció es conserva al MAC

2. En aquest altar es feien els sacrificis i les ofrenes als déus.

3. A sota del frontó hi havia uns dibuixos en senefa que reproduïen un sacrifici als déus.

4. El griu és un animal fabulós que custòdia els tresors dels temples, per això va ser utilitzat a l’època romana, pel fet que allà es guardaven totes les riqueses i objectes de valor obtinguts en les victòries militars.

5. El frontó de l’entrada. El poeta Virgili deia a l’Eneida que la família d’August era molt antiga i il·lustre i que, en els seus orígens, descendia de dos déus: Mart, déu de la guerra (figura de l’esquerra) i pare de Ròmul, el fundador de Roma, i Venus, deessa de la fertilitat (figura central). A més, August descendia d’Apol·lo (figura de la dreta), déu de la medicina, de les arts, de les ciències i de l’endevinació. Segons la llegenda, Atia Major va ser fecundada per Apol·lo -que va prendre la forma de serp- mentre ella dormia al seu temple. La representació d’aquests déus als temples ajudava a difondre la idea de l’origen diví de l’emperador.

Photobucket

6. La dea Victòria. En aquesta reproducció virtual no es pot apreciar, però al capdamunt del temple hi havia una escultura d’una deessa alada que és en sí mateixa una al·legoria o símbol de la victòria però, a més, té el sobrenom de Venus Genetrix (la Venus generadora de la família d’August) ja que la imatge de la deessa es va utilitzar a principis de l’època imperial com imatge de la victòria. Venus, com a deessa de la fertilitat, anuncia els bons temps i l’edat d’or que s’espera que sigui inaugurada per l’emperador.

Respecte al perquè de la construcció del temple, tot té origen en l’estratègia política de l’emperador Octavi August.

Durant l’Alt Imperi romà (segle I aC – segle III dC), Octavi August va mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes, però tot tergiversant-les inicia un sistema polític conegut amb el nom de Principat, ja que l’emperador tenia el títol oficial de princeps, que li atorgava el poder absolut gràcies al suport de l’exèrcit. Les antigues institucions republicanes van quedar sotmeses al poder d’August i les magistratures es van convertir en títols nobiliaris, els comicis desapareixen i el senat (poder legislatiu) queda sota l’autoritat de l’emperador. Es van crear nous càrrecs públics: prefectes, administració de capital de l’imperi, procurador, funcionaris, caps de la cancelleria, encarregats dels ministeris i el concilium principis (l’autèntic govern).

Octavi va consolidar el seu poder concentrant en sí mateix els càrrecs més alts de l’Estat, de l’exèrcit, del govern provincial i de la religió (pontifex maximus). Gràcies a les múltiples obres públiques i la gran quantitat de propaganda, Roma va engrandir i contribuir en la importància de la figura d’Octavi August. També va aportar sobretot l’esperança en una pau duradora (pax Augusta). Així, l’any 27 aC va començar els seu govern de quaranta-cinc anys fins a la seva mort, anys caracteritzats per la pax Romana, (llarga pau interna que va dur prosperitat a tot l’imperi).

El tercer puntal d’aquesta propaganda per afiançar el seu poder, juntament amb la literatura i les obres públiques, va ser la religió. Les modificacions religioses del nou règim imperial van ser:

• Divinització de Juli Cèsar, a qui la mort prematura va impedir ser divinitzat en vida,  i construcció d’un temple en honor seu al fòrum de Roma.

• Acceptació de la concessió per part del Senat del cognomen d'”August”, que  havia estat atribuït als déus pel seu significat en llatí ‘majestuos’’.

• Designació del sisè mes  del calendari (agost) amb el seu cognomen abans comentat.

• Inclusió en la religió oficial del culte a les seves divinitats familiars i personals: el Geni d’August i els Lars d’August com a divinitat individual que calia venerar.

Va envoltar la seva persona i la seva família d’una mística divinitat, tal com corresponia a una personalitat extraordinària dotada d’una fortuna excepcional gràcies a la protecció i estimació dels déus, és a dir, que els déus li atorgaven aquesta situació benestant.

Va afegir els cultes tradicionals al culte imperial: l’apoteosi era el moment de la successió del nou emperador que solia divinitzar el seu antecessor com una manera de justificar el seu propi poder. En canvi, mentre l’emperador és viu, és objecte d’adoració la part espiritual de la seva persona (numen o  geni) i es prega als déus que el protegeixin. Tot i això alguns emperadors, com Calígula, Neró, Domicià o Còmmode, van arribar a presentar-se com a déus o herois olímpics (Apol·lo, Hèrcules, Júpiter) .

Sens dubte, Octavi August va trobar Roma de maons i la va deixar de marbre.

  • Podeu anomenar d’altres temples hexàstils com el de Barcino?
  • Qui s’atreveix a transcriure i traduir la inscripció en honor a Caius Caelius? Quina altra inscripció important vam veure en la visita a Bàrcino? On es troba actualment?
  • Com es diu la deessa Victòria en grec?
  • Completeu les dades que dóna l’article sobre la propaganda augústea. En què consisteixen els altres puntals de què parla el text?

Recordeu que hi ha publicat un altre article similar a aquest sobre el temple Capitolí de Roma. Podríeu fer una comparació detallada dels dos temples?

Carla Asensio, Thaïs Garcia, Jessica Llavero, Andrea Martinez i Mar Morillo

2n Batxillerat Institut Isaac Albéniz

27 thoughts on ““Templa Romana” III: El temple romà de Bàrcino

  1. Thaïs

    Ave!
    Ja era hora, el nstre article de grup publicat! En conjunt a quedat molt bé!! Felicitats!
    Conestant a les preguntes, el temple de Nimes a frança, el Vic i el d’Èvora també són hexàstils.
    La deesa Victòria engrec, es diu Niké.

  2. Teresa Devesa i Monclús

    Comprenc la impaciència Thaïs, però val la pena repassar una i altra vegada el treball abans de fer-lo públic i, quan el rellegiu encara tindreu la sensació que hi ha moltes coses a millorar. La feina ben feta no té preu!
    Veig que ja està enllaçat l’article al mapa. Gràcies a qui ho hagi fet.
    Tal com he comentat als companys de “Templa Romana II“, expresseu la vostra opinió sobre aquesta tasca cooperativa entre 4 persones i una coordinadora.

  3. Carla A.

    Personalment, al fer aquest treball, em va cridar l’atenció el detall de la deessa Victòria. No està situada a la mà de cap déu, com passava amb l’estàtua criselefantina d’Atena al Partenó, sinó al capdamunt. Victòria (Νίκη) era la deessa alada que ajudava als esportistes a complir els seus objectius, afavoria la seva victòria precisament. És ben curiós, a dalt del temple… és veritat que se li atribueix bonança en l’època imperial romana, com si fos l’esperit del poble romà, sempre guiat cap a lluitar per la victòria, però més que inculcar és com propaganda amb anuncis subliminals…

  4. Thaïs

    Sí, tens raó. Però sóc massa impacient! Jaja Jo crec què el treball de grup amb una coordinadora està bastant bé, perquè t’ajuda a centrar-te en un tema a tots els del grup i al haver-hi una coordinadora fa què estigui tot ben muntat!
    vale

  5. andrea martinez serrano

    NENES!!!
    ja esta finalitzat i editat, una cosa menys…jajjajajj
    Ara a realitzar una molt bona exposició.
    Per quan quedem?
    Fins aviat.

  6. Mar Morillo

    Ave!
    Ja era hora que es publiques, ha quedat força bé, segur que tots n’estem orgullosos!
    Alguns temples hexàstils són: el “Nimes” situat a França i el temple d’Era situat a Olímpia.

    La deessa Victòria, en mitologia grega era anomenada “Niké” o “Nice” i representava el triomf.

    Vale!

  7. Carlos Cuevas Agraz

    Ave!
    “Feliciter” Carla, Thaïs, Jessica, Andrea i Mar, molt bon treball i per conseqüent molt bon article. Si no hagués treballat el Temple Capitolí de Roma m’hagués agradat col·laborar en aquest article.
    La veritat és que no en sabia molt sobre aquest temple i mira que el tenim a la nostre ciutat!
    A casa respondré les preguntes que ara no em dóna temps!

    Vale!

  8. Jessica Llavero

    avee!
    Un exemple de columnes hexàstils podria ser el partenó d’Atenes, el qual era ocàstil tot i que tenia dos pòrtics hexàstils, el model típic de l’estil dòric.
    És dificil desxifrar el significat de la incripció, ja que hi han lletres que ni tals sols se quines són. A Bàrcino vam veure la inscripció del magistrat que va fer construir la primera muralla de Bàrcino.
    En grec, la deesa de la vicòria és Nice, Νίκη.

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Encara queda molt per dir: la comparació, la traducció, el contingut de la inscripció de fundació de la ciutat…
    Baona puntaualització sobre Νική, Carla.

  10. Thaïs

    Ave!
    Entre el temple de Bàrcino i el temple Capitolí de Roma hi ha moltes difrències, per això, val la pena fer-hi una comparació.
    El temple de Bàrcino era de planta rectangular,mentre que el Capitolí era quadrangular.
    El de bàrcino era hexàstil i perípter, que significa que tenia sis columnes per onze de costat i tenia una renglera de columnes a l’entorn de la cel·la, amb dues columnes in antis; Mentre que el Capitolí tenia una façana de tres files de sis columnes llises i estava dividit en 3 cel·les dedicades a la Tríada del Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).
    El de Bàrcino, era d’ordre corinti i el de Roma d’ordre dòric.

    vale!!

  11. Thaïs

    La inscripció del temple de Bàrcino és molt difícil de transcriure pero podria dir una cosa així: Caius Coelius(..) muros,turres, portas facio.
    És l’únic què he pogut identificar, sabent què Caius Coelius va aconseguir el permís i la col·laboració de les autoritats de Roma per construir les muralles, les torres i les portes exteriors,i li varen dedicar aquesta inscripció a l’entrada del temple de Bàrcino.

    A la sortida de Bàrcino vam veure un altre inscripció què parlava sobre la seva fundació. La vam veure al museu d’Història de la ciutat.
    Deixa aixi: COL·IUL·AUG·FAV·PAT BARCIN III VIRI AUGUSTAL
    Què transcrita significa: colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

    vale!

  12. Teresa Devesa i Monclús

    Molt bé, Thaïs, tota aquesta feina al bloc et serà de molta ajuda de cara a l’examen, ja que és important familiaritzar-se amb els tres criteris de classificació dels temples en què vull que us fixeu: ordre, planta i columnes (nombre i distribució).
    Per completar la comparació caldria ara fer referència al context sociopolític i els motius de la seva contrucció, així com als trets diferencials de les divinitats a qui estan consagrats.
    Per acabar de polir el text de la inscripció, que ja ens ha apuntat la Thaïs, podeu consultar aquest enllaç. Si en treieu informació, recordeu-vos de fer referència a la font.

  13. Chaima Anza

    Salve a tothom!!!!
    M’agradat moltissim aquest article, molte sgràcies noies per aportar-nos informació els de 1r de Batxilleratn i els de 2n de Batxillerat. Perquè nosaltres van amar a Barcino hi em fet moltes cosetes i també tenim un glossari!
    Si ús animeu doncs noasltres ho esperarem els vostres comentaris amb els braços oberts!
    Ús esperemmmmm!;)

  14. Thaïs

    Ave!
    utilitzant l’enllaç què has posat, Teresa:
    http://www.flickr.com/photos/sebastiagiralt/3407428883/in/set-72157594508772603/
    He pogut veure que en la inscripció diu això:
    C[aius] Coelius, Atisi filius / IIvir quin[quennalis] mur[os] turres portas fac[iundum] coer[avit].

    Les lletres que estan posades entre parèntesis són les que no estan escrites en la inscripcio esn si, pero es refereixen a aquestes pareules.

    I, aquesta és la traducció:
    Gai Celi, fill d’Atisi, duúmvir quinquennal, va tenir cura de construir les muralles, les torres i les portes.

    valee

  15. andrea martinez serrano

    Com ja vaig explicar en la meva exposició us explicaré, a part del culte imerial, l’última pregunta que la Teresa ens a demanat que responguem al final d’aquest article.
    Per fer-ho més entenedor dividiré l’informació en tres blocs.

    1)Culte imerial:August s’inventà unes bases religioses per fonamentar el nou régim i la posició privilegiada de la seva familia a partir de la següent Propaganda religiosa:
    -Divinització de Juli Cèsar i cració d’un temple en el seu honor.
    -Concessió per part del senat del cognomen ‘august'(majestuos).
    -Nombrament del 6é mes del any (agost)amb el seu nom.
    -Inclusió del Geni d’August i el Lars d’ August en el culte oficial com a divinitat individual.

    2)Propaganda literaria: per recuperar els costums del més grans ‘mos maiorum’ va decidir recuperar els valors i la tradicions a partir de la literatura del històriador Tit Livi, recuperar la moral romana amb la literatura horaciana i incitar el orgull nacional amb els escrits de Virgili, els quals estaven pagats per Mecenes un amic de l’emperador que li facilitar les seves estratègies polítiques per guanyar-se al poble.

    3)Obres públiques: per facilitar la seva política propagandística va engrandir el imperi i l’exaltar a partir de construccins com:
    -restauració d’edificis vells.
    -acabament del fórum romà de Cèsar i la Cúria (edifici del senat).
    -Creació de nous edificis com: Temples d’August, Apol·lo i Mart,Fórum d’August i el teatre de Marcel, ‘Ara pacis’,estatues seves i de sa familia i arcs de Trionf.

    Va realitzar retrats reals d’influencia romana amb la idealització hel·lènica.

  16. Teresa Devesa i Monclús

    Estic segura, Andrea, que els teus companys t’ho agrairan, però si realment vols pujar la teva nota, et proposo que refacis el comentari tot polint totes les errades fruit de la precipitació. Rellegeix el text i veuràs que, a part d’algunes faltes que se t’escapen, et menges lletres, majúscules… Vinga, una mica més d’esforç, que ho pots fer molt millor.

  17. camil.arigon

    El Temple d’August de Barcelona va ser un temple romà dedicat al culte imperial a August construit Bàrcino, colònia fundada amb el permís d’August, que seria amb el pas del temps Barcelona. Va ser la part central del Fòrum al cim del mont Tàber. A finals del segle XIX se’n van trobar tres columnes.

    La planta del temple era rectangular, hexàstil (tenia sis columnes per onze de costat) i perípter (tenia una renglera de columnes a l’entorn de la cel·la), amb dues columnes in antis. Les columnes eren d’estil corinti.

  18. sergio fernández

    Salve!

    Al costat del Palau de la Generalitat hi ha un carreró anomenat Paradís, al número 10 del qual té la seu el Centre Excursionista de Catalunya, en un edifici d’època gòtica. Al pati de l’eifici es troben les úniques restes conservades del que fou un temple romà construït a Barcelona al segle I aC, dedicat al culte dels emperadors divinitzats i, específicament, en honor a l’emperador August.

    Era un temple hexàstil (amb sis columnes a la part frontal) i perípter (amb una renglera de columnes al voltant de la cel·la o espai central), de 35 metres de llarg i 17 metres d’ample. Actualment se’n conserven íntegres quatre columnes d’estil corinti, unides per un arquitravat amb entaulament. Aquest era un dels angles de la construcció, i part d’un podi al qual s’accedia a través d’una escalinata. L’escalinata estava oberta a una banda de la plaça del fòrum.

    El temple estava situat al mont Tàber, presidint el que era el centre del fòrum de Barcino, la Barcelona romana, on s’ubicaven la majoria d’edificis públics. Cal recordar que les cerimònies religioses no se celebraven mai dins el temple, sinó a l’espai de davant l’edifici. Any de construcció Finals segle I aC Estil arquitectònic Romà

    Temple de Tarraco

    Al centre de la plaça, hi havia un temple romà dedicat a l’Emperador August. Es tractava d’un temple octàstil (amb un frontal de 8 columnes) del què es creu que l’amplada coincidia amb la de l’actual nau central i part de les laterals de la Catedral de Tarragona. Va ser construït aproximadament al segle I després de Crist. Es considera un joia arquitectònica romana.

  19. María Mayor

    Salve!

    El Temple d’August de Barcelona fou un temple romà dedicat al culte imperial a August bastit a Bàrcino, colònia fundada amb el permís d’August, que seria amb el pas del temps la ciutat de Barcelona. Fou la part central del Fòrum al cim del mont Tàber. Fou enderrocat pel pas del temps i a finals del segle XIX se’n van trobar tres columnes en les obres de construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Una quarta es trobava exposada a la plaça del Rei de la ciutat comtal i fou incorporada al conjunt que es pot visitar. És probable que s’iniciés la construcció del temple en època de Tiberi, que fou qui instituí el culte a August.

  20. Xènia Serra Gaxas

    Salve!
    El temple d’August va ser un temple que es va construir al final del segle I aC i va presidir el fòrum de la ciutat de Barcelona per més de quatre-cents anys, encara que després de que perdés la seva funció, va experimentar diverses transformacions.
    Aquest temple, va ser un temple romà dedicat al culte imperial a August, ja que August va formar la colònia de Barcino que es va transformar en la acual Barcelona.

    Jo una vegada vaig anar amb el colegi a visitar edificis de Barcelona i un dels que vam veure va ser el Temple d’August, encara que només es trben tres de les columnes.

  21. Alina Roman

    Salve!

    El temple d’August va ser un temple que es va construir al final del segle I aC i va presidir
    el fòrum de la ciutat de Barcelona per més de quatre-cents anys, encara que després de
    que perdés la seva funció i també va experimentar diverses transformacions.
    Aquest temple, va ser un temple romà dedicat al culte imperial a August, ja que August va formar la colònia de Barcino que es va transformar en la actual Barcelona.
    Era un temple hexàstil (amb sis columnes a la part frontal) i perípter (amb una renglera de columnes al voltant de la cel·la o espai central), de 35 metres de llarg i 17 metres d’ample. Actualment se’n conserven íntegres quatre columnes d’estil corinti, unides per un arquitravat amb entaulament. Aquest era un dels angles de la construcció, i part d’un podi al qual s’accedia a través d’una escalinata. L’escalinata estava oberta a una banda de la plaça del fòrum. El temple estava situat al mont Tàber, presidint el que era el centre del fòrum de Barcino, la Barcelona romana, on s’ubicaven la majoria d’edificis públics. Cal recordar que les cerimònies religioses no se celebraven mai dins el temple, sinó a l’espai de davant l’edifici.

  22. Pingback: És un temple romà el Taller Masriera de Barcelona? | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *