Category Archives: Grec 2n

El Palau de Tirint i Updown Court

Quina relació creieu que poden tenir aquestes dues obres arquitectòniques d’èpoques i estils tant diferents? Doncs tot seguit ho podreu veure en el següent treball realitzat a partir de les Conferències a la UB a les que ens va portar la Lida el 24 de gener. Ens hem basat, especialment, en la conferència donada pel Dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega a la URV.
Els Palaus Micènics van ser un exemple de luxe al seu temps, entre ells el Palau de Tirint és un dels més destacats. Updown Court és, avui dia, la mansió més cara del món segons Forbes, amb el valor d’uns 139.000.000 milions d’euros (mireu aquest vídeo).

Irena i Coty
2n Batxillerat, Grec i Llatí.

Els ecos d’Antígona en diferents llengües

15 Replies

ΧΑΙΡΕΤΕ aràcnids i aràcnides!

Durant unes quantes classes de grec treballat la tragèdia a Grècia i concretament l’Antígona de Sòfocles.

Com bé sabeu el mite hel·lènic d’Antígona conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Etèocles i Polinices, moren uns a mans de l’altre, el rei de la ciutat prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra la ciutat, mentre es preparen honres fúnebres pel que l’ha defensada. Antígona, germana de tots dos, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices. Per això, és condemnada a mort.

La versió més completa d’aquest mite ens l’ofereix Sòfocles en la tragèdia Antígona. Creont simbolitza el tirà que sols creu en la llei positiva; Antígona els drets de la llei natural i de la religió.

Per saber-ne més, vam pensar d’agafar un fragment significatiu de l’Antígona (890-924) en què parlés la protagonista homònima i gravar-ho en diferents idiomes, ja que a classe som d’arreu i, per tant, bastant internacionals. Alguns vàrem anar a casa de l’Uri (=Deka) un diumenge matí i aquesta és la nostra aportació que esperem que la resta de companys s’animi a ampliar-la i que la Margalida estigui contenta del nostre treball col·laboratiu fora de l’aula que tant valora i ens anima a fer:

ὦ τύμβος, ὦ νυμφεῖον, ὦ κατασκαφὴς
οἴκησις ἀείφρουρος, οἷ πορεύομαι
πρὸς τοὺς ἐμαυτῆς, ὧν ἀριθμὸν ἐν νεκροῖς
πλεῖστον δέδεκται Φερσέφασσ᾽ ὀλωλότων·
ὧν λοισθία ᾽γὼ καὶ κάκιστα δὴ μακρῷ
κάτειμι, πρίν μοι μοῖραν ἐξήκειν βίου.
ἐλθοῦσα μέντοι κάρτ᾽ ἐν ἐλπίσιν τρέφω
φίλη μὲν ἥξειν πατρί, προσφιλὴς δὲ σοί,
μῆτερ, φίλη δὲ σοί, κασίγνητον κάρα·
ἐπεὶ θανόντας αὐτόχειρ ὑμᾶς ἐγὼ
ἔλουσα κἀκόσμησα κἀπιτυμβίους
χοὰς ἔδωκα. νῦν δέ Πολύνεικες, τὸ σὸν
δέμας περιστέλλουσα τοιάδ᾽ ἄρνυμαι.
καίτοι σ᾽ ἐγὼ ᾽τίμησα τοῖς φρονοῦσιν εὖ.
οὐ γάρ ποτ᾽ οὔτ᾽ ἄν, εἰ τέκνων μήτηρ ἔφυν,
οὔτ᾽ εἰ πόσις μοι κατθανὼν ἐτήκετο,
βίᾳ πολιτῶν τόνδ᾽ ἂν ᾐρόμην πόνον.
τίνος νόμου δὴ ταῦτα πρὸς χάριν λέγω;
πόσις μὲν ἄν μοι κατθανόντος ἄλλος ἦν,
καὶ παῖς ἀπ᾽ ἄλλου φωτός, εἰ τοῦδ᾽ ἤμπλακον,
μητρὸς δ᾽ ἐν Ἅιδου καὶ πατρὸς κεκευθότοιν
οὐκ ἔστ᾽ ἀδελφὸς ὅστις ἂν βλάστοι ποτέ.
τοιῷδε μέντοι σ᾽ ἐκπροτιμήσασ᾽ ἐγὼ
νόμῳ Κρέοντι ταῦτ᾽ ἔδοξ᾽ ἁμαρτάνειν
καὶ δεινὰ τολμᾶν, ὦ κασίγνητον κάρα.
καὶ νῦν ἄγει με διὰ χερῶν οὕτω λαβὼν
ἄλεκτρον, ἀνυμέναιον, οὔτε του γάμου
μέρος λαχοῦσαν οὔτε παιδείου τροφῆς,
ἀλλ᾽ ὧδ᾽ ἔρημος πρὸς φίλων ἡ δύσμορος
ζῶσ᾽ εἰς θανόντων ἔρχομαι κατασκαφάς.
ποίαν παρεξελθοῦσα δαιμόνων δίκην;
τί χρή με τὴν δύστηνον ἐς θεοὺς ἔτι
βλέπειν; τίν᾽ αὐδᾶν ξυμμάχων; ἐπεί γε δὴ
τὴν δυσσέβειαν εὐσεβοῦσ᾽, ἐκτησάμην.
ἀλλ᾽ εἰ μὲν οὖν τάδ᾽ ἐστὶν ἐν θεοῖς καλά,
παθόντες ἂν ξυγγνοῖμεν ἡμαρτηκότες·
εἰ δ᾽ οἵδ᾽ ἁμαρτάνουσι, μὴ πλείω κακὰ
πάθοιεν ἢ καὶ δρῶσιν ἐκδίκως ἐμέ.

Alissa Komarova, Dani Costa, Irena Jagustín, Laura Galán, Lina Velasco i Oriol García-Penche (Deka).
GREC de 2n Batxillerat (Premià de Mar)

Conferències de llatí i grec a les Terres de l’Ebre

1 Reply

El passat dimecres dia 2 de febrer, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat que cursem les assignatures de llatí i/o grec, vam traslladar-nos fins a Tortosa amb la finalitat d’escoltar unes conferències destinades al currículum de selectivitat d’aquestes dues matèries. Les conferències van tenir lloc, més concretament, a l’Institut Joaquin Bau, l’alumnat del qual també hi va asistir juntament amb els alumnes d’altres centres. El professor de grec i llatí del nostre centre Francesc Franquet ens va acompanyar amb la professora Amparo Pallàs.

Les conferències es van dur a terme des de les 12h. fins a les 14h. La primera conferència va ser realitzada per la professora Mònica Miró, adreçada a la matèria de llatí. Va ser molt interessant ja que va relacionar els orígens de Roma amb la història de l’art, basant-se en el conjunt de llibres escrits per Titus Livi. La següent confeència la va oferir la professora de grec Montserrat Reig en la qual va establir una relació entre la literatura i les formes de govern a l’antiga Grècia.

Van ser dues conferències realment interessants i l’alumnat es va mostrar prou complagut en sortir del centre.

Sara Cano Roselló
2n Batxillerat-E
INS Ramon Berenguer IV
Amposta

pic_1111

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

14 Replies

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών·

(7)… Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

Fatima El Azouan
1r Batxillerat Grec

Les Sibil·les paganes

28 Replies

Fa unes setmanes, l’Uri i jo vam fer una exposició per Història de l’art, on analitzàvem la volta de la Capella Sixtina. Sabíeu però, que aquesta obra de Miquel Àngel és una fusió del cristianisme i el món pagà? Doncs sí, als triangles laterals es poden apreciar profetes de la religió cristiana i les Sibil·les paganes.

Les sibil·les són profetisses, sovint d’origen oriental, que emetem oracles sota la inspiració d’Apol·lo. Els seus dictàmens eren recollits a les coleccions d’oracles sibil·lins, als quals s’acudia en casos de necessitat. Entre les més famoses Sibil·les hi ha la d’Eritrea a l’Àsia Menor, i la cumana a Cumes, prop de Nàpols. Aquesta última va ser a la que va acudir Eneas abans de baixar als inferns. A més es creu que Apol·lo va prometre-li que el seu oracle seria inexorable si accedia a ser l’amant de qualsevol que hi anés. A canvi, ella va demanar viure tants anys com grans hi ha en un grapat de sorra, però oblidà demanar al propi temps la joventut. De tal manera que, transformada en una vella, acabà per desitjar la mort.

[youtube]https://youtu.be/7_FRV4i4Guw[/youtube]

Aquí us deixo un fragment de l’Eneida de Virgili (VI, 1-12) que explica el moment en què Eneas consulta la Sibil·la cumana:

Sic fatur lacrimans, classique immittit habenas et tandem Eubocis Cumarum adlabitur oris. Obverunt pelago proras; tum dente tenaci ancora fundabat navis et litora curvae praetexunt puppes. Iuvenum manus emicat ardens litus in Hesperium; quaerit pars semina flammae abstrusa in venis silicis, pars densa ferarum tecta rapit silvas inventaque flumina monstrat. At pius Aeneas arces quibus altus Apollo praesidet horrendaeque procul secreta Sibyllae, antrum immane, petit, magnam cui mentem animumque Delius inspirat vates aperitque futura. Iam subeunt Triviae lucos atque aurea tecta.

“Així parla Eneas plorant, i abandona les regnes al seu estol, i finalment aborda a les ribes eubees de Cumes. Els troians giren les proes cap al mar; tot seguit, amb llurs dents tenaces, les àncores subjecten els vaixells, i les popes corbades orlen el litoral. Una colla ardorosa de joves es llança damunt la costa hèsperia; els uns cerquen les sements del foc amagades dins les venes del sílex, els altres irrompen en els boscos, cau atapeït de les feres, i assenyalen els corrents d’aigua que troben. Però el pietós Eneas ateny el cim de la carena on senyoreja el temple elevat d’Apol·lo, i, a alguna distància, el redós, ple d’horror sagrat, de la Sibil·la, un antre immens, on el déu profètic de Delos li inspira la seva gran ànima i la seva voluntat, i li descobreix el futur”.
Traducció de J. Sariol, S. Cucurella i C. Moncau

[youtube]https://youtu.be/LKNPDcdkJiY[/youtube]

En la tradició cristiana, les Sibil·les anuncien l’arribada de Crist i desenvolupen, per a San Agustí, un paper paral·lel al dels profetes de la Bíblia: el món pagà ha contribuït així a l’anunci del missatge cristià. (Vid. El cant de la Sibil·la)

Us he preparat aquest muntatge:

Laura Galán

2n batxillerat

Grec

Amor d’autoajuda

16 Replies

Ahir va ser el dia dels enamorats i he trobat la inspiració en un fragment d’ Ars amatoria d’Ovidi, concretament, el que correspon als versos 34-40. Algú s’anima a traduir-ho? Els de 2n no tenim excusa, ja ho vam fer en el seu moment!

[De la puella reperienda, exoranda, tenenda]

Principio, quod amare velis reperire labora

qui nova nunc primum miles in arma venis!

Proximus huic labor est placitam exorare puellam;

tertius: ut longo tempore duret amor.

Hic modus. Haec nostro signabitur area curru;

haec erit admissa meta premenda rota.

He fet un vídeo per actualitzar una mica els consells que ens dóna el savi Ovidi en la seva obra, a veure què us sembla!

Laura Galán

2n batxillerat

Llatí

Un altre començament, la poma d’or

18 Replies

Seguint el fil d’altres articles publicats, com aquell en què la Coty proposava un final diferent per a la guerra de Troia, i després de llegir el llibre “Vaixells negres davant Troia” on es descriu com va ser el cicle troià, vaig escriure un altre inici per a aquest mític conflicte.

Vet aquí el meu començament:

Mentre Tetis i Peleu estaven celebrant les seves noces, va aparèixer Eris, la deessa de la discòrdia, que no hi havia estat convidada.

Eris deixà una poma d’or sobre la taula i desaparegué. A la poma hi havia una inscripció que deia les següents paraules: “Per a la més bella”. Aleshores les tres deesses més maques de l’Olimp es pensaren que era per a elles, però no sabien a quina de les tres corresponia. Afrodita, Atena i Hera es van passar anys discutint per veure per a qui era la poma i, com que no ho aconseguien esbrinar, van baixar a la terra. En un bosc van trobar Paris, que ja que no les coneixia, podria jutjar-les com es mereixien. Cadascuna prometé a Paris que faria alguna cosa si la triava a ella: Atena li va prometre suprema saviesa, Hera li va prometre grans béns, poder i honors i Afrodita li va oferir la mà d’alguna noia tant maca com ella mateixa.

Paris s’ho va pensar una mica, però va acabar triant Atena. Amb això, la dea li havia de donar suprema saviesa, com li havia promés, i ell es va convertir en l’home més savi. En haver estat triada Atena, Afrodita i Hera s’enfadaren, però com que Paris era tan savi, les va fer entrar en raó amb les seves estratègies i van passar a portar-se tan bé com a les noces, abans que Eris deixés la poma sobre la taula, o millor encara.

Peter Paul Rubens, Judgement of Paris, s.1636, National Gallery, Londres [Font: Wikipedia]

Com creieu que hauria seguit el mite amb aquest començament?

Comenteu el quadre. Què en sabeu, de l’autor i l’època d’aquest quadre? Reconeixeu els personatges? Com els reconeixeu?

Marina García
1r Batxillerat Grec i Llatí.

La biblioteca d’Alexandria

20 Replies

Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria? i de la de Pèrgam? vid. reportatge de Sàpiens, maig del 2010, del nostre col·laborador, periodista i filòleg clàssic, Antoni Janer.

[youtube]https://youtu.be/zuFQZWNQUXA[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/OORYXWXUdBk[/youtube]

El saber avui en dia on es troba? En quin format?… Què n’opineu?

Origen de les grafies: tendències enfrontades

25 Replies

Partint de l’article De l’alfabet grec, els alfabets europeus, el meu treball de recerca ha consistit en saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües indoeuropees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafies modificades en cada llengua.

Es tractava de mirar llengua per llengua totes les grafies per crear unes taules de comparació i buscar quan i on van sorgir les diferències entre elles. Per dur a terme aquesta feina, vaig buscar informació a pàgines web d’Internet sobre diverses teories dels filòlegs actuals, i vaig agafar en préstec alguns llibres d’auto-aprenentatge per veure les regles bàsiques que segueixen i trobar la “naturalesa” de la llengua, ja que també s’ha de valorar la vessant fonètica com a possible responsable dels canvis gràfics.

Vaig començar la meva investigació amb les primeres representacions escrites dels sons produïts pels humans, datades de l’any 5.000 aC aproximadament, fins arribar a l’alfabet fenici (l’alfabet primitiu per excel·lència) i les variants grega, ciríl·lica i llatina.

Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.

Aquí us deixo la presentació del meu treball. Si voleu visualitzar-la més còmodament cliqueu el símbol de l’Slideboom.

La versió en PDF del meu treball es troba en aquest enllaç, espero que us agradi i que trobeu coses a comentar sobre les grafies i el seu desenvolupament! Trobeu alguna grafia que sigui impactant? Com veieu aquests canvis al llarg dels segles? D’on provenen la ñ i la ç, segons el que comento al meu treball?

Carla Asensio R.
2n Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Les Lisístrates modernes

37 Replies

El passat dilluns 7 de febrer va sortir a la televisió la notícia que una senadora de Bèlgica havia proposat una vaga de sexe per acabar amb la falta de govern del país.

vid. notícia al Youtube en la llengua dels signes.

Casualment, el dimecres 9 de febrer, quan vam anar a Girona a la conferència organitzada per la Secció Catalana de la SEEC, la doctora Esperança Borrell, durant l’acte va fer esment d’aquest fet, que lligava amb el tema de la conferència de Grec de la doctora Pilar Gómez, sobre el tema Literatura i Poder a l’antiga Grècia. Arran d’això, i després d’haver llegit el trimestre passat la Lisístrata d’Aristòfanes (a El Fil de les clàssiques podeu trobar la versió sonora de la lectura de la versió de Carandell que van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans coneguts en un acte pacifista d’actors d’arreu del món per la pau en contra de la guerra d’Iraq: 1a part i 2a part), he buscat altres Lísistrates del s. XXI.

Les dones de Pereira

A la ciutat de Pereira (Colòmbia), una de les localitats més violentes del país, hi ha contínues baralles entre bandes. Les dones dels membres d’aquestes bandes van utilitzar l’abstiència sexual com a mètode per acabar amb la violència i l’elevat nombre de morts.

Les dones de Kirca

Les dones del poble de Turquia, Kirca, van decidir iniciar una vaga de sexe per demanar aigua corrent al seu poble. Per aconseguir aigua potable, havien de recórrer 13 quilòmetres.

Les dones de Kènia

Un grup de dones de Kènia van convocar una vaga de sexe durant set dies. El que volien era aconseguir que s’acabessin les baralles entre el president Mwai Kibaki i el primer ministre Raila Odinga. vid. El Fil de les Clàssiques.

La Senadora belga Marleen Temmerman

Bèlgica va celebrar eleccions el passat 13 de juny de 2010. No obstant això, el país continua sense ningú al capdavant de l’executiu. La senadora belga Marleen Temmerman ha proposat a les dones dels homes que es debaten pel poder iniciïn una vaga de sexe.

Cristina Badalona
Sant Hilari Sacalm