Category Archives: General

2012: any diví

Després de tres anys junts, dotze alumnes de la classe 2.2. Batxillerat de l’Institut Isaac Albèniz hem decidit preparar un calendari per a la nostra estimada professora de Grec i Llatí, la Teresa Devesa. El nostre objectiu era agrair tots els bons moments que hem passat amb ella i com ens ha cuidat fins fer de nosaltres uns bons discipuli atque discipulae.

Llavors, hem seguit un procediment especial: Com que no podíem quedar tots a la vegada per fer una sessió de fotografies col·lectiva perquè teníem exàmens, hem acordat establir un mes per alumne, però representant una divinitat grega i llatina. La Carla Asensio s’ha encarregat de buscar bones fotografies de cadascú dels participants i ha fet uns muntatges en Photoshop amb paciència i originalitat, ja que l’ocasió ho mereix.

El repartiment és el següent:

Mar Morillo – Gener
Carla Asensio – Febrer
Ariadna Jiménez – Març
Ana Rosa – Abril
Edgar Baena – Maig
Annia Garcia – Juny
Thaïs Garcia – Juliol
Carlos Cuevas – Agost
Jessica Llavero – Septembre
Sara Cañizares – Octubre
Marc Cortés – Novembre
Andrea Martinez – Desembre

Ara bé, la nostra pregunta és aquesta: Sabeu quins déus estem representant? Com ho podeu saber?
Nosaltres ho sabem gràcies a la Teresa, així que moltes gràcies per aquests anys!

Els alumnes de Grec i Llatí
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Què es un clàssic?

Llegiu el fragment següent del premi Nobel de literatura T. S. Eliot (1888-1965) que pertany a un text titulat «Què és un clàssic?» (PAU 2003-2004).
Enumeraré certes qualitats que jo espero que tingui un «clàssic»… i que crec que es troben totes en Virgili… Un clàssic només pot sorgir quan una civilització és madura; quan una llengua i una literatura són madures; i ha de ser l’obra d’una ment madura… Maduresa de la ment: aquesta necessita història i la consciència de la història… Hi ha d’haver el coneixement almenys d’un altre poble altament civilitzat, i d’un poble d’una civilització que sigui prou propera per haver influït i entrat a la nostra… Des del començament Virgili, com els seus contemporanis i predecessors immediats, adaptava i usava constantment els descobriments, les tradicions i els invents de la poesia grega. Usar una literatura estrangera d’aquesta manera indica un estadi de civilització que va més enllà de fer servir només els estadis anteriors de la pròpia –tot i que crec que podem dir que cap poeta no ha mostrat més sentit de la proporció que Virgili en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior.

  • Es compleix en el cas de Virgili la condició que estableix Eliot de conèixer «almenys un altre poble altament civilitzat»? Quin?
  • En què i a partir de quan havia «influït» aquesta civilització en la civilització llatina?
  • A qui es refereix Eliot quan parla dels «contemporanis i predecessors immediats» de Virgili?
  • Com es concreta en la temàtica de l’Eneida el fet que Virgili mostrés un gran «sentit de la proporció en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior»? Quins poetes representaven «aquesta poesia grega i llatina anterior» en el cas de Virgili?
  • Penseu que en l’època de Virgili les elits polítiques i intel·lectuals de Roma eren plenament conscients de la importància històrica del poble romà? Quin era un dels principals objectius de l’Eneida en aquest sentit? Qui havia impulsat la seva redacció?

Alumnes de Llatí de 2n de batxillerat

El metge d’Atenes, de Teresa Pous

Ahir es va presentar a l’Espai Mallorca de Barcelona la novel·la El metge d’Atenes (Ed. Moll), de Teresa Pous, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2010. A càrrec de Carme Arenas (catedràtica de literatura Catalana, crítica literària, traductora i presidenta del PEN Català), Carme Cayol (actriu de teatre, de doblatge i professora de l’Institut del Teatre)  i Mar Rodríguez Cayol (experta en mitologia), i amb una emocionant intervenció del cantautor empordanès Josep Tero.

No us perdeu la presentació de El metge d’Atenes a Llinars del Vallès.

De què va El metge d’Atenes?

A Larissa estant, Alexandre –el metge d’Atenes, condeixeble del gran Hipòcrates– escriu en uns papirs els seus records des de la serenitat de qui ha sabut viure la vida amb humilitat i amb la capacitat d’acceptar que cada experiència és una lliçó que l’ajuda a créixer com a persona i com a professional de l’Art de la medicina. L’amor, el dolor, la pèrdua i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen en aquesta novel·la de formació, que ens situa en l’ambient de màxima esplendor de la Grècia de Pèricles, Sòcrates o Hipòcrates –personatges tots ells d’aquest llibre de Teresa Pous molt ben documentat històricament.

Qui és Teresa Pous?

Teresa Pous (Barcelona, 1956) és llicenciada en Filosofia i diplomada en Biblioteconomia. Ha escrit sis llibres de converses i ha estat col·laboradora del suplement de Cultura de l’Avui. Amb la seva primera novel·la, La cançó dels deportats, va obtenir el Premi Marian Vayreda 2006. També li agrada la medicina i és una apassionada hel·lenista.

Mercè Otero

Les set meravelles de tots els temps en Google Maps

Salve a tots i totes! Sóm tres alumnes de Sabadell, la Cristina, Claudia i Núria, que hem arribat a aquesta magnífica teranyina gràcies a la Margalida, que ens està ajudant moltíssim en el nostre projecte de recerca, que tracta sobre les set meravelles.

En aquest Google Maps les hem anat localitzant:


Veure Les set meravelles del món en un mapa més gran

Ens agradaria compartir amb tots els aràcnids i les aràcnides el nostre treball i fer-lo més gran amb els vostres coneixements sobre el tema, ja que les 7 meravelles del món antic és un tema fascinant del que val la pena conèixer més coses que les que un sap. A més proposem el món grecoromà com la millor de les meravelles.

Moltes gràcies!!

Cristina, Clàudia i Núria
Sabadell

Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors; es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s’aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.

TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponnès I 1 (PAU 2004-2005)

  • A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν

    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3

  • Si viatgeu a Atenes, no us oblideu de localitzar aquesta inscripció en la Tomba del Soldat Desconegut de la plaça Síntagma. És un fragment de Tucídides. Sabeu què vol dir?
  • Després de llegir el discurs fúnebre de Pèricles o de sentir-lo recitat en aquest vídeo, quina actualitat poden tenir en aquests moments els mots de Pèricles, relatats per Tucídides II, 34?

  • Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
  • Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
  • Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
  • Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?

Alumnes de Grec de Segon de batxillerat

Els Argonautes i la lluita contra el càncer

Tal com us confessava fa uns dies, l’esmorzar de diumenge, amb la flaire de cafè en l’aire i l’olor de paper acabat d’imprimir del diari, és un dels plaers setmanals que em donen energia per entomar la rutina del dilluns següent. Font, doncs, de gaudi íntim, és també moment de descobertes i sorpreses.

Aquesta vegada ha estat una referència mitològica la que ha cridat la meva atenció, en llegir un titular que deia Jàson i el càncer, seguit d’aquest paràgraf introductori:

Jàson i els argonautes es van embarcar amb un objectiu comú: aconseguir el velló d’or. Avui, els argonautes també s’embarquen, però el seu objectiu és derrotar el càncer.

Es tracta d’una interessant entrevista a Antoni Brugarolas, metge i director de la plataforma d’oncologia de l’hospital USP Sant Jaume de Torrevella. He de confessar que no coneixia aquest eminent científic, però gràcies a aquest article he descobert un metge i cirurgià docte en la seva especialitat i pioner en la investigació oncològica, però també amb una base humanística que acaba d’arrodonir la seva vàlua com a científic.

[Foto: Andreu Puig]

Us recomano que llegiu l’article i us demano que desenvolupeu les referències mitològiques que s’hi fan, per tal d’explicar el paral·lelisme en què es basa el títol. En quin moment de la entrevista es fa la referència mitològica i per què?

TERESA

Gaudeatis igitur, discipuli discipulaeque!

Per acomiadar com cal una promoció escolar, sempre m’ha agradat deixar un record que al cap del temps puguem contemplar per comprovar que certament tempus fugit irreparabile. Ens preguntem aleshores si hem fet prou cas d’aquell consell d’Horaci a la supersticiosa Leucònoe: carpe diem, li recomanava.Vaig fer-ho també a quart, en acabar l’etapa de l’ESO, després de la qual alguns ens van deixar i d’altres es van incoporar al Llatí i Grec de 1r de batxillerat, però no cal dir de després de tres cursos amb alguns de vosaltres, la sensació de comiat es fa més intensa.

Sé que n’hi ha que no sabeu si realment podreu acabar aquest any i per això la idea de final de cicle no la teniu encara del tot assimilada, però per a mi sou una unitat, un totum -no revolutum– indisoluble. I per a vosaltres és aquest petit record, senzill, però sentit, per al qual he de començar proclamant una captatio benevolentiae en relació als errors tècnics i les mancances d’enregistrament. Errare humanum est i no em fa cap recança entonar un mea culpa per fer-me perdonar els lapsus calami (no sé com actualitzar-ho en llenguatge audiovisual). Espero que els considereu peccata minuta.

Totes les referències que recull el muntatge es troben desenvolupades en articles del bloc, que poden completar el record en els moments d’evocació –in illo tempore…– a què em referia al principi. La primera trobada presencial al parc del Laberint, la Jornada Màrius Torres, la difusió de la lírica d’Horaci per Sant Jordi, les trobareu abastament testimoniades en la nostra feina en xarxa al llarg d’quests tres anys. Em sap greu que per motius tècnics no apareguin al meu vídeo els tres participants a la Magna Celebratio, però em consola pensar que, a l’enregistrament que en va fer la Margalida, l’Edgar, la Mar i l’Andrea s’hi podran veure tantes vegades com vulguin.

En fi, vet aquí el meu petit present, al qual he dedicat, gratis et amore, unes horetes. Sóc conscient que el resultat no és pas el súmmum i tampoc el non plus ultra, ni mereix un excel·lent cum laude. De ben segur que no seré declarada doctora honoris causa per aquesta meva opera prima, però hic et nunc vull puntualitzar que he deixat que les meves indicacions apareguessin en forma de veu en off, perquè crec que aquesta és la nostra tasca, la dels professores, magistri, docentes -com vulgueu dir-ne-, la tasca de ser present al darrere de la càmera que gravarà la vostra vida futura, de manera que en algun moment el so de la nostra veu en off us sigui d’utilitat. Jo he gaudit d’aquesta sensació en certs moments i m’ha servit de guiatge.

Ecce meum donum! Αὐτὸ τὸ δῶρον ὑμὶν εστὶ…

TERESA

30 anys d’institut Cristòfol Ferrer: 1981-2011

Dia 13 de maig vàrem celebrar el trentè aniversari i últim del nostre institut, el Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. A partir del curs vinent ens fusionem amb el Serra de Marina. Espero i desijo que sigui per bé, que puguem mantenir aquest projecte col·laboratiu de Clàssiques que tants reconeixements ens ha donat i també que el nom del nou centre sigui Primilianus, tal com avui hem vist en els balnea de Can Ferrerons, un pavelló octogonal fantàstic del nostre avanpassat romà.

D’aquests trenta anys d’institut, jo no n’hi he estat ni una tercera part. En canvi, la nostra feina de clàssiques al centre hi té un pes considerable, com heu pogut observar en el llibre dels 30 anys: Treballs de recerca premiats, premis i més premis a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila… Acabo aquesta etapa amb molta satisfacció per la feina feta, amb molt d’agraïment i amb una gran il·lusió envers un futur esperançador. Segurament a la comissió del trentè aniversari no li agradarà el meu muntatge (i ho entenc); però jo no feia la gravació oficial (la va fer en Ventura). Jo feia la gravació per a vosaltres, alumnes de grec i de llatí, i per això els autèntics protagonistes del muntatge del trentè aniversari sou vosaltres, els d’aquest curs que ara acaba i molts del llarg d’aquesta dècada de Grec i de Llatí al Cristòfol Ferrer. Moltíssimes gràcies per haver après el bo i el millor: una actitud optimista, agraïment, germanor…. Continueu així i apreneu sempre amb alegria. Una forta besada a tots i a totes i molt bon estiu!

Margalida

Aracne fila i fila: altre cop Bloc Destacat a XtecBlocs

Aracne fila i fila, primer premi V Premio Espiral de Edublogs en la categoria d’alumnes de batxillerat, és altre cop el Bloc Destacat de  l’espai de Xtecblocs i, a més, amb un entranyable comentari d’Anna Piñero, dinamitzadora de Xtec Blocs. Moltíssimes gràcies, Anna! L’enhorabona, aràcnids i aràcnides! Per molts anys XtecBlocs!

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2011/05/captures.swf" width="480" height="640" wmode="transparent" /]

Qüestió d’etimologia

Cada diumenge espero amb delit asseure’m a esmorzar en companyia de l’article lingüístic de Joan-Lluís Lluís a Presència, el suplement dominical d’El Punt. Com a lingüista de pro que sóc, m’agrada la seva manera desenfadada de tractar aspectes de la llengua i el descobriment de detalls de llengües minoritàries, algunes d’elles desconegudes per a mi. El lliurament d’avui és eminentment etimològic i crec que suposa una bona ocasió per posar sobre la taula els coneixements que sobre aquesta disciplina lingüística hem estat treballant a les nostres matèries. Llegiu-lo i digueu-me: Què en penseu, de la hac? Esteu d’acord amb Fabra o defenseu una actitud més conservadora, etimològicament parlant?

[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al text]

TERESA