Tag Archives: Promoció

Cursus finis: Recapitulem

Deixebles de 2n de batxillerat,

com que s’acosta el final de curs, enguany una mica accidentat, entre retallades, vagues, et cetera, potser val la pena recapitular, mirar enrere i contemplar el curs com un camí recorregut, encara que no sapigueu del cert on us portarà.

Confesso que en aquests nou mesos de pràctica docent -com una gestació, ara que hi penso- he après, de vosaltres: noves pel·lícules que potser mai no hauria vist, per exemple, i on en cap cas no se m’hauria acudit buscar un tòpic horacià; lectures no del tot recomanables, però que, si més no, cal conèixer; còmics de televisió “guapos” i amb una gran vis comica; llocs i establiments amb ressò clàssic que mai no m’havia parat a mirar; cançons amb una lleugera referència a Virgili en boca de cantants mediàtiques…

Reconec que també m’he enriquit amb l’empenta amb què heu col·laborat en els projectes que us hem proposat des de matèries agermanades; amb l’interès per descobrir llocs nous i la curiositat de saber tots el detalls d’uns temps remots, per acabar descobrint que no són tan llunyans; amb la generositat de dedicar el vostre temps d‘otium a fer reviure el llegat romà de la vostra ciutat, sense cap afany de negotium.

Espero -tant de bo!- que vosaltres també hagueu après, si més no, que el nostre llegat passat ens ajuda a comprendre el present, i desitjaria que sentíssiu que us heu enriquit o que ara sou capaços de mirar al vostre voltant i escoltar d’una manera nova, oberts a la descoberta del verb i l’essència clàssica present arreu. Nihil novum sub sole!

Si més no, us demano que no trenqueu la tradició que us vau trobar a inici de curs, pròpia dels finals d’etapa, i deixeu un petit llegat per les generacions futures en forma de comentari, on podeu fer una síntesi del curs, destacar-ne alguna cosa, deixar-los un consell per arribar a bon port, regalar-los un llatinisme,… o tot això a la vegada.

Per la meva part, com que aquest any ja heu publicat uns quants vídeos amb la vostra petja al bloc, he pensat en una altra mena de comiat. Espero que us agradi i, sobretot, que pugueu entendre’l sense excessius problemes. Per si un cas, podríeu intentar traduir-ho entre tots.

Avete, discipuli discipulaeque!

Χαίρετε, μαθεταί!

Cursus finis advenit atque hodie vobis pauca consilia dare volo.

Carpete diem, sed festinate lente atque auream mediocritatem non obliviscimini.

Beatus ille qui ab schola exit dives sapientiae speique.

Mementote: labor omnia vincit, sed errare humanum est.

Hae sententiae utiles vobis erunt.

Valete et Fortuna secunda!

TERESA

Gaudeatis igitur, discipuli discipulaeque!

Per acomiadar com cal una promoció escolar, sempre m’ha agradat deixar un record que al cap del temps puguem contemplar per comprovar que certament tempus fugit irreparabile. Ens preguntem aleshores si hem fet prou cas d’aquell consell d’Horaci a la supersticiosa Leucònoe: carpe diem, li recomanava.Vaig fer-ho també a quart, en acabar l’etapa de l’ESO, després de la qual alguns ens van deixar i d’altres es van incoporar al Llatí i Grec de 1r de batxillerat, però no cal dir de després de tres cursos amb alguns de vosaltres, la sensació de comiat es fa més intensa.

Sé que n’hi ha que no sabeu si realment podreu acabar aquest any i per això la idea de final de cicle no la teniu encara del tot assimilada, però per a mi sou una unitat, un totum -no revolutum– indisoluble. I per a vosaltres és aquest petit record, senzill, però sentit, per al qual he de començar proclamant una captatio benevolentiae en relació als errors tècnics i les mancances d’enregistrament. Errare humanum est i no em fa cap recança entonar un mea culpa per fer-me perdonar els lapsus calami (no sé com actualitzar-ho en llenguatge audiovisual). Espero que els considereu peccata minuta.

Totes les referències que recull el muntatge es troben desenvolupades en articles del bloc, que poden completar el record en els moments d’evocació –in illo tempore…– a què em referia al principi. La primera trobada presencial al parc del Laberint, la Jornada Màrius Torres, la difusió de la lírica d’Horaci per Sant Jordi, les trobareu abastament testimoniades en la nostra feina en xarxa al llarg d’quests tres anys. Em sap greu que per motius tècnics no apareguin al meu vídeo els tres participants a la Magna Celebratio, però em consola pensar que, a l’enregistrament que en va fer la Margalida, l’Edgar, la Mar i l’Andrea s’hi podran veure tantes vegades com vulguin.

En fi, vet aquí el meu petit present, al qual he dedicat, gratis et amore, unes horetes. Sóc conscient que el resultat no és pas el súmmum i tampoc el non plus ultra, ni mereix un excel·lent cum laude. De ben segur que no seré declarada doctora honoris causa per aquesta meva opera prima, però hic et nunc vull puntualitzar que he deixat que les meves indicacions apareguessin en forma de veu en off, perquè crec que aquesta és la nostra tasca, la dels professores, magistri, docentes -com vulgueu dir-ne-, la tasca de ser present al darrere de la càmera que gravarà la vostra vida futura, de manera que en algun moment el so de la nostra veu en off us sigui d’utilitat. Jo he gaudit d’aquesta sensació en certs moments i m’ha servit de guiatge.

Ecce meum donum! Αὐτὸ τὸ δῶρον ὑμὶν εστὶ…

TERESA