Gaudeatis igitur, discipuli discipulaeque!

Per acomiadar com cal una promoció escolar, sempre m’ha agradat deixar un record que al cap del temps puguem contemplar per comprovar que certament tempus fugit irreparabile. Ens preguntem aleshores si hem fet prou cas d’aquell consell d’Horaci a la supersticiosa Leucònoe: carpe diem, li recomanava.Vaig fer-ho també a quart, en acabar l’etapa de l’ESO, després de la qual alguns ens van deixar i d’altres es van incoporar al Llatí i Grec de 1r de batxillerat, però no cal dir de després de tres cursos amb alguns de vosaltres, la sensació de comiat es fa més intensa.

Sé que n’hi ha que no sabeu si realment podreu acabar aquest any i per això la idea de final de cicle no la teniu encara del tot assimilada, però per a mi sou una unitat, un totum -no revolutum– indisoluble. I per a vosaltres és aquest petit record, senzill, però sentit, per al qual he de començar proclamant una captatio benevolentiae en relació als errors tècnics i les mancances d’enregistrament. Errare humanum est i no em fa cap recança entonar un mea culpa per fer-me perdonar els lapsus calami (no sé com actualitzar-ho en llenguatge audiovisual). Espero que els considereu peccata minuta.

Totes les referències que recull el muntatge es troben desenvolupades en articles del bloc, que poden completar el record en els moments d’evocació –in illo tempore…– a què em referia al principi. La primera trobada presencial al parc del Laberint, la Jornada Màrius Torres, la difusió de la lírica d’Horaci per Sant Jordi, les trobareu abastament testimoniades en la nostra feina en xarxa al llarg d’quests tres anys. Em sap greu que per motius tècnics no apareguin al meu vídeo els tres participants a la Magna Celebratio, però em consola pensar que, a l’enregistrament que en va fer la Margalida, l’Edgar, la Mar i l’Andrea s’hi podran veure tantes vegades com vulguin.

En fi, vet aquí el meu petit present, al qual he dedicat, gratis et amore, unes horetes. Sóc conscient que el resultat no és pas el súmmum i tampoc el non plus ultra, ni mereix un excel·lent cum laude. De ben segur que no seré declarada doctora honoris causa per aquesta meva opera prima, però hic et nunc vull puntualitzar que he deixat que les meves indicacions apareguessin en forma de veu en off, perquè crec que aquesta és la nostra tasca, la dels professores, magistri, docentes -com vulgueu dir-ne-, la tasca de ser present al darrere de la càmera que gravarà la vostra vida futura, de manera que en algun moment el so de la nostra veu en off us sigui d’utilitat. Jo he gaudit d’aquesta sensació en certs moments i m’ha servit de guiatge.

Ecce meum donum! Αὐτὸ τὸ δῶρον ὑμὶν εστὶ…

TERESA

22 thoughts on “Gaudeatis igitur, discipuli discipulaeque!

  1. casensio_ro

    Moltes gràcies, Teresa!

    Nosaltres també trobarem a faltar aquests moments, però sempre els recordarem. Al cap i a la fi, som “amici in aeternum”, no?

  2. Ana Rosa

    Ave!!!
    Ohhh gràcies per aquest video m’encanta jajaja la veritat es que encara em costa de creure que ja s’acabi aquest any perquè des de 4rt ha passat el temps que no m’he adonat i la veritat que els que més hem estat junts hems sigut els de llatí i he d’agrair tant a la Teresa com a professora que ens ha ajudat tot el que ha pogut com als companys que han fet que les classes siguin més còmodes i més divertides i espero poder comentar sempre en aquest bloc ja que ha sigut un mètode molt bo per estudiar molt cops i sobretot per aprendre.
    Moltes gràcies a tots!

  3. garcia_thais

    Ave!
    Estava esperant desitjosa per veure el muntatge, ‘ha agradat molt Teresa!! M’he rigut força que és molt important també!!
    Només tu podies fer un article amb un discurs pe de llatinismes i expressions llatines ben utilitzades.
    Suposo que tots estare d’acord en treure’t la raói dir-te que et mereixes un excelent ” cum laude”!
    Ens ho vam passar força bé fent això i tindrem un gran record!!
    valeee

  4. Margalida Capellà Soler

    La vostra petja romandrà inesborrable a Aracne, i amb aquest emotiu muntatge de la Teresa ningú no tindrà pretext per tenir-vos ben presents. Heu deixat el llistó ben alt i ara tindrem feina per mantenir-lo i, fins i tot per continuar. Sempre serà el vostre bloc, per tant us agrairem que, de tant en tant, ens ho recordeu. Que tingueu molta sort en la vida i que us vagi molt bé la Selectivitat. Amici in aeternum!

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Quina rapidesa, noies, no m’esperava que comentéssiu tan aviat aquest article. Us agreixo les floretes i t’he de dir, Thaïs, que aquesta vegada he volgut predicar amb l’exemple i fer jo mateixa l’exercici que us vaig demanar al darrer examen de llengua. Vosaltres també us en vau sortir prou bé!

    Nosaltres ens quedem aquí, Margalida, i ells aixequen el vol. Estic convençuda que tant els alumnes de l’Albéniz com els del Cristòfol tenen un llarg i profitós camí per recórrer. A mi també m’agradarà estar al corrent del futur de la Núria, el Carlos, el Dani, la Laura, la Coty, la Rebeca, l’Oriol, la Irena, el Toni… Perdoneu-me que ara mateix no els pugui dir tots, però he seguit tota la vostra feina!
    Sort que de tant en tant ens els trobem o ens vénen a visitar i comprovem que recorden el temps de l’institut i algunes de les coses que els hem ensenyat…

  6. annia

    Ave!
    Teresa, quin video!
    Ha estat molt bé m’ha agradat molt i m’he rigut encara més. La nostra reputació ara… bueno, ja no en tenim. jajaja però crec que ha valgut la pena fer unmuntatge com aquest, almenys a mi m’ha fet molta il·lusió poder-lo veure. Serà un record que sempre tindrem.
    Serà una pena no poder estar junts, que sembla que no però tant de temps fa empremta a dins nostre. Ens trobarem a faltar.
    Vale!

  7. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Suposo que això del riure, Annia, ho dius pel salt que fas en dir “Carpe diem!”. Sembla que t’hagi picat algun insecte del tronc on estaves asseguda…
    Pel que fa la teu parlament inicial, ja veus que t’ha quedat quadrat, tot i que cal dir que era completament improvisat. Amb aquesta matèria primera és fàcil fer un muntatge…

  8. Carlos Cuevas Agraz

    Ave!
    Teresa, impressionant, sense paraules… llegint aquest article en el que es nota que t’hi has passat temps fent-lo he pogut recordar els millors moments que he passat a les classes de Llatí, a les excursions, etc… moments inolvidables que m’agradará poder recordar-los quan passi un temps llegint aquest article o veient el video de comiat.
    Només agraïros a tots, des del primer company fins l’últim passant per la Teresa, aquests dos anys de Llatí que han sigut fantàstics i inolvidables!

    PD: Això de tocar una canço en Llatí es el “summum”!

    “Amici in aeternum”!

  9. Marc Cortés

    Crec que aquest video resumeix totes les classes i moments que hem passat i gaudit tots junts en aquests 2-3 últims anys. Moltes gràcies a tots els companys i sobretot a tu Teresa, per ensenyar-nos tantes coses no solament el llatí.

    Aquest video passarà als annals de la història, és molt bó i un gran record per a tots!

  10. Saraa.

    Quin article tan emotiu… El video és genial, encara que la calitat de so no sigui molt bona, el montatge està molt bé, i hem sortit tots molt guapos i guapes! hahaha! Vaja, Teresa, t’has lluit amb els llatinismes, no em donava temps a pair un que ja estava llegint un altre! hahaha!
    Bé, han sigut molts els moments, i moltes hores de classe que han anat donant forma i conjunt a persones molt diferents, amb gustos molt diferents però tot amb ganes d’aprendre. Encara me’n recordo d’aquella petita avaluació inicial a principi de 4t d’ESO que ens va fer la Teresa, preguntant-nos una mica pels nostres interessos. Molts no sabiem que fer, d’altres ho hem tingut sempre molt clar. Ara, gairebé no fa falta preguntar res d’això, ja que ens hem conegut tots poc a poc, teixint amistats. Ara mateix, ja hem de tenir clar què volem fer; els nostres camins es separen aqui però sempre quedaràn els bons moments, com recull aquest video tan elaborat.
    Gràcies, Teresa, per tot el que ens has ensenyat, i com diu el Marc, no només de llatí, si nó moltes altres coses, tots sabem que sempre has enfocat moltes feines i projectes de cara a quan estiguessim fora de l’institut, i ara posarem en pràctica totes aquestes experiències viscudes i metodologies apreses. Però sobretot, tots hem crescut molt com a persones, que al cap i a la fi, això és molt important.
    Seguirem tots en contecte a través de l’Aracne, aquesta maravellosa eina en xarxa que hem vist nèixer i crèixer. Gràcies per aquest video! I fins aviat a tots!
    “Amici in aeternum”.

  11. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Sara, no tinc paraules. Has descrit perfectament tot allò que els professors ens proposem a l’hora d’enfrontar-nos a la tasca educativa. I em commou que recordis aquella avaluació inicial amb què acullo els alumnes que no conec. Heu crescut, en efecte, però el que us queda és un camí més llarg que el que heu fet fins ara. Espero poder continuar fent el seguiment de la teva evolució literària i, evidentment, la vostra presència a l’Aracne serà sempre benvinguda. Ja se sap que l'”aeternum” és molt indefinit, però la suma de demàs també pot configurar un “per sempre”. Ens veiem demà i al quart demà, al teatre!

    Carlos i Marc, que juntament amb l’Edgar, heu tingut la responsabilitat de dur el pes de la presència masculina a la classe, minoritària, com sol passar en els itineraris humanístics, gràcies per les vostres paraules. En alguns moments del curs heu estat un puntal determinant de la vitalitat del bloc, pendents de les novetats i confeccionant articles elaborats en el cas del Marc. Llàstima que ara al final hagueu afluixat una mica i que hagi quedat al tinter aquell “Poliesportiu clàssic” llargament esperat. D’altra banda, suposo que no cal dir que sense la guitarra dels Carlos, aquest vídeo hauria estat una altra cosa, correcte si voleu, però menys vital i espontània. Va ser dit i fet i ja teníem banda sonora, així de fàcil…

  12. Dolors Clota

    Teresa,

    Gràcies per compartir amb tots els que naveguem per aquestes pàgines la teva opera prima audiovisual i el teu redactat ple de llatinismes.
    M’ha agradat especialment el darrer paràgraf sobre l’actitud dels professors, mestres… tant se val el nom! Amb tots els avenços tecnològics i tots els canvis que es van produint a un ritme vertiginós (per mi sovint massa vertiginós), cada cop veig més clar que el nostre paper és el d’acompanyar en la transmissió de coneixements.
    Gràcies, també, per acompanyar-me com a professora amb el material que comparteixes, amb els comentaris… És especialment important quan la majoria de professors de clàssiques estem sols en un centre.
    Molt bon final de curs!

  13. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Gràcies a tu, Dolors, per incorporar-te a aquest projecte i enriquir-lo amb les vostres aportacions. La trobada presencial de diumenge al teatre serà el moment per a nosaltres de posar cara a les teves alumnes i saber qui hi ha al darrera dels articles i comentaris. Agraïm l’esforç que feu de traslladar-vos des de Sant Hilari i esperem que gaudiu d’una vetllada teatral clàssica entranyable. Com tu bé dius, el vertigen de la xarxa no ens ha de fer oblidar que les persones som de carn i ossos i no hi ha res millor que una mirada, un somriure i una bona conversa… És la millor manera de comprovar que no estem sols, sens dubte.

  14. Annia

    Ave!
    Jo digui el que digui la Teresa, sí que haig d’entonar el “mea culpa”, ja que un any més estic aquí fent-li companyia. Sincerament ho he fet perquè el llatí m’encanta (és broma), tot i que sí m’agrada.
    La veritat és que aquell curs èr mi a sigut un dels millors, que gràcies als meus companys vam estar molt agust i tot i que hi hagessin alguns problemes, tots sentiem una certa estimació pels altres.
    Espero que aquesta petita cançó pugui ser un referent pel bloc i per a d’altres classes per demostrar que el llatí també es pot utilitzar per expressar el que sents d’una manera, si més no, diferent i original.

    PD: S’ha de dir que sortim fent una mica el pallasso però que va ser molt divertit

  15. Sara

    Salve!
    Avui és el meu primer dia de llatí a 2n de Batxillerat i veient aquest video m’he adonat que en veritat no queda gaire per que també marxem nosaltres i haguem d’acomiadar-nos.
    La veritat és que el llatí al principi no era de les coses que més em cridava l’atenció però també he anat vivint moltes experiències que fan que la cançó (molt ben escollida i molt treballada) arribi i crec també, com diu l’Annia, que podría ser un referent per tots aquells estudiants interessats en la matèria.

  16. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Salve, Sara! Espero que aquest any sigui profitós i que a final de curs poguem fer un balança tan fructífer del curs. Coneixent la teva implicació a la Magna, de ben segur que alguna cosa interessant farem. Veig que a la tarda has completat la feina que hem començat a classe. Vas bé.
    Ave, Annia! Celebro que sàpigues utilitzar correctament el llatinisme “mea culpa”, tot i que és una llàstima. Espero que a final de curs puguis explicar-nos que has comprovat que “labor omnia vincit” i que el meu preferit, “nulla dies sine linea”, t’ha servit per aconseguir els teus objectius. Ànims i endavant!

  17. Anna Pardo

    Salue,

    Que maco el vídeo Teresa! Ja fa tres anys que fem llatí i cada vegada ens sentim més propers als romans. Tot i estar a l’últim curs i veure l’albèniz cada vegada més lluny, no negaré que aquí he passat uns dels millors anys de la meva vida i, que tot el que ens ensenyeu ens servirà per sempre. Així que ja se sap, utilitzant el “carpe diem” em comiadaré dient que hem de gaudir al màxim els mesos que ens queden.

    Vale,
    Anna

  18. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Més troballes universitàries

  19. Cristina Ortiz

    Hola! És molt bonic el video, encara que Teresa, espero que no ens facis fer això a nosaltres.. Quina vergonya!!
    És curiós això que li ha passat a la Sara amb l’himne “Gaudeamus igitur”, però realment aquestes coses a mi em passen. No has sentit parlar mai d’una cosa, i només la coneixes t’apareix per tots els llocs. Jo això ho he notat sobretot amb l’alfabet grec, que em semblava que no el veuria mai, i ara em llegeixo a la part grega dels productes del supermercat “dia”.
    Bé, després d’aquesta anècdota personal us felicito per haver acabat bé el curs i per el paper tan gran que heu tingut al bloc.
    Adeu!

  20. Teresa Devesa i Monclús Post author

    I els llatinismes del vídeo, Cristina? A sobre que us n’han regalat uns quants…
    Em coneixes ben poc, si et penses que la vostra promoció se’n salvarà, d’un comiat com cal!

  21. MARINA SALAS ZAMORA

    Χαίρετε!

    La Teresa, fa uns dies, em va enllaçar algunes de les cançons sobre clàssiques que s’han enregistrat per aquest blog que no deixa mai de filar. I el motiu pel qual en faig una recerca, és perquè les meves companyes i jo estem agafant idees per fer la nostra propia “cover” en grec. I és clar, fent una ullada, he vist que ex alumnes del meu institut van fer una versió molt divertida del “Amics per sempre” i m’ha fet gràcia deixar-ne un comentari per felicitar-los, i dir-los que malgrat els pocs estris que tenien per a la gravació els va quedar un vídeo molt “xulo”, i el que és més important, un record del que segurament ha estat una de les etapes més importants de la seva vida.
    Actualment estic cursant el primer curs de batxillerat, i tot i no seguir estudiant amb els mateixos companys, he creat uns lligams molt forts amb els que ara estudio , sobretot amb els qui, com jo, han escollit un itinerari de clàssiques. Estic convençuda, que en acabar la nostra etapa de Batxillerat aquests lligams dels que parlava, hauran crescut molt més i l’adéu que haurem de dir als professors que ens hauran marcat durant aquest cicle, serà un adéu nostalgic. Per això, en acabar els nostres estudis del institut, serà ben rebut poder realitzar un comiat com aquest, un record físic (a veure si me’n recordo) i deixar-ne la nostra última pedra, com a estudiants de l’Albéniz, en aquest blog .

    Espero que ben aviat pogueu escoltar la nostra cançó!

    MARINA

  22. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Quines paraules, Marina, tan sentides. Espero també amb delit també la vostra música.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *