Les set meravelles de tots els temps en Google Maps

Salve a tots i totes! Sóm tres alumnes de Sabadell, la Cristina, Claudia i Núria, que hem arribat a aquesta magnífica teranyina gràcies a la Margalida, que ens està ajudant moltíssim en el nostre projecte de recerca, que tracta sobre les set meravelles.

En aquest Google Maps les hem anat localitzant:


Veure Les set meravelles del món en un mapa més gran

Ens agradaria compartir amb tots els aràcnids i les aràcnides el nostre treball i fer-lo més gran amb els vostres coneixements sobre el tema, ja que les 7 meravelles del món antic és un tema fascinant del que val la pena conèixer més coses que les que un sap. A més proposem el món grecoromà com la millor de les meravelles.

Moltes gràcies!!

Cristina, Clàudia i Núria
Sabadell

6 thoughts on “Les set meravelles de tots els temps en Google Maps

  1. Margalida Capellà Soler

    Moltes gràcies a vosaltres Cristina, Núria i Clàudia! Ha estat un plaer que em trobéssiu a la xarxa i que em volguéssiu conèixer. Sou, per se, unes autèntiques aràcnides i espero no perdre la vostra amistat i entusisme pel món clàssic. Desitjo que el vostre tribunal sàpiga valorar en la justa mesura tot l’esforç que heu posat en el vostre projecte de recerca sobre Les set meravelles. Ha resultat ser un autèntic treball web 2.0 que amb aquest Google Maps en tenim a Aracne un petit tastet. L’enhorabona i bona sort!

    Per cert, de quina escola de Sabadell sou?

  2. cristinasabadell

    Moltes gràcies per tot Margalida. Sóm de l’Escola Pia Sabadell.
    PD: Al final he aconseguit enganxar el mapa amb un link! 🙂

  3. Andrea Balart

    Xaipe!

    Les meravelles del món antic que no es conserven són el far d’Alexandria que es va cremar en un incendi i els jardins penjats de Babilònia que només es conserva l’estructura del palau i el colós de Rodes que actualment no es conserva. Les piràmides d’Egipte són de les poques que es conserven i que tenen més de deu mil anys d’antiguitat.

  4. irina

    La veritat és que coneixia algunes meravelles de Grècia. He buscat al llibre de grec hi he trobat algunes meravelles: El Temple d’Àrtemis (en grec Artemision i en llatí Artemisium), també conegut menys pròpiament com a Temple de Diana, era un temple dedicat a Àrtemis (Diana en la cultura romana) voltant el 550 aC a Efes (en el present a Turquia) sota la dinastia Aquemènida de l’Imperi Persa.
    No queda res del temple, una de les Set Meravelles del Món. Fou construït pel rei Cres per subscripció popular al mateix lloc on hi havia hagut un altre temple que havia estat destruït en el segle VII aC.

    Els jardins penjants de Babilònia (també anomenats els jardins de Semiramis), en temps de Nabucodonosor II, i les muralles de Babilònia foren considerats una de les Set Meravelles del Món. Tant els uns com les altres se suposa que van ser construïts per Nabucodonosor pels volts de l’any 600 aC (a l’actual Iraq). De tota manera, hi ha dubtes que els jardins arribessin a existir mai físicament.

    El colós de Rodes va ser una gegantesca estàtua del déu Hèlios construïda a l’illa grega de Rodes en el segle III aC per Cares de Lindos. La seva grandària era aproximadament la de la moderna Estàtua de la Llibertat, situada a Nova York, encara que descansava sobre una plataforma menys elevada. Va ser una de les Set Meravelles del Món Antic.

    també tenim les piramides d’Egipte, l’estàtua criselefantina de Zeus que està a Olimpia, el far d’Alexandria i el sepulcre del rei Mausol que es troba a Helicarnàs.

  5. Paula Franco Semitiel

    Salve!

    He anat a la pàgina 75 del llibre en el exercici 4. Per fer bé aquest exercici i documentar-me d’aquestes 7 marevelles, bucaré informació de cada una d’elles.

    EL TEMPLE D’ÀRTEMIS:

    El Temple d’Àrtemis (en grec Artemision i en llatí Artemisium), també conegut menys pròpiament com a Temple de Diana, era un temple dedicat a Àrtemis (Diana en la cultura romana) voltant el 550 aC a Efes (en el present a Turquia) sota la dinastia Aquemènida de l’Imperi Persa.

    No queda res del temple, una de les Set Meravelles del Món. Fou construït pel rei Cres per subscripció popular al mateix lloc on hi havia hagut un altre temple que havia estat destruït en el segle VII aC.

    La major part de la descripció del Temple d’Àrtemis prové de Plini el Vell. Plini descriu un temple de 377 peus (115 metres) de llarg i 180 peus (55 metres) d’ample, fet enterament de marbre. Tenia 127 columnes d’estil jònic antic de 60 peus (uns vint metres) d’alçada, estriades en aresta viva, a la manera dòrica.

    El temple fou destruït per un pastor, Herostrat d’Efes, que l’incendià per ser recordat, segons indica la llegenda el mateix dia del naixament d’Alexandre El Gran.

    ELS JARDINS DE SEMÍRAMÍS:

    Els jardins penjants de Babilònia (també anomenats els jardins de Semiramis), en temps de Nabucodonosor II, i les muralles de Babilònia foren considerats una de les Set Meravelles del Món. Tant els uns com les altres se suposa que van ser construïts per Nabucodonosor pels volts de l’any 600 aC (a l’actual Iraq). De tota manera, hi ha dubtes que els jardins arribessin a existir mai físicament.

    Els jardins de Babilònia es troben extensament documentats per historiadors grecs com Estrabó i Diodor de Sicília, però d’altra banda hi ha pocs indicis que ens facin pensar en la seva existència. Algunes restes poc significatives provinents de les excavacions del palau de Babilònia han estat sobredimensionades, i no casen de cap manera amb aquelles descripcions meravelloses.

    Algunes escoles de pensament creuen que, amb el pas dels anys, se’n va confondre la localització amb uns jardins que sí que van existir a Nínive, tal com ho testimonien unes taules procedents d’aquesta ciutat mesopotàmica on es mostren clarament uns jardins. Els escrits d’aquestes taules descriuen el possible ús de quelcom similar al cargol d’Arquimedes com a instrument per portar l’aigua fins a una altura determinada.

    Segons les antigues cròniques, els jardins es van construir per alegrar Amitis, l’enyoradissa dona de Nabucodonosor. Amitis, filla del rei dels medes, s’havia casat amb el rei babilònic per crear una aliança entre les dues nacions. El país d’on venia la noia, però, era verd i muntanyós, i Amitis trobava el terreny pla i àrid de la Mesopotàmia molt depriment. El rei va decidir de recrear per a ella la seva pàtria nadiua amb la construcció d’una muntanya artificial amb un acabament enjardinat.

    Els anomenats jardins penjants probablement no estaven “penjats” en el sentit d’estar suspesos per cables o cordes. El nom ve d’una traducció del mot grec kremastós o del llatí pensilis, que significa més aviat que els jardins penjaven cap avall des dels extrems d’una terrassa o balconada.

    EL COLÓS:

    El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου – Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantesca estàtua del déu Hèlios construïda a l’illa grega de Rodes en el segle III aC per Cares de Lindos. La seva grandària era aproximadament la de la moderna Estàtua de la Llibertat, situada a Nova York, encara que descansava sobre una plataforma menys elevada. Va ser una de les Set Meravelles del Món Antic.

    LES PIRÀMIDES:

    Les piràmides d’Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l’antic Egipte. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l’Antiguitat, els més portentosos i emblemàtics monuments d’aquesta civilització, i en particular, les tres grans piràmides de Gizeh, les tombes o Cenotafis dels reis Kheops, Khefren i Micerí, la construcció es remunta, per la gran majoria d’estudiosos, al període anomenat Imperi Antic de Egipte. La Gran Piràmide de Giza, construïda per Keops (Jufu), és una de les set Meravelles del Món.
    La mastaba, construcció gairebé prismàtica, era la sepultura dels sobirans del període arcaic d’Egipte. Les raons del pas de les mastaba a les piràmides no es coneixen bé, però s’esmenta generalment el desig d’assolir altures cada vegada més significatives per manifestar la importància i el poder del faraó difunt.

    L’ESTÀTUA CRISELEFANTINA DE ZEUS:
    (mitjans del segle V aC) va ser una figura de 10 m d’alçada aprox. tallada per l’escultor grec Fidias per ocupar la cella del temple de Zeus a Olímpia.

    Estàtua de Zeus

    Aquest gravat mostra una reconstrucció imaginària de l’estàtua criselefantina de Zeus a Olímpia. La realitzar l’artista grec Fidias voltant del 435 aC, i avui és coneguda només a través d’escrits dels seus contemporanis.

    L’estàtua mesurava 10 m d’alçada, estava esculpida en ivori, i la túnica i els ornaments eren d’or. Era una de les set meravelles del món.

    EL FAR:

    (c. 280 aC), situat en una illa de la badia d’Alexandria (Egipte), va esdevenir el far més cèlebre de l’antiguitat gràcies a la seva impressionant alçada de 134 m, però va ser destruït al segle XIV.

    Far d’Alexandria

    El far d’Alexandria s’alçava en una illa de la badia d’Alexandria i aconseguia una altura de 134 metres. La il · lustració és un gravat de Maarten van Heemskerck.

    Potser el símbol més clar del dinamisme i l’originalitat de l’Alexandria hel · lenística era el seu monument més emblemàtic, el Far. Construït per l’arquitecte Sóstrato de Cnido per Ptolomeu II, aquest far pot ser considerat com el primer gratacel. Era una torre poligonal, de més de tres-cents peus d’altura, coronada per una estàtua de Zeus Sóter (`Salvador ‘), la llum, reflectida cap al mar mitjançant grans miralls, guiava els vaixells fins a Alexandria. Es considera el far alexandrí com una de les set meravelles del món.

    Alexandria va ser fundada en el 332 A.C. pel general macedoni Ptolemeu I Sòter en honor a Alejandro III el Magne, rei de Macedònia, per ser la millor ciutat portuària del món antic. El port va ser construït amb un imponent escullera de grans blocs de pedra de gairebé 1,6 km de longitud, anomenat Heptastadium (`set vegades 201 m ‘), que arribava fins a l’illa de Fars. A l’illa també va ser aixecat el famós far conegut com una de les set meravelles del món i un altre port de menors dimensions va entrar en servei a la part occidental. El llac Mareotis es comunicava mitjançant un canal amb el Nil.

    EL SEPULCRE DEL REI MAUSOL:

    (c. 353 aC) era una tomba monumental, esculpida pels millors artistes de l’època per al rei Mausol de Cària (Àsia Menor), de la qual només es conserven alguns fragments.

    Mausoleu d’Halicarnaso

    El mausoleu d’Halicarnaso, recreat aquí en un gravat de Maarten van Heemskerck, es va construir cap a l’any 353 aC L’edifici era un enorme monument funerari per les restes del rei Mausol de Cària, a Àsia Menor.

    Mausoleu, monument sepulcral que consta d’un espai disposat per contenir urnes funeràries o taüts de personatges singulars. El nom prové de la tomba d’Halicarnaso (actual Bodrum, Turquia) per al rei Mausol de Cària (que va regnar cap al 376-353 aC), erigida per mandat de la seva dona Artemisa (morta cap al 350 aC). Aquest edifici estava considerat com una de les set meravelles del món. Altres exemples de mausoleus grandiosos són els enterraments romans dels emperadors August i Adrià, aquest últim convertit en l’edat mitjana en el castell de Sant’Angelo, així com el del rei Frederic Guillem III de Prússia, al castell de Charlottenburg de Berlín. Una de les millors mostres d’aquest segle és la tomba de Vladímir Ilich Lenin, situada a la plaça Roja de Moscou. D’altra banda, el mausoleu oriental més conegut és el Taj Mahal, construït al segle XVII a? Gra, Índia.

    Aquestes són les set meravelles segons els antics, espero que la meva petita recerca serveixi a tothom. D’aqust exercici he après moltes coses.

    Tambés espero aprendre a utilitzar el GoogleMaps!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *