Salvete!
Aquí teniu un vídeo de les opinions dels companys i companyes de grec de 1r de Batxillerat sobre el Concurs Odissea 2016! I vosaltres què n’opineu? Voldreu participar-hi el curs vinent?
Eloi i Joaquín
1r Batxillerat Humanístic
Bonum Diem!!
L’altre dia vaig poder fer una escapadeta a la Costa Brava, un dels paisatges més espectaculars que té la nostra terra. Sempre que hi vaig recorrem un tros del ”Camí de Ronda” que porta de Calella a Tamariu, ho recomano si sou fans del mar i us agrada escoltar les onades trencar contra la roca.
Com tots sabeu els referents clàssics estan per tot arreu, i com us podeu imaginar jo també en vaig poder trobar! Segurament l’indret d’una antiga colònia grega, vora a tocar d’Empúries, Gypsela, Kypsela o Cypsela! Com? En una escultura!
El que em va cridar l’atenció d’aquesta escultura de Carles Sentís és el fet que siguin llibres sobreposats un sobre l’altre, com si es tractessin de tots els llibres que una persona hauria llegit durant la seva vida, tot el coneixement extret d’ells. Sincerament, vaig fer la foto abans de llegir-me el text. Després de fer-ho vaig trobar que a part de ser un monument curiós també era un text que proporcionava coneixements clàssics i que la pila de llibres ara tenia més sentit! Per què? Quins referents clàssics hi trobeu?…
Juls
1r Batxillerat Humanístic
Benvolguts aràcnids!
Aquest curs més de 42.000 nens i nenes tornarem a cantar la Cantània, que és com s’anomena el projecte de cant coral que cada curs proposa l’Auditori de Barcelona pels alumnes de primària. L’obra original d’enguany va sobre el tema de la tecnologia i la signen el compositor Jordi Domènech i l’escriptor Pere Riera. Té per títol “Babaua. Les desventures de Mimí” i amb una música exquisida i una història ben divertida ens explica les peripècies que fa la protagonista per tal de trobar marit. Com ja deveu suposar i com ja era d’esperar… un any més hi tornem a trobar referents clàssics!
Els 800 nens i nenes que cantarem junts cada vegada que es faci el concert representarem el paper de Cupido, i ajudarem a la Mimí a trobar el pretendent ideal a través d’una sèrie de viatges per a tota la geografia mundial i part de l’Univers. Justament és en la cançó de presentació de Cupido en la que hi apareixen almenys tres referents mitològics que podem destacar, tal i com podeu veure en aquest fragment:
“Sóc qui va casar Romeu amb Julieta, qui va enfilar Ariadna al laberint; qui va fer perdre el cap, a Dido per Eneas, qui va esmaltar les aigües on es mirà Narcís”.
[youtube]https://youtu.be/FzPw2hH9leo[/youtube]
Els alumnes de 5è de l’escola Bergantí tenim la sort de participar cada any a la Cantània i aquest curs en especial, dedicarem tota una setmana a explorar els diferents coneixements que es deriven de la cantata, a part de treballar-la habitualment a les classes de música i expressió corporal. És en el marc d’aquesta setmana que ens agradaria que algun/a estudiant de l’INS de Premià ens vingués a visitar per tal d’explicar-nos la història dels mites citats i la de Cupido. D’aquesta manera nosaltres podríem fer-ne unes fitxes que penjaríem al vostre bloc Aracne fila i fila. Estem molt il·lusionats amb aquesta vostra visita i us animem a fer-la realitat.
Moltes gràcies i a reveure!
Xavi de música
Companys nostres, us hem volgut preparar un kahoot on puguem repassar de nou el tema de la vida quotidiana de l’antiga Grècia (tema 5 i La vida quotidiana, l’economia i el treball a l’antiga Grècia) i l’economia i el treball dels antics grecs (tema 6 i Les importacions i les exportacions dels grecs).
Què us ha semblat el nostre kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació.
1r Batxillerat, Carlota i Chorouk.
Hem fet apunts sobre la influència de la cultura clàssica en el cinema, els llibres, la pintura, l’escultura, l’arquitectura i fins i tot en la música. Però hi ha un altre art que deixem sempre de banda (i que personalment m’agrada molt) que també conté un món de referents clàssics, els còmics. En aquest apunt en concret em centraré en la companyia Marvel Comics, molt coneguda per les seves històries de superherois.
La companyia creadora de còmics coneguda amb el nom de Marvel va néixer a principis dels anys 40, i les aventures dels seus personatges es centraven en la segona guerra mundial. Poc a poc, i sobretot a la dècada de 1960 amb l’arribada d’Stan Lee i Jack Kirby a l’editorial, els nous herois començaren a rebre influència directa de diferents mitologies antigues, tot i que no es consideraven déus sinó éssers més avançats que la humanitat. El cas més conegut és el del déu nòrdic del tro Thor, que és famós a tot el món perquè només ell és digne d’aixecar el martell MJornil.
Però també trobem personatges inspirats en la mitologia grecorromana, com és el cas d’Hèracles, que va fer la seva primera aparició al primer número de la sèrie Journey Into Mystery Annual. Tot i que la seva història ha estat alterada, manté la seva essència. Aquest personatge es caracteritza per la seva força extrema, i sovint apareix acompanyat d’altres deïtats de la mitologia grecorromana o d’unes altres com la nòrdica. Però aquest no és l’únic cas en què un heroi mitològic grec passa a ésser un heroi de la vinyeta. També Aquil·les va ser la font d’inspiració per crear un nou personatge de Marvel Comics, encara que aquest personatge no és molt conegut ni té molta rellevància als grans esdeveniments de l’editorial.
També hi ha déus grecs representats en la vinyeta, com el déu de la guerra Ares, que essent creat per Stan Lee i dibuixat per Jack Kirby va aparèixer per primera vegada l’any 1969 en un còmic de Thor. Però Ares presenta una diferència amb els personatges anteriorment citats, i és que ell actúa com a enemic de Thor i Hèracles en nombroses ocasions.
El déu de la guerra Ares en una versió futurista en què utilitza armes de foc.
Què us sembla? Us agrada el món del còmic o no coneixíeu cap d’aquests personatges? Creieu que són fidels al mite? Podeu trobar algun altre personatge basat en la mitologia clàssica?
Carlos Thiriet, alumne de grec i llatí de Segon de Batxillerat
A quina escena de la vida quotidiana pertany aquesta il·lustració? En quin lloc de la casa passaven la infantesa els nens grecs? Tenien joguines? Quines? Qui és representat? Com va vestit? Què està fent? Descriu el suport en què apareix? Quin nom rep? Per a què servia?Quin paral·lelisme pots establir amb l’actualitat (contingut i forma)?
Per què podem afirmar que la ceràmica grega és una gran font per conèixer les escenes de la vida quotidiana a l’antiga Grècia?
Seguint l’exemple d’altres alumnes que s’expressen millor amb el dibuix que amb la recreació literària de la vida quotidiana a l’antiga Grècia, hem fet aquestes il·lustracions per tal que opineu sobre diferents moments de la vida dels grecs. A quina escena correspon el dibuix de la Chorouk? Està ben aconseguit? Quina escena de la trilogia de l’Alexia correspon a la vida quotidiana? Expliqueu-la? Què representen les altres dues il·lustracions? A quina escena correspon la il·lustració de la Sandra? Té relació amb l’amistat? Com seria la cita d’Aristòtil en grec? …
Chorouk, Alexia i Sandra
1r Batxillerat Grec
Recordeu com es deien les diferents peces de vestir i els ornaments que porta aquesta dona grega ben guarnida que us he dibuixat? Vid. vídeo La indumentària a Grècia i a Roma i la unitat 5 de Grec 1 (ed. Teide)
Irene Sanz
1r Batxillerat Grec
Cada època té uns certs cànons de bellesa, sovint marcats pels artistes de les societats de l’època en qüestió. Els grecs eren partidaris de l’existència d’una bellesa única que es podia trobar a través de les proporcions. Aquesta idea provenia en un principi dels filòsofs Sòcrates i sobretot Plató. L’escultor grec Policlet va ser el primer en establir quins eren els cànons de bellesa de l’home i els va mostrar en la seva famosa obra “el dorífor”.
El dorífor de Policlet (Còpia de marbre)
Aquesta escultura, originalment feta en bronze i copiada després en marbre, va ser una de les més destacades de l’art grec clàssic. Policlet la va esculpir entre l’any 460 i el 430 a.C., i representa un jove preparat per participar en els jocs olímpics a la disciplina de la javelina, tot i que la que porta a la mà esquerra s’ha perdut i dóna nom a l’escultura: Dorífor del grec δορυφόρος “el que porta la llança”. Els grecs diferenciaven dos trets principals per a la bellesa humana ideal. El primer és la representació del cos nu d’un home jove, en la plenitud de la seva vida i amb un rostre serè totalment capacitat per participar en els jocs olímpics. Com es pot observar, la seva constitució física és excel·lent, i cal destacar el treball que va fer Policlet amb la musculatura del cos, particularment del pit. Per als grecs, els atletes eren com els models d’avui dia.
El dorífor trenca amb l’hieratisme de l’art grec arcaic a través de la postura de contrapposto, aixecant el maluc dret i flexionant la cama esquerra. Això crea una corba en la seva línia compositiva que dóna gran sensació de dinamisme. Aquesta tècnica fou utilitzada des d’aleshores per escultors com els romans o fins i tot per l’artista renaixentista Michelangelo Buonarroti. En quant a les proporcions ideals de les que parlava abans, es pot observar que la mida perfecta del cos era set vegades la del cap. El cap també estava dividit en tres seccions iguals dels cabells al front, del front a la punta del nas i del nas a la barbeta.
Una de les escultures que agafaren el dorífor com a referència va ser el cèlebre August de Prima Porta, fet l’any 20 a.C. (tot i que l’escultura que es veu a la fotografia és una còpia de l’any 14 d.C.). Aquesta obra d’autor desconegut presenta certes semblances amb l’obra grega, malgrat que s’aprecia una intenció molt més realista i menys idealista en el rostre i els plecs del paludamentum (mant púrpura que portaven els alts càrrecs militars romans). Té una actitud molt més autoritària, com es pot veure pel braç dret aixecat en senyal d’ordre, i un caràcter més bel·licista pel fet d’anar vestit amb indumentària militar. La postura del contrapposto és una clara influència del dorífor, però l’objectiu de l’August de Prima Porta no era mostrar l’home ideal, sinó propagar la imatge de l’emperador per tot l’imperi romà.
August de Prima Porta
Us semblen perfectes les proporcions del cànon de Policlet, conegut com a 1/7? Quines creieu que podríem ser si no són aquestes? Veieu dinamisme a la figura? Quines altres escultures romanes i renaixentistes tenen una gran semblança amb aquesta escultura de Policlet? Quins són els seus autors? Podeu esmentar tres diferències entre l’escultura grega clàssica i la romana? Coneixeu alguna altra escultura de Policlet? Quina relacionaríeu amb un participi grec? Us animeu a fer una entrada per a una altra escultura grega o bé un treball col·laboratiu?
Carlos Thiriet Chaparro
Alumne de segon de Batxillerat B de Grec i Llatí
Després de quasi tres mesos cursant primer de batxillerat puc donar honestament la raó a tots aquells professors que ens deien la mítica frase “ Primer de batxillerat no és cinquè d’ESO”. És ben certa, ja que l’educació secundària obligatòria no té res a veure amb el batxillerat, ara ja no aprens perquè sí, sinó que hi trobes una lògica i gaudeixes de la majoria dels coneixements que se’t presenten.
Les assignatures que més han cridat l’atenció han estat les llengües clàssiques: llatí i grec. Primerament ha estat, bàsicament, perquè mai no havia cursat cap d’aquestes matèries; havia estudiat català, castellà, història… però mai llatí o grec. De seguida, vaig poder veure com d’errònia és l’opinió popular: les classes avorrides de llengües clàssiques, la memorització infinita de declinacions i casos, entre d’altres, han passat a la història, almenys a l’Institut Premià de Mar. A l’IPM utilitzem un mètode més dinàmic i entretingut que es basa en la lectura com a eina principal per aprendre aquestes llengües, sovint falsament catalogades com a mortes.
Fa menys de tres mesos no sabia res de cap de les dues llengües, recordava vagament les paraules no gaires afalagadores de la meva mare sobre el llatí i les expressions de sorpresa quan vam fullejar el meu nou llibre de grec i cap dels meus familiars va ser capaç de pronunciar cap mot. Elles, les clàssiques, no pertanyien a la meva realitat i durant molt temps, per desgràcia, les vaig considerar mortes, fins ara. Ara sóc capaç de llegir, construir frases coherents i traduir textos del llatí al català i frases compostes del grec al català. Pensa-ho bé, en tres mesos hem fet un gran avenç (jo i els meus companys de clàssiques) tant en llatí com en grec; tot i que potser és més notable a grec que no pas en llatí. La majoria de nosaltres no sabíem l’alfabet grec, ni la pronunciació de les seves lletres ni les característiques principals de la seva gramàtica. Ara tots nosaltres hem aconseguit llegir i analitzar sintàctica i morfològicament frases gregues escrites per grans intel·lectuals i pensadors de l’època clàssica.
Aquest pas, que per alguns pot semblar una ximpleria o poca cosa, a mi m’omple d’alegria i orgull ja que sento que poc a poc m’estic apropant cada vegada més a conèixer en profunditat les nostres llengües i cultura. El coneixement de llengües antigues ens permet veure amb altres ulls la nostra societat i llengües actuals, ens permet crear connexions i conèixer parts de la nostra història que pot ser desconeixíem.
Encara em queda molt per aprendre sobre aquestes grans llengües oblidades per alguns, però encara molt vives en els cors de molts altres. Jo ja he començat la meva aventura endinsant-me en les llengües clàssiques, i vosaltres? Us hi animeu? Estic segura que no us decebran.
Sandra Mendoza
1r Batxillerat Humanístic
