Cantània 2017: “La nit dels malsons”

Benvolguts aràcnids,

Col·laborem un any més amb vosaltres perquè els alumnes de 5è de l’Escola Bergantí de El Masnou tornarem a participar en el projecte de L’Auditori de Barcelona anomenat “Cantània”. Enguany uns 42.000 nens i nenes d’escoles de primària cantarem la cantata “La nit dels malsons” composada per l’Àlex Martínez i amb lletra de la dramaturga Marta Buchaca. Com és habitual i era d’esperar hi hem sabut trobar els referents clàssics que sempre hi són.

Si l’any passat la Mimí viamalsonstjava arreu del món i part de l’univers buscant el seu amant, aquesta vegada farem un viatge interior i de proximitat dins els propis malsons i els d’aquells qui ens envolten, guiats per la Guardiana de la Por, una dona que exerceix aquest ofici vetllant per tal que la por no desaparegui del món, entenem-nos: en un sentit bo, perquè… tots sabem que la por té un cantó bo, oi?

La por (Del llatí pavor, derivat del verb pavēre «tremolar») és una emoció que serveix per a avisar-nos d’un possible perill i va sorgir per qüestions adaptatives. És evident que des d’aquest punt de vista la por ens ha permès sobreviure com a espècie. Però…

… la por també pot ser un problema…

– preocupacions
– terror (por extrema)
– pànic (por terrible i intensa, però passatgera)
– fòbies (pànic terrible que se sent davant un fet concret)

… que afecta el nostre cos canviant els nostres…

– pensaments (manca de concentració…)
– comportaments (agressivitat, paràlisis, evitació)
– sentiments (inquietud, desesperació, angoixa…)
– o creant símptomes físics (tremolor, afogament, suor freda…)

Per això i per evitar mals majors és tant important una bona educació emocional que englobi el conjunt de les emocions bàsiques: felicitat, tristesa, ràbia, sorpresa, por i disgust.

A la cantata, l’acció comença la nit abans que en Lluc, el protagonista poruc de mena, marxi de colònies amb l’escola quinze dies i catorze nits. Ell no hi vol anar perquè haurà de fer moltes activitats que l’espanten. Quan a mitjanit entra a la seva cambra la Guardiana de la Por, el portarà a viatjar pels diferents malsons dels seus éssers estimats (familiars, amics, ídols…) i farà que conegui diferents tipus de pors (a la foscor, a l’abandó, a engreixar-se, a allò desconegut, escènica, al ridícul, a quedar-se sense feina…). En Lluc aprendrà que tothom, d’alguna manera o altra, té por i que, més que un defecte, la por és necessària per viure. També veurà que hi ha pors que ens impedeixen viure amb plenitud. Després d’aquesta experiència, en Lluc decidirà anar de colònies i aquest fet es convertirà en una experiència extraordinària per ell.

phobos-cantaniaEn la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror i era fill d’Ares (deu de la guerra) i d’Afrodita (deessa de l’amor). El seu equivalent en la mitologia romana és Timor. Fobos acompanyava el seu pare Ares a la batalla juntament amb el seu germà Deimos i la deessa Enió, i incitava els combatents a fugir. Els dos germans eren els aurigues del seu pare. La figura de Fobos sovint és representada com si tingués un lleó o un cap de lleó i aquells que l’adoraven sovint feien sacrificis en el seu nom. El seu temple principal estava a Esparta i els espartans hi pregaven abans d’anar a la batalla

És interessant saber que el déu de la guerra romà és Mart i que, quan l’astrònom estatunidenc Asaph Hall (1829-1907) va descobrir les llunes d’aquest planeta, les va anomenar Fobos i Deimos: el nom dels seus dos fills.

(Dibuix dels satèl·lits i Mart de Calvin J. Hamilton)

Parlant de fòbies, amics aràcnids, potser vosaltres, de tant en tant, sentiu una por intensa i ansietat quan us enfronteu a alguna cosa o situació. S’estima que al voltant d’un 10% de la població en pateix alguna. O potser simplement teniu pors sense que hi hagi un trastorn emocional. Sigui com sigui us animo a fer-les públiques en aquest fòrum per tal que d’aquesta manera veiem com ens assemblem els uns als altres i com ens fan témer les mateixes coses o situacions. Us pot ajudar saber que hi ha centenars de fòbies diferents i les podeu trobar amb el seu nom científic a les següents pàgines clicant aquí i aquí.

Potser sou com els valents Napoleó o Alexandre el Gran que tenien por als gats (ailurofòbia) o bé com en Walt Disney que en tenia als ratolins (musofòbia). O bé penseu que aquest article enllaçat per la Margalida pot tenir raó: “No hay tantas fobias como te quieren hacer creer”. Podeu investigar més sobres les fòbies a la pàgina corresponent de la Viquipèdia o en el bloc tant interessant de “L’univers clàssic dels nostres mots”. També hi ha un article molt interessant de Vilaweb que es diu. Fòbies: quan una por no ens deixa viure.

Us deixo amb la darrera cançó de la cantata que es diu “Viu la vida sense por” a ritme de Happy funk i de Gòspel desenfrenat que si l’hem d’interpretar bé ens aconsella que deixem de banda aquella por que no ens deixa viure i que ens fa patir i estressar-nos… per tal de poder viure feliços la vida lliure que decidim: amb passió, color i somriures. Així doncs fem com en Lluc i “vivim la vida”. Ara és el moment!

Imatge de previsualització de YouTube

Xavi de música

6 thoughts on “Cantània 2017: “La nit dels malsons”

  1. Margalida Capellà Soler

    Quina alegria, Xavi! Un any més podem seguir les referències clàssiques de la Cantània i alhora continuar aquesta bella col·laboració de l’escola Bergantí amb l’institut Premià de Mar, Primària-Secundària!

    Que tingueu una bona Cantània! i no patiu de neofòbia!

  2. Xavi

    Moltes gràcies Margalida! Ens fa molta il·lusió poder escriure al vostre bloc del que aprenem tantes coses!
    Hi ha algunes fòbies molt conegudes: homofòbia (aversió als homosexuals) claustrofòbia (por a espais tancats) xenofòbia (por-odi a estrangers o persones amb cultures considerades estrangeres)… i rellegint les llistes he reconegut amics que tenen hemofòbia (por a la sang) tripanofòbia (a les agulles o injeccions) i especsofòbia (a les vespes).
    Personalment em sento identificat en algunes ocasions amb l’acluofòbia (por a la foscor) l’acustifòbia (por al soroll) i l’astrapofòbia (por a les tempestes i els llampecs).
    Com a mestre de música espero no trobar-me amb cap aulofòbic i que vosaltres no us topeu amb helenologofòbics!

  3. Noelia (tutora 5è E.P. Escola Bergantí)

    M’encanta Xavi! Estic treballant amb els meus alumnes de 5è tot el tema de les pors, com ja saps, i estem fent diverses activitats que ens permeten a tots i totes coneixer-nos una mica més.

    A l’inici del projecte no tots els nens volien expressar les seves pors davant dels altres per vergonya, però a poc a poc s’han anat endinsant en el tema i ja ho comencen a fer amb naturalitat.

    La Cantània d’enguany ens permet treballar també l’àrea de Llengua Catalana pel que fa a l’expressió tant oral com escrita, l’Educació Visual i Plàstica pel que fa a la confecció de dibuixos i màscares terrorífiques que ens permeten identificar la por simplement amb el llenguatge no verbal i l’àrea d’Educació en Valors Socials i Cívics pel que fa a la “por” propiament dita i a les estratègies que es poden tenir per tal de superar-la.

    Com a tutora del grup, et puc dir que estem gaudint de tot aquest projecte i que encara queda molta feina per fer, la qual farem amb molt de gust.

  4. Laia A.

    XAIPETE!
    Jo mai he fet la Cantània i tampoc sabia el que era.
    En aquest món quasi tothom en té de fòbies, és estrany trobar algú que no hi tingui cap. Jo, per exemple, no en tinc moltes, ja que poques coses em donen por. Tot i així, tinc una fòbia que em persegueix des que tenia aproximadament uns quatre o cinc anys, i aquesta és: Alektorofobia. ( Αληκτω (gall) Φόϐος (fòbia) )
    Alektorofobia: Es defineix com un persistent, anormal i injustificada por a les gallines i altres aus de corral.
    Em van començar a fer por quan tenia quatre anys i vaig anar a casa del meu avi, qui té corrals amb gallines, galls i altres aus. Llavors, el meu avi es va deixar la porta de les gàbies oberta i un parell de gallines i un gall em van començar a seguir, cosa que em va com “traumar”, des d’aquell moment no les vaig poder tornar a veure d’a prop… Però l’any següent, amb cinc anys vaig anar de colònies amb l’escola a una granja on també n’hi havia i una professora em va obligar a entrar agafar un pollet i un ou, jo, amb la por dins del cos, vaig passar un dels pitjors minuts de la meva vida.

  5. marionacava

    Salve!
    Mai he participat en la Cantània però fa molts anys que la Lida ens parla a classe i em sembla un projecte genial, sobretot aquest any que ho feu sobre les fòbies, que és una cosa que tothom té encara que no ho diguin. Jo, des de ben petita he tingut batofobia, acrofobia i coimetrofobia, i per tant també tinc tanatofobia. Però s’ha de viure amb les pitjors fòbies i intentar no pensar-hi molt.

  6. Irene Sanz

    Xaipe!
    Una de les pors més grans que tinc és envers ens insectes. Aquesta por s’anomena entomofòbia, que prové del grec ἔντομον (que significa insecte) i Φοβος (que significa por). En general tinc fòbia que quasi tots els insectes, però uns que no puc ni veure en pintura són la panerola (en castellà, cucaracha) i l’arna (en castellà, polilla). Les por envers aquests insectes s’anomenen blatofòbia (envers les paneroles), l’origen del qual prové del llatí (blatta) i del grec (Φοβος) i motefòbia (envers les arnes), que té el seu origen en l’alemany (motte) i novament en el grec (Φοβος). Aquests són híbrids, ja que tenen l’origen en dues llengües diferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *