Sóc exalumne de l’institut i em moria de ganes de penjar alguna cosa car fa temps que no hi participava. Tracta sobre el jaciment museïtzat que tenim aquí a Premià de Mar. El pavelló de la vil·la romana. Espero que us agradi i us animi a escriure’n algun de nou.

Indicació de la localització del jaciment, si pot ser amb un mapa (p.e. Gogglemaps) i les seves coordenades UTM

El jaciment triat és conegut amb el nom de Can Ferrerons. Aquest, que actualment està en excavació, el trobarem a la localitat de Premià de Mar o Vila Primilia (al Maresme). Està situat entre dos torrents (important tenir-ho en compte a l’hora de fer-nos una idea dels sediments que podem trobar als estrats). Es troba a tan sols 10 km cap al nord d’Iluro (Mataró) on hi romanen les restes del jaciment Torre Llauder. En direcció septentrional, a 10 km també, trobarem Baetulo (Badalona). Així doncs, podem constatar que el complex està molt ben posicionat i en un lloc estratègic per al comerç.

                         

 

Breu resum de les característiques fonamentals del jaciment

Fitxa tècnica:

País: Espanya

Comunitat: Catalunya

Comarca: El Maresme

Municipi: Premià de Mar

Cronologia: s V dC – s VI dC

Tipus d’excavació: D’urgència

Tècnica constructiva: Encofrat, Maçoneria i opus caementicum

Tipologia: Pavelló polivalent

Planta: octogonal amb sales intercomunicades i un forn perifèric.

Alçat: murs de 2’5 metres de mitjana formant un octàgon exterior i un de concèntric. No es conserva el teulat però se n’ha fet una reconstrucció digital també octagonal. (https://skfb.ly/6zDJU)

Bibliografia bàsica:

• COLL, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià, pg. 172. Premià de Mar
• https://museuroma.pdm.cat

El jaciment de Can Ferrerons, el trobem dins d’un gran complex poc conegut degut a la ràpida urbanització que hi va haver a vols de 1969. En aquest hi veiem diferents estructures de les quals en parlaré més endavant.

El jaciment consta d’una edificació de planta octogonal d’època romana tardana (V dC). El pavelló, que formava part d’una vil·la, té diverses sales connectades per un atri tancat. Del perímetre hi sobresurt un quadrat on hi havia el forn. Ocupa 765 m².

A l’edificació li foren donats diferents usos pels quals dividirem els períodes:

• 1r ús: Pavelló de banquets i balneum
• 2n ús: Producció vitivinícola i Farga
• 3r ús: Necròpoli

A partir del 218 aC, quan els romans arribaren a la península, el sistema d’organització implantat van ser les províncies. Posteriorment es van construir les urbs, com és el cas de Tarraco o Baetulo. Aquestes ciutats estaven unides per un entrellaçat de vies que les connectaven. Al llarg d’aquests camins s’hi anaven assentat villae, masos luxosos (vil·la urbana) o cases de camp rurals (vil·la rústica).

Les vil·les estaven constituïdes per diferents parts segons l’ús que se li donava a cada una d’elles:

Pars urbana: Localitat residencial, habitatge dels amos de la finca. Presenten estances similars amb algunes diferències respecte les domus car són més espaioses i sovint amb complexos termals o de culte i d’altres. Les cubicula se situen al voltant del peristil, doncs són d’àmbit més privat.

Pars rústica: Aquí hi vivien els esclaus i treballadors de la vil·la juntament amb l’administrador. Les estances eren situades al voltant d’un pati central. Hi trobem la culina (cuina), també els estables i espai per guardar les eines i estris de petites dimensions emprats en el dia a dia de la producció.

Pars frumentaria: Aquesta part és menester per a tots els conceptes relacionats amb la producció, elaboració, conservació i emmagatzematge. La majoria tenien un cobert on quedaven els carros i els estris més grans. Tenint en compte que a Premià de Mar la producció era vinícola degut a la gran fertilitat del sòl, als magatzems hi podrien haver hagut tines de vi, magatzems de gra, etc.

Breu història de les intervencions realitzades

La descoberta del complex és relativament recent donat que va ser al segle passat. Al 1969, a uns 200m del Camí del Mig (l’antiga Via Augusta), es trobà un mosaic amb motius geomètrics de l’època dels Severs. Sota aquest s’hi trobaren cinc dipòsits anteriors al mosaic dels quals encara avui no se’n coneix el seu ús. També algun enterrament i diversos murs o parets. En les obres d’urbanització de la zona es van destruir moltes altres restes (Coll, 2004).

Al 1999, degut a la construcció d’un col·lector al Carrer Jacint Verdaguer, es van fer diverses rases en una excavació d’urgència on, després de raonaments, conclogueren que es tractava de la part productiva del jaciment. La cronologia extreta donava una ampli ventall des de l’època d’August fins al s.V dC.

No va ser fins un any més tard, finals del 2000, que gràcies a un nou control es va descobrir l’edifici octogonal de Can Farrerons.

Al 2002, s’hi trobaren evidències d’un magatzem vinícola, el qual esdevingué actiu entre s.I aC i el s.I dC, a posteriori es tornaria en una àrea enjardinada o fins i tot de conreu. També un miliarium i testimonis d’una antiga farga. Fins i tot s’hi trobaren enterraments.

Finalment al 2015 després de les mesures prèvies i construcció, el pavelló va ser museïtzat i va obrir les seves portes al públic.

Actualment, al 2018, s’està excavant al voltant de l’estructura per a obtenir la seva forma completa ja que quedava una part per desenterrar fora dels murs pantalla.

Característiques del jaciment: estructures, períodes, troballes més destacades

Estructures:

Com hem vist anteriorment aquesta arquitectura és de planta octagonal i única a Catalunya. En el mapa hi veureu totes les parts que fonamenten el complex.

Les úniques estructures ben conservades dins el recinte són les dels banys.

Períodes:

Els diferents períodes que van haver en aquest jaciment es podem constatar a partir de les restes trobades segons l’activitat que es donés a l’edificació.

La seva veritable funció era fer de pavelló de recepció i convits. Tenia una planta central, típica dels s.IV al s.VI i a més a més, els banys termals. Així doncs, estava enfocat a l’oci. Com haureu vist a les imatges anteriors hi havia 3 sales de banquets. Per altra banda, perfectament acomodat en el trapezi, està el recinte del balneum. La seva orientació segueix els conceptes vitruvians. De desenvolupament lineal, el procediment a seguir és retrògrad (Garcia-Entero, 2005). El recorregut passa per quatre estances  piscines termals: l’apodyterium (vestuari), el frigidarium (aigua freda), el tepidarium (temperada) i el caldarium (calenta) amb l’alveus més sumptuosament adornats. El conjunt es mantenia a temperatures elevades gràcies al propigneum, perifèric a l’estructura, el qual alimentava el praefurnium de l’hipocaustum. Donat que no s’hi trobaren drenatges, es creu que la sala central estava coberta. Aquesta havia de ser de fusta i tegulae. Consideren que la sala central havia de ser més elevada que la resta cosa que permetria l’obertura de finestrals al tram superior dels murs (s’emmirallen amb l’edifici funerari de st. Miquel de Terrassa) (Garcia, Moro, Tuset, 2009).

Durant el segon període desenvolupat al llarg dels s.V i VI dC, el més conegut, es destina l’espai a activitats vinícoles i de producció però també de metal·lúrgia. Consta alguna estructura d’instal·lació industrial. S’habiten l’antic caldarium i tepidarium. S’ha documentat el sòl d’ocupació i també una llar de foc. Al nord-est servirà com a instal·lació vitivinícola. Allí s’hi trobaren evidències del lactus, una premsa amb la circumferència de l’area, pedicines per als arbores, un contrapès i diverses cellae vinariae, amb dolia defosa (Coll, 2011). Les estructures de combustió trobades, consisteixen en cubetes perforades al sòl geològic on s’hi mostra una termoalteració donada per les altes temperatures. També per l’evidència de diferents estrats amb sediments residuals de cendres, carbons i escòries de ferro. Podem concloure que es duien a terme processos de producció per als habitants rurals circumdants. Tanmateix no se’n coneix el grau de dependència en la línia que esmenta Pal·ladi en la seva obra Opus agriculturae (Palahí, Nolla, 2010).

En l’última etapa tardoantiga documentada, havent abandonat les instal·lacions sobre la segona meitat del s.VI, trobem inhumacions. Era tan comú que trobaríem molts exemples. D’aquesta manera l’últim ús fou el de necròpoli.

Troballes més destacades:

Prèviament a la museïtzació del jaciment s’hi trobaren dos elements de singular valor. El primer i més preuat és un mil·liari, del s.IV, que amb molta seguretat devia formar part de la Via Augusta (actual Camí del Mig). Aquest serveix per determinar les milles romanes (1.481 m) de distància fins la ciutat de Roma. També conté informació sobre l’emperador i el constructor de la via. L’ús donat a Can Ferrerons era tan sols un element constructiu.

El segon element de rellevant importància és un crismó o anagrama de Cris, trobat en un dels murs del pavelló just sobre el cos enterrat d’un infant. Aquest fet ens demostra la presència del culte cristià. Està format per les lletres gregues “X” (chi) i “P” (ro) les quals superposades són l’abreviatura del terme Crist en grec.

 

Estat de preservació i si és accessible al públic (museïtzació)

L’estat de conservació del jaciment és molt bo, hi ha tota l’estructura intacta menys el sostre. Hem de tenir en compte que està i estava situat entre dos torrents. Això va provocar que després de totes les fases d’ús, aquest quedés colgat i, per tant, ben protegit. Certament hi va haver moments en què va estar en perill. Si no hagués estat per personatges del poble que es preocupen per la seva història i manteniment molt possiblement haguessin estat destruïts per la constructora que hi va edificar al voltant. De fet, ja va passar malauradament en una altra zona de Premià, l’actual Palmar, on s’hi van destruir prop d’una cinquantena de tombes de la necròpoli que allí hi romania.

Cal afegir que no es va fer cap actuació sobre el jaciment fins que es varen tenir els recursos necessaris, ergo el temps d’exposició als agents meteorològics va ser molt breu. En el procés d’excavació i museïtzació hi va haver un control prou rigorós. Amb tot gràcies a la col·laboració de diferents entitats es van poder dur a terme els paràmetres necessaris per una bona preservació.

En veure la singularitat de l’edificació van decidir museïtzar-lo (està soterrat). Així doncs, es va fer el possible perquè fos visitable des dels màxims punts de vista possibles. En aquell moment, el jaciment no estava completament excavat. Per accedir-hi està preparat per a persones discapacitades. Donat que per sobre hi passa un carrer i una carretera, l’espai és més reduït del desitjat. Tanmateix suficient per a copsar una minsa idea del que era. Només trobarem l’espai amb l’edifici, és a dir, no hi ha cap suport visual (tret de dues pancartes bastant pobres), digital o de realitat virtual. El nom de cada part està en un foli de paper. Amb tot això, vull dir que està resguardat de la intempèrie però els materials per a la comprensió de l’espai són escassos o més aviat nuls.

Era visitable, fins fa un any, durant el cap de setmana i entre setmana amb cita prèvia. L’entrada és gratuïta. Un cop a l’any s’hi celebra la festa del museu amb una petita fira d’artesans i alguna representació relacionada amb el món romà.

Aquest 2018 s’han iniciat noves excavacions i ja s’ha destapat el què faltava de l’edifici. El museu possiblement s’haurà de fer tot nou. Degut a que al lateral del jaciment hi ha un parc, la idea que tenen és ampliar l’espai del museu per, ara sí, posar tot allò trobat en ell i omplir-ho de suports diversos i avançats per a la millor comprensió possible del públic.

M’interessava el jaciment i volia donar-lo a conèixer. Per aquest motiu vaig demanar, encara que està tancat al públic, si era possible que el pogués visitar per a fer aquest treball. En Ramon Coll em va fer una visita pel lloc.

• Què us ha semblat?
• Heu visitat mai algun jaciment museïtzat?
• Voldríeu veure acabades ja les obres de Can Ferrerons?

Arnau Torres Nadal

Ciències de l’Antiguitat UAB