A cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol es troben les restes del nucli d’època romana més remarcable de la vall de Premià. Al barri de Can Ferrerons, entre la Via Augusta (actual Camí del Mig) i el Mar, hi va haver un petit poblet, molt actiu i ric, del qual ens han pervingut restes que permeten reconstruir la vida de la zona entre els segles I abans de Crist i VI després de Crist, gairebé tota l’època d’ocupació romana del país. En destaca, per la seva singularitat arquitectònica, l’edifici octogonal que s’hi va descobrir el 2000, i que des d’aleshores s’ha anat excavant, i que avui es troba dins d’un edifici subterrani, propietat de l’Ajuntament de Premià de Mar. També a cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol, però en sentit oposat, a la Fàbrica del Gas, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, hi trobareu exposats una mostra dels objectes que es van recuperar en les excavacions de l’edifici octogonal de Can Ferrerons.
Justament dins del jaciment de Can Ferrerons es va fer una de les troballes més importants: un mil·liari de la Via Augusta, que aviat es presentarà al Museu i que enriquirà l’exposició.
Tot i que aquest és el jaciment arqueològic més important de Premià, i un dels més importants de tot el país, s’han localitzat moltes altres restes dels antics pobladors de la vall. Can Vilà, els Frigorífics, Can Torrents, la Partida de Fosses o Clotes, Can Verboom són indrets amb petits vestigis d’habitació, mentre que Santa Anna-Can Nolla, Ca l’Escoda-Can Colomer, el Palmar, les Pèrgoles, la Riera de Teià o la Gran Via-Can Ferrerons són les grans vil·les romanes. El coneixement de tots ells, tot i que sovint és molt parcial, permet anar reconstruint com vivien els pobladors d’aquelles èpoques reculades, com eren les seves cases, com es distribuïen pel paisatge, com treballaven, què menjaven, en quins déus creien o quines activitats de lleure practicaven. Tot això ho trobareu a l’exposició.
L’arqueologia de tota la vall de Premià s’ha treballat, des de fa molts anys, des del Museu de Premià de Mar. Ja en els anys 70 del segle XX, els membres de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar es movien per la vall amb el capteniment de recuperació i salvaguarda dels vestigis prehistòrics i antics. Així va ser com es va iniciar una tasca minuciosa i de gran valor històric, de recollida arqueològica, i es va reunir una col·lecció d’objectes que permeten fer un recorregut detallat pel passat més antic d’aquest espai.
En aquella època es va començar a excavar el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, i posteriorment s’hi van anar fent campanyes d’excavacions, fins al 2000. La forta activitat constructiva de les darreres dècades ha permès anar descobrint diferents punts on s’havia viscut i treballat en època ibèrica o romana, un poblament especialment dispers per tota la vall en el període romà. Tot s’ha anat documentant i excavant, per tal que en quedés constància i per anar completant el mapa del patrimoni arqueològic de Premià, en base al qual es fa la protecció des dels municipis i des del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Resulta molt interessant observar com ha anat evolucionant el poblament de la vall a través del temps, que s’ha d’entendre com un espai de vida unitari. En el període ibèric, el poblament es va concentrar a la part alta de la vall, a dalt del turó de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). Aquest període es caracteritza per les lluites constants entre els senyors dels poblats, per això es va triar un turó fàcil de defensar i es va envoltar de muralles. La població vivia nuclearitzada dins del poblat emmurallat.
El 218 aC, quan els romans envaeixen el país, la vall de Premià passa a dependre de Roma. Sota el nou poder, les tribus ibèriques deixen de lluitar entre sí i ja no els cal encastellar-se en turons ben defensats. Així doncs, es van abandonant els poblats i la població s’escampa per tota la vall i la plana on s’assenta més còmodament sobre els camps de cultiu, de moment encara en cases de tradició ibèrica. Amb el temps, però, van entrant els nous costums romans, la gent parla el llatí i adopta el sistema econòmic romà. Es generalitza el sistema de la vil·la romana: la pau i l’activació econòmica i mercantil fan que la població prefereixi la plana arran de mar per on passa la carretera principal de l’època, la Via Augusta, i on tenen a l’abast la via de transport fonamental dels productes que és el mar. Econòmicament, les vil·les estan en la base d’una economia de mercat amb circuïts comercials de llargues distàncies i molt actius, que signifiquen una modernitat important. El vi és el producte estrella de les vil·les, per bé que també s’hi concentren indústries diverses. L’enriquiment de la població és força general, ja que la riquesa i activitat de les vil·les arrastra a una important massa de la població lliure. D’aquí la preferència de la gent de viure a la plana, davant del mar.
A partir de la crisi del segle III, amb l’adveniment de l’emperador Dioclecià, s’entra en un nou ordre polític, social i econòmic. S’avança cap a l’autocràcia, i entra en joc un nou poder, el de l’Església. Els circuits comercials que animaven les vil·les, decauen i es fan cada cop més locals. Moltes explotacions s’empobreixen i la propietat territorial es concentra en poques mans. Els grans latifundistes són aristòcrates molt poderosos, cada cop amb més poders per dictar la llei sobre el seu domini. La burocràcia augmenta. Amb les crisis i invasions bàrbares, els exèrcits es fan importants i generen molta despesa. Els impostos pesen amb força sobre els més pobres.
La població es concentra en un nombre menor d’establiments. Amb el temps, va creixent la inseguretat i la tendència és a ocupar altre cop les parts altes de les valls i anar-se agrupant entorn de les parròquies. Així sorgirà a l’alta Edat Mitjana el nucli de Premià de Dalt, on la gent de la vall viurà agrupada i protegida durant molts segles.
No serà fins al segle XVII i XVIII que, amb la nova situació d’alta prosperitat econòmica basada altre cop en una conjuntura favorable al conreu de la vinya, i l’activació de circuïts comercials de llarga distància entorn dels vins i aiguardents, que es tornarà a formar un nucli important de població a la plana, davant del mar. Serà l’origen de Premià de Mar, de vocació marinera i industrial, i de la forta implantació de la indústria tèxtil en el segle XIX i d’estampats en el segle XX. Vins i aiguardents, en el segle XVIII, surten per via marítima cap al nord d’Europa i cap a Amèrica, i permeten que les famílies pageses es capitalitzin. Aquests capitals són els que es van invertir en les manufactures d’indianes i que estan en l’inici de la important industrialització del país.
Molt a la vora de casa vostra, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, trobareu la màgia dels objectes d’aquells avantpassats premianencs, vasos amb què van beure, àmfores amb què van transportar el vi, anells amb què van signar, ídols que van adorar, estris amb què van teixir, estris amb què van anar al mar a pescar, monedes que van atresorar…. Tots ells ens aproximen a aquelles vides que estan en el nostre passat i ens permeten entendre’ns millor a nosaltres mateixos.
Marta Prevosti
Directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar
N.B.: Diumenge 22 de gener a les 12 al Museu de l’Estampació de Premià de Mar s’inaugura l’exposició Arqueologia de Premià.
Comissaris: Ramon Coll i Marta Prevosti
Lloc: Museu de l’Estampació de Premià de Mar, c/ Joan XXIII, 2-8, 08330 Premià de Mar
Contacte: al telèfon 937529197 o al correu museu@premiademar.cat
Vid. Arqueologia de Premià dins el Festival Laietània, Interès per museïtzar els balnea de Can Ferrerons, Jaciments romans al Maresme i altres apunts publicats aquí i aquí.
