Tag Archives: Frases fetes

Us imagineu passar el Rubicó amb aquest Jeep?

Aquest era el model de Jeep que estava de promoció a l’aparador, quan vaig passar i vaig veure el nom “Rubicón” (“Rubicó”). Ja se sap que els jeeps passen per tot arreu,  fins i tot per on no es pot passar, i vaig trobar que el nom estava molt ben posat.

Si m’ajudeu a fer memòria, potser podrem  dir la nostra i esbrinar a la nostra manera Per què li han posat a aquest Jeep aquest nom?:
  • Què és el Rubicó? On es trobava/troba?
  • Per què va ser famós a l’antiguitat?
  • Què va fer Cèsar i què va provocar?
  • Què va dir Cèsar?
  • Quan s’utilitza avui aquesta frase?
  • Què vol dir “aleatori, -òria”?
Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

En un santiamén!

Un cap de setmana, la Margalida ens va manar de deures que miréssim un programa de la tele, Saca la lengua, on parlaven sobre mots i expressions que utilitzem normalment, i que provenen del llatí. Ens va cridar molt l’atenció en un santiamén perquè qui no ha utilitzat alguna vegada aquesta expressió! De totes maneres en català normatiu hauríem de dir en un tres i no res, en un dir Jesús, en un tancar i obrir d’ulls, amb quatre esgarrapades

Si no vàreu poder veure aquest programa, us el recomanem sencer, però si voleu recordar el que acabem d’explicar-vos trobareu aquesta expressió a partir del minut 13.10 :

[youtube]https://youtu.be/vLyuLdG698k[/youtube]

Nosaltres hem fet recerca i hem descobert, que efectivament prové del llatí i que s’utilitzava antiguament quan es donaven les mises en aquesta llengua. Al final de la misa, el capellà deia el famós, En el nom del Pare del Fill i de l’Espiritu Sant, Amén, és a dir, el que seria en llatí, In nomine Patris et Filii et Spiriti Sancti Amen. Llavors, santiamén neix de la unió de Spiritus Sancti i amén (de l’hebreu amen “en veritat, certament”, i el seu significat ve de quan el capellà deia això, seguidament s’acabava la misa i ja podies marxar.

També es refereix a que quan els diumenges la gent confessava els seus pecats, i rebien la penitència, havien de resar moltes vegades, i per tant en comptes de dir Spiriti Sancti Amen deien santiamén per acabar ràpid.

D’ aquí surt aquesta expressió col·loquial per referir-se a alguna cosa que es fa ràpidament.

Hi ha moltes més expressions catalanes d’origen llatí i del camp de la religió, ens podríeu ajudar a ampliar les que nosaltres hem trobat en un article de la Margalida publicat a la revista Auriga i explicar-nos quin és el seu origen i el seu significat (també ens ho podríeu demostrar amb un exemple i així quedaria molt més clar):

  1. Esquinçar-se les vestidures
  2. El últims seran els primers
  3. Anar com un Adam
  4. Anar d’Herodes a Pilat
  5. Dir amén a tot
  6. Perdre l’oremus
  7. El que estigui sense pecat, que tiri la primera pedra
  8. Guanyar-se el pa
  9. L’hàbit no fa el monjo, ni camussa, canonge
  10. La carn és feble
  11. Ull per ull, dent per dent
  12. Cada cosa al seu temps
  13. Qui cerca troba
  14. Diner crida (/fa) diner
  15. Qui troba ver amic troba tresor
  16. Veure el cel obert
  17. Ningú no és profeta a casa seva
  18. Si no hi hagués vi ni dones, totes les coses foren bones
  19. El que Déu ha unit, l’home no ho separi
  20. Predicar en el desert

Sursum corda! (que vol dir, aixequem el cor, que és el que deia el capellà en un moment concret de la misa en el qual la gent s’havia d’aixecar, però hi havia persones que no ho feien, i es quedaven assegudes. Vet aquí l’expressió d’aquí no em mou ni el sursum corda).

Alícia Roure 4t.E  i Mireia Moral 4t.D (Llatí Optativa 2)

Fes l’amor i no la guerra!

Venus i Mart

En aquest quadre de l’artista italià Sandro Botticelli, Venus i Mart, del 1483 que es troba a la National Gallery de Londres (vid. Google Art Project), hi veig un clar reflex de la ben coneguda frase “Fes l’amor i no la guerra” ja que representa la figura del déu de la guerra, Mart,  somnolent, sota la mirada atenta i enigmàtica de la deessa de l’amor, Venus, amb les trapelleries dels amorets que esdevinguts sàtirs amb banyetes i cames de boc  juguen amb les armes del déu i fan de les seves. Ens trobem en el terreny de l’al·legoria: així se’ns introdueix el triomf de Venus sobre Mart i, per tant, de l’amor dolç i sensual sobre els comportaments bèl·lics que sols porten  la mort i la destrucció.

Fatima El Azouan

1r Batxillerat Llatí