A cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol es troben les restes del nucli d’època romana més remarcable de la vall de Premià. Al barri de Can Ferrerons, entre la Via Augusta (actual Camí del Mig) i el Mar, hi va haver un petit poblet, molt actiu i ric, del qual ens han pervingut restes que permeten reconstruir la vida de la zona entre els segles I abans de Crist i VI després de Crist, gairebé tota l’època d’ocupació romana del país. En destaca, per la seva singularitat arquitectònica, l’edifici octogonal que s’hi va descobrir el 2000, i que des d’aleshores s’ha anat excavant, i que avui es troba dins d’un edifici subterrani, propietat de l’Ajuntament de Premià de Mar. També a cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol, però en sentit oposat, a la Fàbrica del Gas, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, hi trobareu exposats una mostra dels objectes que es van recuperar en les excavacions de l’edifici octogonal de Can Ferrerons.
Justament dins del jaciment de Can Ferrerons es va fer una de les troballes més importants: un mil·liari de la Via Augusta, que aviat es presentarà al Museu i que enriquirà l’exposició.
Tot i que aquest és el jaciment arqueològic més important de Premià, i un dels més importants de tot el país, s’han localitzat moltes altres restes dels antics pobladors de la vall. Can Vilà, els Frigorífics, Can Torrents, la Partida de Fosses o Clotes, Can Verboom són indrets amb petits vestigis d’habitació, mentre que Santa Anna-Can Nolla, Ca l’Escoda-Can Colomer, el Palmar, les Pèrgoles, la Riera de Teià o la Gran Via-Can Ferrerons són les grans vil·les romanes. El coneixement de tots ells, tot i que sovint és molt parcial, permet anar reconstruint com vivien els pobladors d’aquelles èpoques reculades, com eren les seves cases, com es distribuïen pel paisatge, com treballaven, què menjaven, en quins déus creien o quines activitats de lleure practicaven. Tot això ho trobareu a l’exposició.
L’arqueologia de tota la vall de Premià s’ha treballat, des de fa molts anys, des del Museu de Premià de Mar. Ja en els anys 70 del segle XX, els membres de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar es movien per la vall amb el capteniment de recuperació i salvaguarda dels vestigis prehistòrics i antics. Així va ser com es va iniciar una tasca minuciosa i de gran valor històric, de recollida arqueològica, i es va reunir una col·lecció d’objectes que permeten fer un recorregut detallat pel passat més antic d’aquest espai.
En aquella època es va començar a excavar el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, i posteriorment s’hi van anar fent campanyes d’excavacions, fins al 2000. La forta activitat constructiva de les darreres dècades ha permès anar descobrint diferents punts on s’havia viscut i treballat en època ibèrica o romana, un poblament especialment dispers per tota la vall en el període romà. Tot s’ha anat documentant i excavant, per tal que en quedés constància i per anar completant el mapa del patrimoni arqueològic de Premià, en base al qual es fa la protecció des dels municipis i des del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Resulta molt interessant observar com ha anat evolucionant el poblament de la vall a través del temps, que s’ha d’entendre com un espai de vida unitari. En el període ibèric, el poblament es va concentrar a la part alta de la vall, a dalt del turó de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). Aquest període es caracteritza per les lluites constants entre els senyors dels poblats, per això es va triar un turó fàcil de defensar i es va envoltar de muralles. La població vivia nuclearitzada dins del poblat emmurallat.
El 218 aC, quan els romans envaeixen el país, la vall de Premià passa a dependre de Roma. Sota el nou poder, les tribus ibèriques deixen de lluitar entre sí i ja no els cal encastellar-se en turons ben defensats. Així doncs, es van abandonant els poblats i la població s’escampa per tota la vall i la plana on s’assenta més còmodament sobre els camps de cultiu, de moment encara en cases de tradició ibèrica. Amb el temps, però, van entrant els nous costums romans, la gent parla el llatí i adopta el sistema econòmic romà. Es generalitza el sistema de la vil·la romana: la pau i l’activació econòmica i mercantil fan que la població prefereixi la plana arran de mar per on passa la carretera principal de l’època, la Via Augusta, i on tenen a l’abast la via de transport fonamental dels productes que és el mar. Econòmicament, les vil·les estan en la base d’una economia de mercat amb circuïts comercials de llargues distàncies i molt actius, que signifiquen una modernitat important. El vi és el producte estrella de les vil·les, per bé que també s’hi concentren indústries diverses. L’enriquiment de la població és força general, ja que la riquesa i activitat de les vil·les arrastra a una important massa de la població lliure. D’aquí la preferència de la gent de viure a la plana, davant del mar.
A partir de la crisi del segle III, amb l’adveniment de l’emperador Dioclecià, s’entra en un nou ordre polític, social i econòmic. S’avança cap a l’autocràcia, i entra en joc un nou poder, el de l’Església. Els circuits comercials que animaven les vil·les, decauen i es fan cada cop més locals. Moltes explotacions s’empobreixen i la propietat territorial es concentra en poques mans. Els grans latifundistes són aristòcrates molt poderosos, cada cop amb més poders per dictar la llei sobre el seu domini. La burocràcia augmenta. Amb les crisis i invasions bàrbares, els exèrcits es fan importants i generen molta despesa. Els impostos pesen amb força sobre els més pobres.
La població es concentra en un nombre menor d’establiments. Amb el temps, va creixent la inseguretat i la tendència és a ocupar altre cop les parts altes de les valls i anar-se agrupant entorn de les parròquies. Així sorgirà a l’alta Edat Mitjana el nucli de Premià de Dalt, on la gent de la vall viurà agrupada i protegida durant molts segles.
No serà fins al segle XVII i XVIII que, amb la nova situació d’alta prosperitat econòmica basada altre cop en una conjuntura favorable al conreu de la vinya, i l’activació de circuïts comercials de llarga distància entorn dels vins i aiguardents, que es tornarà a formar un nucli important de població a la plana, davant del mar. Serà l’origen de Premià de Mar, de vocació marinera i industrial, i de la forta implantació de la indústria tèxtil en el segle XIX i d’estampats en el segle XX. Vins i aiguardents, en el segle XVIII, surten per via marítima cap al nord d’Europa i cap a Amèrica, i permeten que les famílies pageses es capitalitzin. Aquests capitals són els que es van invertir en les manufactures d’indianes i que estan en l’inici de la important industrialització del país.
Molt a la vora de casa vostra, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, trobareu la màgia dels objectes d’aquells avantpassats premianencs, vasos amb què van beure, àmfores amb què van transportar el vi, anells amb què van signar, ídols que van adorar, estris amb què van teixir, estris amb què van anar al mar a pescar, monedes que van atresorar…. Tots ells ens aproximen a aquelles vides que estan en el nostre passat i ens permeten entendre’ns millor a nosaltres mateixos.
Directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar
N.B.: Diumenge 22 de gener a les 12 al Museu de l’Estampació de Premià de Mar s’inaugura l’exposició Arqueologia de Premià.
Comissaris: Ramon Coll i Marta Prevosti
Lloc: Museu de l’Estampació de Premià de Mar, c/ Joan XXIII, 2-8, 08330 Premià de Mar
Contacte: al telèfon 937529197 o al correu museu@premiademar.cat
Vid. Arqueologia de Premià dins el Festival Laietània, Interès per museïtzar els balnea de Can Ferrerons, Jaciments romans al Maresme i altres apunts publicats aquí i aquí.
Moltíssimes gràcies, Marta, per col·laborar amb Aracne fila i fila i fer difusió del ric patrimoni arqueològic de Premià. L’exposició Arqueologia de Premià al Museu de l’Estampació serà un interessant preàmbul didàctic del que acabarà sent Can Ferrerons quan s’obri al públic. Ja en tinc moltes ganes!
És una gran sort poder gaudir aquí Premià d’uns jaciments tant ben conservats i complets. Costa d’imaginar-se a romans, amb les seves túniques i carros passejant-se pels mateixos llocs que nosaltres…
Em sembla molt interessant l’idea de que s’exposin els objectes de l’avantpassat de Premia. A més de que pot ser una gran “publicitat” per quan Can Ferrerons obri les seves portes al públic.
Lida, l’altre dia en Rúben em va comentar que va treure un deu al treball de recerca, de Can Ferrerons i hem alegrar moltissim, ja que gràcies a ell vam descubrir i jo m’inclueixo el jaciment de Can Ferrerons.
Potser hem passo per el Museu de l’Estampació, allà sempre fan exposicions molt interessants i aquesta ens pot servir per descobrir coses noves sobre el nostre poble.
Es nota que t’has informat molt bé de la hostória, esta molt ben documentat, i lo més important esta escrit clar!
No tenia ni dea de que dins del jaciment de Can Ferrerons es va fer una de les troballes més importants: un mil·liari de la Via Augusta, aquesta informació m’ha sorpres bastant.Tampoc sabia que el Palmar, les Pèrgoles, la Riera de Teià o la Gran Via són grans vil.les romanes.
Molt bon article, Felicitats!
És tot un gran regal tenir restos arqueològics de l’època romana en el nostre poble, la llàstima és que no podem tenir la sort de poder anar al jaciment romà a veure’l, tot i que poguem anar a la fàbrica del Gas a veure una part de tot el que s’ha trobat.
A mi m’encantaria anar a veure el jaciment, el tinc al costat de casa i és una llàstima que no es pugui entrar.
Em recorda també al treball de recerca que ens vas recomanar Lida, i cada vegada que llegeixo alguna cosa sobre tot el que hi ha a Can Farrerons, tinc més ganes d’anar!
Vale!!
Salve!!
Penso que és genial això de tenir restes arqueològiques en el nostre poble. Sembla mentida per què penses com pot ser que en un poble tant petit pugui haver unes restes tant valioses? Doncs per sort és així, només hi ha l’inconvenient de que no el podem visitar tot i que jo en tinc moltes ganes ja que cada cop tinc més curiositat per veure el que puc trobar en el nostre poble.
Vale!!
Salve!
Crec i trobo que és tot un privilegi poder gaudir d’uns jaciments, restos arqueològics de l’època romana en el nostre propi poble. Però és una llàstima que no estiguin oberts al públic, ja que podriem anar a veure’ls i saber més coses.
Vale!!
L’enhorabona, Marta Prevosti i Ramon Coll! Quin èxit de públic! Jo ja havia vist l’exposició Arqueologia de Premià, però m’ha emocionat molt veure l’interès dels premianens i premianenques de totes les edats en interessar-se pel seu passat, per les seves arrels, i especialment m’ha emocionat reveure els meus alumnes i exalumnes interessats pel tema un diumenge matí. Moltíssimes gràcies! Ara serà més fàcil veure fet realitat el somni de l’obertura al públic del jaciment romà de Can Ferrerons!
Diumenge em va ser impossible assistir a la inauguració, però tinc moltes ganes de veure l’exposició sobre els orígens de Premià. Realment feia falta una exposició de les troballes per complementar les visites a la Cadira del Bisbe i, quan és possible, de les termes de Can Farrerons.
L’enhorabona, Marta, Ramon i tota la gent del Museu.
El Museu de Premià ha estat una institutció que no ha deixat d’evolucionar, com passa en els pobles, gràcies al voluntarisme i l’empenta de gent apassionada, sovint anònima, que ha volgut conservar les empremptes del passat. Com a premianenca, he seguit el seu procés evolutiu de Can Manent a la Fàbrica del Gas i penso que encara hi ha molt de camí per recórrer. Següent parada: museïtzació de les termes de can Farrerons. Malgrat, la crisi, cal continuar intentant-ho!
Salve!
Quin article mes interesant!! sempre es bo saber sobre que trepitjem, i saber que aqui a premia hi ha un monument tant espectacular, perque no te un altre paraula, es ESPECTACULAR! Jo ja t’ho he dit Lida, a mi m’encantaria anar un dia, pero tot depen de si la Lida ho aconsegueix..
Vale!!:)
Una exposició fantàstica per a Premià. Com deia Joseph Campbell: “no pots tenir un futur si no tens un passat”. Us recomano el llibre de Ramon Coll Història arqueològica de Premià. Felicitats comissaris
Diumenge el volia saludar, però la sacralitat de l’indret ho va impedir. Tot un plaer per a Aracne que ens comenti i tot un plaer per a Premià gaudir d’una exposició com la que diumenge aquests comissaris d’empemta varen inaugurar. Esperem que aviat el somni d’obrir Can Ferrerons sigui una realitat!
No us perdeu el vídeo de la inauguració: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2012/01/24/tastet-de-la-inauguracio-de-larqueologia-de-premia/
Hola Margalida!
Després de tants anys ens vam tornar a retrobar en aquesta agradable presentació al Museu de l’Estampació. Va ser una gran alegria tornar a veure’t i sobretot recordar la gran història de la Vil·la de Can Farrerons. Feia molt de temps que no hi sentia a parlar i aquell diumenge va ser com tornar-hi a baixar a veure aquelles ruïnes mentre que en Ramon ens ho explicava.
Seria genial que d’una vegada per totes la Vil·la sigui oberta definitivament al públic, i que tothom pugui veure el que poques persones han pogut veure i experimentar, perquè aquest lloc és com una porta a un altre món gràcies a les grans explicacions i a l’entusiasme d’en Ramon.
Una abraçada, i tornem a estar en contacte! 🙂
Estimada, Marta! Quina alegria vaig tenir en retrobar-te a la inauguració de l’exposició “Arqueologia de Premià”. Si haig de ser sincera, intuïa que hi series. Tenia moltes ganes de retrobar-te perquè sempre et tinc present, com a la teva mare i la teva àvia, en tots els pensaments de Can Ferrerons. Gràcies a vosaltres vaig descobrir que es podien visitar i com s’havia de demanar! El teu document gràfic de la nostra visita amb la classe i en Ramon Coll són i seran història!
El teu nom també em ve a la ment amb tot allò dels bunyols. Ho recordes? També perquè és dels pocs alumnes que vas publicar a El Fil de les Clàssiques i demostrar-me el canal bidireccional del treball en xarxa!
Espero que Can Ferrerons i els blocs ens continuïn unint ara que ens hem retrobat.
Una forta abraçada per a tu, així com per a la teva mare i la teva àvia a qui espero aviat tornar a veure. Amb l’empemta de la Marta Prevosti i d’en Ramon Coll can Ferrerons deixarà de ser un somni i es farà realitat per a tothom i no només per a uns escollits, entre els quals hi som nosaltres.
Salve!!!
La veritat es que es bastant fascinant saber que en el nostre poble, on em viscut sempre hi han restos arqueologics d’on fa moltissims segles, a l’antiga roma, passejaven romans molt aprop de per on nosaltres passejem actualment. Es una veritable llastima que no poguem visitar-les. Espero i desitjo que aixó canvii aviat i puguem fer alguna excursió amb la classe de llatí. Seria una gran experiència i aprendriem molt.
Vale!!!
Pingback: Aquest Sant Jordi: Microrelats inspirats en el passat romà de Premià al Facebook | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Explorant Can Ferrerons | Aracne fila i fila
Salve!
Que sorpres estic que aqui a premià encara estiguin aquestes restes arqueologiques no savia res
Vale!
Salve
La majoria de la gent aixo no ho sabia com jo quina sorpresa!!!!
Vale
Pingback: La presència de la ceràmica romana a Premià de Mar | Aracne fila i fila
Pingback: Les restes arqueològiques de Can Ferrerons | Aracne fila i fila
Pingback: Les restes arqueològiques de Can Ferrerons al MEP | Aracne fila i fila
Pingback: Interès pel nostre passat romà: II Festa Romana al Museu Romà de Premià de Mar | El Fil de les Clàssiques