En un santiamén!

Un cap de setmana, la Margalida ens va manar de deures que miréssim un programa de la tele, Saca la lengua, on parlaven sobre mots i expressions que utilitzem normalment, i que provenen del llatí. Ens va cridar molt l’atenció en un santiamén perquè qui no ha utilitzat alguna vegada aquesta expressió! De totes maneres en català normatiu hauríem de dir en un tres i no res, en un dir Jesús, en un tancar i obrir d’ulls, amb quatre esgarrapades

Si no vàreu poder veure aquest programa, us el recomanem sencer, però si voleu recordar el que acabem d’explicar-vos trobareu aquesta expressió a partir del minut 13.10 :

[youtube]https://youtu.be/vLyuLdG698k[/youtube]

Nosaltres hem fet recerca i hem descobert, que efectivament prové del llatí i que s’utilitzava antiguament quan es donaven les mises en aquesta llengua. Al final de la misa, el capellà deia el famós, En el nom del Pare del Fill i de l’Espiritu Sant, Amén, és a dir, el que seria en llatí, In nomine Patris et Filii et Spiriti Sancti Amen. Llavors, santiamén neix de la unió de Spiritus Sancti i amén (de l’hebreu amen “en veritat, certament”, i el seu significat ve de quan el capellà deia això, seguidament s’acabava la misa i ja podies marxar.

També es refereix a que quan els diumenges la gent confessava els seus pecats, i rebien la penitència, havien de resar moltes vegades, i per tant en comptes de dir Spiriti Sancti Amen deien santiamén per acabar ràpid.

D’ aquí surt aquesta expressió col·loquial per referir-se a alguna cosa que es fa ràpidament.

Hi ha moltes més expressions catalanes d’origen llatí i del camp de la religió, ens podríeu ajudar a ampliar les que nosaltres hem trobat en un article de la Margalida publicat a la revista Auriga i explicar-nos quin és el seu origen i el seu significat (també ens ho podríeu demostrar amb un exemple i així quedaria molt més clar):

  1. Esquinçar-se les vestidures
  2. El últims seran els primers
  3. Anar com un Adam
  4. Anar d’Herodes a Pilat
  5. Dir amén a tot
  6. Perdre l’oremus
  7. El que estigui sense pecat, que tiri la primera pedra
  8. Guanyar-se el pa
  9. L’hàbit no fa el monjo, ni camussa, canonge
  10. La carn és feble
  11. Ull per ull, dent per dent
  12. Cada cosa al seu temps
  13. Qui cerca troba
  14. Diner crida (/fa) diner
  15. Qui troba ver amic troba tresor
  16. Veure el cel obert
  17. Ningú no és profeta a casa seva
  18. Si no hi hagués vi ni dones, totes les coses foren bones
  19. El que Déu ha unit, l’home no ho separi
  20. Predicar en el desert

Sursum corda! (que vol dir, aixequem el cor, que és el que deia el capellà en un moment concret de la misa en el qual la gent s’havia d’aixecar, però hi havia persones que no ho feien, i es quedaven assegudes. Vet aquí l’expressió d’aquí no em mou ni el sursum corda).

Alícia Roure 4t.E  i Mireia Moral 4t.D (Llatí Optativa 2)

46 thoughts on “En un santiamén!

  1. Eva Serrano

    Salve!
    Jo utilitzo molt sovint el llatinisme en un santiamén!
    “Anar com un Adam” signicia una persona que va mal vestida i “Anar d’Herodes a Pilat” significa anar a molts llocs pero sense sentit i per últim la que sé és que “perdre l’oremus” vol dir tornar-se boig, fer coses irracionals.

  2. vargas.noelia2011

    Jo també utilitzo el llatinisme “un santiamén”.
    “Anar d’Herodes a Pilat” vol dir anar d’un costat a l’altre,”Anar com un Adam” vol dir anar mal vestit i “perdre l’oremus” vol dir perdre el sentit de la realitat.

  3. tinker.tomas2010

    Salve!
    Jo faig servir frases com:
    Guanyar-se el pa: Vol dir que has de treballar per aconseguir el que necessites per viure. El seu orígen ve del passatge bíbilic, en el que Deu castiga a Adam a menjar el pa amb la suor de la seu front, a treballar-sel.

    O La carn és fèble: Aquesta frase es recorre per justificar una falta comesa o una feblesa de l’humà.
    El seu orígen be de quan Jesús va adreçar aquesta frase als apòstols a l’hort de Getsemaní. La seva traduccó al llatí és: caro infirma est .

  4. luna.laura1120

    Està super bé saber que expressions així venen del llatí perquè encara li dóna més importància al llatí.

  5. Miriam Pelegrina

    Salve!

    No tenia nidea de que Santiament vingues del llatí, quina sorpresa!

    Vale!

  6. Margalida Capellà Soler

    Voleu dir que ho escriviu bé? Mireu el títol i alguns veureu que no acaba en -t! Feu cas a l’Alícia! Cal comentar però també resposdre les preguntes formulades en blau!

  7. Yasmina Berkane Pais

    Salve! 🙂

    Primer de tot felicitar a l’Alícia i a la Mireia per l’article, realment m’ha semblat molt interant explicar tot el que heu explicat a partir d’un video que vam veure de deures.
    La veritat és que no sabia d’on provenia la expressió en un “santiamén” i ho heu explicat molt bé.

    Per una altra part m’ha semblat interant la explicació de l’expressió “predicar en el desert”, per això he intentat buscar d’on prove, he trobat el seu significat. Vol dir fer una cosa sense sentit, una perdida de temps. He trobat que el seu origen és una expressió religiosa, però no he entes del tot perquè l’utilitzaven.
    Vale!

  8. Eva Serrano

    Esquinçar-se les vestidures:
    Origen: Ho deien alguns pobles antics i s’esquinçaven els vestits(com el jueu) quan alguna cosa els hi semblava indignant. A partir d’aquí s’ha convertit en una cosa metafòria
    I un exmple seria: Quan un esclau l’obligaven a fer algo molt s’esquinçava els vesits ja que era injust.

    Anar com un Adam
    Origen: És una expressió que parla de Adam els primers dies que estava a la Terra (es a dir nu)
    Frase: Aquella dona a la platja anava com un Adam.

    Anar d’Herodes a Pilat
    Origen: Apareix quan a la narració Evangelica porten Jesus a Pilat i aquest volent esquivar el problema li envia a Herodes i Herodes li torna a enviar a Pilat
    Frase: Vaig demanar per soritr als meus pares i vaig acabar anant com d’Herodes a Pilat.

    No estava la frase llatina en cap d’aquestes expresions.

  9. mhirou.lhassan2011

    molt bon apunt Mireia i Alícia, està molt ben explicat. no sabia d’on provenia el llatinisme “santiamén”, havia sentit aquesta paraula a dir malgrat jo mai le fet servir. FELICIITATSS per l’apunt 😀
    valee!!!

  10. huete.victor1020

    Salve!!!
    Frase: perdre l’oremus
    Significa: desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir; perdre el control de si mateix.
    «Oremus és la forma verbal llatina que significa ‘preguem’, usada pel capellà per convidar a l’oració. Presumiblement aquesta frase té el seu origen en la situació de quan alguna persona perdia el fil de la missa

  11. huete.victor1020

    Salve!!
    Frase: Esquinçar-se les vestidures
    Significat: Rasgarse las vestiduras
    Origen: Segons les antigues Escriptures, era un costum bastant estès entre els habitants el fet d’estripar-se les robes en els moments de desconsol, com a senyal de reconeixement o penediment pels errors comesos.
    Vale!

  12. Laura Torrent Garcia

    Les expressions que jo utilitzo normalment són:
    Guanyar-se el pa; que significa que si vols alguna cosa has de lluitar i treballar per aconseguir-la.

    Cada cosa al seu temps; que significa, que hem de tenir paciència per les coses, i disfrutar el moment, no estar pensant en les ganes que tens de que passi alguna cosa, sinó disfrutar el moment, perquè totes les coses arriben pero necessiten el seu temps.

    Qui troba ver amic troba tresor; significa que qui troba un bon amic, vertader, troba un tresor és a dir, que és molt díficil trobar amics de vritat, ja que és molt díficil trobar a una persona amb qui estiguis cómode, que li puguis explicar qualsevol cosa sense preocupar-te de que el que li diguis s’escampi, que estigui allà en tots els bons i mals moments, que et recolzi i t’animi,…etc. I una persona que tingui totes aquestes qualitats és molt dificil trobar-lo, i com que els tresors també són molt díficils de trobar, doncs posen la paraula tresor, com una cosa molt díficil de trobar.

    Vale!

  13. Cecilia Bizzotto

    Salve!:D
    FRASE: abundans cautelam non nocet
    TRADUCCIÓ: l’excessiva prudència no fa mal. Per exemple: “Repasa l’examen, que l’excessiva prudència no fa mal”

    FRASE: Tot homines tot sententiae
    TRADUCCIÓ: «tants homes, tantes opinions») és una forma de dirallò del «tants caps, tants barrets», per altra part ben català.

    FRASE: humescit valide pluvia locus humidus ante
    TRADUCCIÓ «sempre plou sobre mullat» Es un vell proverbi medieval. Per exemple: “M’ha reganyat el meu pare després de que la meva mare també ho hagués fet; Em plou sobre mullat!”
    Vale:D

  14. gomez.luque2011

    LA veritat es que jo no faig servir molt aquestes expresions, però potser la que més sería aquesta: Veure el cel obert, que s’utilitza per cuan una persona presenta una ocasió propícia per sortir d’una dificultat o aconseguir el que es desitja, es diu que la persona ha vist el cel obert.
    (Veure esperança quan semblava tot perdut

    Qui cerca troba : que vol dir qui qui busca tot el que desitja, pot trobar tot el que vol. És a dir, que si no paras fins aconseguir una cosa, ho aconseguirás.

    Cada cosa al seu temps: vol dir que tot té un moment, que no has de correr per res, és a dir si ha de pasar alguna cosa pasará però cada cosa te un temps.

    I per cert felicitats per l’apunt Mireia i Alícia!!
    vale!!!:DD

  15. gene macias sanchez

    jo aquesta expresio no la utilitzo mai la vritat pero jo ja sabia quin era el seu significat i com es feia sevir abans i ara la gent l’utilitza per dir rapidament o d’aqui a poc, esta molt be que encara no es perdim aquestes petites costums.

    ull per ull i dent per dent: vol dir que tal com t’an tractat ho pots fer tu tambe.

  16. aiida

    La que més reconec d’aquí és l’expressió de: Ull per ull, dent per dent. Suposo que és refereix a pagar amb la mateixa moenda, igual , és a dir, el que em facis et faré. Cita la llei del Talió que castigava les ofenses o mals amb el mateix mal rebut per la víctima. (no ho sabia pas!)

  17. Alícia Roure

    Salve 🙂 !
    Gràcies pels vostres comentaris, molt interessants! Sembla que quasi tots utilitzeu alguna d’aquestes expresions, no sé que pensar.. encara que m’enrefio de la vostra paraula 😀 !

    VALE

  18. victor.barranco2011

    Salve!
    un molt bon article, i jo agafo la frase:
    Perdre l’oremus – el seu significat és desorientar-se, perdre la memòria.
    FRASE: T’annava a dir una cosa però he perdut l’oremus!
    vale 🙂

  19. moya.elisa2011

    Salve!
    Molt bon apunt noies, m’ha agradat bastant, a més també va bé perquè amplies vocabulari i frases fetes, cosa que sempre va bé.
    -Ull per ull, dent per dent (vol dir que si tu em fas una cosa, jo te la tornaré per igual, és a dir ni et faré menys ni et faré més)
    -Cada cosa al seu temps (vol dir que sense pressa, cada cosa passarà quan tingui que passar)
    -Qui cerca troba (que qui busca, ho troba, no fa falta explicar molt)
    M’ha agradat molt aquesta programa de Saca la lengua, el veig molt original.

  20. bensaed.naim2009

    Salve
    Està molt bè aquest apunt,no sabia que en un santiamén vinguès del llati, frases fetes que diem normalment, sense saber quin és el seu origen, en descobrir coses com aquestes et fan reflexionar sobre tot el que diem.

  21. Andrea Balart

    Salve! jo he triat l’expressió anar d’herodes a Pialt. Anar d’un costat a l’altre. Anar una cosa o millor encara una persona de mal en pitjor. Al·ludeix a Jesús, que, amb desig de condemnar-lo, però volent evadir la responsabilitat que la seva condemna representava, Herodes l’envià a Pilats . L’origen segurament es basa en la cita de l’Evangeli de Lluc on Jesucrist és menyspreat primer per Herodes Antipes i després entregat per Pilat als grans sacerdots que finalment el condemnaren a ser crucificat. La popularització de la frase ha modificat la seva pronunciació i en alguns casos també la podem sentir com “Anar de rodes a pilats
    vale!

  22. martins.erik1120

    Ave!

    El programa mai l’he vist, pero tampoc sabia que aquesta expresió venia del llatí! jo mateix ho he dit alguna vegada, i ara quan ho senti m’enrecordaré!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *