Aquest any a Llatí, per participar en la setmana de la ciència, hem hagut de buscar l’origen mitològic de cada animal que coneixem per explicar com presentaven els romans les característiques de cadascun dels animals. En el meu cas m’ha toca l’óssa.
FOTO-FITXA CIENTÍFICA
| Regne: | Animalia |
| Fílum: | Chordata |
| Classe: | Mammalia |
| Ordre: | Carnivora |
| Subordre: | Caniformia |
Explica un mite que un dia Júpiter (déu de la Tríada capitolina) mentre mira un bosc veu Cal·listo, l’acompanyant de caça de Diana i es fa passar per Diana i viola Cal·listo. Cal·listo que se sent impura i no pot amagar la conseqüència dels actes de Júpiter, ja que s’ha quedat embarassada, és apartada de Diana i les nimfes.
Durant tot aquest temps, Juno, l’esposa de Júpiter, ha confirmat el dubte de que el seu marit li és infidel ja que ara en té una prova, Arcas, fill de Júpiter i Cal·listo, i com a venjança transforma Cal·listo en óssa.
Arcas, un anys més tard, estava caçant quan de sobte es va trobar un óssa que el mirava fixament i que no li tenia por. Aquesta óssa era la seva mare, però Arcas no ho sabia i quan estava a punt de matar-la, Júpiter, que havia vist tot el retrobament va convertir Cal·listo en l’estrella Óssa major i a Arcas en l’Óssa menor, i així va impedir que Arcas matés la seva pròpia mare.
Com ja se sap, en la mitología hi ha moltes versions diferents ja que es transmeten de forma oral, en un pàgina he trobat una altra versió que la deixaré aquí.
Aquest mite l’he tret del llibre de les Metamorfosis d’Ovidi.
Júlia Tosses Lagarriga
Salveee.
Un article molt interessant. Crec que el mite de Cal·listo i Jupiter es molt interessant, i crec que també ho es aixó de identificar els animals amb els seus mites corresponents.
Valeee.
Tens raó, Zicora, aquest mite dóna tant de si que hem pogut tractar-lo tant des del punt de vista zoològic com en l’apartat de catasterismes. Gràcies per estar tan amatent a totes les noves publicacions. Des de Badalona ja estem començant a conèixer-te a partir dels teus comentaris i aportacions al bloc, endavant!
Júlia, m’ha agradat la referència a la multiplicitat de fonts mitològiques. Tu, en la teva recerca sobre Asclepi ja ho havies experimentat abans en pròpia pell oi? M’agrada veure com assimiles el que diem a classe. Cada dia un nou pas i a millorar a cada nova publicació. Segur que la Núria us farà ben aviat noves propostes i, si no, a Grec, segur que no te n’escapes…
Salvee Julia!
Aquest article teu és molt interessant, ja que la història de Cal·listo i Júpiter és una més d’entre moltes, perquè Jupiter no només és infdel a Juno amb ella sinó moltes més vegades. Com per exemple amb Europa, quan es disfressa de toro blanc per poder unir-se a ella.
Aquest mite m’agrada moltíssim perquè, a part de ser una metamorfòsis animal, és també una transformació en constel·lació, llavors explica la història mitològica de les constel·lacions Óssa Major i Óssa Menor, que les coneix tothom.
Els de segon fam ver els catasterismes d’Eratòstenes i aquest mite també ens va sortir, llavors ja ens el sabiem, a part que el vam llegir a quart a l’adaptació de “Les metamorfosis” d’Ovidi.
Per últim, les meves felicitacions per aquest article.
Adeu! 😀
Ave!
m’agrada veure que també es tracta aquest mite des d’una altra perspectiva.
Jo, precisament per la setmana de la ciència vaig haver d’explicar aquest mite per referir-me al ctasterisme i la veritat és que em va agradar molt. M’impressiona com arriben a ser els deus: com Júpiter una vegada més és presentat com el déu que cosa vol i cosa té, com a déu infidel però finalment protector, Juno com l’esposa venjativa que no suporta les infidelitats del seu marit…
Ja que jo també vaig haver d’explicar aquest mite, també puc assegurar que és cert que hi ha diverses versions de com Diana va descubrir que Cal·listo estava embarassada, de com Arcas gairebé mata la seva mare, de com Júpiter converteix mare i fill en les corresponents constel·lacions…
Aquí us deixo un PDF que hi ha del mite visialitzat especialment pel catasterisme que vaig fer jo amb l’Anna:
http://ia600809.us.archive.org/4/items/Catasterismes2/CalistoIArcasSet.Ciencia-2.pdf
Molt ben explicat Júlia!
Aquest mite ja el coneixia per les Metamorfosis d’Ovidi que vaig llegir a 4t de l’ESO també, però la segona versió no. M’ha sorprès que fos tant diferent ja que normalment les versions que he llegit d’altes mites canvien el final o coses més petites. Tot i així sempre destaca Júpiter i les seves infidelitats cap a Juno…
El comentari de l’Annia és una demostració de com el mite ovidià té molts vessants i que una sola metamorfosi dóna per molt. No és estrany, doncs, que hagi servit d’inspiració per creacions artístiques de tota mena.
Salve Júlia !
Aquest mite l’he conegut aquest any, ja que a quart no vaig tenir el privilegi de llegir-me les Metamorphoseon Libri XV de Publius Ovidius Naso , tot i que és una adaptació.
El tracte que li vam donar a 2n va ser des de un punt de vista dels catasterismes. Vam explicar el mite, que es el següent: Cal·listo, la companya més estimada de Diana estava sola en un bosc. A causa de què Júpiter no pot gaudir-ne de la noia, aquest es tranforma en Diana i la comença a patonejar. Cal·listo, vol anar-se’n però no pot.
Mesos més tard, Cal·listo se n’adona que està esperant un fill. Aquest nen s’anomenarà Arcas. Diana al veure que Cal·listo està embarassada li fa un seguici . Però la situació s’agreuja a partir de què Juno, esposa de Júpiter vol revenjar-se per haver estat amb el seu marit. Un dia, mentre Arcas caçava al bosc un preciós Os. Per què Cal·listo no fos ajusticiada ni castigada, Júpiter la convertí en constel·lacions. De aquí prové la constel·lació de la Óssa major (Cal·listo) i la Óssa menor(Arcas).
Paral·lelament a l’explicació, he de dir que m’ha agradat moltíssim aquest mite. Més que els altres.
Jordi Berdún.
Jordi, veig que has après a dir bé el títol de l’obra d’Ovidi, tot i això el correcte seria dir “els” “Metamorphoseon Libri XV”, perquè “Libri” és masculí.
El treball de la setmana de la ciència d’aquest curs ens va apropar al món de les constel·lacions i a la seva relació amb la mitologia romana. Ens va tocar relacionar-les amb cadascun dels episodis dels quals provenen. Això ens ha servit per coneixer una mica millor la figura dels personatjes que apareixen al mite, com Arcas o Diana, i ha saber d’on prové l’origen de l’Ossa Major. Crec que aquest mite és un dels més macos que he estudiat.
Vale
M’ha agradat molt auqest apunt sobre l’origen mitològic de l’ós. He llegit les narracions de mites clàssics i he llegit el mite de Cal·listo i Júpiter. Podem veure que Júpiter té moltes amants i que Juno no es queda de braços plegats!!