Què se n’ha fet del Grec? (Part I)

Tot va començar el primer dia del curs 2012-2013 en què nosaltres, Eulàlia i Zícora ens vam apropar a l’aula 1 d’Informàtica per conèixer els nous horaris de Llatí i Grec. Les dues començàvem 2n de Batxillerat i estàvem emocionades. A la porta de l’aula, hi havia una llista amb el nom de l’Assignatura, la classe i l’hora.

– Llatí de 4t… Dilluns a les 9. -Va llegir la Zícora- Llatí de 1r de Batxillerat… Dimecres a les 12.30.
– Llatí de 2n de Batxillerat… -Dijous a les 10. -Va llegir l’Eulàlia. -Grec… on és Grec?
– Doncs… No ho veig. Se l’hauran descuidat. Preguntem-ho a Consergeria.

– Bon dia, si us plau, ens podria indicar l’horari de Grec de 2n de Batxillerat? No surt a la llista. -Va demanar l’Eulàlia.
– Perdoneu, noies. El nostre Institut ja no fa Grec; però sí que podeu estudiar Llatí, Francès o Alemany.
– Què? Això no pot ser veritat! Nosaltres volíem seguir cursant Grec! – Exclamà la Zícora.
– Només hi havia dues persones que van demanar estudiar aquesta assignatura i el mínim per classe és de vuit alumnes. Ho sento de veritat. Bé, després de tot no és tan greu, no és més que una llengua morta…

Aquestes paraules ens van gelar la sang, vam mirar el rellotge i vam afanyar-nos a arribar a la pròxima classe a l’hora.

Geografia. Aquell dia a Geografia vam repassar el mapa d’Europa, ja que el professor insistia que com a mínim dos punts de la Selectivitat de Geografia serien referents a la ubicació de països i ciutats del món.

L’ordinador no anava, i van haver de  portar un gran mapa polític del món, era preciós, de cartró i de molts colors. A l’Eulàlia li encantaven els mapes en paper i cartró, la Zícora realment començava a creure que es tractava d’una noia d’una època passada.

La Zícora va ser a qui primer li van fer una pregunta:
– Podries dir-me quins són els països de la Mediterrània? -Demanà el professor.
Tots ens vam posar a riure, ja que semblava una pregunta de Primària.

La Zícora es va possar seriosa i respongué:
– Portugal, Espanya, França, Itàlia, Marroc, Algèria, Tuníssia, Líbia, Egipte, Grècia…
– Grècia? -Van preguntar tots sorpresos- Què és Grècia?
– La terra dels millors mariners de la història. -Va respondre l’Eulàlia.
– Potser s’ha enfonsat. -Digué un company en to burleta. -Abans apareixeria l’Atlàntida al mapa!
L’Eulàlia i la Zícora es miraren sorpreses i callaren amb indignació.

Després tocava Llatí, estàvem desitjant explicar als nostres companys què havia passat amb el Grec.
Però la sorpresa d’aquelles dues estudiants va ser encara més gran: tots els dibuixos i il·lustracions hel·lèniques havien desaparegut. Però el més impactant va ser quan la professora ens va dir, que a partir d’ara, a tots els Instituts de Catalunya i d’arreu del món, s’ensenyaria el Llatí a través de la cultura xinesa, ja que el xinès era la verdadera mare del llatí.

– Però… El Llatí i el Grec no venien de l’Indoeuropeu? -Ens aixecàrem les dues.
– Zícora i Eulàlia, per què creieu que els mediterranis som morens? – La nostra professora duia una llarga i negra trena que brillava amb la llum del Sol- Som morens perquè els mediterranis tenim arrels xineses.
– I els Grans, Alexandre el Gran i Juli Cèsar? Van ser els millors militars!
– Van aprendre dels xinesos. Els xinesos sempre han estat el país més important i innovador.
– Però… -No podíem creure el que estàvem sentint.
– Ai aquestes vacances d’estiu! Seieu discipulae! Ja veureu que aviat us tornareu a centrar! -Digué amb el seu somriure característic.

Quan l’Eulàlia i la Zícora van introduir el seu nom d’usuari i la contranseya del Moodle, van anar directes al Fòrum de Notícies i van quedar bocabadades en veure que la tasca d’aquell dia era d’aprendre’s l’alfabet xinès.

 

 

Eulàlia (Laia Muñoz Osorio) i Zícora (Sara Bernad Fornier)
1r Batx Grec

17 thoughts on “Què se n’ha fet del Grec? (Part I)

  1. Margalida Capellà Soler

    Espero, Eulàlia i Zícora, que no sigueu Cassandra i que això que pronostiqueu no ens passi amb el grec a l’institut de Premià de Mar. Ara bé, tot és possible!

  2. Eulàlia

    Seria subrealista que passés alguna cosa com aquesta! Qui ens podria privar d’estudiar la mare de totes les assigantures?

    Tenim sort de ser en un Institut que proposi el Grec com a matèria, ja que amb tot això de les retallades cada cop hi ha més centres que suprimeixen aquesta àrea…

  3. Ana Ovando

    Esa pesadilla que habéis contado tan bien está pasando ya en algunos centros. Desgraciadamente cada vez hay más lugares en los que eliminan la opción de griego por falta de alumnos. Me ha gustado mucho leeros porque son vuestras voces, las de los alumnos, las que dan sentido a nuestra lucha en defensa de nuestras materias. Mientras haya muchas Eulàlias y Zícoras el griego estará en nuestras aulas y seguirá vivo. Muchas gracias por compartir esta historia, ojalá haga reflexionar a más de uno.

  4. Ramon Torné Teixidó

    La segona part podria reproduir les intervencions dels p.tos amos que hi ha en els instituts i que decideixen “unilateralment” eliminar el Grec. No seria pas un diàleg… bé, sí: un diàleg de sords.

  5. Eulàlia i Zícora

    Moltíssimes gràcies per aquests comentaris tant esperançadors, no dubteu que continuarem protegint el grec a través de la paraula.

    Aviat trobareu la segona part d’aquesta història. És un gran honor, que nosaltres, alumnes de 1r de Batx i aprenents, siguin valorades per professors amb tanta reputació.

    Plurimas Gratias!

  6. lourdes caparros

    Aquest text esta molt ben fet,i demostra realment que us agrada el grec i que voleu lluitar perque no desaparegui, etre tots es pot ajudar a que aixo no passi, ja que en molt llocs això ja a succeit,per exemple a la meva antiga escola els de batxillerat no podien ni poden cursar grec, es una llengua que casi ningu coneix i aixo ajuda a la seva desaparició.

  7. Dolors Clota

    Benvolgudes Eulàlia i Zícora,

    M’alegra que en el vostre centre això només sigui ficció… M’encurioseix veure com seguirà aquesta història! Com que us veig molt animades a cuidar el grec, potser més endavant podreu escriure una història en què l’assignatura de grec sigui obligatòria a secundària, amb temàtiques diferents segons els nivells.

    No recordo on vaig llegir una frase que deia alguna cosa així com: qui no creu en les utopies, hauria de deixar treballar els que sí que hi creuen. Em sap greu no poder ser més precisa ni citar l’autor.

    Una abraçada des de Sant Hilari!

  8. Eulàlia i Zícora

    Moltíssimes gràcies, Dolors.

    És un plaer que aquesta història hagi agradat tant, especialment a professors de clàssiques.

    Estem a punt d’enllestir la segona part i esperem que gaudiu tant d’ella com de la primera.

    Fins aviat!!!

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Noies, us he de confessar que he trigat a deixar-vos un comentari, perquè després de llegir la vostra narració em vaig quedar garratibada. Tot plegat té l’aire de ciència ficció -li n’heu sabut donar el to i l’estil-, però malauradament a mi em va sonar massa quotidià i proper. Sempre dic al meu alumnat de Grec que són pocs, però bons, perquè han sabut triar una matèria que els proporcionarà una base sòlida per a qualsevol estudi posterior. Mai no m’he trobat cap exalumne que s’hagi penedit de la tria, sinó que tots m’expliquen com apliquen els seus coneixements de Grec i Llatí en els seus estudis universitaris o professionals de tota mena.
    Eulàlia i Zicora, continueu així i, malgrat que una mena d’esgarrifança em recorre quan veig que esteu preparant la segona part, estic desitjosa de llegir-la, sobretot perquè amb alumnes com vosaltres, a Premià, o els de Sant Hilari, o els meus de Badalona…, i tants d’altres, segur que tot quedarà en ciència ficció.

  10. Eulàlia

    Teresa, entre tots procurarem que aquesta història no sigui més que ciència-ficció.

    Des de que estudio les llengues clàssiques, tinc més facilitat en entendre i retenir nou lèxic. Aquelles paraules que abans em semblaven tant estranyes ara hi trobo la seva lògica i em resulta més familiar.

    Una abraçada!

  11. Jordi

    Ànims, Eulàlia i Zícora, la feina que feu i l´interès que hi poseu és molt d´agrair i la primera que així ho pensa és la Lida. Els qui tenim el privilegi d´ensenyar grec i aprendre´l sabem que la ignorància és un mal massa extès al món. jo, com la teresa, no conec cap alumne que hagi cursat aquestes matèries que s´hagi penedit de fer-ho i que n´han descobert la seva utilitat en el dia a dia de les seves vides. Som una petita família que ha perdurat en el temps i que s´estima molt. En nom dels tripulants del Vaixell us dono les gràcies i us animo a continuar amb aquesta il·lusió intacta. De la resta, no us amoïneu, és cosa d´altres.

  12. Eulàlia

    És ben cert, som una família… però jo crec que som més gran del que tots pensem.

    Ahir vaig veure a les notícies que les carreres menys escollides pels pre-universitaris són les referents a les Humanitats…

    Però en el moment en que no fassin falta tants arquitectes, advocats i professors d’Ed. Infantil potser la gent agafa interès en assignatures d’aquest àmbit.

    Fins aviat, capità!

  13. Clara Trullenque

    Bonum diem!
    M’ha agradat molt la història, està molt ben feta, al principi he pensat que seria real i tot! Però per sort, no ho és i en aquest institut es podrà seguir fent llatí i grec! 🙂

    Moltes felicitats, noies!

    Vale! 😀

  14. Eulàlia

    Me n’alegro que t’hagi agradat, Clara. Espero que finalment decideixis fer lletres l’any vinent i ens ajudis a mantenir viu el Grec 😉

    Vale!

  15. Pingback: Què se n’ha fet del Grec? (Part II) | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *