Avui complementem les llistes que han aparegut als dos articles anteriors amb enllaços als premis que arreu d’Europa es lliuren a aquest tipus de jocs. Els llistats que hi trobareu, que completen i milloren els fets per l’autor del bloc, poden ser força orientatius a l’hora de fer-ne una valoració i una tria acurades i responsables.
El més veterà i alhora més prestigiós és l’alemany, l’Spiel des Jahres, que es va començar a donar l’any 1979. És un premi que han rebut jocs que ja han passat a ser clàssics com ara el Carcassonne (2001) i el Catan (1995).
Més jove és el francès, l’As d’Or, la seva primera edició correspon a l’any 1988 i també el trobareu comentat en català a la Wikipèdia.
Seguint amb els veïns propers ens toca anar a Itàlia on el premi al Gioco dell’Anno es va començar a donar l’any 1991. Com sempre podeu completar la informació buscant l’article corresponent a la Wikipedia, però en aquesta cas només trobareu la versió en italià.
A Espanya, el premi equivalent, es va atorgar per primera vegada l’any 2005 i la seva denominació oficial és transparent, JdA – Juego del Año en España.
Per acabar tornem a casa nostra, on trobem els premis Dau Barcelona. Aquests guardons, associats al festival del joc que sempre es celebra un cap de setmana dels darrers dos mesos de l’any, tenen una orientació diferent ja que premien autors i no jocs. Enguany han arribat a la seva setena edició i entre les activitats que es fan durant el festival cal destacar la secció Les escoles al Dau, que són sessions de demostració per a docents de diversos jocs i les seves aplicacions a l’aula.

Els jocs en que diversos jugadors s’enfronten i lluiten per la victòria tenen una llarga tradició i per tant continuen sent els més abundants a les prestatgeries de les botigues, però el segle actual ha vist néixer una altra tipologia de jocs, els cooperatius. Uns jocs que són una eina fantàstica per practicar l’ajuda mútua, el treball en equip, l’altruisme, la cooperació i la solidaritat. A més a més fan imprescindible el diàleg, la negociació i l’argumentació que ens portaran a una pressa de decisions acordades a cadascuna de les jugades. Com a l’article anterior la tria es discutible i us animo a que feu les vostres pròpies cerques.

• Pandemic: El joc col·laboratiu per antonomàsia. Una epidèmia s’escampa de forma irrefrenable pel planeta. Només una combinació hàbil dels diversos personatges i unes accions molt ben meditades poden salvar la humanitat d’una desfeta total, però els brots epidèmics que aniran incrementant el nombre de ciutats afectades de forma exponencial ens ho posaran molt difícil.
• L’Illa Prohibida: Més adaptada als alumnes de primària, fins i tot es pot intentar jugar-hi a cicle mitjà. En aquest cas serem un grup d’aventurers que haurem de rescatar els tresors d’una illa abans no s’enfonsi i ens porti tots a la mort.
• Mysterium: Totes les ressenyes d’aquest joc diuen que és la suma de Cluedo i Dixit i francament ningú pot millorar aquesta explicació. Aconseguirem entre tots alliberar l’anima en pena que es passeja per la vella casa dels Comtes de Warwick?
• Jocs d’escape room: Com podeu imaginar transformen les escape rooms que darrerament s’han posat de moda en jocs de taula. Per aconseguir guanyar la partida haurem de resoldre, de manera cooperativa i en un determinat període de temps, un seguit d’enigmes, jeroglífics, endevinalles i trencaclosques. Aquests continguts tant pautats fan que aquests jocs es puguin crear fàcilment a l’escola per part dels mateixos mestres i que per tant estiguin plenament adaptats als alumnes a qui s’adrecen.

Avui toca començar a donar solidesa a les afirmacions de l’article anterior i una de les dues maneres de fer-ho és exposant-vos molt breument alguns dels jocs que s’ajusten al llistat de competències esmentades ahir. Per tal de fer l’article lleuger ens limitarem a una molt breu descripció dels jocs i a enllaçar-vos a pàgines que ens els comenten amb més profunditat o ens ensenyen com s’hi juga i per tant deixen clara la utilitat que poden tenir a l’escola.

En aquest article ens centrarem ens el que són totalment o bàsicament competitius. La tria és personal i per tant arbitrària i discutible:

• Catan: Pensar i adaptar contínuament l’estratègia per fer un bon ús dels recursos i la via més convenient per a guanyar (repoblació de l’illa, victòria militar, carreteres, ús del lladre) fent ús de la possibilitat de negociacions i intercanvi comercial entre els jugadors.
• Carcassonne: treball de l’espai i l’orientació per aconseguir el que vull i alhora fer la guitza als altres jugadors.
• Si esteu cansats del Carcassonne i voleu provar un de nou que també treballa l’espai podeu optar pel guanyador del Spiel des Jahres del 2017, Kingdomino.
• 7wonders: Ampli ventall d’estratègies per guanyar (cartes amb punts de victòria, desenvolupament científic, poder militar, construcció de la meravella…). A destacar que la rotació de les cartes entre els jugadors ens permet preveure els moviments de l’adversari augmentant encara més la vessant racional i no aleatòria del joc.
• Terraforming Mars: Arqueobacteris, cianobacteris, alteració de l’atmosfera, de la temperatura… Una meravellosa introducció a l’evolució planetària per tal d’aconseguir arribar a la vida.
• Through The Ages – Una nueva historia de la civilización: Gestió de recursos econòmics, urbans i militars tenint en compte el grau de felicitat del poble i l’equilibri social. Dedicar esforços als avançaments científics i culturals. Anar adaptant les formes a govern a les diverses èpoques. Hi una millor manera de viure la història?
• Lost cities (exploradores): Vet aquí un joc que combina l’aleatorietat (quina carta hi ha sobre la pila), la imprevisibilitat (no sabem quines cartes té el contrari), el raonament (com puc sortir beneficiat sense beneficiar el contrari) i la pressa continua de decisions (descarto/jugo/conservo). No en va el seu creador és un matemàtic, Reiner Knizia.
• Dixit: Imaginació, abstracció, síntesi, trobar la forma de suggerir i insinuar sense concretar massa… És possible trobar tot això en un joc de taula? Sí, la resposta és Dixit.

Si l’article anterior va presentar un seguit de jocs pensant en els alumnes avui toca pensar en els adults, principalment mestres, i ho farem en forma d’un parell de vídeos i d’una entrevista.
El protagonista dels tres es el Dr. Randy Palisoc. La seva escola va ser la primera escola de primària de Los Angeles en guanyar el National Blue Ribbon Award i va ser anomenada Urban Elementary School d’America el 2013.
El seu objectiu principal, que queda clarament palès tant als vídeos com a l’entrevista, es intentar fer que qualsevol concepte matemàtic tingui sentit per als alumnes, ja que sovint els llibres presenten els continguts amb un grau d’abstracció que els fa inabastables als estudiants (pareu compte a la imatge que mostra una explicació de la fracció a/b).
La primera conferència, Math isn’t hard, it’s a language, correspon al 5 de desembre de 2014 i va ser feta dins del marc de TEDxManhattanBeach

La segona és posterior ja que és del 29 de maig de 2015. Correspon a MATHx, una col·laboració entre DIRECTV i Teach For America.

Finalment un pengem l’enllaç a l’entrevista La falta de soltura con las matemáticas genera mucha ansiedad. En aquest cas el text és en castellà.