| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Avui us pengem el podcast amb la segona part del tema que dóna títol a l’article. Si teniu prou paciència com per sentir-los veureu que allò que us vam comentar és cert, que tot allò que exigim a un problema ho podem trobar també en un joc de taula.
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Què els jocs de taula ajuden a desenvolupar una quantitat considerable d’habilitats i capacitats és quelcom que gairebé ningú posa en dubte, el que ja pot xocar més és el conjunt de paral·lelismes entre aquesta mena de lleure i la resolució de problemes matemàtics. En el podcast que us pengem avui els comentem. Escolteu-lo i veureu que aquesta idea que potser d’entrada pot xocar no és gens ni mica forassenyada, comprovarem com tot allò que segons Maria Antònia Canals es demana a un problema real de matemàtiques (no confondre-ho amb exercicis amb un enunciat textual) també es pot trobar a una gran majoria de jocs.
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Famílies / Mestres |
Al darrer paràgraf de l’article anterior comentàvem com es podia aconseguir menjar posant un meeple a la praderia, fet que ens permetia llençar un dau. El fet que els àpats aconseguits s’obtinguessin al dividir el resultat del dau entre 2 ens donava uns resultats que podien anar de 0 a 3 i que ja vam exposar.
Avui per acabar de veure que ens pot reportar aquesta acció calcularem l’esperança matemàtica, que en aquest cas seria la mitjana dels menjars que podem aconseguir llençant el dau un nombre considerable de vegades.
1,5 menjars sembla força interessant i per tant ser el tercer o quart jugador i en conseqüència no poder destinar un meeple al track d’agricultura, sinó enviar-lo de cacera, no sembla que hagi de posar-nos en inferioritat de condicions, però és això cert?
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
D’aquí un parell de setmanes, els dies 23 i 24 de novembre, es celebrarà a Barcelona la vuitena edició del Festival Dau dedicat al joc de taula. El millor consell és que us descarregueu el programa on trobareu, a més de totes les activitats que es faran, un interessant article (pàgines 16/17) de Jordi Deulofeu de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des d’aquí i com a bloc de matemàtiques en destacarem dues: l’anomenada Els millors jocs de taula per treballar les matemàtiques, a càrrec del Grup Set de l’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques (Set-ABEAM) i un curset més genèric, el Curs de formació El joc a l’aula a càrrec de Luis Cros, Mónica Rosado, Òscar Recio, Àlex Caramé, Jordi Deulofeu, Meritxell Nieto, Marc Figueras i Òscar Oliver. La xerrada inaugural d’aquest darrer curs la farà Jordi Deulofeu el dissabte 23 a les 10 del matí.
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
D’acord, ja n’esteu tips. Doncs capbussem-nos-hi directament en aquesta miscel·lània que a hores d’ara ja hem llegit prou sobre jocs.
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Tal com vam quedar dilluns avui passem a exemples d’experiències concretes, començarem per dos que són de visió obligatòria.
D’altres escoles pengen petits resums en forma de vídeos o col·leccions de fotografies. És el cas de les tres experiències següents:
Pel que fa a les experiències que exposen els mestres us en penjo dues:
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Començarem aquesta tipologia de jocs centrant-nos en textos o vídeos que ens orientin en la creació d’aquesta mena d’activitats, els agruparem en tres apartats en funció de la seva densitat i llargada.
Comencem pels més lleugers i introductoris pels mestres que només vulgueu una breu pinzellada del tema.
Al nivell intermedi en trobarem tres:
I pels frikis totals us recomano:
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Després de cinc articles es hora ja de anar a la pràctica i veure orientacions i exemples concrets de l’ús dels jocs a l’aula. Abans de fer-ho però, us parlarem d’un altre recurs o millor suport, molt interessant. Què us semblaria gaudir a la nostra ciutat (Tarragona) d’una botiga especialitzada en jocs amb personal preparat que us pot ajudar a l’hora de la tria i del funcionament dels jocs i que a sobre té experiència amb escoles perquè ja ha col·laborat amb el Serrallo i Pràctiques? Fabulós, oi? Doncs és la llibreria Drakkar situada ben a prop de l’estació. Si aneu no us en penedireu.
I entrem en matèria parlant dels recursos que ens proposa uns dels gran fabricants de jocs de taula, es tracta de Devir. Concretament ens ofereix un seguit de fitxes que ens permeten treballar a l’aula amb 25 dels seus jocs. A la mateixa web podem trobar informació sobre el Projecte d’estimulació neurocognitiva a través dels jocs de taula.
Podeu aprofitar la visita a la pàgina d’aquest fabricant per fer un cop d’ull al seu catàleg. Fullejant-lo podreu veure quins jocs hi ha a la venda i de passada en trobareu d’adaptats a altres cicles, ja que recordeu que aquest bloc està dedicat a cicle superior de primària.
Aprenentatge basat en jocs de taula és la frase que trobem a la capçalera de la pàgina de Lu2, experts en jocs de taula, i és alhora la millor descripció de la web. Aneu al menú Tallers i activitats i hi trobareu una bona quantitat d’idees.
A la pàgina web anomenada Ocio Alternativo Familiar, creada per la psicòloga Julia Iriarte trobarem un bon grapat d’idees i suggeriments per a treballar amb Dixit. Desplegueu ¿Qué encontraràs en este artículo? i podreu veure l’índex de la página.
CEL, Cataleg d’esperiencies lúdiques és un gran recull d’experiències amb fitxes descriptives de com s’han treballat diversos jocs a l’aula. És una pàgina oberta en la que tots podeu participar com a creadors.
L’aprenentatge basat en el joc: 15 jocs de taula per aprendre jugant de Barbara Vastenavond, creadora de la pàgina YouMeKids, ens ajuda a veure com podem utilitzar els 15 jocs que donen nom a l’article a l’aula. Presteu especial atenció a Story Cubes.
Algunes pàgines es centren només en un sol àmbit, és el cas de l’article 6 jocs de taula que fan divertides les matemàtiques, pertany a la pàgina sortir amb nens.
Acabarem recordant el que ja vam comentar al tercer article, que hi ha una tipologia de jocs que per la seva estructura es presta molt a l’ús escolar, les escape rooms. En aquest cas el nombre de recursos a la xarxa es tan nombrós que els hi dedicarem el dos propers articles.
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Al segon article de la sèrie vam començar a exposar perquè els jocs de taula són una bona eina per a l’escola, avui toca reprendre aquesta argumentació i ho farem amb un recull d’articles de revistes, diaris o de la mateixa xarxa escrits per persones que dominen el tema molt millor que l’escriba que fa aquestes línies. Aquí en teniu uns quants dels molts que s’hi poden trobar.
Els jocs de taula a l’escola: per a què?, quins?, com?, quan?. Un article de Jordi Deulofeu de la Universitat Autònoma de Barcelona. De lectura obligatòria. Complet i brillant.
Els jocs de taula al cicle superior. Article de Pere Costa Pagès a la revista Guix – 336/337.
La lletra, amb els jocs de taula entra. N’és autor José Antonio Fraga Moreiro. Revista Guix 432.
Quines competències treballem? Trobem la resposta a La introducció del joc de taula a l’escola, un pas cap a la gamificació? de David Sánchez Sánchez
Més informació sobre el treball de competències a El poder dels jocs de taula de la pàgina Mestraliza’t de Paula Vilella Medina.
L’article Els jocs de taula com a eina pedagògica de la grafoanalista i reeducadora Maite Jiménez és una reflexió global i de lectura fàcil sobre el tema que ens ocupa.
Si els que més us motiven són els jocs cooperatius trobareu una bona introducció a la Guia de jocs de taula cooperatius per l’escola i l’esplai de Fundesplai i enCORatja’t.
Algunes escoles ja s’hi han llençat amb l’assessorament d’experts en el tema com l’Oriol Ripoll. Comproveu-lo a, aJocs de taula amb l’Oriol Ripoll. Escola Octavio Paz de Barcelona.
Una altra solució si encara no gosem introduir-los dins de les hores curriculars és convertir-los en activitats extraescolars com han fet a l’L’escola Pàlcam.
Òbviament no podem oblidar implicar els alumnes com han fet a l’escola Concepcionistes de Barcelona
I com és lògic també els pares hi diuen la seva, en aquest cas a través d’un parell d’articles. El primer és 20 jocs de taula educatius que haurien d’estar a totes les escoles de Blocdepares. El segon, creat per Padres Frikis, és Introducir los juegos de mesa en los colegios.
I que en diu la premsa de la importància social dels jocs i de la seva aplicació a l’escola?. Doncs fem un cop d’ull a través de diversos diaris de països diferents, fet que ens il·lustra sobre l’abast que ja té la idea. Començarem amb l’Ara. Seguirem amb La Vanguardia. Farem un salt a Madrid amb El País i acabarem amb La Tribune i el The Guardian.
Com hem dit en començar la llista podria ser molt més extensa i per això us recomano que seguiu amb la cerca. Per cloure l’article només afegiré que el tema està ja tan normalitzat que, com no podia ser d’una altra manera, ja el trobem a la Wikipèdia.
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Avui complementem les llistes que han aparegut als dos articles anteriors amb enllaços als premis que arreu d’Europa es lliuren a aquest tipus de jocs. Els llistats que hi trobareu, que completen i milloren els fets per l’autor del bloc, poden ser força orientatius a l’hora de fer-ne una valoració i una tria acurades i responsables.
El més veterà i alhora més prestigiós és l’alemany, l’Spiel des Jahres, que es va començar a donar l’any 1979. És un premi que han rebut jocs que ja han passat a ser clàssics com ara el Carcassonne (2001) i el Catan (1995).
Més jove és el francès, l’As d’Or, la seva primera edició correspon a l’any 1988 i també el trobareu comentat en català a la Wikipèdia.
Seguint amb els veïns propers ens toca anar a Itàlia on el premi al Gioco dell’Anno es va començar a donar l’any 1991. Com sempre podeu completar la informació buscant l’article corresponent a la Wikipedia, però en aquesta cas només trobareu la versió en italià.
A Espanya, el premi equivalent, es va atorgar per primera vegada l’any 2005 i la seva denominació oficial és transparent, JdA – Juego del Año en España.
Per acabar tornem a casa nostra, on trobem els premis Dau Barcelona. Aquests guardons, associats al festival del joc que sempre es celebra un cap de setmana dels darrers dos mesos de l’any, tenen una orientació diferent ja que premien autors i no jocs. Enguany han arribat a la seva setena edició i entre les activitats que es fan durant el festival cal destacar la secció Les escoles al Dau, que són sessions de demostració per a docents de diversos jocs i les seves aplicacions a l’aula.