D’aquí un parell de setmanes, els dies 23 i 24 de novembre, es celebrarà a Barcelona la vuitena edició del Festival Dau dedicat al joc de taula. El millor consell és que us descarregueu el programa on trobareu, a més de totes les activitats que es faran, un interessant article (pàgines 16/17) de Jordi Deulofeu de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des d’aquí i com a bloc de matemàtiques en destacarem dues: l’anomenada Els millors jocs de taula per treballar les matemàtiques, a càrrec del Grup Set de l’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques (Set-ABEAM) i un curset més genèric, el Curs de formació El joc a l’aula a càrrec de Luis Cros, Mónica Rosado, Òscar Recio, Àlex Caramé, Jordi Deulofeu, Meritxell Nieto, Marc Figueras i Òscar Oliver. La xerrada inaugural d’aquest darrer curs la farà Jordi Deulofeu el dissabte 23 a les 10 del matí.
Que una conferència de matemàtiques pugui acabar amb la gent dempeus aplaudint de forma entusiasta pot semblar increible, però és el que aconsegueix Adam Spencer amb la seva xerrada Why I fell in love with monster prime numbers, per això us la pengem avui. És una manera brillant de cloure el segon tema del llibre i ens farà veure que quan l’orador és apassionat i sap exposar les seves idees de forma excepcional, un tema com els números primers pot ser tremendament atractiu. Realment em va fer morir d’enveja (sana) la seva capacitat de comunicar.
No podem acabar sense comentar que amb posterioritat a la xerrada s’ha superat el record amb un nou número que també ha estat descobert pel professor Curtis Cooper.
Ahir vam començar a parlar d’Eduardo Sáenz de Cabezon i vam dir que avui ens centraríem en els recursos que aquest professor de la Universitat de la Rioja ens ofereix a la xarxa, Recursos que podem trobar a dos llocs diferents.
Aquests llocs són el seu Google+, anomenat Derivando i Youtube. A tots dos hi ha els mateixos vídeos, tot i que a la seva pàgina personal ens trobem amb una millor organització que ens permet descobrir un vídeo ben curiós anomenat ¿Què aldea de Clash of Clans debo atacar? Sorprenent… No tant si tens clar que són les matemàtiques i no les confons amb les tirallongues d’operacions que durant anys i panys s’han fet a moltes escoles.
És possible que després de veure aquest vídeos tinguis ganes de continuar gaudint de les explicacions d’una persona que sap fer unes exposicions tant atractives. Doncs tens sort, també té publicat un llibre en la mateixa línia, es tracta d’Inteligencia Matemática – Descubre al matemàtico que llevas dentro. Us animem a anar a alguna de les versions digitals (Amazon, Casa del libro…) i fer-hi un cop d’ull consistent a llegir els tres primers paràgrafs. Si ho feu, ben segur que tot seguit anireu a comprar-lo per aprendre i reflexionar, tot passant-s’ho bé, cosa que potser pensàveu que era impossible.
Amb la VII Rua d’enigmes ajornada per una baixa que afortunadament no afecta al bloc, deixarem currículums i reptes de banda, i passarem a donar un aire més mediàtic i divulgatiu als articles. Concretament ens dedicarem a comentar vídeos que ens poden ajudar tant a entendre diversos conceptes matemàtics com a canviar la nostra manera de veure les matemàtiques.
Un article anterior, TED Conferences seguia ja aquesta línia, i ha estat a aquestes conferències que hem trobat una persona que es capaç no només de parlar amb passió de les matemàtiques, sinó de transmetre aquesta passió. Es tracta d’Eduardo Sáenz de Cabezon, professor de la Universidad de la Rioja.
Aquí teniu la seva conferència TEDx on queden ben palesa la seva gran capacitat d’engrescar i captivar alumnes i espectadors en general. Un cop vista entendreu el títol de l’article… I deixem més informació per a demà, que un text de més d’una pantalla no és massa digerible.
Aquests dies, calculant mentalment potències i arrels, alguns de vosaltres deixeu als vostres companys ben bocabadats. Com és lògic no feu màgia, tot i que ho pot semblar, sinó que apliqueu un seguit d’estratègies molt concretes. Ahir a la tarda vam parlar d’un senyor, Arthur T. Benjamin, que encara porta molt més lluny aquesta capacitat de càlcul mental i tal com us vaig prometre us penjo una de les seves actuacions que podem trobar a internet.
Ben sovint quan em miro els problemes del llibre de text, sigui quina sigui la editorial, tinc la impressió que allò que estic posant als meus alumnes són exercicis mecànics, gairebé algorismes prefixats i encarcarats i no problemes. No sé si aquesta sensació és compartida per gaires companys de feina. A mi personalment, la paraula problema em porta al cap una situació en la que la primera dificultat es saber quines dades són les pertinents per a poder encarar la situació a resoldre, després ve el buscar-les que, a la vida real, no és precisament bufar i fer ampolles. Penso que no cal seguir per adonar-nos que els problemes dels llibres no tenen cap relació amb els problemes que ens trobem quan deixem les aules i ens enfrontem a la realitat.
És un gran consol doncs, trobar-se amb algú que sap expressar aquestes idees molt millor que jo i que a a sobre proposa solucions, fet al qual no estem acostumats en la nostra feina. Per tot plegat us recomano, gairebé gosaria dir que us exigeixo, que si sou mestres o professors de qualsevol nivell dediqueu tota l’atenció del món a la xerrada que amb el títol de Math class needs a makeover, Dan Meyer va fer sobre aquest tema a les TED Conferences del 2010.
I ja que estem de vacances després de veure el vídeo, podeu dedicar una estona a visitar el seu bloc on trobareu exemples dels problemes que presenta als seus alumnes.
Aquest matí, malgrat estar en plenes vacances, un bon grapat de canalla s’ha aixecat ben d’hora per tal de veure que els havien deixat els Reis d’Orient. Per a ells i per als seus pares en veure les seves expressions d’il·lusió, ha estat una dia màgic i a un dia amb aquest característiques li correspon un article també amb un puntet de màgia.
L’anirem a buscar a una pàgina que ja ha sortit algunes vegades al nostre bloc, la de les TED Conferences i les TED Conversations. Avui hi penjarem l’enllaç a un espectacle de matemàgia protagonitzat per Arthur T. Benjamin; a estones professor de matemàtiques al Mudd College, a estones mag, com podeu veure sota aquestes línies.
Els primers dies dels períodes vacacionals tenen una funció de desconnexió i desintoxicació laboral molt clara i definida, però si la feina que fem ens agrada, com se suposa que ha de passar en el cas dels mestres, podem dedicar una part d’aquests dies a reflexionar sobre la nostra activitat. L’article d’avui és el resultat d’una d’aquestes reflexions sobre uns fets esdevinguts durant el primer trimestre i que podríem concretar en dues anècdotes puntuals però simptomàtiques.
Anem a la primera, som dimecres 19 d’octubre, i ens enfrontem a les proves d’avaluació diagnòstica de 5è. Observeu el contingut del primer exercici que tenim just aquí sota.
La resposta és aparentment senzilla, 13 d’octubre, però la gran majoria dels meus 25 alumnes i també dels de les altres classes van donar com a solució el dia 14. D’on surt l’error és obvi, de la suma entre els dos valors numèrics que trobem a l’enunciat (4 + 10 = 14). Un bon grapat d’alumnes, orgullosos del seu domini de les operacions i del fet de poder resoldre el problema amb un càlcul ràpid i senzill havien caigut de quatre grapes. La calculitis passava per davant de qualsevol reflexió.
Segona anècdota: dia 15 de novembre. Repartir un pilot considerable de papers (unes quantes centenes) en dues piles exactament iguals.
Resposta força ràpida i majoritària: comptar el fulls que formen la pila, dividir el número resultant entre dos i treure aquesta quantitat de fulls de la pila, una resposta totalment correcta però d’una ineficiència ben palesa.
Aquí van començar els problemes, en dir-los que si bé la resposta era correcta matemàticament, s’havia de millorar perquè exigia massa temps i massa operacions. Les cares de sorpresa i desencant es van agreujar quan vaig comentar que una bona idea era oblidar-nos de llapis, paper i operacions i pensar com resoldria el problema una persona que mai no hagués trepitjat una escola… Matemàtiques sense operacions, quina heretgia!
Rera una llarga espera intentant resoldre situacions semblants però amb quantitats més petites només un alumne va proposar anar agafant el fulls d’un en un i anar-los deixant en dues piles diferents. No calia saber comptar per sobre del número u, ens estalviàvem comptar dues vegades i no ens calia fer cap operació per escrit.
Davant d’aquest dos fets les preguntes que se’n deriven són clares. No estarem limitant les matemàtiques només a un seguit de càlculs que fan que els nostres alumnes es comportin com a autòmats més propers a una calculadora que a un ésser humà pensant i amb capacitat de raonar? No estarem contribuint exercici rere exercici a a fer-los anar per un camí tancat i estret amb murs a banda i banda que amb el temps els fan creure que aquell és l’únic camí possible i per tant els fem impossible aquesta espurna d’originalitat que ens permet sortir-nos-en davant d’un problema real? No estem anihilant qualsevol rastre de imaginació i creativitat?
I aquesta darrera pregunta ens porta a un vídeo que no està relacionat només amb les matemàtiques, sinó amb tota l’escola en general i que hauria de ser visió obligatòria per a qualsevol persona relacionada amb l’ensenyament. És la xerrada que Sir Ken Robinson va fer a les TED conferences el febrer del 2006. El títol és prou clar: Do schools kill creativity?
Ara que hem de començar a escalfar motors ja que falten menys de 36 hores per tornar a l’escola és bo fer-ho amb un tema que sigui alhora agradable i captivador, per això us parlaré d’un autentic caramel, les TED Conferences. És possible que les recordeu pel vídeo que ens oferia la xerrada de Benoît Mandelbrot. Si el vau veure segur us vau quedar amb ganes de gaudir-ne de més, doncs avui satisfaré aquest desig.
TED, acrònim de technology, entertainment i dessign és una organització nascuda l’any 1984, propietat de la Fundació Sapling, que cada any celebra un seguit de conferències a Long Beach/Palm Springs i Oxford. L’organització planteja un curiós repte a científics i intel·lectuals de totes les branques en fer-los exposar un punt important de la seva feina o de les seves investigacions en uns 20 minuts.
Actualment trobem a la nostra disposició a la seva pàgina web més de 900 xerrades, agrupades sota epígrafs tant diversos com A Greener Future?, How the Mind Works o Art Unusual. Nosaltres ens centrarem en les matemàtiques i posarem l’enllaç de Numbers at play amb 22 xerrades.
Per últim cal destacar que tots els vídeos es presenten sota la llicència de Creative Commons, fet que ens permet compartir-los i distribuir-los de forma totalment lliure si es fa amb propòsits educatius. Em pregunto quan aquest forma de propietat intel·lectual serà majoritària al nostre país.
Podríem dir que pràcticament tothom coneix la imatge que figura sota aquest paràgraf. També trobem una gran majoria de persones capaç d’associar-la a un nom, Mandelbrot, però ja no està tant clar si els que fan aquesta associació saben que aquest nom pertany a un dels mes grans matemàtics de la segona meitat del XX. Avui per fer-nos ressó de la seva recent mort us oferereixo tot un seguit d’enllaços que us permetran conèixer la seva vida, la seva obra i les seves opinions.
Entre els diaris estatals cal destacar els articles de El País i de El Mundo. Aquest cop els diaris catalans no han fet gaire bon paper, La Vanguardia n’ha parlat però les notícies relacionades amb Mandelbrot són de pagament i per tant no us poso l’enllaç.
Si passem a l’anglès visitarem òbviament el New York Times, que ens presenta un text més extens que els anteriors i amb un bon seguit d’enllaços que ens permetran enriquir la nostra lectura.
Si abandonem la premsa escrita i entrem al món de la xarxa global cal esmentar aquesta entrevista que li va fer l’Eduard Punset i que podem trobar al seu blog.
I com a cirereta del pastís us penjo l’enllaç al vídeo The Fractal Geometry of Roughness que pertany a les famoses TED Talks. Com és lògic està en anglès, però en aquest cas podeu optar per activar els subtítols en espanyol.
Per veure’l podeu optar entre clicar a l’anterior enllaç i gaudir-lo amb les seves dimensions originals a la web de TED o mirar-lo en la versió reduïda que us ofereixo aquí sota.
Ara que hem de començar a escalfar motors ja que falten menys de 36 hores per tornar a l’escola és bo fer-ho amb un tema que sigui alhora agradable i captivador, per això us parlaré d’un autentic caramel, les TED Conferences. És possible que les recordeu pel vídeo que ens oferia la 
