Arxiu d'etiquetes: notícies

En falten 400

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Ahir dissabte 24 de novembre va tenir lloc a Reus, organitzada per l’Associació de Professors de Matemàtiques de les Comarques Meridionals, una jornada d’educació matemàtica que, entre altres coses, ha servit per que el Diari de Tarragona dediqués tres pàgines a parlar de temes relacionats amb les matemàtiques.
Ho fa en un parell d’articles. El primer, Tarragona necesita 400 matemáticos, dedicat a les sortides professionals dels que han fet aquest estudis i el segon, El matemàtico romántico que cambió la banca por las clases, més centrat en l’experiència personal d’algú que va deixar l’empresa privada per l’ensenyament a l’escola pública.

Anumerisme sense complexos

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Avui podíem llegir a l’Ara, a les pàgines dedicades a les ciències, un article anomenat Podem saber quins presos tenen un risc més alt de reincidir. El contingut del text es centrava en un punt que ja hem comentat d’altres vegades al bloc (The Forecaster, Matemàtiques policíaques, Matemàtiques i prediccions electorals…) la possibilitat que tenen les matemàtiques de predir amb amb un elevat percentatge d’encerts fets i accions futures. No és però aquest el punt que volem destacar avui, sinó una frase de l’entrevistada, Rosario Delgado, matemàtica i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que vam trobar especialment colpidora i que reproduïm textualment: hi ha gent que pot arribar a dir, sense cap pudor, que de matemàtiques no hi entén. I qui no ho entén soc jo. Ningú diu amb orgull que no sap llegir. La gent no percep la utilitat de les matemàtiques.
Alguna cosa haurem fet malament quan un gruix considerable de persones es vanten d’aquesta mancança sense cap rubor. Capgirar aquesta situació és una feina que ens correspon a tots els que ens dediquem a l’ensenyament.

analfabets matemàtics

Sort?

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

championssorteigJosep Corbella, periodista de La Vanguardia responsable de la informació científica d’aquest diari, comenta avui a les seves pàgines la sort que des de fa uns anys acompanya al Madrid en el sorteig de la Champions. Ho fa basant-se en el càlcul de probabilitats i les conclusions finals a les que arriba, que aquí no desvetllarem, són força impactants.
Estalviarem els comentaris i ens limitarem a posar-vos, a banda de l’article del diari, un enllaç a l’anàlisi que anteriorment havia fet al programa, versió RAC1, a sigui que podreu triar entre llegir les seves conclusions o bé sentir-les.

Equacions perilloses

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

guido_menzioDesprés de 8 exercicis i dels nervis i tensions dels darrers dies toca relaxar-se una mica i ho farem donant un cop d’ull a un diari que ja deu estar una mica vell i rebregat.

Què les matemàtiques no formen part de la llista d’or de les passions humanes és de domini públic. Que en canvi estan a la llista de les coses considerades avorrides, inútils i fins i tot avorribles, també. El que no podíem imaginar és que arribessin a ser perilloses i que posar-se a fer càlculs matemàtics en un avió passés a ser una activitat arriscada que podia exigir la intervenció de la policia.
Si voleu saber més sobre aquest curiós fet aneu a Detenido un economista por solucionar una ecuación en un avión, una notícia que vam poder llegir a La Vanguardia el proppassat dia 8 de maig.

George Boole, segon centenari

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Avui celebrem el segon centenari del naixement de George Boole, inventor de l’àlgebra de Boole, la base de les operacions lògiques que fan els nostres ordinadors i per celebrar-ho Google li dedica avui el seu doodle.
El seu invent va aconseguir reduir a zeros, uns i un seguit d’operacions la lògica Aristotèlica, un fet que si bé en un primer moment no va ser gaire valorat, va representar tal com reflecteix el títol de l’article del The Irish Times, How George Boole’s zeroes and ones changed the world, una autèntica revolució, ja que va fer possible portar el procés lògic als aparells electrònics.
Aquí teniu un recull dels article que avui publiquen diversos diaris per homenatjar-lo. Concretament us posem La Vanguardia, El País, El Mundo i acabarem amb La Voz de Galicia on podreu veure un vídeo anomenat The Genius of George Boole.

The Forecaster

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

El títol de l’article correspon a un documental que fa venir esgarrifances. la pel·lícula narra la història de Martin Armstrong creador d’un conjunt d’algorismes basats en el número π que serveixen per predir els cicles de l’economia mundial. L’encert continu de les seves prediccions va atreure l’atenció de diversos banquers de Nova York i el seu refús a passar-los el seu programa va acabar amb una acusació d’estafa piramidal que el va portar a la presó.

forecaster

Muntatge? Encerts deguts a l’atzar? O el primer pas cap a la psicohistoria predita pel gran Isaac Asimov.
Pels que no són fans de la ciència ficció recordem que aquesta ciència encara fictícia la trobem a la saga Fundació i Imperi i és una combinación de historia, psicología y estadística matemática que permet calcular el comportament estadístic de grans poblacions i per tant predir fets històrics futurs.

Jocs lògics a El País

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

El diari El País, seguint amb la línia iniciada l’any 2011 amb els desafiaments matemàtics, ens ofereix des de començaments del mes de juny la sèrie El juego de la ciència, creada per l’autor del conegut llibre Malditas Matemáticas, Alicia en el país de los números, el matemàtic, contista i divulgador científic Carlo Frabetti.juegocienciapais

La sèrie és de caràcter setmanal i ens proposa cada setmana un joc de lògica. A banda de poder participar amb les vostres respostes també podeu fer-ho més activament suggerint nous desafiaments.

Fórmula de l’amor etern: ensarronada o encert?

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

for_amor_etAvui les pàgines de La Vanguàrdia ens porten un titular i una notícia que no poden evitar sorprendre’ns força. Unos matemáticos afirman haber hallado la fórmula del amor eterno. Déu n’hi do! Que un fet com aquest sigui expressable mitjançant una fórmula ens porta a dubtar entre meravellar-nos de la capacitat de les matemàtiques per explicar qualsevol fenomen de la natura o l’empipament produït per aquesta absurda mania, que trobem molt sovint als anuncis més diversos, de pretendre donar un aire seriós i científic a qualsevol bestiesa pel fet d’afegir uns quants números a l’eslògan que ha de fer forat al nostre cervell de consumidor.
Ens trobem doncs davant d’un cas de proofiness, concepte creat per Charles Seife i que fa referència a l’art d’utilitzar falsos arguments matemàtics per provar que alguna cosa és certa o d’un algorisme impecable que aconsegueix determinar de forma exacta la durada d’una relació amorosa? Llegiu la notícia que us hem enllaçat a l’inici de l’article o aneu a l’original del The Telegraph i decidiu vosaltres mateixos i si el tema us sembla mereixedor d’uns minutets extra, us recordo que La Vanguàrdia ja va fer referència a aquest lligam entre amor i matemàtiques a un article anterior que comentàvem a Matemàtiques rosa.

Matemàtiques policíaques

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

matespoliQue les matemàtiques puguin ajudar a la policia a lluitar contra la delinqüència no sobtarà als seguidors de les aventures dels germans Don i Charlie Eppes a la sèrie Numbers. Que un diari ens expliqui que aquestes tècniques estan arribant al nostre país ja és més inhabitual. Per tant paga la pena llegir la notícia a l’Ara d’avui i assebentar-se que una unitat dels Mossos on participa la doctora Maria Aguareles, professora lectora del departament d’informàtica, matemàtica aplicada i estadística de la UdG impulsa un projecte d’aplicació de les matemàtiques que pot ajudar a entendre, predir i reduir els actes delictius.

Errors matemàtics i polítiques d’austeritat

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Que els errors matemàtics poden tenir greus conseqüències és un fet fàcilment comprensible. Un càlculs mal fets en la construcció d’un pont, un edifici o un avió poden provocar accidents amb resultats dramàtics, però el que pot sobtar més és que uns errors de càlcul puguin incidir en fets de caire polític i enconòmic. Això però és el que sembla deduir-se de dos articles que han aparegut en pocs dies a El País i a La Vanguardia, tant La depresión del Excel, del primer diari, com Un estudiante desmonta la teoría que justifica las políticas de austeridad, del segon, semblen abonar aquesta teoria, llegiu-los i quedareu totalment astorats.