Avui és 31 de març i toca fer públics tant el guanyador com la solució del repte del mes. No he pogut resistir però la temptació d’amagar una mica les dues coses. Pel que fa a la resposta no he posat la solució numèrica, però un cop feta la triangulació de totes les figures que formaven l’estrella, trobar-la és un exercici de reconeixement de fraccions ben fàcil. El guanyador també us serà fàcil de reconèixer, tot i que la imatge sigui molt petita per tal de no amagar la solució del repte.
Aquest mes només un nen ha encertat la resposta, però no us desanimeu, de ben segur que el proper mes hi haurà més encertants.
Arxiu mensual: març de 2010
Una pista a la paperera
A les papereres es poden trobar coses ben curioses, avui per exemple he trobat un tros del darrer examen. Està molt brut i costa una mica de llegir però diu alguna cosa del repte del mes i també es veu la paraula diagonals. Sembla doncs que anirà per aquí la cosa o sigui que aquest cop ho teniu ben fàcil, ja que a l’examen, la pregunta que feia referència a les diagonals, vau encertar la primera part gairebé tothom i la segona, la difícil, 14 alumnes de 25.
Ah! Que esteu de vacances? Doncs sí, teniu raó, però penseu que les neurones mai no han de fer festa del tot. Per això us recomano que feu un cop d’ull a la imatge i comenceu a preparar-vos per al repte del mes d’abril.
Joc del 15
Acabem els materials de suport relacionats amb la suma d’unitats, o de xifres inferiors a 15, amb aquest joc que, si bé no suposa una gran dificultat pel que fa a les sumes, obliga a fer una gran quantitat d’operacions mentals a l’hora d’elaborar una estratègia per a guanyar. La causa dels càlculs rau en el fet que cada jugador ha de pensar en totes les possibilitats tant seves com del contrincant, ja que ha d’intentar alhora guanyar ell i impedir el triomf de l’adversari.
Trobareu una explicació més detallada del joc, les seves normes i la tira a plastificar per jugar, al fitxer PDF.
Polígons i bellesa
L’associació entre l’art i les matemàtiques és un dels pocs fets que, tenint el seu origen fa mil·lenis, perdura i perdurarà mentre l’Homo sapiens faci mínimament honor al seu nom d’espècie. Tradicionalment, quan es parla d’aquesta relació, sempre surten les proporcions àuries i els números de Fibonacci, uns temes que depassen una mica als alumnes de cinquè, per això a classe, ens conformem amb crear figures boniques d’una forma més senzilla, amb el geoplà. Aquí podeu veure alguns dels resultats que ens han sortit mentre experimentàvem creant polígons.
Havíeu pensat mai que un quadrilàter pot adoptar una bella forma aerodinàmica? Què el número u pot convertir-se en un pentàgon? O que un hexàgon pot semblar un got o un bol? Us convidem a que descobriu més formes curioses, de segur que us quedareu ben sorpresos de com pot arribar a ser de bonica una figura tan simple com un polígon si hi posem una mica de temps i imaginació.
Arribareu a casa?
Cercle de monedes
Quan el barat surt car
La composició i descomposició de forces, les pressions, les tensions… En una paraula, la mecànica, és una part de la física perfectament estudiada i amb una ferma i ben establerta base matemàtica. Per això és sorprenent que les torres d’alta tensió de les comarques gironines s’hagin plegat com si fossin de llauna arran de les nevades d’aquest més de març.
Si voleu una explicació lògica i científica del fet us aconsello que llegiu l’article torres doblegades del Diari de Girona, que explica de forma entenedora el perquè d’aquest curiós fet. Veurem que el desastre, com tots imaginem, és fruit d’una gasiveria econòmica que treballa amb marges de resistència massa ajustats i no, com era fàcil imaginar, d’uns càlculs matemàtics erronis.
Què és la geometria? – Brian Bolt
La paraula geometria ha perdut, afortunadament, les connotacions negatives que tenia dècades enrera, quan temíem l’arribada del trimestre dedicat a aquest apartat de les matemàtiques, ja que suposava una llista horrorosa i quilomètrica de definicions força incomprensibles per als nens o adolescents que èrem. Encara recordo una que deia que la circunferencia es el lugar geométrico de los puntos del plano cuya distancia a un punto llamado centro es constante (llavors estudiàvem en castellà). Sempre em va semblar més un embarbussament que una definició i per recordar-la la repetia com si fos un mantra que no em portava però a un estat de relax o de concentració, sinó a destinacions molt més negatives.
Afortunadament les coses han canviat i a hores d’ara, a qualsevol classe de geometria, predominen les activitats manipulatives i creatives i trobem poques definicions, que quan hi surten són la conclusió d’un seguit d’experiències i no el punt de partida com abans.
Tota aquesta reflexió ve a tomb d’oferir-vos un enllaç a un document de Brian Bolt anomenat Què és la geometria.Vaig ensopegar-hi navegant en cerca de recursos i m’ha semblat prou interessant per a penjar-lo al bloc.
Variants de la suma de cartes
Aquest últim comentari sobre la suma de cartes fa referència a les dues petites variants que podem aplicar i que venen il·lustrades per aquestes fotos.
Com podeu veure els dos models de cartes són diferents. A les de la filera de dalt el primer que salta a la vista són els elements representats, no el número, i això fa que la majoria d’alumnes utilitzin el dibuix com a element identificador de la quantitat. Estem doncs afavorint la combinació de càlculs, una primera fase global per identificar les tres quantitats i una segona probablement seqüencial en sumar els tres valors.
Al segon model, les de baix, el número destaca prou com ser el principal element a tenir en compte i per tan el càlcul tendeix a ser seqüencial.
MathCartoons
Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
De tots és coneguda l’anècdota que ens explica com, a una pregunta del rei Ptolomeu, Euclides va afirmar que no hi havia un camí reial per a l’aprenentatge de la geometria. Ara bé, que no hi hagi una camí curt, planer i còmode per a l’aprenentatge de les matemàtiques no ha de ser la coartada per a fer-lo innecessàriament més difícil i antipàtic, i així ho han entès els propietaris de CartoonStock un gran banc d’il·lustracions còmiques, on entre els 150.000 acudits gràfics que emmagatzemen, hi trobarem un bon grapat relacionat amb les matemàtiques.
El conjunt de tires que comercialitzen ens ajuden a somriure tant sobre els matemàtics com sobre les matemàtiques i per tant ens permeten introduir a una classe, a un dossier o a una presentació, una nota d’humor que fan la nostra tasca, i sobre tot la dels alumnes, més distesa i lleugera.