Després d’una o dues sessions (en funció dels resultats) de recomposició numèrica passem a la suma d’unitats. A cicle superior, que és el que ens ocupa, ens saltem la suma de dues unitats i passem directament a la de tres, càlcul que tenim esglaonat en tres fases.
La primera la realitzem amb daus. Els nens juguen per parelles, un dels dos llença tres daus i tots dos han de calcular la suma mentalment, el primer a dir la resposta correcta s’anota un punt. El següent cop llença els daus l’altre membre de la parella i així de forma rotatòria durant un període de 5 a 10 minuts.
Aparentment, l’exercici sembla massa simple ja que la suma més difícil que pot sortir és 6 + 6 + 6, però realment no ho és tant i considerem el joc interessant per dos motius. En primer lloc els inputs visuals tenen tres punts d’origen, els tres daus, cosa que els obliga a tenir una visió atenta i panoràmica. En segon, en no haver números, sinó punts, tornen a treballar les contel·lacions i la seva resposta tant pot ser fruit d’un càlcul seqüencial amb suma de números, com d’un de global, o més possiblement d’una barreja de tots dos.
Arxiu mensual: febrer de 2010
Les mates al quiosc
Durant els primers anys d’un segle hi ha la tendència a dir que la nova època que s’enceta serà el segle d’alguna cosa o altra, preferentment la utopia o la bajanada que en aquell moment estigui més de moda. Jo no gosaré afirmar que aquest serà el segle de les matemàtiques, em conformaré amb una afirmació més modesta, les mates estan sortint de l’armari, i un cop han sortit es passegen ufanoses per tot arreu fins arribar al quiosc i posar-s’hi al costat de l’Hola, el Muy Interesante i el National Geographic. Sí, les matemàtiques han arribat al quiosc o això és el que pretén la col·lecció El mundo es matemàtico, dirigida per Claudi Alsina (tota una garantia) i formada per 30 volums.
I en aquesta dèria popularitzadora de les mates l’esmentada editorial té companyia ja que el Butlletí d’educació d’aquesta setmana (número 68) s’ha unit a la festa recomanant un llibre de matemàtiques, Simetria: Un viaje por los patrones de la naturaleza de Marcus du Sautoy
Se us hagués passat pel cap fa 10 o 20 anys que això seria possible algun dia? Decididament les matemàtiques han sortir al carrer i ho han fet per quedar-s’hi, un fet del qual tots ens hem de felicitar.
Laberint
Hola, em dic Víctor i aquest és el meu laberint. Podeu imprimir-lo i fer-lo. Segur que us encantarà.
En saben, de números?
Les operacions, la comparació, l’ordenació, els problemes… mai no han despertats pasions populars, però tard o d’hora tots ens n’hem sortit i per tant és lògic esperar que persones amb una sòlida formació universitària i que ocupen càrrecs d’alta responsabilitat, dominin aquests procediments i siguin competents en el seu ús.
Sorprèn doncs que els nostres polítics no siguin capaços d’aplicar aquests coneixements tant simples a l’hora de planificar les infraestructures. Quins costos té l’obra? = X. Quins guanys suposarà, previsiblement, per a l’economia? Y (els guanys socials també s’haurien de valorar) . Doncs bé, si Y > X es fa la infraestructura, si X > Y, no. Aquesta simple comparació de quantitats i aquest procés de raonament no s’han tingut en compte a l’hora de muntar una obra pretensiosa i enlluernadora però amb poc valor real com l’AVE, que l’únic que ha aconseguit és convertir tota la península en un barri de Madrid.
Si voleu aprofundir en aquest tema llegiu la notícia del Punt Què aporta el TAV a l’economia? que comenta la conferència del Germà Bel a la Cambra de Comerç. Si el fer-ho us motiva a voler conèixer millor l’abisme que separa el que la intel·ligència lògico-matemàtica aconsella de moltes decisions polítiques, us recomano els llibres del mateix Germà Bel, del Ramon Tremosa, del Xavier Roig, del Francesc Cabana, del Francesc Sanuy o del Xavier Roig.
Repte del març – el repte treu el nas
Ja som a la darrera setmana de febrer i ja treu el nas per sota dels llençols el repte de març. Teniu raó en dir-me que no es veu gaire cosa (un parell de triangles, potser? Una estrella?), però és que encara té tota una setmana per treure`s les lleganyes, dutxar-se, pentinar-se una mica i mostrar-se en pantalla. Prengueu doncs paciència i aneu engegant els vostres cervells… Ah! Una pista, com que al mes de març començarem la geometria us puc dir que el repte pertany a aquesta part de les mates.
Recomposició numèrica
Tots coneixeu sense cap mena de dubte els fulls de rapidesa de càlcul del Lluís Segarra, doncs bé, els que jo us aniré presentant al bloc podríem dir que en són una mica fills. La idea que ha portat a la seva creació ha sigut l’encreuament entre dos objectius: u, potenciar la velocitat en el càlcul mental i dos, fer-ho en base a una seqüenciació molt pautada i detallada elaborada durant el curs 2008-09 a la comissió de matemàtiques. Això darrer comporta que la col·lecció de cicle superior, que és la que us oferiré, estarà formada per un número considerable de fulls.
Avui us presento el primer, que com podeu veure consisteix en fer la recomposició numèrica d’un número de quatre xifres a partir de les unitats, desenes, centenes i unitats de miler que el formen, totes elles presentades de forma desordenada. Tenint en compte que, en presentar o repassar els naturals, els llibres de text acostumen a treballar molt la descomposició, però no el procés invers, he considerat que seria la primera feina a fer.
Matemàtiques rosa
Rosa que l’amor s’hi posa…
Els seguidors de Numbers ens hem acostumat a veure com les matemàtiques poden aplicar-se a la investigació dels delictes, però per arribar a pensar que poden servir d’ajuda a l’hora de buscar parella ens cal recórrer una distància que sembla excessiva. Tanmateix si llegiu aquest article a La Vanguardia i després visiteu aquest blog pot ser que descobriu que sentiments i equacions no estan tan allunyats.
Si no podeu amb la segona lectura, que hi ha hores del dia on el nostre mal no vol soroll, us proposo una alternativa, donar un cop d’ull a la contra de La Vanguardia del dia 16 de setembre del 2008. Hi trobareu una refrescant i divertida entrevista amb el Claudi Alsina on es torna a insistir en la idea que per triar bé la parella, cal haver fet abans una dotzeneta d’assajos no tant reeixits.
1 = 3
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Déu n’hi do la bestiesa que serveix de títol d’aquest article. Això és un bloc de matemàtiques? Si els mestres diuen aquestes bajanades es fàcil entendre el perquè dels resultats de l’informe Pisa. Bé, calmem-nos i passem a explicar el perquè de 1 = 3.
El causant d’aquesta afirmació és el llibre la portada del qual veieu a la imatge, Math Curse. El títol em va cridar l’atenció i ràpidament el vaig triar per a l’apartat de Riem amb les matemàtiques, tot i que aquest cop farem més un gest de sorpresa davant l’enginy de l’autor que un somriure.
La paraula curse es pronuncia exactament igual que course i aquí rau la gràcia del joc de paraules. Mentre que la primera significa maledicció, la segona es pot traduir per curs o plat (no l’objecte físic, sinó el primer plat, segon plat…). Resumint, que en sentir (no llegir) el títol del llibre ens trobem que pot significar tres coses diferents… o potser la gràcia és acceptar que significa les tres coses alhora, totes ben matemàtiques, això sí.
Solucions i guanyadors
S’acaba el carnaval a l’escola i en conseqüència també s’acaba la Rua d’enigmes i per fi podem donar les respostes a les set endevinalles matemàtiques que els nostres alumnes han anat trobant al passadís cada dia. Respectant l’ordre en que els vam presentar les respostes son…
El perruquer (si no ens traiem el barret o el que portem al cap no ens pot tallar els cabells)
A B C D E = 23.591
La filla del farmacèutic és la dona del metge, per tant només hi ha tres persones.
La lletra M (MoMent, Minut, segle)
Quatre ratolins
Una sola vegada, perquè el següent no el traiem de 100, sinó de 99
Esperem que els que llegiu el bloc s’ho hàgiu passat tant bé com els nostres alumnes.