El joc que us presentem avui és petit, curt i econòmic i té com a objectiu final crear tres columnes de cartes perfectament ordenades (jardins japonesos segons les regles). La mecànica que utilitza és la del draft, que consisteix en quedar-se només dues de les deu cartes que tinc en començar el joc i passar la resta als companys de partida i així continuar amb aquesta rotació fins que ens quedem amb les dues darreres que ens arriben.
Com que les cartes que em passaran estaran ben barrejades hauré de buscar sempre les que em permetin continuar la construcció de la columna, ja que només podré posar valors superiors o inferiors als que hi apareixen al dos extrems de la columna/jardí, mai podrem posar cartes pel mig. Ho veureu més clar a la imatge que apareix a la dreta d’aquest text.
Si Ohanami us sembla interessant i en voleu saber més podeu escoltar el podcast que hi vam dedicar i així descobrireu tots els continguts matemàtics que hi podem treballar mentre hi juguem.
Per cert, si mireu d’il·lustració us adonareu que hi ha dos errors: una carta està mal posada (mal ordenada) i una de les tres últimes cartes que hem posat estaria millor a una altra columna, ja que si fem el canvi adient ens anirà molt millor per continuar jugant. Sabeu quines són? On les posaríeu?

Continuant amb la cerca de jocs que ens permeten introduir o practicar d’un forma ben lúdica els continguts matemàtics avui us presentem Diamant, un joc curt, de regles ben fàcils i molt entretingut que ens permet veure d’una forma molt clara els quatre termes de la divisió.
Tal com comentem al podcast el jocs es pot introduir des del darrer nivell d’infantil, només cal parar atenció al que podem fer a cadascuna de les edats on el joc és aprofitable. Una primer passa, per exemple, es pot limitar a identificar els números que surten a les cartes d’exploració de cova i posar-hi a sobre el nombre de robins corresponent, traient si cal les que indiquen quantitats superiors a les conegudes pels alumnes.

Què podem fer amb un vell tauler de Monopoly rescatat del fons de l’armari i que era propietat dels pares o fins i tot dels avis de la criatura que ara fa Educació Infantil? La resposta ja la vam donar al podcast de l’article anterior, però avui la completarem amb una de les moltes variants que ens permeten fer matemàtiques a educació infantil o cicle inicial. És tracta del joc atrapar el rei. Bé, en diem així perquè la figureta que hem fet servir a l’exemple pertanyia al tortell típic d’aquesta data tant assenyalada, però podria ser qualsevol altra figura i per tant el podríem anomenar atrapem la “senyu”, el “profe” o qualsevol altra cosa que se’ns passes pel cap.

En aquest joc els alumnes posaran tots els seus ninotets a la casella de sortida. El canvi dels meeples tradicionals per ninotets diversos és fa per facilitar que puguin ser identificats pels jugadors i per donar una imatge més infantil al joc. Tota la canalla jugaran amb un dau que en aquest cas és de sis cares i té números en lloc de puntets. Si ens interessa que reconeguin el grafisme de les xifres farem servir un model com aquest. Si pel contrari ens interessa que comptin els puntets farem servir un dau tradicional.

El “profe”, la “senyu”, l’adult en fi, és colocarà al final del costat on hi ha la sortida, tal com es veu a la primera foto, però jugarà amb un dau de menor valor. En aquest cas hem posat al costat del rei un amb 4 cares i que per tant només arriba fins al número 4. Com podeu imaginar si els perseguidors tenen un dau amb més cares, acabaran atrapant el rei en poques jugades… I en això consisteix el joc, que atrapar la “senyu” o l'”avi té molt de morbo i proporciona una gran satisfacció a determinades edats.
La parella de daus no té perquè ser la triada aquí, segons l’edat dels nens i els seus coneixements numèrics podem emparellar un dau de 6 amb un de 8 o amb un de 10

Com podeu veure tot jugant a atrapar el rei, hauran reconeguts números o quantitats i hauran avançat al track del joc els valors indicats… No està gents malament per a canalla de 4 o 5 anys, oi?

Un altre cop us remetem a les gravacions que fem des del Club Diògenes per tal d’explicar com els jocs de taula poden ser útils per a l’aprenentatge de continguts curriculars. Avui expliquem com aprofitant un tauler de joc com el del Monopoly podem anar creant diversos jocs ben senzills que ens permeten introduir aprenentatges matemàtics tant a educació infantil com al primer cicle de primària. Concretament parlem de avançar a la recta numèrica (tot i que en aquest cas té forma de quadrat), comptar petites quantitats (gomets), descomposar números en diversos sumands (canvi d’un bitllet de valor alt per d’altres de menys valor) o fer el contrari (canviar un grapat de petits per un de gran), fer càlcul mental (fer dobles)…
Ho trobareu tot a la nostra pàgina d’Ivoox, anomenada Jocs de taula educatius.

Tot i que el podcast dedicat a l’Stone Age es centra més en l’àmbit del medi natural, social i cultural, cap al final de la gravació veureu que fem referència al seu ús com a recurs per la introducció de les operacions combinades, bàsicament la barreja de multiplicació i suma. Per tal de fer més entenedora l’explicació que podeu sentir us poso una foto on podeu veure com podria ser un conjunt de cartes i tokens que es podrien traduir a aquest tipus d’operacions.
Dalt tenim quatre cartes que sumades es multipliquen per totes les destrals que hem aconseguit. Sota n’hi ha tres que es multipliquen per les cabanes guanyades durant el joc. En un primer moment hauríem de donar com a bones totes les propostes que aconsegueixin arribar al resultat correcte.
Així per exemple dir que la part superior és (2 + 1 + 2 + 2) x (2 + 2 + 3), que seria la traducció numèrica seguint l’ordre de les imatges, seria una resposta ben correcta.

En el cas que veieu a la foto, per calcular el total de punts, podríem acabar amb una expressió del tipus (7 x 7) + (7 x 5). En un joc real però podríem tenir molts més termes, ja que també hauríem d’afegir els punts de les cartes verdes, els punts del track d’agricultura i els materials que ens sobren quan s’acaba la partida.