Avui tornem a parlar d’un joc del prolífic Reiner Knizia, es tracta de Pelusas, un entreteniment que podem començar a introduir a partir del darrer trimestre de segon de primària i que funcionarà a la perfecció amb canalla de tercer. Quan acabem el joc ens tocarà sumar de valent per tal de saber la nostra puntuació i serà llavors quan podrem adonar-nos dels avantatges d’agrupar parells de números per formar desenes (1 + 9, 2 + 8, 3 + 7 …) i de la utilitat de la multiplicació, aquesta operació que tant els ha fet suar quan aprenien les taules.
Tant en un cas com en l’altre podran treballar l’organització de les dades recollides (cartes) per tal de poder veure de forma clara les dues opcions que acabem d’esmentar.
Com sempre teniu l’opció d’escoltar el podcast per tal de veure de forma clara tot el que aquí us posem de forma resumida

El joc que us presentem avui és petit, curt i econòmic i té com a objectiu final crear tres columnes de cartes perfectament ordenades (jardins japonesos segons les regles). La mecànica que utilitza és la del draft, que consisteix en quedar-se només dues de les deu cartes que tinc en començar el joc i passar la resta als companys de partida i així continuar amb aquesta rotació fins que ens quedem amb les dues darreres que ens arriben.
Com que les cartes que em passaran estaran ben barrejades hauré de buscar sempre les que em permetin continuar la construcció de la columna, ja que només podré posar valors superiors o inferiors als que hi apareixen al dos extrems de la columna/jardí, mai podrem posar cartes pel mig. Ho veureu més clar a la imatge que apareix a la dreta d’aquest text.
Si Ohanami us sembla interessant i en voleu saber més podeu escoltar el podcast que hi vam dedicar i així descobrireu tots els continguts matemàtics que hi podem treballar mentre hi juguem.
Per cert, si mireu d’il·lustració us adonareu que hi ha dos errors: una carta està mal posada (mal ordenada) i una de les tres últimes cartes que hem posat estaria millor a una altra columna, ja que si fem el canvi adient ens anirà molt millor per continuar jugant. Sabeu quines són? On les posaríeu?

Continuant amb la cerca de jocs que ens permeten introduir o practicar d’un forma ben lúdica els continguts matemàtics avui us presentem Diamant, un joc curt, de regles ben fàcils i molt entretingut que ens permet veure d’una forma molt clara els quatre termes de la divisió.
Tal com comentem al podcast el jocs es pot introduir des del darrer nivell d’infantil, només cal parar atenció al que podem fer a cadascuna de les edats on el joc és aprofitable. Una primer passa, per exemple, es pot limitar a identificar els números que surten a les cartes d’exploració de cova i posar-hi a sobre el nombre de robins corresponent, traient si cal les que indiquen quantitats superiors a les conegudes pels alumnes.

Què podem fer amb un vell tauler de Monopoly rescatat del fons de l’armari i que era propietat dels pares o fins i tot dels avis de la criatura que ara fa Educació Infantil? La resposta ja la vam donar al podcast de l’article anterior, però avui la completarem amb una de les moltes variants que ens permeten fer matemàtiques a educació infantil o cicle inicial. És tracta del joc atrapar el rei. Bé, en diem així perquè la figureta que hem fet servir a l’exemple pertanyia al tortell típic d’aquesta data tant assenyalada, però podria ser qualsevol altra figura i per tant el podríem anomenar atrapem la “senyu”, el “profe” o qualsevol altra cosa que se’ns passes pel cap.

En aquest joc els alumnes posaran tots els seus ninotets a la casella de sortida. El canvi dels meeples tradicionals per ninotets diversos és fa per facilitar que puguin ser identificats pels jugadors i per donar una imatge més infantil al joc. Tota la canalla jugaran amb un dau que en aquest cas és de sis cares i té números en lloc de puntets. Si ens interessa que reconeguin el grafisme de les xifres farem servir un model com aquest. Si pel contrari ens interessa que comptin els puntets farem servir un dau tradicional.

El “profe”, la “senyu”, l’adult en fi, és colocarà al final del costat on hi ha la sortida, tal com es veu a la primera foto, però jugarà amb un dau de menor valor. En aquest cas hem posat al costat del rei un amb 4 cares i que per tant només arriba fins al número 4. Com podeu imaginar si els perseguidors tenen un dau amb més cares, acabaran atrapant el rei en poques jugades… I en això consisteix el joc, que atrapar la “senyu” o l'”avi té molt de morbo i proporciona una gran satisfacció a determinades edats.
La parella de daus no té perquè ser la triada aquí, segons l’edat dels nens i els seus coneixements numèrics podem emparellar un dau de 6 amb un de 8 o amb un de 10

Com podeu veure tot jugant a atrapar el rei, hauran reconeguts números o quantitats i hauran avançat al track del joc els valors indicats… No està gents malament per a canalla de 4 o 5 anys, oi?

Un altre cop us remetem a les gravacions que fem des del Club Diògenes per tal d’explicar com els jocs de taula poden ser útils per a l’aprenentatge de continguts curriculars. Avui expliquem com aprofitant un tauler de joc com el del Monopoly podem anar creant diversos jocs ben senzills que ens permeten introduir aprenentatges matemàtics tant a educació infantil com al primer cicle de primària. Concretament parlem de avançar a la recta numèrica (tot i que en aquest cas té forma de quadrat), comptar petites quantitats (gomets), descomposar números en diversos sumands (canvi d’un bitllet de valor alt per d’altres de menys valor) o fer el contrari (canviar un grapat de petits per un de gran), fer càlcul mental (fer dobles)…
Ho trobareu tot a la nostra pàgina d’Ivoox, anomenada Jocs de taula educatius.