Arxiu mensual: setembre de 2011

Valor posicional de les xifres

priadu1

Després de la lectura i l’escriptura de números toca enfrontar-se a la base del nostre sistema de numeració, el valor posicional de les xifres. D’activitats sobre aquest tema en trobarem moltes, però poques en els dos idiomes habituals dels nostres alumnes, nomes un parell a la web de Genmagic. El valor posicional de les xifres, que només arriba als milers i per tant queda per sota del nivell que voldríem i Descomposición polinómica de un número, on passa tot el contrari, ja que només es pot fer de forma completa a sisè, fet que no impedeix que sigui força aprofitable a cinqué.

L’altra pàgina a visitar abans de recórrer a les fetes en anglès, que ja comentarem un altre dia, és la versió espanyola de AAMath, on trobem tot un tema dedicat al valor posicional amb un extens conjunt d’exercicis. En concret hi ha 17 activitats diferents, des de les més simples en que us limitareu a comptar boletes (unitats) i agrupaments de boletes (desenes), fins a les dues darreres amb números decimals.
Pot ser que en algun moment, llegint els enunciats i explicacions de les activitats, us trobeu expressions o paraules que us grinyolin una mica, són el resultat de la traducció. Si és el cas no dubteu a anar a la versió original en anglès.

Lectura i escriptura de nombres

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

La lectura i escriptura de números són uns temes molt tractats als primers nivells de primària, però van quedant arraconats substituïts per operacions i problemes segons anem saltant d’un curs a un altre. Malgrat tot mai no acaben de desaparèixer perquè les dimensions de les quantitats pugen de forma paral·lela als nivells i això fa impossible deixar-lo totalment de banda. Així per exemple ens trobem que la primera unitat de cinquè tracta precisament de la lectura i escriptura dels números naturals.
Per revisar aquest tema us proposem quatre enllaços, els dos primers, D’aquí i d’allà de la sèrie Aventura’t amb l’ortografia i el segon, El nom dels nombres, són més de llengua que de matemàtiques, ja que es centren en l’escriptura dels cardinals i dels ordinals dels números i es limiten a quantitats petites, fet lògic quan el que interessa són les normes ortogràfiques i no les matemàtiques. Els altres dos, Sistema de numeració decimal i Identificar nombres són ja totalment recursos matemàtics.
Sistema de numeració decimal, un quadern virtual de Sebastià Mora Masot, contempla el números fins a 10 xifres i per tant s’ajusta força a les exigències de cinquè. El darrer, Identificar nombres, és un senzill test que ens permet autoavaluar-nos i on haurem de triar l’opció correcta entre les quatre que ens oferirà l’ordinador.

Ens en sortirem?

adul

Avui comença un nou curs i un altre cop haurem de convèncer als nostres alumnes que les matemàtiques són interessants, útils, divertides i fàcils. No sí si ens en sortirem amb els tres primers objectius, però pel que fa al darrer, la facilitat, potser haurem de deixar-ho córrer en alguns casos.
Aquesta afirmació ve a tomb d’una notícia que el Daily Telegraph va publicar el dia 10 d’agost i que tenia com a títol una afirmació ben rotunda que podríem traduir com “n’hi ha que neixen negats per a les mates”. Aquesta conclusió fruit d’un estudi realitzat per un grup de psicòlegs de la John Hopkins University de Baltimore la trobareu més desenvolupada a Developmental Science i en forma de breu podcast a Scientific American.

Adreces embolicades

totestres

Les dues primeres funcions dels números són comptar i ordenar i un exemple habitual de la segona el trobem en la numeració de les nostres cases. Els números comencen per un extrem del carrer i la sèrie continua fent ziga-zaga, senars a un costat, parells a l’altra, fins arribar al seu final.
Aquest sistema, que és l’habitual a Europa i que s’ha expandit també a Austràlia, Nova Zelanda i alguns països de Sudamèrica, no és però el que segueix una conegudíssima ciutat del nostre continent. Es tracta de Venècia, que fa servir un sistema numèric organitzat per Sestieri (districtes) i no per carrers, que fa parar bojos als milers de turistes que la visiten cada any. No confieu aquí en trobar el número 1 en començar un carrer, ni en veure un canvi de numeració en entrar en un altre. Limiteu-vos doncs a ignorar-los o a valorar la bellesa d’unes xifres ben sovint mig esborrades sobre unes façanes escrostonades pel temps i la humitat.
Deixeu-vos sorprendre també per la magnitud d’unes xifres que no té res a veure amb la llargada dels carrers, sinó amb un sistema que fa que, també en l’aspecte matemàtic, Venècia sigui una ciutat especial.