Arxiu mensual: maig de 2010

Demà, nou mes i nou repte

priadu1

rectang1Aquest cop començarem la preparació del repte amb una sèrie de preguntes força fàcils. Quants rectangles hi ha a la primera imatge de la dreta? No cal pensar gaire, oi? És ben clar que només hi ha un sol rectangle.

rectang2
Passem ara a la segona imatge. Quants en veus? Dos? … Hmmm… Em temo que aquest cop no has encertat, n’hi ha tres. Mira la següent il·lustració i podràs veure quins són.

Un de color blau rec1
Un de color lila rec2
Un de color verd
(una mica amagat, això sí)
rec3

Has entès la petita trampa a l’hora de comptar? Si la resposta és afirmativa comences a estar preparat per a resoldre el repte del juny.

Són regulars?

prima

Mentre buscava imatges per il·lustrar un proper article sobre arquitectura i políedres, m’he trobat a Wikimedia Commons els dos gifs animats que podeu veure a sota i he decidit fer-vos una pregunta. Són regulars aquests políedres? Per què? La resposta en un dels casos és molt clara, a l’altre, el que està format exclusivament per triangles, no tant. Pareu molta atenció, observeu tota la figura mentre gira i justifiqueu clarament la resposta.

geode_v_3_1
geode_v_3_1_duale

Daus i cartes combinades

adul

L’últim joc per afavorir el càlcul mental amb quantitats petites combina un dau amb una carta i es juga en grups de quatre, una parella contra una altra parella.
A cada parella el jugador A té les cartes que li han pertocat en fer el repartiment, mentre que el B no en té. El jugador A treu una carta i llença un dau i diu en veu alta la suma, el producte o el quocient dels dos números que li han sortit. El jugador B, que recordem és del mateix equip, ha d’endevinar els dos valors obtinguts, per tant A ha de triar, si pot, un resultat que no deixi lloc a dubtes si vol que el seu equip guanyi.
Si B no l’encerta o triga més de un temps establert pel mestre en respondre, l’altra equip té l’oportunitat de provar sort. Qui l’encerta es queda la carta.
Quan s’acaba una ronda A i B intercanvien els papers. Exhaurit el temps que dediquem al joc, només cal comptar les cartes per a saber quins dels dos equips ha guanyat.

Políedres – desplegament

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

cubeunfold_animsml

Curiosa la imatge de l’esquerra, oi? Malauradament no ens dedicarem a esbrinar com es fan els gifs animats, sinó a fer el que es veu a l’animació, desplegaments de políedres. És una feina entretinguda però interessant i que pot donar un molt bon resultat final si sou una mica manetes. Pels que teniu aquesta qualitat o bé senzillament us hi voleu posar sense pors ni manies, us recomano les següents adreces.
La primera, Paper Models of Polyhedra, ens presenta tant el desplegament com el resultat final, la figura pintada i muntada. La segona no és ben bé una pàgina web, sinó un extens document de 167 pàgines, que us ofereix una quantitat impressionant de figures. La més divertida però és la tercera, Print and build models, que ens ensenya a construir maquetes i joguines. Totes tres presenten el desplegaments en format PDF i per tant els podreu imprimir i retallar fàcilment.
Si a un tema purament matemàtic li afegim imaginació i creativitat ens podem trobar amb un resultat pràctic i original alhora, com el que hi veieu aquí. Un calendari on cada mes aprofita una de les dotze cares d’un dodecàedre.
La darrera recomanació, el bloc Poligons Regulars no tracta de desplegaments en paper però hi té força relació amb el tema que tractem ja que us permetrà veure alguns vídeos que us ajudaran en la tasca de construcció amb bastonets d’aquestes figures.
Ah! Què us agradaria saber d’on he tret el gif animat del cub? Doncs de Imaging maths – Unfolding polyhedra, una web on trobareu algunes animacions més. No us les perdeu.

El dissolvent universal

totestres

yanhoukA la sala de conferències del congrés de química hi ha una silenci impressionant. Fa dies que es comenta que el misteriós Dr. Yuri Trenkakloskoff presentarà un descobriment excepcional, dels que fan època, aquest matí a les 9.
A l’hora en punt el nostre protagonista surt a l’escenari i diu que ha fet una descoberta amb una gran importància comercial i industrial, el dissolvent universal. Una substància que no té les limitacions de l’aigua o de l’alcohol i que es capaç de dissoldre absolutament tot.
Els assistents resten uns segons en silenci fins que un d’ells s’aixeca i pregunta on guarda el descobridor aquesta substància meravellosa.
El doctor Trenkakloskoff aixeca una petita ampolla, la mostra al públic i diu, -Aquí, dins de l’ampolla.
Immediatament es trenca els silenci i els crits de mentider i estafador omplen tota la sala.
Per què han reaccionat així la resta de científics?

Campió reusenc

totestres

Quan encara duren els ecos de la lliga dels 99 punts, les nenes miren embadalides Patito Feo i els xiquets volen imitar a Messi, fa il·lusió veure que hi ha adolescents amb altres interessos. Si a sobre el Diari de Tarragona se’n fa ressò dedicant-li un tros considerable de la seva portada el goig és complet. El protagonista de la notícia, Aleix Lascorz, és un campió diferent, ni esportiu ni mediàtic, matemàtic, el reusenc guanyador del concurs Fem Matemàtiques 2010.
Si voleu llegir les seves declaracions cliqueu a l’enllaç que ens remet a l’article Los problemas de matemáticas son los que nos podemos encontrar en la vida publicat al diari d’ahir.

AVE ≠ TGV

adul

Possiblement més d’un lector d’aquest bloc penseu que els articles matemàtics no s’haurien de contaminar amb reflexions socials i polítiques. Doncs bé, jo penso tot el contrari, les matemàtiques han d’ajudar-nos a analitzar qualsevol aspecte de la realitat… Què és la teoria dels jocs sinó una manera d’estudiar el comportament humà? Deixem-nos de justificacions però i consumem el pecat entrant en matèria.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, jo afegiria que un número pot valdre també més que mil paraules, per això i sense fer cap comentari personal us exposaré un seguit de números. Ho faré en una forma molt simple, comparant algunes quantitats relacionades amb un tema ja tractat anteriorment, la utilitat i rendibilitat de l’AVE, un pecat de nous rics compartit per PP i PSOE.

Km AVE (2.230) > km TGV (1.850)
Viatgers AVE (23 milions) < Viatgers TGV (94 milions)
(Viatgers AVE/km = 10.314) < (Viatgers TGV/km = 50.811)
L’AVE ens porta a Segòvia, Màlaga… El TGV a Londres, Brusel·les

Políedres

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

pilotapoliedreFa focs dies hem començat a parlar a classe de les figures de l’espai, és a dir de políedres i cossos rodons, i a hores d’ara tots tenim un coneixement acceptable d’aquestes figures. A alguns però, potser us agradaria aprofundir més i conèixer nous políedres. Si és així us recomano que visiteu la pàgina de la wiquipèdia dedicada a aquest tema, on trobareu figures tant curioses com l’estel octangle o el cuboctàedre.
Si les figures estàtiques, per curioses que siguin, no us acaben de fer el pes perquè no us les acabeu d’imaginar bé i teniu una certa dificultat per veure cares, arestes i vèrtexs, podeu visitar la pàgina de Luventicus, on podreu rotar les figures i per tant les podreu veure des de diverses perspectives.
Si us sembla que el que heu vist als enllaços anteriors i el que heu aprés a classe ja us permet fer l’examen amb uns bons resultats podeu visitar el quadern virtual polígons i políedres i mirar de contestar totes les preguntes per tal de saber fins a quin punt domineu el tema.

Índex càlcul mental

adul

Durant el proppassat curs 2008-09 la comissió de matemàtiques del Cèsar August vam elaborar una seqüenciació del càlcul mental que, publicada al bloc, pot tenir una doble utilitat. Per una banda, fer conèixer als pares del nostre centre el que s’espera dels seus fills en aquest apartat i per l’altra, malgrat estar centrada en una escola concreta i ser com tot millorable, servir de document base o ajuda per a d’altres escoles i mestres. Va per tant adreçada als dos col·lectius.
De moment només hi trobareu l’índex, el motiu és molt clar, estem revisant tot el document. Tal com hem comentat, l’any passat el vam elaborar, aquest any l’hem aplicat i ara toca valorar-lo i fer les correccions i afegits adients, per tant no serà fins al mes de juliol que el trobareu al bloc en la seva totalitat.
Tots els fulls amb els ítems acordats els trobareu sempre a l’etiqueta documents, fora més exacte i concret haver posat seqüenciacions, però m’ha semblat més adient triar un mot genèric i d’ús comú cara als no professionals de l’ensenyament.

Items Cmental

Diagonals – Tercera estratègia

priadu1

Quan creo un repte imagino també quins seran els camins que els alumnes faran servir per resoldre’l, però de tant en tant aquesta previsió queda curta i un es troba que algú de la classe ha estat capaç d’imaginar una nova via de resolució. Aquest és el cas del document que trobareu aquí sota, el seu autor va tenir la paciència de dibuixar totes les diagonals del decàgon, fet que no requereix uns especials coneixements matemàtics però, i el però és molt important, va aplicar una estratègia molt bona a l’hora de comptar les diagonals.
En comptes de fer un comptatge exhaustiu com fan la gran majoria d’alumnes, va comptar totes les que sortien del primer vèrtex, tot seguit va deduir que del segon, com que en ser adjacents no podien estar units per cap diagonal compartida, sortien les mateixes. A partir d’aquí va anar desplaçant-se pels vèrtexs consecutius tenint cura de restar sempre una per tal de tenir en compte les diagonals comuns. Un cop arribàvem a zero ja no calia comptar els vèrtexs restants. Una procés de raonament francament bo i que ens obliga a pensar que els nostres alumnes poden aportat a la classe de matemàtiques molt més del que ens pensem.