Per quart cop des que vaig engegar el bloc faig referència a un tema que, a banda d’altres, té una vessant econòmica. Com sempre he fet anteriorment em limitaré a exposar un conjunt de dades numèriques sense cap conclusió, recordem que estem a un bloc de matemàtiques i no a un d’opinió.
Les dades de la taula, que indiquen el número de viatgers de tres línies d’alta velocitat, són extretes de l’article La España Radial publicat a La Vanguardia el dia 19 de desembre.
| Línia Tokio – Osaka: 100 milions |
| Línia Paris – Lyon: 25 milions |
| Línia Madrid – Sevilla: 9,2 milions |
Permeteu-me, això si, acabar amb una frase de l’economista Germà Bel que també podeu trobar a l’esmentat article i que dóna tot el sentit a les xifres anteriors.
Para recuperar la inversión realizada, una línia de alta velocidad de 500 km debe transportar al menos nueve millones de pasajeros al año.
cerqueu com a lectura per a aquests dies alternatives més econòmiques, us proposo un opció interessant i entretinguda i que no us costarà ni un cèntim, un seguit d’articles del New York Times.
Si hi ha un entreteniment matemàtic que és conegut arreu del mon és el Sudoku i algun dia n’haurem de parlar, sobretot per oferir enllaços a versions infantils de l’invent. Avui però li farem un enfocament diferent, deixarem de banda les seves possibles virtuts per fomentar l’atenció i el raonament i anirem a la pàgina de 
Quan a classe fem operacions amb calculadora quedem fascinats per la capacitat que té la maquineta d’arrenglerar decimals i més decimals com a resultat d’una divisió que, feta amb mitjans més tradicionals, hagués sigut llarga i avorrida.