Arxiu mensual: octubre de 2012

Descompondre números

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Una de les maneres més entretingudes de descompondre un número en els seus factors és la que podeu trobar la llibre de cinquè i té forma d’arbre. Per practicar-la us enllaço a diverses pàgines que ens permetran factoritzar força números i per tant agafar l’agilitat necessària.

A Factor Trees de Math Playground haurem de triar l’opció de l’esquerra, Find the prime factirization of 1 number, ja que l’altra opció quedar reservada per sisè.

Més fàcil encara són les activitats presentada per SoftSchools i Math Goodies, ja que tant a la primera com a la segona ens haurem de limitar a introduir un dels factors, l’altre el calcularà l’ordinador.

Que nosaltres fem aquesta activitat fent servir l’ordinador no impedeix fer-la d’una forma més tradicional, amb llapis i paper, com a mural… Aquesta és l’opció que han triat els nens que han penjat les seves obres a les tres habitacions 11, 12 i 16 de AsYouWikiIt.

El Nobel d’economia a dos matemàtics

secadu

Fa un parell d’anys a l’article Medalla Fields i Premi Abel, vam comentar la inexistència d’un premi Nobel de matemàtiques i els dos guardons que el substitueixen. Que aquest premi no existeixi no significa però que molts matemàtics no hagin rebut el Nobel per les seves aportacions a altres camps i avui en podem trobar dos exemples. És tracta d’Alvin E. Roth y Lloyd S. Shapley que avui mateix acaben de guanyar el Nobel de Economía.
Roth i Shapley no han sigut però els primers matemàtics a rebre aquest premi en l’apartat d’economia, aquest honor li correspon a Jan Tinbergen que ho va aconseguir en una data tan llunyana com el 1969. El més conegut però és, sense cap mena de dubte, John Forbes Nash, el protagonista de la pel·lícula Una ment meravellosa que va obtenir aquest premi el 1994.

Quina suma!

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

El proppassat dijous dia 11 vam fer a classe, just abans de sortir al pati, l’activitat suma = multiplicació i 7 de vosaltres la vau aconseguir resoldre en els cinc minutets que ens quedaven. Com que no podem anar per la vida amb aquestes presses avui us presento una activitat similar, però amb molt més temps per trobar la solució. Sereu capaços de descobrir tant el valor dels sumands com el del resultat?

Recordeu que totes les boles del mateix color representent una mateixa xifra, per tant a l’operació només hi ha tres xifres diferents i una de les tres es repeteix quatre vegades, Déu n’hi do!

Tres lectures

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

La primera setmana d’octubre ens ha portat dues lectures interessants. La primera la podem trobar a la revista Guix, que a l’apartat A fons ens ofereix una col·lecció d’articles sota l’epígraf de Matemàtiques per a la vida. L’altra és l’entrevista a Marcus de Sautoy que ahir publicava el diari Avui amb motiu de la publicació en castellà del seu darrer llibre Los misterios de los números. Us recomano vivament les dues i no em puc estar d’enganxar-vos tres paràgrafs pertanyents als articles de la revista, a l’entrevista i al llibre.

En aquest article, s´hi planteja que, en els darrers temps, s´ha vist la necessitat de preparar l´alumnat no només per dominar els continguts matemàtics, sinó especialment per poder-los usar de manera comprensiva en diferents contextos de rellevància social. S´hi argumenta que els processos matemàtics són les eines que ens proporcionen les matemàtiques per aprendre a usar els continguts i s´hi presenta una proposta que pretén orientar sobre com els podem treballar a l´educació primària. (Guix)

Els matemàtics trobem patrons. Aquesta és una habilitat essencial per a qualsevol persona que es vulgui moure pel món. Si trobes pautes pots entendre el passat i fer prediccions. Això et dóna llibertat. (Ara)

Números romans – jocs

priadu1

Sobre recursos a internet per aprendre els números romans ja vam fer un article el 6 d’octubre de l’any passat, per tant si tornem a tractar el tema hem de canviar una mica l’orientació i ho farem proposant-vos tres jocs prou entretinguts.

El primer, Roman Matching Game, consisteix en arrosegar fins a la casella correcta d’una tira numèrica, una mena de monedes amb numeració romana. Per complicar una mica el joc, el nombre de monedes amb numeració romana és molt superior al de caselles amb numeració aràbiga.

Number Balls, Roman Numerals I ens presenta una seguit de boles numerades i les haurem de clicar en ordre ascendent per tal que desapareguin i puguem pujar de nivell.
Si us sembla massa fàcil podeu passar a Roman Numerals II, que ens presenta valors més alts

El darrer, Roman Numeral Bingo, deixa clar el contingut en el seu nom. Amb un cronòmetre que avança de forma inexorable us haureu d’afanyar si voleu cantar bingo.

No vull acabar l’article sense fer referència a un altre mitjà on podeu trobar exercicis sobre aquest tema, l’iPhone. Crida l’atenció que puguem començar a revisar els continguts escolars en aquest curiós aparell que encara continuem denominant telèfon.