Arxiu d'etiquetes: reflexions

Recursos finals

general, , ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Famílies / Mestres

Un cop tenim clar quants aliments segurs hem aconseguit per la nostra posició al track d’agricultura i de veure quina esperança matemàtica correspon a cada jugador és hora de fer el balanç final després de les quatre rondes inicials i descobrir, ara sí, si la situació dels jugadors és justa i equilibrada.

 Jugadors  Aliments segurs  Aliments esperança matemàtica  Total
         J1          4          3          7
         J2          3          4          7
         J3          2          3,5          5,5
         J4          1          3          4

Com podeu veure a la columna 4 les xifres finals deixen clara una situació de desequilibri absolut i per tant el següent pas seria intentar compensar-ho tot modificant el repartiment d’aliments que es fa en començar el joc.

Acabades les 4 rondes

general, , ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Famílies / Mestres

Com vau poder veure a la taula de l’article anterior, un cop fetes quatre rondes, tots els jugadors han tingut la possibilitat de situar un dels seus meeples tant al camp com al fabricant d’eines, tot i que el moment en que ho fan fet determina uns resultats força diferents, resultats que queden explicitats a la darrera columna.
Ara imaginem que quan no hi ha hagut aquesta possibilitat hem enviat el meeple a la praderia. Això representa que cadascú ha anat dues vegades a aquesta posició i que per tant poden haver assolit els mateixos resultats. Dues rondes dedicades a la cacera, dos llançaments de daus, dues esperances matemàtiques iguals… Per tant 1,5 + 1,5 = 3 àpats?
Doncs no, hem oblidat les destrals, que ens permeten incrementar en 1 el valor del dau i mentre que alguns poden afegir aquest punt la primera vegada que hi van, d’altres no poden fer-ho, fet que té conseqüències en l’esperança matemàtica. Ho aclarim amb una altra taula.
Les dues columnes dedicades a l’esperança matemàtica corresponen a la primera i segona vegada que accedeixen a la praderia.

 Jugadors  Consecució destral  Torns amb destral  Esp. matemàtica 1  Esp. matemàtica 2
         J1          ronda 4          1          ronda 2 = 1,5          ronda 3 = 1,5
         J2          ronda 1          4          ronda 3 = 2          ronda 4 = 2
         J3          ronda 2          3          ronda 1 = 1,5          ronda 4 = 2
         J4          ronda 3          2          ronda 1 = 1,5          ronda 2 = 1,5

Les 4 primeres rondes

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Famílies / Mestres

Avui ampliarem el que pot passar a Stone Age tenint en compte no només la situació inicial sinó les quatre primeres rondes, que són les necessàries per tal que en una partida de quatre jugadors tots passin per les quatre posicions possibles, moment en que s’haurà produït una rotació completa.
A la taula teniu indicat l’ordre de joc de cada jugador en cadascuna de les quatre rondes i dues informacions més. Els aliments (A) que haurà aconseguit si aprofita aquesta posició per anar al track d’agricultura i els punts (P) que haurà pogut afegir, als aconseguits en llençar els daus, si ha anat al fabricant d’eines.
Com a primera aproximació a la situació i a efectes de càlcul, com que les destrals permeten incrementar en 1 el valor del dau, podríem dir que son equivalents a 0,5 aliments.

 Jugadors  Pos. ronda1  Pos. ronda2  Pos. ronda3  Pos. ronda4  Aliments acumulats
         J1          1          4          3          2          AAAA + P
         J2          2          1          4          3          PPPP + AAA
         J3          3          2          1          4          PPP + AA
         J4          4          3          2          1          PP + A

Donant com a bona la hipòtesi del paràgraf anterior tindríem que el primer jugador compta amb 4,5 aliments extres, el segon amb 5, el tercer amb 3,5 i el quart amb 2. Això són aliments segurs, no esperances matemàtiques… que poden complir-se o no.

Taula rodona jocs i educació

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Famílies / Mestres

Totes les limitacions que hem patit al llarg de les diverses fases de confinament a la nostra vida laboral i social durant la pandèmia de la COVID-19 ens ha portat a dues línies d’actuació. La primera, la que heu vist als articles anteriors, amb l’explicació detallada d’un joc i les seves possibles aplicacions educatives. La segona , la vam encetar el proppassat dia 26 de maig a l’emissora Ràdio Ciutat de Tarragona.
Aquesta segona opció consisteix a explicar en format podcast les utilitats educatives de diversos jocs. La primera emissió dedicada al tema, Jocs de taula confinats, és una petita taula rodona que ofereix una visió general dels jocs com a eina formadora i educativa.

Jocs d’escape room – II

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Tal com vam quedar dilluns avui passem a exemples d’experiències concretes, començarem per dos que són de visió obligatòria.

  • L’Escape Room en el Col·legi Montserrat, on els seus alumnes amb el suport del narrador, ens presenten un documental de 6 minuts sobre la creació d’un escape room a l’ESO.
  • Seguim amb el CEIP Deitania Comarcal de Murcia que ens ofereix un text explicatiu, un vídeo i un pdf amb la guia didàctica de l’Escape room basada en Star Wars.

D’altres escoles pengen petits resums en forma de vídeos o col·leccions de fotografies. És el cas de les tres experiències següents:

Pel que fa a les experiències que exposen els mestres us en penjo dues:

Jocs d’escape room – I

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Començarem aquesta tipologia de jocs centrant-nos en textos o vídeos que ens orientin en la creació d’aquesta mena d’activitats, els agruparem en tres apartats en funció de la seva densitat i llargada.

Comencem pels més lleugers i introductoris pels mestres que només vulgueu una breu pinzellada del tema.

Al nivell intermedi en trobarem tres:

I pels frikis totals us recomano:

Jocs de tauler – recursos

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Després de cinc articles es hora ja de anar a la pràctica i veure orientacions i exemples concrets de l’ús dels jocs a l’aula. Abans de fer-ho però, us parlarem d’un altre recurs o millor suport, molt interessant. Què us semblaria gaudir a la nostra ciutat (Tarragona) d’una botiga especialitzada en jocs amb personal preparat que us pot ajudar a l’hora de la tria i del funcionament dels jocs i que a sobre té experiència amb escoles perquè ja ha col·laborat amb el Serrallo i Pràctiques? Fabulós, oi? Doncs és la llibreria Drakkar situada ben a prop de l’estació. Si aneu no us en penedireu.

I entrem en matèria parlant dels recursos que ens proposa uns dels gran fabricants de jocs de taula, es tracta de Devir. Concretament ens ofereix un seguit de fitxes que ens permeten treballar a l’aula amb 25 dels seus jocs. A la mateixa web podem trobar informació sobre el Projecte d’estimulació neurocognitiva a través dels jocs de taula.
Podeu aprofitar la visita a la pàgina d’aquest fabricant per fer un cop d’ull al seu catàleg. Fullejant-lo podreu veure quins jocs hi ha a la venda i de passada en trobareu d’adaptats a altres cicles, ja que recordeu que aquest bloc està dedicat a cicle superior de primària.

Aprenentatge basat en jocs de taula és la frase que trobem a la capçalera de la pàgina de Lu2, experts en jocs de taula, i és alhora la millor descripció de la web. Aneu al menú Tallers i activitats i hi trobareu una bona quantitat d’idees.

A la pàgina web anomenada Ocio Alternativo Familiar, creada per la psicòloga Julia Iriarte trobarem un bon grapat d’idees i suggeriments per a treballar amb Dixit. Desplegueu ¿Qué encontraràs en este artículo? i podreu veure l’índex de la página.

CEL, Cataleg d’esperiencies lúdiques és un gran recull d’experiències amb fitxes descriptives de com s’han treballat diversos jocs a l’aula. És una pàgina oberta en la que tots podeu participar com a creadors.

L’aprenentatge basat en el joc: 15 jocs de taula per aprendre jugant de Barbara Vastenavond, creadora de la pàgina YouMeKids, ens ajuda a veure com podem utilitzar els 15 jocs que donen nom a l’article a l’aula. Presteu especial atenció a Story Cubes.

Algunes pàgines es centren només en un sol àmbit, és el cas de l’article 6 jocs de taula que fan divertides les matemàtiques, pertany a la pàgina sortir amb nens.

Acabarem recordant el que ja vam comentar al tercer article, que hi ha una tipologia de jocs que per la seva estructura es presta molt a l’ús escolar, les escape rooms. En aquest cas el nombre de recursos a la xarxa es tan nombrós que els hi dedicarem el dos propers articles.

Jocs de tauler – docs

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Al segon article de la sèrie vam començar a exposar perquè els jocs de taula són una bona eina per a l’escola, avui toca reprendre aquesta argumentació i ho farem amb un recull d’articles de revistes, diaris o de la mateixa xarxa escrits per persones que dominen el tema molt millor que l’escriba que fa aquestes línies. Aquí en teniu uns quants dels molts que s’hi poden trobar.

Els jocs de taula a l’escola: per a què?, quins?, com?, quan?. Un article de Jordi Deulofeu de la Universitat Autònoma de Barcelona. De lectura obligatòria. Complet i brillant.

Els jocs de taula al cicle superior. Article de Pere Costa Pagès a la revista Guix – 336/337.

La lletra, amb els jocs de taula entra. N’és autor José Antonio Fraga Moreiro. Revista Guix 432.

Quines competències treballem? Trobem la resposta a La introducció del joc de taula a l’escola, un pas cap a la gamificació? de David Sánchez Sánchez

Més informació sobre el treball de competències a El poder dels jocs de taula de la pàgina Mestraliza’t de Paula Vilella Medina.

L’article Els jocs de taula com a eina pedagògica de la grafoanalista i reeducadora Maite Jiménez és una reflexió global i de lectura fàcil sobre el tema que ens ocupa.

Si els que més us motiven són els jocs cooperatius trobareu una bona introducció a la Guia de jocs de taula cooperatius per l’escola i l’esplai de Fundesplai i enCORatja’t.

Algunes escoles ja s’hi han llençat amb l’assessorament d’experts en el tema com l’Oriol Ripoll. Comproveu-lo a, aJocs de taula amb l’Oriol Ripoll. Escola Octavio Paz de Barcelona.

Una altra solució si encara no gosem introduir-los dins de les hores curriculars és convertir-los en activitats extraescolars com han fet a l’L’escola Pàlcam.

Òbviament no podem oblidar implicar els alumnes com han fet a l’escola Concepcionistes de Barcelona

I com és lògic també els pares hi diuen la seva, en aquest cas a través d’un parell d’articles. El primer és 20 jocs de taula educatius que haurien d’estar a totes les escoles de Blocdepares. El segon, creat per Padres Frikis, és Introducir los juegos de mesa en los colegios.

I que en diu la premsa de la importància social dels jocs i de la seva aplicació a l’escola?. Doncs fem un cop d’ull a través de diversos diaris de països diferents, fet que ens il·lustra sobre l’abast que ja té la idea. Començarem amb l’Ara. Seguirem amb La Vanguardia. Farem un salt a Madrid amb El País i acabarem amb La Tribune i el The Guardian.

Com hem dit en començar la llista podria ser molt més extensa i per això us recomano que seguiu amb la cerca. Per cloure l’article només afegiré que el tema està ja tan normalitzat que, com no podia ser d’una altra manera, ja el trobem a la Wikipèdia.

Jocs de tauler – premis

general,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Avui complementem les llistes que han aparegut als dos articles anteriors amb enllaços als premis que arreu d’Europa es lliuren a aquest tipus de jocs. Els llistats que hi trobareu, que completen i milloren els fets per l’autor del bloc, poden ser força orientatius a l’hora de fer-ne una valoració i una tria acurades i responsables.
El més veterà i alhora més prestigiós és l’alemany, l’Spiel des Jahres, que es va començar a donar l’any 1979. És un premi que han rebut jocs que ja han passat a ser clàssics com ara el Carcassonne (2001) i el Catan (1995).
Més jove és el francès, l’As d’Or, la seva primera edició correspon a l’any 1988 i també el trobareu comentat en català a la Wikipèdia.
Seguint amb els veïns propers ens toca anar a Itàlia on el premi al Gioco dell’Anno es va començar a donar l’any 1991. Com sempre podeu completar la informació buscant l’article corresponent a la Wikipedia, però en aquesta cas només trobareu la versió en italià.
A Espanya, el premi equivalent, es va atorgar per primera vegada l’any 2005 i la seva denominació oficial és transparent, JdA – Juego del Año en España.
Per acabar tornem a casa nostra, on trobem els premis Dau Barcelona. Aquests guardons, associats al festival del joc que sempre es celebra un cap de setmana dels darrers dos mesos de l’any, tenen una orientació diferent ja que premien autors i no jocs. Enguany han arribat a la seva setena edició i entre les activitats que es fan durant el festival cal destacar la secció Les escoles al Dau, que són sessions de demostració per a docents de diversos jocs i les seves aplicacions a l’aula.

Jocs de tauler – col·laborem

general,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Els jocs en que diversos jugadors s’enfronten i lluiten per la victòria tenen una llarga tradició i per tant continuen sent els més abundants a les prestatgeries de les botigues, però el segle actual ha vist néixer una altra tipologia de jocs, els cooperatius. Uns jocs que són una eina fantàstica per practicar l’ajuda mútua, el treball en equip, l’altruisme, la cooperació i la solidaritat. A més a més fan imprescindible el diàleg, la negociació i l’argumentació que ens portaran a una pressa de decisions acordades a cadascuna de les jugades. Com a l’article anterior la tria es discutible i us animo a que feu les vostres pròpies cerques.

  • Pandemic: El joc col·laboratiu per antonomàsia. Una epidèmia s’escampa de forma irrefrenable pel planeta. Només una combinació hàbil dels diversos personatges i unes accions molt ben meditades poden salvar la humanitat d’una desfeta total, però els brots epidèmics que aniran incrementant el nombre de ciutats afectades de forma exponencial ens ho posaran molt difícil.
  • L’Illa Prohibida: Més adaptada als alumnes de primària, fins i tot es pot intentar jugar-hi a cicle mitjà. En aquest cas serem un grup d’aventurers que haurem de rescatar els tresors d’una illa abans no s’enfonsi i ens porti tots a la mort.
  • Mysterium: Totes les ressenyes d’aquest joc diuen que és la suma de Cluedo i Dixit i francament ningú pot millorar aquesta explicació. Aconseguirem entre tots alliberar l’anima en pena que es passeja per la vella casa dels Comtes de Warwick?
  • Jocs d’escape room: Com podeu imaginar transformen les escape rooms que darrerament s’han posat de moda en jocs de taula. Per aconseguir guanyar la partida haurem de resoldre, de manera cooperativa i en un determinat període de temps, un seguit d’enigmes, jeroglífics, endevinalles i trencaclosques. Aquests continguts tant pautats fan que aquests jocs es puguin crear fàcilment a l’escola per part dels mateixos mestres i que per tant estiguin plenament adaptats als alumnes a qui s’adrecen.