Arxiu d'etiquetes: història

George Boole, segon centenari

general,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Avui celebrem el segon centenari del naixement de George Boole, inventor de l’àlgebra de Boole, la base de les operacions lògiques que fan els nostres ordinadors i per celebrar-ho Google li dedica avui el seu doodle.
El seu invent va aconseguir reduir a zeros, uns i un seguit d’operacions la lògica Aristotèlica, un fet que si bé en un primer moment no va ser gaire valorat, va representar tal com reflecteix el títol de l’article del The Irish Times, How George Boole’s zeroes and ones changed the world, una autèntica revolució, ja que va fer possible portar el procés lògic als aparells electrònics.
Aquí teniu un recull dels article que avui publiquen diversos diaris per homenatjar-lo. Concretament us posem La Vanguardia, El País, El Mundo i acabarem amb La Voz de Galicia on podreu veure un vídeo anomenat The Genius of George Boole.

Mesurar el temps

general, , ,

totestres

El nom de l’article és el d’un vídeo de l’Edu3.cat que ens explica com els homes ens hem anat espabilant per mesurar el temps al llarg dels segles, des dels primers rellotges solars als que es basen en la descomposició radiactiva dels àtoms. Mireu-lo que una miqueta de cultura no fa mal a ningú i si voleu veure les imatges a la pàgina original només cal que cliqueu sobre el vídeo.

Edu3.cat

Enigma (la pel·lícula)

general,

totestres

Ens anys anteriors hem dedicat els dies de vacances a parlar de llibres, vins, conferències, articles de divulgació publicats a diversos diaris… Aquest any, que vam començar fent esment a Alan Turing, volem acabar-lo d’aquesta mateixa forma, tornant a parlar de la seva figura. Ara bé, com que aquests dies ve més de gust el descans i el lleure que l’anàlisi i la reflexió el que farem realment és esmentar una pel·lícula que està inspirada en el nostre home.

Hem de dir d’entrada però, que el film s’allunya molt de la història real. El protagonista que hauria de ser el nostre conegut matemàtic passa a anomenar-se Jericho i a ser heterosexual, fet que permet posar unes gotetes d’historia romàntica pel mig. Tampoc les dates i la contribució polonesa en la tasca matemàtica són reconegudes, però malgrat tot no deixa de ser una bona eina per ajudar a veure als nostres alumnes la importància de les matemàtiques a l’hora de guanyar un conflicte tant dur i dramàtic com la segona guerra mundial.

2012, any Alan Turing

general, , ,

totestres

Començarem el primer article d’aquest any fent referència al logo que veieu a l’esquerra i que tots, petits i grans, coneixem abastament en aquesta època en que tauletes i telèfons intel·ligents s’han convertit en un típic regal de Reis… Efectivament, és el logo que podem trobar a IPhones i IPads. I que té a veure aquesta poma amb les matemàtiques us preguntareu? Doncs molt, ja que aquesta fruita va ser triada com a símbol pels creadors de la casa Apple en record d’un dels més grans matemàtics del Segle XX, Alan Turing.
Turing és va suïcidar menjant-se una poma emmetzinada amb cianur perquè no suportava els maltractes i el menyspreu d’una societat, la de la seva època, que no tolerava l’homosexualisme i aquesta poma mossegada és a hores d’ara una dels símbols més coneguts del món.

I ara ve la segona pregunta, perquè els fabricants d’Apple van considerar que Turing era prou important com per convertir-lo em símbol dels seus productes? Doncs ras i curt perquè aquest senyor és el pare de la informàtica i de la intel·ligència artificial… Ah! i a més a més va ajudar a guanyar la II Guerra Mundial als aliats en participar en la creació dels programes i les màquines que van aconseguir trencar els codis secrets alemanys.

La raó de la tria de l’any 2012 per recordar la seva figura és que enguany es celebren els 100 anys del seu naixement a Maida Vale, un districte residencial de Londres.

Una breu història de les matemàtiques

general,

adul

mathsradio4Agost un altre cop, el segon del nostre bloc, i per tant un altre període vacacional i una nova oportunitat per millorar el nostre nivell i els nostres coneixements. Per aconseguir-ho, aquest any us proposo la sèrie A Brief History of Mathematics emesa per BBC Radio 4 durant el mes de juny del proppassat any. La sèrie, que podeu descarregar i per tant sentir quan volgeu, va ser creada i presentada per Marcus de Sautoy, consta de 10 episodis de 15 minuts cadascun i està dedicada a les aportacions que tot un seguit de grans matemàtics han fet a aquesta ciència.

π Day

general, ,

totestres

Els que, per motius de feina o perquè fa anys que trastegeu amb ordinadors, esteu familiaritzats amb la manera en que expressen les dates els americans, sabeu que avui és el 3/14/2011, és a dir el tercer mes de l’any i el dia 14. Si deixem de banda l’any ens queden el 3 i el 14, és a dir la part entera i les dues primeres xifres decimals del número π. Aquesta és la raó per la qual des del 1989 el dia d’avui és per als americans π Day.
Per celebrar la data res millor que veure un vídeo amb “alguns” dels primers decimals del número possiblement més famós i conegut de la història de les matemàtiques.

Si voleu gaudir d’una versió amb una millor definició visiteu el vídeo original de pimanrules al YouTube.

Papir Rhind – una mica d’història

general
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Cada cop que algú em demana l’adreça del meu bloc sé que, en respondre, em trobaré una cara d’estranyesa inquisidora… Aquè? Això és un nom?. Després d’aquestes exclamacions ve l’explicació, explicació que al bloc ja vaig fer als dos primers articles, per tant, com que ja no cal parlar del personatge ho farem del document, el papir que alterna el nom d’Ahmes, l’escriba redactor, amb el de Rhind, l’antiquari escocès que el va comprar l’any 1858.

prhind

Començarem amb dues curiositats anecdòtiques, els colors del text i el foie-gras. Ahmes va alternar l’ús de la tinta negra i la tinta vermella en la redacció del manual, la primera per al cos de text, la segona per al títol dels problemes i per a les solucions. Sembla doncs que l’ús del vermell, tant criticat ara per alguns psicòlegs i pedagogs temorencs dels traumes i depressions que pot ocasionar aquest color, té una llarga tradició. Ara tocaria parlar del foie-gras, però… què us sembla escoltar l’anècdota de forma directa?

Per descobrir aquesta història us convido a dues coses, primer que visiteu aquesta pàgina on podreu explorar amb tot detall el document i segon, que escolteu el programa de la sèrie A history of the world in 100 objects que l’emissora BBC Radio4 va dedicar al document que ens ocupa.

Aniversaris

general,

totestres

birthday_cakeL’any que acabem de començar és, pel que fa a celebracions, força important, ja que es compleixen els 100 anys de la Real Sociedad Matemática Española i els 80 de la Societat Catalana de Matemàtiques. En aquest segon cas arribem a aquesta xifra gràcies al fet que asociació és l’hereva de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències fundada per l’IEC l’any 1931.

Per valorar correctament les edats de totes dues cal comparar-les amb les d’associacions d’altres països i el més adient sembla fer-ho amb les de França i Estats Units, els dos països dominadors del més prestigiós guardó matemàtic, les medalles Fields.

L’American Mathematical Society va ser fundada l’any 1888 mentre que la Société Mathématique de France ho va ser l’any 1872. Ara bé, si considerem que la societat francesa es hereva de la branca de l’Académie des Sciences que es dedicava a les llavors considerades Ciencies Matemàtiques (geometria, mecànica i astronomia) hem d’anar a petar a una data considerablement més antiga, el 1666.
Podríem considerar doncs a l’agrupació francesa com la degana del planeta? Doncs no, ja que com hem dit, en principi era una secció de l’Académie des Sciences. Si busquem entre les societats exclusivament matemàtiques l’honor li correspon a la Hamburg Mathematical Society, fundada l’any 1690 i encara en ple funcionament en l’actualitat.

Nombres de bona família

activitats de l'escola, general, ,

totestres

Aquest el títol de l’exposició que durant aquestes dues darreres setmanes hem visitat els alumnes tant de cicle superior com de cicle mitjà a la sala del CaixaFòrum de Tarragona.
La visita ens ha servit per aprendre que els números no van sortir com a bolets, ni van ser creats per uns éssers malèvols que volien fastiguejar als nens durant la seva vida escolar, sinó que van ser fruit de la necessitat que tenim els humans de comptar i ordenar.
Aquesta necessitat que, segons hem anat avançant en el coneixement de la natura ens ha anat demanant nous tipus de números per resoldre nous problemes, ens ha portat des dels naturals, el primer conjunt numèric que tots aprenem de ben petits, fins a uns números tant curiosos com els imaginaris… Tot i que aquests darrers no són de primària i no els hem entès gaire.

caixa

Logicomix

general,

secadu

Ara que s’acosten les festes de Nadal i Reis és un bon moment per suggerir un regal que tingui relació amb les matemàtiques. Com que avui parlem de regals per a adults, podríem trobar-lo entre les desenes de llibres de divulgació o orientats a ajudar-nos en la tasca escolar que abunden a les llibreries, però ja que és un moment especial de l’any l’obra triada també ha de ser especial i si feu un cop d’ull al “cast of characters” de la imatge de sota veure que estem parlant d’un text que és realment especial.

logicomixpetit

Es tracta de Logicomix, el comic que té com a protagonistes principals a Bertrand Russell i la cerca dels fonaments de les matemàtiques. Actualment encara no hi ha versió catalana o espanyola de l’obra de A. Doxiadis, C. Papadimitriou, A. Papadatos i A. di Donna Vuibert, per tant l’haureu de comprar en anglès o francès.