George Soros és un conegut especulador i financer protagonista ben sovint de les pàgines d’economia dels diaris. Tanmateix si féssim un llistat de les persones que han aconseguit multiplicar el seu capital a la borsa no ocuparia la primera posició, ho farien dos matemàtics, Jim Simons i James Ax. Mentre que el primer va tenir uns guanys en deu anys del 1710,1%, els segons van aconseguir un 2.478,6%.
Aquesta anècdota apareix a l’inici d’un llibre que ens explica com les matemàtiques i la física s’han convertit en uns pilars bàsics de l’economia moderna. A través de les seves pàgines coneixerem a Louis Bachelier, el creador de la matemàtica financera. Descobrirem que els primers premis Nobel d’economia, Paul Samuelson i Jan Tinbergen eren o tenien una sòlida formació matemàtica i anirem avençant en una llista de fets, teories, personatges i exemples que il·lustraran abastament aquests lligams.
No entrarem, ara que encara estem patit de valent per la crisi, en l’èxit d’aquesta simbiosi, però si voldria copiar una afirmació de Tinbergen que hauríem de tenir molt present en una època de sous estratosfèrics.

Una empresa serà menys productiva si el salari de l’empleat més ben pagat és més de cinc vegades superior al del treballador d’aquesta empresa que menys cobra.