Arxiu d'etiquetes: Odissea

La llum d’Itaca d’Elies

elies-l-home-la-rosa-el-somni

La llum d’Itaca (2009) d’Elies. Aquest disc és la història d’Ulisses i alhora la d’un viatge iniciàtic que és la nostra vida. Amb deu cançons  ens endinsem en la mitologia grega, essència de la Mediterrània, i ens omple de felicitat.

Itaca

Ulisses

Polifem

Circe

Hades

Calipso

Nausica

Porfiri i les nimfes d’Itaca

Penèlope

La llum d’Itaca

A quina cançó correspon aquesta lletra i quines referències clàssiques té?

La lluna ha eixit
llambreja a la mar,
i tu no l’has vist
captiu del gegant.

Obris els ulls
de sobte ho veus clar,
si vols eixir de la caverna
t’hauràs de dir Ningú.

I amb el cor afligit,
havent perdut companys estimats,
vas acostar
l’estaca a les brases abundoses,
i li la clavarem a l’ull:
l’antic oracle es va acomplir.

Tots vam sentir
el monstre bramar,
cegat en l’ull
que mai no viu res.

I així vam fugir
camí de la mar,
quan la claror llambrava en l’aigua,
l’aigua dels teus ulls.

I després de la nit
d’haver somniat amb la dea d’ulls d’òliba,
va aparèixer l’Aurora
de dits rosats, la filla del matí,
i vam pujar a la nau,
i els rems van colpejar la mar cendrosa,
i animats vam navegar més lluny…

La lluna ha eixit,
s’adorm el gegant,
mentre tu ja
solques nostra mar.

Mira la nit,
– contempla la llum -,
ella ha vingut per a guiar-te
cap al teu destí.

Arnau Álvarez
Cultura Clàssica 3r

Més Penèlope a la música

Penèlope, la fidel muller d’Ulisses a l’Odissea, no deixa d’inspirar, ja teníem un apunt Ser Penèlope en la música en El Fil de les Clàssiques que ara es veu ampliat amb aquestes dues cançons:

“Penelope’s Song” dins Nights From The Alhambra (2007) de Loreena McKennitt

Now that the time has come
Soon gone is the day
There upon some distant shore
You’ll hear me say

Long as the day in the summer time
Deep as the wine dark sea
I’ll keep your heart with mine
Till you come to me

There like a bird I’d fly
High through the air
Reaching for the sun’s full rays
Only to find you there

And in the night when our dreams are still
Or when the wind calls free
I’ll keep your heart with mine
Till you come to me

Now that the time has come
Soon gone is the day
There upon some distant shore
You’ll hear me say

Long as the day in the summer time
Deep as the wine dark sea
I’ll keep your heart with mine
Till you come to me

 

Penelope Live Blue Note 2010 de la cèltica Nina Zilli:

andale
chi vuoi
resterà ad aspettare
paura non ne hai
dici tu
ma sò ke sei un bravo attore
ha una mela qui per te
rossa come nelle favole
ha preso spunto anche da te uié..
la regina cattiva deve sorridre sempre..
penelope non correre
nel nome quante lacrime sarai forte come un leone io mi
aspetto la rivoluzione uié penolpe non correre nel buio
quante lacrime la parola contro l’ azione io mi aspetto
la rivoluzione
hai imparato a crescere se non hai bisogno di me lui
non ti può fare male
toglile quello che vuoi prendi tutto ora che puoi
sarà di poche parole si..penelope non correre uié
una sigaretta e poi
ti tenterà con il suo amore guardami negli okki..perkè..
giuro ke ti farò vergognare ha una mela qui per te
rossa come nelle favole ha preso spunto anke da te uié
la regina cattiva deve sorridere..sempre
penelope non correre nel nome quante lacrime sarai
forte come un leone io mi aspetto la rivoluzione uié
penelope non correre nel buio quante lacrime la parola
contro l’azione io mi aspetto la rivoluzione penelope
non correre uié uié uié no no no no no penelope non
correre no no no…uié penelope non correre no no no no…

uié…penelope non correre…penelope non correreee..

En aquesta pàgina, trobareu la lletra d’aquesta cançó traduïda al castellà. Qui s’anima a fer-ne una traducció al català?

Quina de totes les Penèlopes us agrada més? Per què?

Lourdes Caparrós
1r Batx. Grec

Arthur H: “Ulysse et Calypso”

Arthur H inclou “Ulisses et Calypso” en el seu àlbum “Baba Love” i l’han definida així: “Une chanson sensuelle, pour ne pas dire érotique, dans laquelle l’artiste dépeint une relation physique en utilisant l’image de deux amoureux connus de tous. C’est un couple d’amoureux. C’est une chanson assez sexuelle. “Ulysse et Calypso”, c’est une histoire assez tendre. Ulysse, c’est l’aventurier qui peut éventuellement se perdre pendant ses voyages. Et puis on a Calypso qui attend qu’il revienne. Il y a véritablement une tendresse entre ces deux personnages”.

[youtube]https://youtu.be/hVtFsk-GtLw[/youtube]

ULYSSE ET CALYPSO

Ma paparole est là, ma belle Calypso
Je suis comme une liste en clandestin dans le cargo
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh ma belle, she loves me
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, baby I love you so
Ma contredanse, ma danse, ma turbulence,
Je suis ton paquebot, matelot barjot,
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh my baby, I love you so
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, I love you so
Oh baby, baby, I love you so
Baby, baby, baby…
I love you so


ULYSSE ET CALYPSO (Traducció al Català)

La meva llibertat ha arribat, estimada Calypso
Sóc com un llistat de clandestins en un vaixell mercant
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh la meva estimada
És la meva reina, però amiga
És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
La meva contradansa, la meva dansa, la meva turbulència
Sóc el teu paquebot, el teu mariner boig
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh, my baby, t’estimo tant
És la meva reina, però amiga. És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
Baby, baby, baby…
t’estimo tant!

Mercè Font

Professora de francès de l’institut Premià de Mar

D`Ítaca a El horizonte de Serrat

Reprenent el fil d’aquest apunt, ara li toca a Joan Manuel Serrat amb El horizonte. Quins referents clàssics hi trobeu? Quin paral·lelisme s’hi pot establir? Què és més important el destí o el viatge?

 

El horizonte

Puse rumbo al horizonte
y por nada me detuve,
ansioso por llegar
donde las olas salpican las nubes,
y brindar en primera fila
con el sol resucitado,
sentarme en la barandilla
y ver qué hay del otro lado.

Y cuanto más voy pa’ allá
más lejos queda,
cuanto más deprisa voy
más lejos se va.

Allí nacen las leyendas
y se ocultan los secretos
y se alcanza a dibujar
con las estrellas en el firmamento.
Sueño con encaramarme
a sus amplios miradores
para anunciar, si es que vienen,
tiempos mejores.

Viatge a Ítaca de Lluís Llach

Hola a tots! Avui us porto una cançó ben diferent a la que vaig publicar de 30STM, es tracta d’un clàssic de la nova cançó.

Viatge a Ítaca d’en Lluís Llach. Lluís Llach, un dels pares de la Nova Cançó (moviment que es va donar a Catalunya entre els 60 i els 70 com a protesta per al repressió de la llengua catalana durant el franquisme) va publicar aquesta cançó tan famosa que qui més o qui menys ha sentit alguna vegada i que a més és el títol del àlbum que es va publicar el 1975.

Viatge a Ítaca és un poema de Konstandinos Kavafis, un poeta grec de finals del segle XIX i principis del XX. Kavafis, tot i ser un poeta discret, Llach va quedar captivat per la seva poesia, els poemes que més li agradaven els adaptava ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba. Kavafis es va fer un lloc els anys 70 entre la població catalana gràcies a l’album de Llach. Tot l’àlbum de Llach està basat en els poemes de l’escriptor grec. Va tenir un gran acolliment entre la gent, com tots els seus anteriors treballs.

 

Viatge a Ítaca ens parla sobretot de Grècia, però també sobre l’amor, la nostàlgia tot embolicat amb un aire clàssic.

[youtube width=”650″ height=”550″]http://youtu.be/TbDLLYyItDE[/youtube]

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l’amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Sabeu on és Ítaca? Sobre quin personatge ens parla la cançó? Què en sabeu d’aquest personatge? Com es diu el llibre que ens parla d’aquest personatge? Què enteneu per Ítaca?

Patrícia Ortiz

1r Batxillerat Llatí

“Sailing”, de Rod Stewart

A les Aventures de Ulisses, l’heroi d’Ítaca, després de la guerra de Troia, té un retorn de deu anys i només té un somni: tornar a les seves terres. Troba molts entrebancs i molts perills en aquest viatge de retorn per mar. D’aquí podem treure la relació que hi ha, amb l’artista anomenat Rod Stewart, que és un cantant i músic britànic, un dels artistes que ha venut més discos de música de tota la història musical de tots els temps. A ”Sailing”, parla de la navegació i del viatge i crec que es pot establir un paral·lelisme amb el viatge d’Ulisses cap a Ítaca que es mostra a les aventures d’Ulisses de l’Odissea d’Homer. Què n’opineu vosaltres? És realment Rod Stewart un altre Ulisses i Sailing la seva odissea? (vid. Cicle troià)

I am sailing, I am sailing,
home again ‘cross the sea.
I am sailing, stormy waters,
to be near you, to be free.

I am flying, I am flying,
like a bird ‘cross the sky.
I am flying, passing high clouds,
to be with you, to be free.

Can you hear me, can you hear me
thro’ the dark night, far away,
I am dying, forever trying,
to be with you, who can say.

Can you hear me, can you hear me,
thro’ the dark night far away.
I am dying, forever trying,
to be with you, who can say.

We are sailing, we are sailing,
home again ‘cross the sea.
We are sailing stormy waters,
to be near you, to be free.

Oh Lord, to be near you, to be free.
Oh Lord, to be near you, to be free,
Oh Lord.

Deka

2n de Batx. Grec

ODYSSEUS de Francesco Guccini

Hola, he trobat una cançó, Odysseus, d’un cantant italià, Francesco Guccini, amb molts referents clàssics!

Bisogna che lo affermi fortemente che, certo, non appartenevo al mare
anche se i Dei d’Olimpo e umana gente mi sospinsero un giorno a navigare
e se guardavo l’isola petrosa, ulivi e armenti sopra a ogni collina
c’era il mio cuore al sommo d’ogni cosa, c’era l’anima mia che è contadina,
un’isola d’aratro e di frumento senza le vele, senza pescatori,
il sudore e la terra erano argento, il vino e l’olio erano i miei ori….

Ma se tu guardi un monte che hai di faccia senti che ti sospinge a un altro monte,
un’isola col mare che l’abbraccia ti chiama a un’altra isola di fronte
e diedi un volto a quelle mie chimere, le navi costruii di forma ardita,
concavi navi dalle vele nere e nel mare cambiò quella mia vita…
E il mare trascurato mi travolse, seppi che il mio futuro era sul mare
con un dubbio però che non si sciolse, senza futuro era il mio navigare…

Ma nel futuro trame di passato si uniscono a brandelli di presente,
ti esalta l’acqua e al gusto del salato brucia la mente
e ad ogni viaggio reinventarsi un mito a ogni incontro ridisegnare il mondo
e perdersi nel gusto del proibito sempre più in fondo…

E andare in giorni bianchi come arsura, soffio di vento e forza delle braccia,
mano al timone, sguardo nella prua, schiuma che lascia effimera una traccia,
andare nella notte che ti avvolge scrutando delle stelle il tremolare
in alto l’Orsa è un segno che ti volge diritta verso il nord della Polare.
E andare come spinto dal destino verso una guerra, verso l’avventura
e tornare contro ogni vaticino contro gli Dei e contro la paura.

E andare verso isole incantate, verso altri amori, verso forze arcane,
compagni persi e navi naufragate per mesi, anni, o soltanto settimane…
La memoria confonde e dà l’oblio, chi era Nausicaa, e dove le sirene?
Circe e Calypso perse nel brusio di voci che non so legare assieme,
mi sfuggono il timone, vela, remo, la frattura fra inizio ed il finire,
l’urlo dell’accecato Polifemo ed il mio navigare per fuggire…

E fuggendo si muore e la mia morte sento vicina quando tutto tace
sul mare, e maldico la mia sorte, non provo pace,
forse perché sono rimasto solo, ma allora non tremava la mia mano
e i remi mutai in ali al folle volo oltre l’umano…

La via del mare segna false rotte, ingannevole in mare ogni tracciato,
solo leggende perse nella notte perenne di chi un giorno mi ha cantato
donandomi però un’eterna vita racchiusa in versi, in ritmi, in una rima,
dandomi ancora la gioia infinita di entrare in porti sconosciuti prima…

A veure si podeu trobar els referents clàssics que hi ha en el text!

THE91DRUID-La Odisea

He trobat que  THE91DRUID  té una cançó molt interessant.  Explica l’ Odissea, a veure que us sembla la lletra. Qui trobi l’àudio o el vídeo que ens el deixi en comentari.

Familia, hogar y riquezas dejé atrás
y a la gran batalla me aventuré.
En Troya una guerra surgió,
la produjo una historia de amor.
Allí junto a héroes luché,
hijos de Dioses: Héctor y Aquiles,
nuestra ciudad perdída parecía
cuando en mí una idea surgió:
mandé construir con madera un caballo
y dentro de él metímonos soldados,
y al anochecer nuestra nación se hizo mayor.

Mas no hice sacrificio a ningún Dios:
“Ésta guerra la ha ganado un hombre,
ese hombre soy yo”.

“Por tu falta de honradez
en el camino te has de perder;
derivarás en la mar
y núnca volverás a tu hogar”.

No me arrepentí y a la mar me aventuré,
junto a mis hombres a la ísla de un gigante llegué.
En una cueva nos acomodamos,
comida y bebida allí encontramos
pero llegó él: gigante de un solo ojo, un cíclope!
“Polifemo, por favor, no nos causes dolor.
Mira ésto, te traemos una poción”

Borracho lo dejamos con gran cantidad de alcohól
y mientras él dormía álguien con una estaca su ojo cegó.
Pero una voz en el eco surgió:

“Por tu falta de honradez
en el camino te has de perder;
derivarás en la mar
y núnca volverás a tu hogar”.

Tras aventuras a otra ísla llegué:
era de una bruja, por nombre Circe.
“Pasa aquí una noche y disfruta de nuestra hospitalidad,
ven con nosotras y no te arrepentirás”.
Yo la creí y con ella aventuré
pero lo que allí fue una noche, fueron diez años fuera del lugar aquel.

Mientras, en mi hogar todo iva mal:
mi mujer a otro hombre debía buscar
para en el futuro con él poderse casar.
Mi joven hijo no lo aceptó
y a aquellos hombres se enfrentó:
“Mi padre no está muerto, os lo demostraré yo.”

El Dios del viento, Eolo, me quiso ayudar:
en un saco metió el viento malo
lo cual ayudaría a no desviarme en la trayectoria del mar.
Mis hombres creyeron que en el saco habían joyas, nada más,
cuando me dormí lo abrieron y el viento enfureció al mar.

“Por tu falta de honradez
en el camino te has de perder;
derivarás en la mar
y núnca volverás a tu hogar”.

“Palabras tan ciertas nunca podré escuchar”
Comencé a arrepentirme y a preguntar:
“Dioses de Grecia, ¿Me podéis ayudar?
Mis hombres están cayendo y yo ya no quiero continuar”.
Fui al Tártaro a un hombre buscar,
pues él era el único que me podría ayudar.
“En un viaje peligroso te debes adentrar
y cuando éste termines estarás en tu hogar.”

En éste viaje muchos de mis hombres cayeron,
quedábamos muy pocos y yo sentía miedo.
“Dioses de Grecia, sed misericordiosos,
el hombre no es nada sin vosotros”
“Eso queríamos oir, ahora tu viaje podrá tener fin.”

Llegué a mi hogar tras muchas penurias,
Atenea de anciano me disfrazó y ví la situación de mi reino.
Nunca antes lo ví tan destrozado,
sentí rabia: todos ellos de mí se han olvidado.
Cuando por fín vieron mi forma real
todos ellos me quisieron matar,
mas no se acordaban de que yo no tenía rival.
A todos ellos me tuve que enfrentar
y por fin recuperé mi familia y mi hogar.

Mi nombre es Ulises y éste ha sido mi viaje, mi odisea.
espero que con mi historia halláis aprendido una gran lección:
“El hombre no es nada sin la ayuda de ningún Dios”.

Laura Galán

2n batxillerat