Mostra tots els articles de lauragalan02

Auream quisquis mediocritatem

Com ja sabeu, hem estat treballant Horaci i la seva pervivència en tots els àmbits, pel que fa el musical, és un tema que ha tingut molta repercussió.  L’oda (II, 10, 5) s’anomena Auream quisquis mediocritatem, que vol dir “La bonesa de viure en la mitjania”, i es refereix a la gràcia que té viure sense bens materials i aprenent a valorar les petites coses de la vida.

He trobat aquesta cançó de Morodo, Las pequeñas cosas (vid. lletra aquí) que potser ja heu escoltat, i si no, espero que us agradi! Quina relació hi veieu amb el tòpic horacià?

A més, també us pot inspirar! Mireu aquest vídeo i ho comprovareu:

Creieu que Horaci tenia raó? Potser ens podeu suggerir altres cançons que estiguin relacionades amb aquest tema tan actual i de tan antic a la vegada!

Laura Galán
2n btx. Grec i Llatí.

“Te echo de menos”

Quants cops heu pronunciat aquests mots mentre parlaveu per telefon amb el vostre estimat, quan només feia dues hores que no estaveu junts?
Recordeu el mite d’Orfeu i Eurídice? és potser el més preciós i tràgic a la vegada. No trobeu increïble el fet de que una persona doni la seva perquè no pot resistir la idea de no veure el teu rostre?

Imatge de previsualització de YouTube

Laura Galán
2n batxillerat
Grec

Inseparables

S’apropa el dia dels enamorats! i que menys que dedicar-li al bloc una cançó no?

El moment que més m’agrada, i el que estic vivint en aquests moments se’ns dubte, és aquell en què et penses que no hi ha cap altra persona que et pugui fer tan feliç!

Recordeu el mite d’Eros i Psique? quina tortura no poder veure la cara del teu estimat! potser ella només volia tocar la seva pell, besar els seus llavis… però estava tan meravellada amb el seu rostre que  sense voler li abocà una gota d’oli cremant, que trencà l’encanteri. Però després d’aquest moment tan tràgic, van poder estar junts, encara que Psique va haver de superar les proves que Venus li obligà a fer si volia l’amor del seu fill.

Hi ha una cançó de Juanes que m’encanta, on explica aquest moment pel que passes quan estàs enamorat. Espero que us agradi:

THE91DRUID-La Odisea

He trobat que  THE91DRUID  té una cançó molt interessant.  Explica l’ Odissea, a veure que us sembla la lletra. Qui trobi l’àudio o el vídeo que ens el deixi en comentari.

Familia, hogar y riquezas dejé atrás
y a la gran batalla me aventuré.
En Troya una guerra surgió,
la produjo una historia de amor.
Allí junto a héroes luché,
hijos de Dioses: Héctor y Aquiles,
nuestra ciudad perdída parecía
cuando en mí una idea surgió:
mandé construir con madera un caballo
y dentro de él metímonos soldados,
y al anochecer nuestra nación se hizo mayor.

Mas no hice sacrificio a ningún Dios:
“Ésta guerra la ha ganado un hombre,
ese hombre soy yo”.

“Por tu falta de honradez
en el camino te has de perder;
derivarás en la mar
y núnca volverás a tu hogar”.

No me arrepentí y a la mar me aventuré,
junto a mis hombres a la ísla de un gigante llegué.
En una cueva nos acomodamos,
comida y bebida allí encontramos
pero llegó él: gigante de un solo ojo, un cíclope!
“Polifemo, por favor, no nos causes dolor.
Mira ésto, te traemos una poción”

Borracho lo dejamos con gran cantidad de alcohól
y mientras él dormía álguien con una estaca su ojo cegó.
Pero una voz en el eco surgió:

“Por tu falta de honradez
en el camino te has de perder;
derivarás en la mar
y núnca volverás a tu hogar”.

Tras aventuras a otra ísla llegué:
era de una bruja, por nombre Circe.
“Pasa aquí una noche y disfruta de nuestra hospitalidad,
ven con nosotras y no te arrepentirás”.
Yo la creí y con ella aventuré
pero lo que allí fue una noche, fueron diez años fuera del lugar aquel.

Mientras, en mi hogar todo iva mal:
mi mujer a otro hombre debía buscar
para en el futuro con él poderse casar.
Mi joven hijo no lo aceptó
y a aquellos hombres se enfrentó:
“Mi padre no está muerto, os lo demostraré yo.”

El Dios del viento, Eolo, me quiso ayudar:
en un saco metió el viento malo
lo cual ayudaría a no desviarme en la trayectoria del mar.
Mis hombres creyeron que en el saco habían joyas, nada más,
cuando me dormí lo abrieron y el viento enfureció al mar.

“Por tu falta de honradez
en el camino te has de perder;
derivarás en la mar
y núnca volverás a tu hogar”.

“Palabras tan ciertas nunca podré escuchar”
Comencé a arrepentirme y a preguntar:
“Dioses de Grecia, ¿Me podéis ayudar?
Mis hombres están cayendo y yo ya no quiero continuar”.
Fui al Tártaro a un hombre buscar,
pues él era el único que me podría ayudar.
“En un viaje peligroso te debes adentrar
y cuando éste termines estarás en tu hogar.”

En éste viaje muchos de mis hombres cayeron,
quedábamos muy pocos y yo sentía miedo.
“Dioses de Grecia, sed misericordiosos,
el hombre no es nada sin vosotros”
“Eso queríamos oir, ahora tu viaje podrá tener fin.”

Llegué a mi hogar tras muchas penurias,
Atenea de anciano me disfrazó y ví la situación de mi reino.
Nunca antes lo ví tan destrozado,
sentí rabia: todos ellos de mí se han olvidado.
Cuando por fín vieron mi forma real
todos ellos me quisieron matar,
mas no se acordaban de que yo no tenía rival.
A todos ellos me tuve que enfrentar
y por fin recuperé mi familia y mi hogar.

Mi nombre es Ulises y éste ha sido mi viaje, mi odisea.
espero que con mi historia halláis aprendido una gran lección:
“El hombre no es nada sin la ayuda de ningún Dios”.

Laura Galán

2n batxillerat


MAMBO 5 Viva Roma Nº V

No em digueu que de petits no escoltàveu aquesta cançó! Jo la recordo especialment, perquè vaig estar de vacances a Benidorm de petita i la ballava amb el meu pare totes les nits a l’hotel.

És una manera molt divertida d’aprendre la història de Roma, no creieu? Sabeu quins fets esmenta? De quins escriptors parla? Què diu en llatí? Quina relació tenen els romans amb els grecs? Per què Roma és gran?…

Laura Galán
2n batxillerat Llatí i Grec

La teoria socràtica en la música

Jo he decidit escoltar el programa de ràdio referit a Sòcrates,  ja que és el filòsof més recent que hem estudiat a filosofia. Durant el programa, han posat tres cançons molt relacionades amb la seva teoria filosòfica, i també cal destacar que els presentadors són molt irònics, tal com ho era Sòcrates.

La primera cançó, “Una de dos” de Luís Eduardo Aute, intenta reflectir la societat atenesa.  Segons els savis, els homes són ignorants i per això han de mediar entre ells, perquè d’aquesta manera a través de la discussió, arribaran fins la veritat, és a dir, el coneixement. La cançó explica la història d’un home que estima una dona, però no és correspost; ella està amb un altre home i dóna dues condicions a aquest últim: o bé el deixa marxar amb ella, o tots tres s’organitzen per poder gaudir sense baralles. Aquest exemple és un reflex clar de que a la societat d’Atenes, tothom era ignorant i feia el que creia convenient, i sovint, era un motiu de discussió, i per tant,  la via imprescindible per conèixer la veritat.

La segona cançó, “L’home dibuixat”, de Jaume Sisa, no parla d’una persona en concret, bàsicament es limita a criticar que les persones no hem de ser dibuixos de nosaltres mateixos, si no que hem de ser tal com som i acceptar la nostra ignorància, perquè d’aquesta manera aprendrem a pensar sols. Sòcrates és peculiar, perquè a diferència d’altres filòsofs, ell no vol que la seva filosofia sigui un espectacle, la seva finalitat és benèfica, és a dir, ell vol que nosaltres trobem la nostra veritat (amb la seva ajuda), tal com expressa la cançó.

En tercer i últim lloc, una cançó de Frank Sinatra, “My way”. Pel que fa com a persones, independentment del que pugui haver en comú entre la teoria filosòfica de Sòcrates i la música de Frank Sinatra, tots dos tenien una part fosca en la seva vida. El cantant va ser acusat de tenir relacions amb la mafia, i el filòsof, va morir precisament per un judici on se li acusava de corrompre als joves i de no respectar els déus. Aquest aspecte que comparteixen, també es veu reflectit a la seva cançó, on expressa que s’ha de morir amb dignitat, alliberant-te dels teus pecats, perquè al final del camí només et tens a tu mateix i has de fer néixer la veritat del teu interior.

En conclusió, les tres cançons resumeixen molt bé el principi que defensava Sòcrates,  i és que, els homes han de reconèixer la seva ignorància,  perquè d’aquesta manera seran capaços d’aprendre a pensar per si mateixos,  i per tant,  a trobar la veritat a través del coneixement. Què opineu?

Laura Galán
2n de batxillerat