Mostra tots els articles de Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Nemesis, de Benjamin Clementine

Nemesis, de Benjamin Clementine, cantautor, compositor i pianista anglès, és la cançó del dimecres 6 de maig de 2020, del dia 52 de confinament de La història a casa de Sàpiens.

Lletra de la cançó en anglès  (i en castellà):

If I held my breath on you
I would have died a thousand times
And if chewing was to show you
How much I cared
I would probably be wearing dentures by now

I said if I held my breath on you
I would have died a thousand times
And if chewing was to show you
How much I cared
I would probably be wearing dentures by now

Our promises broken
Nemesis is our token
So you turn around and march on
Out to your new home
Wherever you’ve gone darling
Please don’t you ever forget to…

Treat others the way, you want to be treated
Remember your days are fully numbered

Just march on
Just march on
March on
If you held your breath on me
You would have died a million times
And if chewing was to show me
How much you cared
You would have probably swallowed
Your tongue by now

All I’m trying to say darling
Is that you know very well
That I left her for you
Now I guess you are doing the same old
Same thing to me now

Now these days Hennessy dries my veins
As our genesis smiles back at me
Now heresy might be your new fate, faith
Whatever you‘ve chosen to believe in darling
Don’t you ever forget to…

Treat others the way, you want to be treated
Remember your days are fully numbered

Treat others the way, you want to be treated
Remember your days are fully numbered

Can’t say anything for you no more
Nemesis is on your case, darling
Next time
Treat others the way you want to be treated
Otherwise you’ll get your punishment
And life ain’t a b*tch
Nemesis is, nemesis is, nemesis is, nemesis is
Is the mother of karma
-Remember-
Karma -Remember-
Karma -Remember-
Karma -Remember, remember, remember-

So long you run

A La Madeja, de Radio 3, van dedicar un especial molt recomanable a Benjamin Clementine quan va aparèixer el seu primer àlbum: singular, inclassificable, únic, un músic que posseeix la crua solemnitat de Nina Simone, les frases elegants de Nat King Cole, la passió d’Édith Piaf i la humanitat de Leo Ferré.

  • Sabeu qui era Nèmesi (en grec, Νέμεσις) en la mitologia grega?
  • Què personificava?
  • Quina relació hi veieu amb el títol de la cançó?
Nèmesi, Getty Villa

Odi et amo en L’Oda a Oriol Mitjà de Sixtus

Sixtus, un grup de versions d’Osona, en ple confinament per Covid-19, ha deixat a banda les versions per fer amb molt d’humor L’Oda a Oriol Mitjà.

L’Oda a Oriol Mitjà

I em dius que ja no podrem fer bolos
com m’ho faré jo per menjar.
I és que tu m’has robat la primavera,
ets un cabró, Oriol Mitjà!

I és que no em deixes ni sortir a córrer,
ni molt menys, anar a fer la birra al bar,
ni anar a menjar braves al König,
només puc sortir al supermercat.

I és que amb tu no sé pas què em passa,
t’odio i t’estimo a parts iguals,
i jo seguiré tancat a casa,
t’odio, t’estimo molt, Oriol Mitjà.

Que dius que ho fas pel meu bé,
però jo ja estic ben desquiciat,
és més d’un mes el que ja porto,
tot el dia a casa tancat.

I és que tu continues a la teva,
ben ferm, amb aquesta idea,
i és que saps que al cel tens un lloc guardat
per totes les vides que has salvat.

I és que amb tu no sé pas què em passa,
t’odio i t’estimo a parts iguals,
i jo seguiré tancat a casa,
t’odio, t’estimo molt, Oriol Mitjà.

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Odio i estimo. Com m’ho faig, potser demanes. No ho sé, però
sento que és això el que em passa, i em torturo.

(trad. Antoni Seva, Catul, BME)

  • En aquest tema humorístic de Sixtus dedicat al viròleg català hi ha més odi o amor?
  • Per què té tanta pervivència en la música del tòpic Odi et amo?
  • És possible l’odi i l’amor a la vegada?

Resistam

Més de 30 artistes han enregistrat Resistiré per fer front al coronavirus i ha esdevingut l’himne del confinament per Covid-19:
Alex Ubago, Andrés Suárez, Álvaro Soler, Blas Cantó, Carlos Baute, Conchita, David Bisbal, David Otero, David Summers, Despistaos, Diana Navarro, Dvicio, Efecto Mariposa, Efecto Pasillo, Ele, Georgina, India, Jose Mercé, Josemi Carmona, Manuel Carrasco, Melendi, Mikel Erentxun, Nil Moliner, Pastora Soler, Pedro Guerra, Pitingo, Rosana, Rozalén, Rulo, Sofía Ellar y Vanesa Martín

Alumnes de llatí i de cultura Clàssica, com el de l’IES Albalat de Navalmoral de la Mata, s’han unit a aquesta iniciativa solidària amb el “Resistiré” del Dúo Dinámico amb lletra de Carlos Toro Montoro, però en llatí Resistam a partir de la traducció de José Mª Alegre que va publicar a A Ars docendi la lletra en llatí i un vídeo instrumental per cantar-la i alhora repassar el present de subjuntiu, el futur, la perifràstica i, fins i tot, el gerundiu.

Els alumni de l’Araceli de la Miranda han fet aquest vídeo SPES i l’han volgut compartir hic et nunc per donar-nos esperança i ànims en temps del confinament per la pandèmia:

Us animeu a cantar-la en llatí!

Justicia universal de Dorian

Hasta Que Caiga El Sol de Dorian

Te cambio un tal vez por un ahora o nunca
Te cambio el porvenir por una noche más
Te cambio la rutina por un salto al vació
Te cambio esta habilidad por corazón

Todas las calles llevan tu nombre
Todos los libros hablan de ti desde que muero por verte

Quiere ver tus ojos negros
Desnudándome en la noche
Y besar tu cuerpo hasta el amanecer
Quiero despertar tus sueños
Desarmar tus lados malos
Asaltar tu cielo
Hasta que caiga el sol

Te cambio un techo por una tormenta perfecta
Te cambio una oficina por un huracán

Todas las calles llevan tu nombre
Todos los libros hablan de ti desde que muero por verte

Quiere ver tus ojos negros
Desnudándome en la noche
Y besar tu cuerpo hasta el amanecer
Quiero despertar tus sueños
Desarmar tus lados malos
Asaltar tu cielo
Hasta que caiga el sol

Quiere ver tus ojos negros
Desnudándome en la noche
Y besar tu cuerpo hasta el amanecer
Quiero despertar tus sueños
Desarmar tus lados malos
Asaltar tu cielo
Hasta que caiga el sol

  • No us recorda aquesta cançó de Dorian inclosa en el disc “Justicia Universal” a Sèneca?

Elektra, el nou disc que tanca la trilogia de Joan Miquel Oliver

Elektra és el nou disc de Joan Miquel Oliver enregistrat amb el teclista Jaume Manresa (company a Antònia Font) i el bateria Xarli Oliveri i la veu convidada de Joana Gomila. Amb ell tanca la trilogia començada amb el pintor Albert Pinya, el 2015 amb Pegasus i el 2017 amb Atlantis.

[youtube]https://youtu.be/NyHJgDSWaAI[/youtube]

Aquest disc que porta el nom de l’heroïna grega Electra, filla d’Agamèmnon, tracta de la figura discriminada de la dona i les dones en són les protagonistes, per exemple a “Per a totes ses mamàs”.

Què vol dir hipotèrmia? Quins ètims grecs formen el nom d’aquesta cançó? Hi guarden relació? A quin complex dóna nom Electra?…

[youtube]https://youtu.be/xqPrQOZR6tE[/youtube]

“Nosotros empleamos mucha electricidad en la música y me apetecía jugar con la fuerza, con la electricidad, con Elektra. En realidad todas las putadas que le pasan al personaje mitológico de Elektra le ocurren por ser mujer. He llegado a la conclusión de que la única diferencia entre los hombres y las mujeres es que los hombres tenemos más fuerza física. No hay más diferencias. Todo este movimiento feminista que hay ahora, y cuya literatura me parece muy interesante, pone de manifiesto que nosotros vivimos en una plena tradición machista. Me apetecía jugar con todo esto, y es en Elektra, la canción que da título al disco, donde todo esto se ve más claro”. Diu el músic Joan Miquel Oliver

“Esta renovada visión sobre el personaje de Elektra representa un ideal de mujer que no muestra una actitud sumisa, ante la vida, y mantiene una identidad rebelde y valiente en sus experiencias, a la hora de enfrentarse a la sociedad y su entorno”, segons l’artista Albert Pinya.

Quina relació podem establir entre aquesta Elektra i l’Electra del casal de Micenes? És Electra una dona discriminada?…

Omero al Cantagiro de Francesco De Gregori

Gràcies al programa de Ciutat Maragda dedicat a Editar els clàssics: la Bernat Metge i Adesiara, he conegut “Omero al Cantagiro” del cantautor italià Francesco De Gregori de l’àlbum Sulla Strada del 2012 i l’afegim hic et nunc a partir d’un videoclip que va enregistrar amb el seu grup a Roma el 2014.

[youtube]https://youtu.be/bu8GviWUSIU[/youtube]

Lletra Omero al Cantagiro:

Piove che Dio la manda
Sulle bocche aperte
Piove che ci si bagna
Sulle macchine scoperte

Sarà bellissimo fermare il tuo spettacolo
In un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni
Come fosse la manna

Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farti firmare i miei dischi
A ringraziarti che esisti
Fra lacrime e fischi

Cantami, Omero, cantami una canzone
Di ferro e di fuoco e di sangue e d’amore e passione
Lo sai che privato e politico
Li confondono spesso

Sarà diversa la musica
Ma il controcanto è lo stesso

Servono piedi buoni per la salita, fortuna e talento
E calli sulla punta delle dita
Per vedere di far suonare questa chitarra
Che sotto la pioggia risplende come un’arma da guerra

Giove dall’alto scaglia le sue saette
E si alzano dieci palette
Ed è subito notte, e la radio trasmette
E la pioggia non smette

Cantami, Omero
Cantami una canzone
Che nascondi nel pugno
Fallimento e successo

Sarà diversa la musica
Ma il pentagramma è lo stesso

Sarà bellissimo fermare questa musica in un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni come fosse la manna
Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farmi bagnare i miei dischi, a vedere se esisti
Ma ognuno si prende i suoi rischi

Caldo e solenne sale sul palco Omero

L’Odissea, el viatge de Ningú d’Elies Monxolí

Spotify

Odissea, el viatge de Ningú és una lliure recreació de l’Odissea d’Homer en forma de conte musical, literari i plàstic.

Amb la veu narradora d’Amàlia Garrigós, la música i la veu d’Elies Monxolí en les onze cançons i els collages de Pere Salinas, naveguem i fem el viatge iniciàtic d’Ulisses —que haurà d’aprendre a dir-se Ningú—a través de les seves aventures amb Polifem, Circe, a l’Hades, amb Calipso, Nausica, Penèlope…

Com diu Laura Borràs al pròleg, aquest llibre-CD és també un patchwork cultural, un homenatge amb referències a grans poetes de la Mediterrània com ara Dante, Ausiàs March, Kavafis o Salvador Espriu. Tot plegat, una hora de plaer majúscul, irresistible!

[youtube]https://youtu.be/O4eDfz8dy0g[/youtube]

És Odissea, el viatge de Ningú (Edicions 96), un llibre-disc que té concert i espectacle, amb un pròleg de Laura Borràs, que es va presentar amb tots els honors al Palau de la Música de València el passat 30 de novembre, i que ressegueix, en deu episodis, el viatge d’Ulisses, ‘aquell home astut d’enginy multiforme’, des de Troia fins a Ítaca.

Tal com explica Elies Monxolí, cantautor i músic, catedràtic, estudiós de la literatura comparada ha agafat ‘la part més literària del periple d’Ulisses’, la que ell mateix explica als feacis quan, acollit a taula, li pregunten ‘per què plores?’.

El llibre-disc comença fent un homenatge a Homer, recitant les primeres paraules del clàssic en la versió de Joan Francesc Mira: ‘Conta’ns, oh Musa, d’aquell de mil cares que féu mil viatges / quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.’ Tot seguit una interpretació lliure del poema Ítaca de Kavafis. Després, les aventures més importants de l’heroi esdevenen cançons i cada personatge té assignat un instrument concret: Ulisses, la trompa; Polifem, l’oboè i el saxo; Circe, el violí; Calipso, el clarinet; Nausica, l’acordió; Penèlope, l’arpa…

A la primera part de la cantata hi ha Polifem, el ciclop dins la cova: ‘és el plom, el món pre-racional, l’instint. Ulisses ha d’aconseguir eixir de la caverna, deslliurar-se del salvatge que només té un ull, que, per tant, no hi pot veure clar, que de fet no s’hi veu’. I, com que cada personatge té els seus instruments reservats, Polifem té l’oboè, ‘una llum blanca’, amb saxos barítons, amb una cadència ‘densa, molt greu, de plom’.

‘La lluna ha eixit’, canta Ulisses en la veu de Monxolí, des de la seva presó de roca ‘i jo no l’he vist’. Fins que cega el monstre i aconsegueix fugir, convertit en Ningú. De la foscor del plom va passant a la llum blanca de la lluna: l’heroi de la Mediterrània (musicat amb la trompa, instrument de l’èpica heroica, dels tambors i les batalles guanyades) arriba a l’illa d’Eea, on viu Circe: ‘ella és la maga, el poder’. Li l’ofereix a Ulisses i li anuncia que haurà de travessar mars i tempestes i, com en un vers de Salvador Espriu, ‘la casa dels morts’. Circe, la de belles trenes, que s’embolcalla amb el so del violí, que és ‘un instrument tan versàtil que pot fer tot allò que ell vulga’.

Així que Ulisses baixa a l’Hades: hi troba ‘la revelació de la saviesa’, de la mà de tres figures femenines (l’instrument, ara, ben humà: tres veus de dona), la dea Persèfone, una au lluminosa i la seva mare: ‘li regalen la tríada platònica: veritat, bellesa i bondat’.

Les dues darreres figures, Calipso i Nausica, tant l’una com l’altra finalment abandonades pel viatger, marquen el camí de la plata a l’or: la nimfa (el clarinet: ‘el més nostàlgic de l’orquestra’) ofereix a Ulisses la immortalitat, i ell roman a la seva illa, ‘sotmès a l’amor’; però ‘el sol vermell comença a tremolar’, i el crida. Nausica, la princesa dels feacis, que queda unida al polifònic acordió, és ‘la sensualitat, la tendresa, la pell, la joventut, la gran temptació’. Per això, potser, en la intertextualitat que amara tota la composició, reserva Monxolí a Nausica ‘els focs artificials de la poesia renaixentista, amb Ausiàs Marc i amb Dante, el seu mestre, i amb Garcilaso, també, el seu deixeble, i amb l’alemany Angelus Silesius’: hi ha l’amor i el cor i la rosa i tot es va fent roig perquè el navegant va arribant a destí.

Que és Ítaca i és el viatge, també, ja ho sabem perquè ens ho cantaven Kavafis i Llach i ens ho reprèn la simfonia de Monxolí: ‘Ítaca està transfigurada perquè ell està transfigurat: pobra és Ítaca, diu, però pura és la mirada’. Més que no pas l’illa, però, fins i tot, en aquesta obra el destí és Penèlope: ‘ella és el sol, està col·locada en el lloc més elevat, la possibilitat de la unió del ying i el yang, diguem-ne, és l’or dels alquimistes, ja està més enllà de la raó’. I la representa el so transparent de l’arpa.

[youtube]https://youtu.be/9PwuF1UXWss[/youtube]

Ben mirat, cadascun dels personatges amb què es troba Ulisses, explica Elies Monxolí, ‘representa un aprenentatge o una temptació de quedar-se. De fet, cada personatge ets tu. I la pregunta queda en l’aire: qui ets tu?’

La resposta, al final, lliga amb el començament: Ningú. És el nom que escull Ulisses per confondre el ciclop Polifem. I és el cercle tancat en la darrera cançó, ‘Ningú, la llum d’Ítaca’, on conflueixen tots els instruments que han donat sentit a l’obra, finalment en plenitud: Polifem hi veu clar, Calipso deixa de plorar, Circe ja no amaga res, tot queda il·luminat per la llum del sol i les altres estrelles, com en el vers famós.

I així s’acaba la història, ens resumeix l’autor, amb ‘l’absència d’atributs personals: ser Ningú és ser tots; ser Ningú és ser poble’.

 

 

‘Els clàssics ho són perquè ens parlen de nosaltres, de la naturalesa humana que sembla que no canvia al llarg dels segles.’ Així explica Elies Monxolí que avui encara tinguem present l’Odissea.  ‘Aquest poema èpic ens captiva, ens atrau, ens parla de tu i de mi, de la quotidianitat, de les pors i dels anhels. Ho fa d’una manera bellíssima, nova, cada vegada que la tornem a visitar. I hi tornem perquè també nosaltres naveguem cap a Ítaca, com Ulisses, com Ningú, i amb més força que mai!’

Escolteu aquesta lliure recreació de l’Odissea en forma de conte musical, literari i plàstic que ja s’ha presentat a diversos municipis del país i també a Palerm.  Aquest estiu a Empúries.