La llum d’Itaca (2009) d’Elies. Aquest disc és la història d’Ulisses i alhora la d’un viatge iniciàtic que és la nostra vida. Amb deu cançons ens endinsem en la mitologia grega, essència de la Mediterrània, i ens omple de felicitat.
A quina cançó correspon aquesta lletra i quines referències clàssiques té?
La lluna ha eixit
llambreja a la mar,
i tu no l’has vist
captiu del gegant.
Obris els ulls
de sobte ho veus clar,
si vols eixir de la caverna
t’hauràs de dir Ningú.
I amb el cor afligit,
havent perdut companys estimats,
vas acostar
l’estaca a les brases abundoses,
i li la clavarem a l’ull:
l’antic oracle es va acomplir.
Tots vam sentir
el monstre bramar,
cegat en l’ull
que mai no viu res.
I així vam fugir
camí de la mar,
quan la claror llambrava en l’aigua,
l’aigua dels teus ulls.
I després de la nit
d’haver somniat amb la dea d’ulls d’òliba,
va aparèixer l’Aurora
de dits rosats, la filla del matí,
i vam pujar a la nau,
i els rems van colpejar la mar cendrosa,
i animats vam navegar més lluny…
La lluna ha eixit,
s’adorm el gegant,
mentre tu ja
solques nostra mar.
Mira la nit,
– contempla la llum -,
ella ha vingut per a guiar-te
cap al teu destí.
Arnau Álvarez
Cultura Clàssica 3r