Arxiu de la categoria: Mitologia

General, Mitologia, Rock

“Boig per tu” i el “Pescallunes” de Torelló

34 comentaris

Aquesta cancó de Sau l’hem cantada mil i una vegades, la música i la lletra conviden a la malenconia, a l’amor que potser vindrà, a les papallones que sents quan el recordes i no és…

Encara que molts pensen que la cancó és el lament d’un noi envers la noia estimada, jo crec que la seva enamorada és la lluna i per això espera la nit per tornar a comtemplar-la.
El referent clàssic el trobo en la història de la deessa  Selene i un pastor: diuen que quan la deessa passejava pel cel amb el seu carro d’argent, va il·luminar una cova on hi descansava el pastor. El va comtemplar i es va enamorar d’ell. Llavors aquesta va baixar a fer-li un petó, ell es va despertar quan va tocar els seus llavis. Tots dos es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís un desig al seu estimat. Zeus va accedir i el pastor va demanar un son etern on només la seva estimada el pugui despertar.

A Torelló, quan arriba el carnaval hi ha sempre una carrosssa que se’n diu  “Pescallunes”. La llegenda diu que un veí del poble caminava per la nit i va veure reflectida a les aigües de la riera la lluna plena, es va quedar bocabadat de la seva bellesa que brillava a la foscor de l’aigua  i va decidir que la pescaria i la tindria sempre en un cove, però no aconseguia ficar-la-hi. Algú li va dir amb burla: “Què voleu fer, pescar la lluna?  Des d’aquell dia als de Torelló li diuen “PESCALLUNES”: gent que s’il·lusiona, té somnis, romàntica i amb molta empenta per a fer coses.

 

 

 

BOIG PER TU Sau

En la terra humida escric: “Nena estic boig per tu”
Em passo els dies esperant la nit.
Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran
Entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat, ebri d’aquesta llum,
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Servil i acabat…. Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Ivette Pagès, 1r Batx. Llatí i Grec
Ins Miquel Martí i Pol
Quod sumus

Cantautor, General, Literatura, Mitologia

Arthur H: “Ulysse et Calypso”

11 comentaris

Arthur H inclou “Ulisses et Calypso” en el seu àlbum “Baba Love” i l’han definida així: “Une chanson sensuelle, pour ne pas dire érotique, dans laquelle l’artiste dépeint une relation physique en utilisant l’image de deux amoureux connus de tous. C’est un couple d’amoureux. C’est une chanson assez sexuelle. “Ulysse et Calypso”, c’est une histoire assez tendre. Ulysse, c’est l’aventurier qui peut éventuellement se perdre pendant ses voyages. Et puis on a Calypso qui attend qu’il revienne. Il y a véritablement une tendresse entre ces deux personnages”.

[youtube]https://youtu.be/hVtFsk-GtLw[/youtube]

ULYSSE ET CALYPSO

Ma paparole est là, ma belle Calypso
Je suis comme une liste en clandestin dans le cargo
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh ma belle, she loves me
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, baby I love you so
Ma contredanse, ma danse, ma turbulence,
Je suis ton paquebot, matelot barjot,
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh my baby, I love you so
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, I love you so
Oh baby, baby, I love you so
Baby, baby, baby…
I love you so


ULYSSE ET CALYPSO (Traducció al Català)

La meva llibertat ha arribat, estimada Calypso
Sóc com un llistat de clandestins en un vaixell mercant
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh la meva estimada
És la meva reina, però amiga
És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
La meva contradansa, la meva dansa, la meva turbulència
Sóc el teu paquebot, el teu mariner boig
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh, my baby, t’estimo tant
És la meva reina, però amiga. És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
Baby, baby, baby…
t’estimo tant!

Mercè Font

Professora de francès de l’institut Premià de Mar

Cantautor, General, Literatura, Mitologia

D`Ítaca a El horizonte de Serrat

8 comentaris

Reprenent el fil d’aquest apunt, ara li toca a Joan Manuel Serrat amb El horizonte. Quins referents clàssics hi trobeu? Quin paral·lelisme s’hi pot establir? Què és més important el destí o el viatge?

 

El horizonte

Puse rumbo al horizonte
y por nada me detuve,
ansioso por llegar
donde las olas salpican las nubes,
y brindar en primera fila
con el sol resucitado,
sentarme en la barandilla
y ver qué hay del otro lado.

Y cuanto más voy pa’ allá
más lejos queda,
cuanto más deprisa voy
más lejos se va.

Allí nacen las leyendas
y se ocultan los secretos
y se alcanza a dibujar
con las estrellas en el firmamento.
Sueño con encaramarme
a sus amplios miradores
para anunciar, si es que vienen,
tiempos mejores.

Cantautor, Història de Grècia, Literatura, Mitologia

Viatge a Ítaca de Lluís Llach

8 comentaris

Hola a tots! Avui us porto una cançó ben diferent a la que vaig publicar de 30STM, es tracta d’un clàssic de la nova cançó.

Viatge a Ítaca d’en Lluís Llach. Lluís Llach, un dels pares de la Nova Cançó (moviment que es va donar a Catalunya entre els 60 i els 70 com a protesta per al repressió de la llengua catalana durant el franquisme) va publicar aquesta cançó tan famosa que qui més o qui menys ha sentit alguna vegada i que a més és el títol del àlbum que es va publicar el 1975.

Viatge a Ítaca és un poema de Konstandinos Kavafis, un poeta grec de finals del segle XIX i principis del XX. Kavafis, tot i ser un poeta discret, Llach va quedar captivat per la seva poesia, els poemes que més li agradaven els adaptava ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba. Kavafis es va fer un lloc els anys 70 entre la població catalana gràcies a l’album de Llach. Tot l’àlbum de Llach està basat en els poemes de l’escriptor grec. Va tenir un gran acolliment entre la gent, com tots els seus anteriors treballs.

 

Viatge a Ítaca ens parla sobretot de Grècia, però també sobre l’amor, la nostàlgia tot embolicat amb un aire clàssic.

[youtube width=”650″ height=”550″]http://youtu.be/TbDLLYyItDE[/youtube]

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l’amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Sabeu on és Ítaca? Sobre quin personatge ens parla la cançó? Què en sabeu d’aquest personatge? Com es diu el llibre que ens parla d’aquest personatge? Què enteneu per Ítaca?

Patrícia Ortiz

1r Batxillerat Llatí

General, Literatura, Mitologia

“Eurialo e Niso”, de Gang

20 comentaris

Sabeu qui són Nis i Euríal? Quin escriptor llatí i en quina obra ens en parla? Per què són protagonistes d’aquesta cançó de Gang, inclosa en l’àlbum Rosa de primavera del 1993? A més del nom, quins altres referents clàssics hi trobeu?

 

 

La notte era chiara
la luna un grande lume
Eurialo e Niso uscirono
dal campo verso il fiume.
E scesero dal monte
lo zaino sulle spalle
dovevan far saltare
il ponte a Serravalle.
Eurialo era un fornaio
e Niso uno studente
scapparono in montagna
all’8 di settembre
i boschi già dormivano
ma un gufo li avvisava
c’era un posto di blocco
in fondo a quella strada.
Eurialo disse a Niso
asciugandosi la fronte
ci sono due tedeschi
di guardia sopra il ponte.
La neve era caduta
e il freddo la induriva
ma avean scarpe di feltro
e nessuno li sentiva.
Le sentinelle erano
incantate dalla luna
fu facile sorprenderle
tagliandogli la fortuna
una di loro aveva
una spilla sul mantello
Eurialo la raccolse
e se la mise sul cappello.
la spilla era d’argento
un’aquila imperiale
splendeva nella notte
più di una aurora boreale.
Fu così che lo videro
i cani e gli aguzzini
che volevan vendicare
i camerati uccisi.
Eurialo fu bloccato
in mezzo a una radura
Niso stava nascosto
coperto di paura
Eurialo circondarono
coprendolo di sputo
a lungo ci giocarono
come fa il gatto col topo.
Ma quando vide l’amico
legato intorno ad un ramo
trafitto dai coltelli
come un San Sebastiano
Niso dovette uscire
troppo era il furore
quattro ne fece fuori
prima di cadere.
E cadde sulla neve
ai piedi dell’amico
e cadde anche la luna
nel bosco insanguinato
due alberi fiorirono
vicino al cimitero
i fiori erano rossi
sbocciavano d’inverno.
La notte era chiara
la luna un grande lume
Eurialo e Niso uscirono
dal campo verso il fiume.

General, Llatinismes, Mitologia, Rock

30 Seconds To Mars, “Vox populi”

34 comentaris

Avui toca una dosi de rock. Aquest grup de rock alternatiu que es diu 30 Seconds To Mars porta tocant des del 1998 però fins ara no havien publicat cap cançó amb un referent clàssic.
El seu lema és Provehito in Altum i un dels seus símbols és l’Argus apocraphex.


Una de les cançons del seu nou album publicat a finals del 2009, This is War, és la cançó Vox Populi.
Aquí us deixo el vídeo i la lletra:

This is a call to arms, gather soldiers
Time to go to war
This is a battle song, brothers and sisters
Time to go to war

Did you ever believe?
Were you ever a dreamer?
Ever imagine heart open and free?
Did you ever deny?
Were you ever a traitor?
Ever in love with your bloodless business?

This is a call to arms, gather soldiers
Time to go to war
This is a battle song, brothers and sisters
Time to go to war

Ever want to be free?
Do you even remember?
Want to be God, the Devil like me?
Ever want to just stop?
Do you want to surrender?
Or fight for victory?

Here we are at the start
I can feel the beating of our hearts
Here we are at the start

Darkness falls, but here comes the rain
To wash away the past and the names
Darkness falls, here comes the rain
To end it all, the blood and the game

Far, far away in a land that time can’t change
Long, long ago in a place of hearts and gold
Far, far away in a land that time can’t change
Long, long ago in a place of hearts and gold

This is a call to arms, gather soliders
Time to go to war (Far, far away…)
This is a battle song, brothers and sisters
Time to go to war (Long, long ago…)
This is a call to arms, gather soliders
Time to go to war (Far, far away…)
This is a battle song, brothers and sisters
Time to go to war

This is a call to arms, way of the night
This is a battle song, way of the night

Què vol dir Provehito in altum? Amb quin ésser mitològic pots relacionar el logo de la banda? I Argus apocraphex? Quina relació té el títol de la cançó  i el seu contingut, per què es diu així?

Patrícia Ortiz
1r Batxillerat Llatí

Cantautor, General, Literatura, Mitologia

El Comte Arnau i els càstigs infernals

9 comentaris

Una nit de tempesta, a la vora del foc, és el moment ideal per a que els nens i no tan nens escoltin històries de por. La iaia Càndida contava la història del Comte Arnau cada dissabte, quan els seus néts van a visitar-la a Can Serra.” Nois, pel Ripollès i les comarques del voltant diuen que a les nits de pluja hi ha molta fressa a l’infern perquè és el moment que el Comte Arnau hi surt i comença a cavalcar amb el seu cavall diabòlic, li surt foc per la boca, i un seguici de gossos pels boscos. L’ombra que molts han sentit i fins i tot vist, és la seva ànima condemnada eternament a voltar per tots els que foren els seus dominis, carregat amb la monja que va ser la seva estimada.- No sentiu els lladrucs ? Nens , a dormir, són les dotze, i fins el cant del gall el tindren per ici !!!! ” Tots sortíem corrent i ens tapaven amb la vànova, cap i tot, tancàvem els ulls ben forts i esperàvem adormir-nos abans de sentir la carrera enfellonida del Comte Arnau. ” Ja més gran vaig buscar la història per saber per què hi va ser condemnat el nostre comte i vaig trobar a questes petits versos i les versions de Joan Maragall, Josep Carner:

” A L’infer me l’han donada.

per les males llambregades,

per les males calcades.

per soldades mal pagades.”


  • Quins dos fets van condemnar Hug de Mataplana, el nostre comte Arnau?
  • Per què s’ha convertit en un mite?
  • A quin personatge mitològic s’assembla? Quins dos fets contra els déus el van condemnar eternament?
  • Coneixes d’altres càstigs eterns?

Cançó popular catalana

La comtessa està asseguda,
viudeta igual,
la comtessa està asseguda
al seu palau.
Se li presenta a la cambra,
valga’m Déu val!,
se li presenta a la cambra
el comte Arnau.

-A on teniu les vostres filles,
muller lleial?
A on teniu les vostres filles,
viudeta igual?
-A la cambra són que broden,
comte l’Arnau.
A la cambra són que broden
seda i estam.

-Deixeu-me’n endur una filla,
muller lleial;
que amb mi passarà les penes
que estic passant.
-Així com les heu guanyades,
valga’m Déu val!,
tot sol com pugueu passeu-les.
comte l’Arnau.

-Quina hora és que el gall ja canta,
muller lleial?
Quina hora és que el gall ja canta,
viudeta igual?
-Les dotze hores són tocades,
valga’m Déu val!
les dotze hores són tocades,
comte l’Arnau.

Rocío, Ins. Miquel Martí i Pol
Quod sumus

Llatinismes, Mitologia, Pop, Rock

Agárrate a la cola del viento, que no se escape el tiempo

38 comentaris

El 25 d’octubre es va posar a la venda el cinquè disc en solitari de Manolo García, Los días intactos. Les seves cançons són plenes de poesia, colors, de llum, de vivències i de màgia (vid. pàg. oficial).

A la cançó Lo quiero todo, es repeteix una expressió llatina molt coneguda. De quina expressió es tracta? Sabríeu dir més expressions llatines sobre la mateixa temàtica? Podríeu enllaçar en comentari  o fer un apunt a L’empremta d’Orfeu amb exemples musicals d’altres grups?

Ja en algunes cançons dels àlbums editats quan formava part del grup El último de la fila, ja hi trobem referents clàssics. En podem trobar a la cançó Soy un accidente, que reprèn un dels herois més coneguts del món grec, Ulisses. Escolteu-la i descobrireu a quin passatge de les seves aventures fa referència. (No us oblideu de deixar-ho en comentari al mateix apunt!)

Permeteu-me acabar aquest primer article a L’empremta d’Orfeu i el primer d’aquest curs 2011-2012 amb una delícia musical, també del mateix grup. Aquí la lletra és de Quimi Portet i la veu de Manolo García. Per a mi, és un dels cançons que recull amb més bellesa i senzillesa l’essència del Mediterrani: Mar antiguo.

[youtube]http://youtu.be/LwjQa6MEFro[/youtube]

Dolors Clota

INS Anton Busquets i Punset

Sant Hilari Sacalm

General, Mitologia, Rock, Rumba

Les fletxes de l’amor

21 comentaris

Hola, sóc Andrea Dachs de l’institut de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol. Aquest any és el primer que faig llatí i quan la Rocío ens va ensenyar aquest bloc, de seguida em va agradar la idea  de demostrar la pervivència clàssica a través de la música. La primera cançó que em va venir al cap va ser la de Karina, “Les fletxes de l’amor” perquè he crescut amb ella ja que és una de les favorites del meu pare.

La lletra fa una referència clara a Cupido, déu de l’amor, fill d’Afrodita, la deessa eternament enamorada… però vaig pensar que també pot haver la situació contrària, el desamor, el rebuig, i això em va recordar la lletra de la cançó del grup “ El puchero del Hortelano”, i a la vegada el mite de Eros i Dafne: les dues fletxes de Cupido, la d’or que produeix la passió, i la de plom que produeix el contrari. Eros, Cupido, Dafne, un trio espectacular! Quin és el paper de cadascú en el mite? A mi em va encantar la història!!!!!!!

Andrea, 1r de Batx. (llatí i grec)
quod sumus