Arxiu d'etiquetes: Celebracions

Música per a la pau. DENIP

Avui hem celebrat el DENIP, com cada 30 de gener. Hem triat lliurement i sense cap ordre les cançons de més avall perquè estimem la música i entenem que és indispensable per la concòrdia i la pau, ja que és forma part del nostre dia a dia i ens acompanya en els molts moments més importants de la vida i  volem que continuï sent cabdal en l’educació  i en la convivència en el nostre centre escolar.

Sopa de Cabra, Guerra
Imatge de previsualització de YouTube

Bob Marley, WAR

Marta Gómez, Para la guerra nada
Imatge de previsualització de YouTube

M.Jackson, Heal the world
Imatge de previsualització de YouTube

KIDS UNITED, On Ecrit Sur Les Murs
Imatge de previsualització de YouTube

Bob Dylan, Escolta-ho en el vent
Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube

Pink Floyd, Another brick in the wall
Imatge de previsualització de YouTube

John Lennon, Imagine

Imatge de previsualització de YouTube

Rosario, No dudaría
Imatge de previsualització de YouTube

Diego Torres, Color esperanza
Imatge de previsualització de YouTube

Mirall de pau
Imatge de previsualització de YouTube

Pablo López – Tu Enemigo ft. Juanes
Imatge de previsualització de YouTube

Amaral, Rosa de la paz

Imatge de previsualització de YouTube

Raimon, Sobre la pau

Imatge de previsualització de YouTube
  • Tenen referències clàssiques? Quines? Per què en tenen?
  • En coneixeu més?

Dia mundial de la filosofia 2012 amb música i referents clàssics

Un any més,  celebrem el Dia mundial de la filosofia, que des del 2002  se celebra a tot el món el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates. Enguany coincideix curiosament amb la Pipiatio Classica, proposada per Chiron en defensa dels estudis clàssics.

pipiatio classica

Des de L’empremta d’Orfeu, no ho podem passar per alt, i si no ho enteneu escolteu el Rap de la filosofia de Deka, l’artifex de L’empremta d’Orfeu:

En L’empremta d’Orfeu i també en El fil de les clàssiques, en Aracne fila i fila i en La cinta de Νίκη tenim apunts filosòfics; per tant, avui per celebrar el dia mundial de la filosofia, a més a més de piular frases filosòfiques en grec i en llatí,  farem un recopilatori de referents de la filosofia grega en la música actual i, entre tots i totes podrem ampliar amb nous apunts aquesta teranyina filosòfica musical a partir de l’article  Els filòsofs grecs i la música actual:

Per molts anys, filosofia (de φίλος “el que estima” i σοφία “saviesa”)! Per molts anys, pensaments! Per molts anys llegat clàssic en les futures generacions!

Margalida Capellà

El Comte Arnau i els càstigs infernals

Una nit de tempesta, a la vora del foc, és el moment ideal per a que els nens i no tan nens escoltin històries de por. La iaia Càndida contava la història del Comte Arnau cada dissabte, quan els seus néts van a visitar-la a Can Serra.” Nois, pel Ripollès i les comarques del voltant diuen que a les nits de pluja hi ha molta fressa a l’infern perquè és el moment que el Comte Arnau hi surt i comença a cavalcar amb el seu cavall diabòlic, li surt foc per la boca, i un seguici de gossos pels boscos. L’ombra que molts han sentit i fins i tot vist, és la seva ànima condemnada eternament a voltar per tots els que foren els seus dominis, carregat amb la monja que va ser la seva estimada.- No sentiu els lladrucs ? Nens , a dormir, són les dotze, i fins el cant del gall el tindren per ici !!!! ” Tots sortíem corrent i ens tapaven amb la vànova, cap i tot, tancàvem els ulls ben forts i esperàvem adormir-nos abans de sentir la carrera enfellonida del Comte Arnau. ” Ja més gran vaig buscar la història per saber per què hi va ser condemnat el nostre comte i vaig trobar a questes petits versos i les versions de Joan Maragall, Josep Carner:

” A L’infer me l’han donada.

per les males llambregades,

per les males calcades.

per soldades mal pagades.”


  • Quins dos fets van condemnar Hug de Mataplana, el nostre comte Arnau?
  • Per què s’ha convertit en un mite?
  • A quin personatge mitològic s’assembla? Quins dos fets contra els déus el van condemnar eternament?
  • Coneixes d’altres càstigs eterns?

Cançó popular catalana

La comtessa està asseguda,
viudeta igual,
la comtessa està asseguda
al seu palau.
Se li presenta a la cambra,
valga’m Déu val!,
se li presenta a la cambra
el comte Arnau.

-A on teniu les vostres filles,
muller lleial?
A on teniu les vostres filles,
viudeta igual?
-A la cambra són que broden,
comte l’Arnau.
A la cambra són que broden
seda i estam.

-Deixeu-me’n endur una filla,
muller lleial;
que amb mi passarà les penes
que estic passant.
-Així com les heu guanyades,
valga’m Déu val!,
tot sol com pugueu passeu-les.
comte l’Arnau.

-Quina hora és que el gall ja canta,
muller lleial?
Quina hora és que el gall ja canta,
viudeta igual?
-Les dotze hores són tocades,
valga’m Déu val!
les dotze hores són tocades,
comte l’Arnau.

Rocío, Ins. Miquel Martí i Pol
Quod sumus

Nascimento de Venus

S’apropa el “Día de los Enamorados”. Un dia bonic perquè la paraula amor té permís per a sortir de festa, per posar-se el seu vestit de gala i anar junts agafadets de la mà…? No, és bonic perquè sentim per dins i per fora, perquè estimem: si estimes, plores, rius, cantes, saltes…i també pateixes, perquè vius, perquè sents, perquè has sentit, perquè has estimat o simplement estimes sense demanar res, en silenci, amb paraules silencioses; potser crides i ningú t’escolta, potser esperes…però ESTIMES, i el més important , formes part de la vida !!!! Viva.

La mitologia és plena d’amistats inseparables, de parelles , de matrimonis, de relacions de tota mena…per això és viva i nosaltres encara la fem més. Tampoc podem oblidar-nos del nostre gran poeta Catul que va “cantar” a l’amor i el va fer gran:

“Odi et amo, quare id faciam fortasse requiris.

Nescio, sed fieri sentio et excrucior.”

” Odio i estimo. Preguntes, potser, com és possible.

No ho sé, però ho sento i és un patiment.”

Catul, Odes, LXXXV

Us deixo un fado sobre el nacimiento de la reina del amor, Afrodita. Disfruteu de la música i intenteu gaudir també de la lletra.

Nascimento De Vénus

Vem devagar /
Na espuma das marés /
E descobre que o melhor demim /
É mais do que aqui vês / Vem muito devagar/
Desvendar a nudez / Sons de mar, ressonãncias /
De música nas mãos e sal nos pés /
Búzio que contém / A canção dos ventos /
O ventre do poema, enrolar da vaga /
A memória da areia que me afaga /
E se estenderes a mão /
Talvez possas tocar, digo talvez /
O coracão azul cobalto aladamente /
O nó que enreda o sonho e tu não vês.

Rosa Lobato de Faria – Ricardo J. Dias

EL NAIXEMENT DE VENUS

Vine a poc a poc
a l’escuma de les marees
i descobreix que el millor de mi
és més del que veus ací.
Vine molt a poc a poc
a descobrir la meva nuesa
sons de mar, ressons
de música a les mans i sal als peus.
Cargol que té
la cancó dels vents,
el ventre del poema, enrotllar de l’onada
la memòria de la sorra que m’acarona.
I si allarguessis la mà
potser podries tocar, dic potser
el cor blau cobalt que batega,
el nus que enxarxa el meu somni i tu no veus.

Rocío Poyato
Institut Puig-Reig