El Comte Arnau i els càstigs infernals

Una nit de tempesta, a la vora del foc, és el moment ideal per a que els nens i no tan nens escoltin històries de por. La iaia Càndida contava la història del Comte Arnau cada dissabte, quan els seus néts van a visitar-la a Can Serra.” Nois, pel Ripollès i les comarques del voltant diuen que a les nits de pluja hi ha molta fressa a l’infern perquè és el moment que el Comte Arnau hi surt i comença a cavalcar amb el seu cavall diabòlic, li surt foc per la boca, i un seguici de gossos pels boscos. L’ombra que molts han sentit i fins i tot vist, és la seva ànima condemnada eternament a voltar per tots els que foren els seus dominis, carregat amb la monja que va ser la seva estimada.- No sentiu els lladrucs ? Nens , a dormir, són les dotze, i fins el cant del gall el tindren per ici !!!! ” Tots sortíem corrent i ens tapaven amb la vànova, cap i tot, tancàvem els ulls ben forts i esperàvem adormir-nos abans de sentir la carrera enfellonida del Comte Arnau. ” Ja més gran vaig buscar la història per saber per què hi va ser condemnat el nostre comte i vaig trobar a questes petits versos i les versions de Joan Maragall, Josep Carner:

” A L’infer me l’han donada.

per les males llambregades,

per les males calcades.

per soldades mal pagades.”


  • Quins dos fets van condemnar Hug de Mataplana, el nostre comte Arnau?
  • Per què s’ha convertit en un mite?
  • A quin personatge mitològic s’assembla? Quins dos fets contra els déus el van condemnar eternament?
  • Coneixes d’altres càstigs eterns?

Cançó popular catalana

La comtessa està asseguda,
viudeta igual,
la comtessa està asseguda
al seu palau.
Se li presenta a la cambra,
valga’m Déu val!,
se li presenta a la cambra
el comte Arnau.

-A on teniu les vostres filles,
muller lleial?
A on teniu les vostres filles,
viudeta igual?
-A la cambra són que broden,
comte l’Arnau.
A la cambra són que broden
seda i estam.

-Deixeu-me’n endur una filla,
muller lleial;
que amb mi passarà les penes
que estic passant.
-Així com les heu guanyades,
valga’m Déu val!,
tot sol com pugueu passeu-les.
comte l’Arnau.

-Quina hora és que el gall ja canta,
muller lleial?
Quina hora és que el gall ja canta,
viudeta igual?
-Les dotze hores són tocades,
valga’m Déu val!
les dotze hores són tocades,
comte l’Arnau.

Rocío, Ins. Miquel Martí i Pol
Quod sumus

9 pensaments a “El Comte Arnau i els càstigs infernals”

  1. Rocío, una entrada amb molts referents clàssics units a una llegenda catalana ben d’actualitat. Precisament amb l’estrena d’El comte Arnau, una de les obres poètiques més emblemàtiques de Joan Maragall, el TNC ha obert aquesta temporada teatral.

  2. El compte Arnau va ser condemnat eternament per vàris pecats, entre ells per mantenir relacions amb una abadessa i per no pagar deutes promesos. S’ha convertit en un mite perquè és una llegenda que té molts anys i s’ha conservat al pas del temps, i perquè tracta temes propis de la mitologia, com els càstigs eterns.
    Podem considerar que s’assembla al mite de Prometeu: també enganya als déus dos vegades (en els sacrificis d’animals i quan roba el foc per portar-lo als humans).
    D’altres càstigs eters són, per exemple, Prometeu que està condemnat a estar lligat a una roca amb una àguila que se l’hi mengi el fetge a picotades cada dia eternament, o Sísif que està condemnat a arrossegar una pedra fins a dalt d’una muntanya, i quan arriba a dalt cau cap a baix, també eternament.
    Júlia Tolosa, 1r Batx. Llatí i grec
    Ins Miquel Martí i Pol

  3. El pobre Comte va fer un dels grans pecats de la meva fe, tenir relacions amb l’abadessa de San Joan, i també va llençar el cos des d’ una gran altura i diuen que durant les nits de llampecs el podem veure errant pels boscos. Podem veure reflectada la mitologia en el fet del càstig etern. (en el seu cas podria semblar al guardià de l’infern, ni mort ni viu i sempre acompanyat de gossos) . He sentit parlar de càstigs eterns grecs i llatins, com per exemple un home que està condemnat a tenir sempre set, que l’aigua només li arribava fins la barbeta , però mai aconseguia beure , a més tenia molt a prop un arbre ple de fruites madures , i encara hi tenia més set. És Tàntal.

    Jèssica Mcdaid “Rubricatus”
    1r Batx.llatí
    Ins Miquel Martí i Pol

  4. Poc a poc anem fent els càstigs eterns, gràcies noies!!!! Però el més important és que cerqueu, relacioneu i interpreteu!!!!! Feliciter.

  5. Abans tracatven a les dones com juguets, que les podien casar amb qui dies el pare o mare, sense que es tinguessin en compte les preferències de les filles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *