Kiko Veneno es va inspirar en el mite d’Orfeu i Eurídice per escriure aquesta cançó? Quin és el mite i quin paral·lelisme hi podem establir?
Te echo de menos (Letra)
la cama revuelta ese zumo de naranja y las revistas abiertas. En el espejo ya no encuentro tu mirada no besos en la ducha ni pelos, ni nada. Entre nosotros un muro de metacrilato no nos deja olernos ni manosearnos.Y por las noches todo es cambio de postura encuentro telarañas por las costuras.Lo mismo te echo de menos, lo mismo que antes te echaba de más… Si tú no te das cuenta de lo que vale el mundo es una tontería, si vas dejando que se escape lo que más querías.Echo de menos el crujir de tus tostadas sentir por el pasillo tu gato que araña.En mi camisa llevo tu aroma preso y el rojo de tus labios por el cuello.
El grup canadenc d’indie rock/art rock Arcade Fire van demostrar amb el seu (aclamat) nou àlbum, Reflektor, els seus coneixements de la cultura clàssica. Sent aquest el seu quart àlbum d’estudi, comencen a adquirir reconeixement també al públic mainstream.
En un primer lloc, van revelar la portada que mostrava ni més ni menys que una escultura d’Eurídice i Orfeu.
Tot i que ja eren coneguts per tenir diverses cançons amb lletres històriques i cultes, mai no havien referenciat (almenys, d’una manera tan explícita) a la cultura grega.
No va ser només això, per tant quan l’àlbum va ser publicat ens van sorprendre amb dues cançons sobre el mateix mite mostrat a la portada: “Awful Sound (Oh Eurydice)” i “It’s Never Over (Hey Orpheus)”. Col·locades una després de l’altra al CD, solen anar relacionades i són considerades una història en dues parts.
A la primera part (Awful Sound (Oh Eurydice)), la història s’explica des del punt de vista d’Aristeu, un pastor qui va perseguir Eurídice el dia del seu casament amb Orfeu, fins que ella va ser accidentalment morta pel verí d’un escurçó. Es passa, doncs, a la segona part (It’s Never Over (Hey Orpheus)), que narra la travessia d’Orfeu i Eurídice a l’inframon. Els primers versos, cantats per la cantant femenina del grup, clarament representen Eurídice parlant amb el seu amat, recordant-li que no pot girar-se. Després és ell qui parla amb ella, el cantant masculí de la banda assegurant-se que Eurídice segueix darrere seu. Avancen bé fins que arriben al riu Estix, on Orfeu es gira i els dos es lamenten de que “it’s over too soon” (“ha acabat massa d’hora”, molt possiblement representant el seu amor).
Tot i que si ens ho pensem dues vegades podem trobar diversos paralel·lismes amb relacions actuals, les cançons van clarament sobre el famós mite. És curiós veure com la cultura clàssica pot inspirar tant a la música clàssica o culta, com a la música contemporània.
Adjunto un vídeo amb les dues cançons enllaçades l’una amb l’altra.
Heu identificat l’autor de l’escultura d’Orfeu i Eurídice de la portada? Quina de les dues cançons us ha agradat més i per què?
Hola a tots els aràcnids i aràcnides. Aquest és el meu primer article a l‘Empremta d’Orfeu i espero estar-hi a l’alçada. Us porto una cançó que està molt relacionada concretament amb la imatge del mur del bloc. Aquesta és la portada del disc que la conté:
Aquesta cançó pertany a una sèrie de dibuixos animats nipons que té com a títol Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco. La podem escoltar en cert punt de la Saga d’Hades i el seu protagonista és Orfeu de la Lira. Com haureu pogut observar, és una cançó melòdica, no hi ha veu i està composta per un instrument que s’ha li atribueix a aquest personatge mitològic, la lira. Ja per finalitzar, tant sols dir que el principal referent clàssic està fonamentalment en el títol de la cançó.
Qui és la noia que surt en el vídeo amb el músic?
Ara ja sabeu d’on ve la imatge del mur de l’Empremta d’Orfeu?