Arxiu d'etiquetes: Eurídice

General, Llatí, Mitologia

Te echo de menos de Kiko Veneno

1 comentari

Kiko Veneno es va inspirar en el mite d’Orfeu i  Eurídice per escriure aquesta cançó? Quin és el mite i quin paral·lelisme hi podem establir?

 

Te echo de menos (Letra)

la cama revuelta
ese zumo de naranja
y las revistas abiertas.
En el espejo
ya no encuentro tu mirada
no besos en la ducha
ni pelos, ni nada. Entre nosotros
un muro de metacrilato
no nos deja olernos
ni manosearnos.Y por las noches
todo es cambio de postura
encuentro telarañas
por las costuras.Lo mismo te echo de menos, lo mismo
que antes te echaba de más…
Si tú no te das cuenta de lo que vale
el mundo es una tontería,
si vas dejando que se escape
lo que más querías.Echo de menos
el crujir de tus tostadas
sentir por el pasillo
tu gato que araña.En mi camisa
llevo tu aroma preso
y el rojo de tus labios
por el cuello.

Entre nosotros….”
 

Joako Álvarez

1r Batxillerat Humanístic

 

General, Indie, Rock

Reflektor, d’Arcade Fire

2 comentaris

El grup canadenc d’indie rock/art rock Arcade Fire van demostrar amb el seu (aclamat) nou àlbum, Reflektor,  els seus coneixements de la cultura clàssica. Sent aquest el seu quart àlbum d’estudi, comencen a adquirir reconeixement també al públic mainstream.

En un primer lloc, van revelar la portada que mostrava ni més ni menys que una escultura d’Eurídice i Orfeu.

Tot i que ja eren coneguts per tenir diverses cançons amb lletres històriques i cultes, mai no havien referenciat (almenys, d’una manera tan explícita) a la cultura grega.

No va ser només això, per tant quan l’àlbum va ser publicat ens van sorprendre amb dues cançons sobre el mateix mite mostrat a la portada: “Awful Sound (Oh Eurydice)” i “It’s Never Over (Hey Orpheus)”. Col·locades una després de l’altra al CD, solen anar relacionades i són considerades una història en dues parts.

A la primera part (Awful Sound (Oh Eurydice)), la història s’explica des del punt de vista d’Aristeu, un pastor qui va perseguir Eurídice el dia del seu casament amb Orfeu, fins que ella va ser accidentalment morta pel verí d’un escurçó. Es passa, doncs, a la segona part (It’s Never Over (Hey Orpheus)), que narra la travessia d’Orfeu i Eurídice a l’inframon. Els primers versos, cantats per la cantant femenina del grup, clarament representen Eurídice parlant amb el seu amat, recordant-li que no pot girar-se. Després és ell qui parla amb ella, el cantant masculí de la banda assegurant-se que Eurídice segueix darrere seu. Avancen bé fins que arriben al riu Estix, on Orfeu es gira i els dos es lamenten de que “it’s over too soon” (“ha acabat massa d’hora”, molt possiblement representant el seu amor).

Tot i que si ens ho pensem dues vegades podem trobar diversos paralel·lismes amb relacions actuals, les cançons van clarament sobre el famós mite. És curiós veure com la cultura clàssica pot inspirar tant a la música clàssica o culta, com a la música contemporània.

Adjunto un vídeo amb les dues cançons enllaçades l’una amb l’altra.

Heu identificat l’autor de l’escultura d’Orfeu i Eurídice de la portada? Quina de les dues cançons us ha agradat més i per què?

Álex Aguilera
1r Batx. Grec i Llatí

Cantautor, General, Mitologia

Eurídice

Deixa un comentari

Qui era Eurídice? Recordeu “Hi ha amors que maten” en El Fil de les Clàssiques? Coneixeu Euridice de del cantautor italià Roberto Vecchioni? Quins altres compositors han tractat aquest mite?

Morirò di paura
e venire là in fondo,
maledetto padrone
del tempo che fugge,
del buio e del freddo:
ma lei aveva vent’anni
e faceva l’amore,
e nei campi di maggio,
da quando è partita,
non cresce più un fiore …
E canterò,
stasera canterò,
tutte le mie canzoni canterò,
con il cuore in gola canterò:
e canterò la storia delle sue mani
che erano passeri di mare,
e gli occhi come incanti d’onde
scivolanti ai bordi delle sere;
e canterò le madri che
accompagnano i figli
verso i loro sogni,
per non vederli più, la sera,
sulle vele nere dei ritorni;
e canterò finché avrò fiato,
finché avrò voce di dolcezza e rabbia
gli uomini, segni dimenticati,
gli uomini, lacrime nella pioggia,
aggrappati alla vita che se ne va
con tutto il furore dell’ultimo bacio
nell’ultimo giorno dell’ultimo amore;
e canterò finché tu piangerai,
e canterò finché tu perderai,
e canterò finché tu scoppierai
e me la ridarai indietro.

Ma non avrò più la forza
di portarla là fuori,
perché lei adesso è morta
e là fuori ci sono la luce e i colori:
dopo aver vinto il cielo
e battuto l’inferno,
basterà che mi volti
e la lascio nella notte,
la lascio all’inverno…

e mi volterò
le carezze di ieri
mi volterò
non saranno mai più quelle
mi volterò
e nel mondo, su, là fuori
mi volterò
s’intravedono le stelle

mi volterò perché l’ho visto il gelo
che le ha preso la vita,
e io, io adesso, nessun altro,
dico che è finita;
e ragazze sognanti m’aspettano
a danzarmi il cuore,
perché tutto quello che si piange
non é amore.
e mi volterò perché tu sfiorirai,
mi volterò perché tu sparirai,
mi volterò perché già non ci sei
e ti addormenterai per sempre.