Arxiu de la categoria: General

“Dust in the wind”, de Kansas

A partir de l’article de El Fil de les Clàssiques sobre el filòsofs grecs i la música, segons el programa de Ràdio 4 de Sonia Urbano, en què parla amb el filòsof i escriptor Francesc OrteuDiscohistòria de la filosofia a rtve .es  he triat la cançó “Dust in the wind”. La cançó vol dir “pols en el vent”. Va ser interpretada pel grup americà de rock Kansas al 1977.

 La cançó diu que només som pols en el vent, som una gota d’aigua en un mar infinit, tot allò que fem és estimar-nos en el terra, un terra que ens neguem a veure. 

Aquesta cançó està relacionada amb Epicur, filòsof grec que va néixer a Samos al 341 a.C, que va elaborar una doctrina  moral hedonista. També va elaborar unes teories sobre la mort, el plaer i la felicitat. Ell creia que s’havia de ser molt pessimista.  El seu pensament és materialista, que tot està compost d’àtoms, que es mouen de manera aleatòria. Sosté que la saviesa consisteix a gaudir de la vida, i que el més important és la pau de l’esperit i el plaer espiritual.  A més, creia que per ser feliços cal comprendre les males notícies. Epicur és famós per fundar l’escola epicúrea a Atenes, on eren admeses estudiants femenines.

 

Aquí deixo la lletra de la cançó juntament amb un vídeo:

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/pc95OmIEhfM[/youtube]

I close my eyes
Only for a moment and the moment’s gone
All my dreams
Pass before my eyes with curiosity

Dust in the wind
All they are is dust in the wind

Same old song
Just a drop of water in an endless sea
All we do
Crumbles to the ground, though we refuse to see

(Aa aa aa)
Dust in the wind
All we are is dust in the wind
Oh, ho, ho

Now don’t hang on
Nothin’ lasts forever but the earth and sky
It slips away
And all your money won’t another minute buy

Dust in the wind
All we are is dust in the wind
(All we are is dust in the wind)

Dust in the wind
(Everything is dust in the wind)
Everything is dust in the wind
(In the wind)

 

Què us ha semblat la cançó? Creieu realment que aquesta cançó parla sobre Epicur? I trobeu algun referent més d’Epicur? Vosaltres què penseu sobre això que tot sigui pols i que el món estigui format per àtoms? Podem relacionar aquesta cançó amb la mort d’un ésser estimat?

Irina Balart
2n Batx Grec i Llatí

Alejandro Sanz i els sofistes

Alejandro Sánchez Pizarro, també conegut amb el nom artístic de Alejandro Sanz, és un cantautor i músic espanyol molt famós ( ha vengut més  de 25 milions de còpies dels seus discos a tot el món i ha guanyat tres premis Grammy i setze Grammy llatins.) Aquesta cançó s’anomena “Cuando nadie me ve“.

a veces me elevo, doy mil volteretas
a veces me encierro
tras puertas abiertas
a veces te cuento 
por que este silencio
y es que a veces soy tuyo 
y a veces del viento.
a veces de un hilo 
y a veces de un ciento
y hay veces, mi vida, 
te juro que pienso:
¿por que es tan dificil 
sentir como siento?
sentir ¡como siento! que sea difícil

a veces te miro y a veces te dejas
me prestas tus alas, 
revisas tus huellas
a veces por todo 
aunque nunca me falles
a veces soy tuyo 
y a veces de nadie
a veces te juro 
de veras que siento,
no darte la vida entera, 
darte solo esos momentos
¿por que es tan dificil?…
vivir solo es eso…
vivir, solo es eso…
¿por que es tan dificil?

cuando nadie me ve
puedo ser o no ser 
cuando nadie me ve
pongo el mundo del revés
cuando nadie me ve 
no me limita la piel
cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cuando nadie me ve.

a veces me elevo, doy mil volteretas
me encierro en tus ojos
tras puertas abiertas
a veces te cuento 
por que este silencio
y es que a veces soy tuyo 
y a veces del viento

te escribo desde los centros 
de mi propia existencia
donde nacen las ansias 
la infinita esencia
hay cosas muy tuyas 
que yo no comprendo
y hay cosas tan mias pero 
es que yo no las veo
supongo que pienso que yo no las tengo
no entiendo mi vida
se encienden los versos
que a oscuras te puedo.
Lo siento no acierto
no enciendas las luces
que tengo desnudo
el alma y el cuerpo

cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cueando nadie me ve
me parezco a tu piel
cuando nadie me ve
yo pienso en ella también
cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cuando nadie me ve
no me limita la piel
cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cuando nadie me ve
no me limita la piel 
puedo ser, puedo ser o no ser
cuando nadie me ve…

a veces me elevo…

Aquesta cançó analitzant-la bé, té molt a veure amb la filosofia sofista, principalment en com entenien el concepte de la justícia. Certament, aquesta manera de pensar l’apliquem molt sovint els humans, de tal manera que si ningú ens veu moltes vegades no seguim les normes i fem el que volem. Seríeu capaços de nombrar algun autor sofista que parlés sobre aquesta manera de pensar sobre la justícia? Podríeu explicar quines diferències hi havia entre aquesta concepció sobre la justícia i la socràtica? Podríeu relacionar aquesta concepció amb algun conegut mite?

A més podem veure que aquesta cançó està composada pel mateix Alejandro Sanz, aquest fet el podem relacionar amb un gènere de la literatura grega: la lírica mèlica monòdica. Això ho podem afirmar perquè la lírica grega tracta temes íntims  (amor, odi, amistat, erotisme, política i reflexió sobre l’existència humana).

Andrea Balart
2n Batx Grec i Llatí

“My way” de Frank Sinatra i Sòcrates

Frank Sinatra va ser un cantant i actor d’Estats Units. Va ser una de les figures més importants de la música del segle XX i encara ara és  molt conegut.

“My way” és una cançó molt famosa.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=egY8rUpxqcE[/youtube]

And now, the end is near;
and so i face the final curtain.
my friend, i’ll say it clear,
i’ll state my case, of which i’m certain.
I’ve lived a life that’s full.
i’ve traveled each and ev’ry highway;
but more, much more than this,
i did it my way.
Regrets, i’ve had a few;
but then again, too few to mention.
i did what i had to do
and saw it through without exemption.
I planned each charted course;
each careful step along the byway,
but more, much more than this,
i did it my way.
Yes, there were times, i’m sure you knew
when i bit off more than i could chew.
but through it all, when there was doubt,
i ate it up and spit it out.
i faced it all and i stood tall;
and did it my way.
I’ve loved, i’ve laughed and cried.
i’ve had my fill; my share of losing.
and now, as tears subside,
i find it all so amusing.
To think i did all that;
and may i say – not in a shy way,
“no, oh no not me,
i did it my way”.
For what is a man, what has he got?
if not himself, then he has naught.
to say the things he truly feels;
and not the words of one who kneels.
the record shows i took the blows –
and did it my way!

Trobeu algun referent a la cançó “My way” que ens parli del filòsof grec Sòcrates? Quin? Per què? Jo li veig, ja que Sòcrates fa una filosofia que commou, que arriba a l’ànima, una filosofia de veritat. Es pregunta sobre què podem saber i què no podem saber. Sòcrates va ser condemnat a mort i va preferir beure la cicuta i morir, tot i que va tenir l’oportunitat d’escapar-se. Ell va preferir defensar fins a la mort les seves idees, la seva visió de la vida.  Se’l considera el primer filòsof de carn i ossos i el curiós del cas és que deia que “només sé que no sé res”; d’altres, en canvi, no són tan modestos i omplen la filosofia de llibres gruixuts, però Sòcrates, no va escriure ni una sola frase.

Marta Verde

2n batx C Grec

“Al mar” de Manel

A partir de l’article de El Fil de les Clàssiques sobre el filòsofs grecs i la música, segons el programa de Ràdio 4 de Sonia Urbano, en què parla amb el filòsof i escriptor Francesc Orteu, Discohistòria de la filosofia de a rtve .es he trobat la cançó dels Manel anomenada: Al Mar.  Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons mesclen el pop amb música folklòrica.

Aquesta cançó parla de l’origen de la filosofia ja que els primers filòsofs grecs vivien a la costa mediterrània oriental en societats riques que vivien del comerç, aquesta riquesa es pot apreciar en la cançó quan diu: ” Tu i jo hem sopat en bons restaurants “. També sabem que els filòsofs grecs eren de bona família i per tant no havien de treballar, tenien totes les despeses cobertes i es podien permetre el luxe de pensar en el que volguessin, es podria dir que tenien el cap ple de pardals com bé diu la lletra de la cançó: ” tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals”, per tant com no tenien res per preocupar-se i van començar a pensar, no sobre coses pràctiques, sinó coses teòriques com per exemple: què és l’harmonia? o l’origen de l’univers.

 [youtube]http://youtu.be/pTTqiM4k1-w[/youtube]

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
És abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia véns i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

 

Realment creieu que “El mar” de Manel reflecteix el començament de la filosofia? Per què?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY#t=59[/youtube]

Sabríeu trobar un altre referent filosòfic en aquesta cançó de Manel?

Nora Domingo Luengo 
Grec
2n Batxillerat C 

Mermaid’s Calling de Saint Seiya

Salvete omnes. Aquí estic una altra vegada oferint-vos una nova cançó de la sèrie animada Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco.

Aquesta és la portada del disc que conté la cançó:

 

Aquí teniu el vídeo. Gaudiu-lo.

[youtube]https://youtu.be/90toH3y2RZg[/youtube]

Quin és el principal referent clàssic?

Podeu enllaçar tot els articles de l’Empremta d’Orfeu que tractin el mateix tema?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí

Veni, veni, venias

[youtube]http://youtu.be/57RMxxR2hSY[/youtube]

[youtube]http://youtu.be/DCwcee303zE[/youtube]

[youtube]http://youtu.be/IV1hA8anSVo[/youtube]

Veni, veni, venias

Veni, veni, venias 

Veni, veni, venias
ne me mori facias, 
hyrca, hyrce, nazaza, 
trillirivos… 

Pulchra tibi facies
oculorum acies, 
capillorum series, 
o quam clara species! 

Rosa rubicundior, 
lilio candidior
omnibus formosior, 
semper in te glorior! 

Què en saps dels Carmina Burana? Quina versió de Veni, veni, venias t’ha agradat més? Fes-ne la traducció i posa d’una altra manera possible en llatí el segon terme dels comparatius de superioritat. Per acabar, fes l’anàlisi morfològica dels verbs del títol de la cançó.

L’affaire Sofia, Els Amics de les Arts

Χαίρετε! Salvete!

Heu sentit mai a parlar d’Els Amics de les Arts? Potser els recordareu per cançons com L’home que treballa fent de gos o Monsieur CousteauAra us faré cinc cèntims dels origens i la trajectòria d’aquesta banda.

Els Amics de les Arts és un grup de música d’origen barceloní i format als voltants del 2005.  Els integrants són quatre amics amb ganes de compartir la seva passió per la música i la composició amb un toc d’humor i experiències vitals. Per fer-nos una idea del seu èxit, només cal veure la llista de premis que han recollit des del seu inici i comprovar que està considerada la millor banda de folk-pop en català, i és que així és com l’han anomenat molts dels experts en aquest àmbit, tot i que ells es defineixin com a banda de gènere electrònic i  pop d’autor. Us recomano que feu un cop d’ull al seu últim treball, Espècies per catalogar, i que si us hi animeu, escolteu tota la seva discografia, ja que les seves cançons estan repletes de vida, amor, alegria i fins i tot de cultura clàssica. És per això que he triat aquesta cançó, L’Affaire Sofia, en la qual s’esmenten alguns dels filòsofs més importants de l’antiga Grècia. Us adjunto la cançó i la seva lletra perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Q0XOKT0trow[/youtube]

Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós.

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.

I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn.

 Si us heu fixa’t bé, algunes de les paraules les he marcades en negreta, ja que com he comentat abans, en aquesta cançó apareixen alguns dels filòsofs més grecs més reconeguts. No sentiu curiositat per saber qui eren? 

Parmènides, conegut com a Parmènides d’Elea, va ser un filòsof presocràtic, és a dir, anterior al filòsof grec Sòcrates. Sabem que va escriure un extens poema de 154 versos dividit en dues parts i un proemi (part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció). La primera part es titulava via de la veritat i la segona, via de l’opinió.

Sòcrates era un filòsof grec nascut a Atenes, del qual no hi ha una definició clara de qui va ser i què va fer durant la seva vida. Sembla ser que tenia un gran interès pel coneixement de l’home en general. 

Aristòtil va ser un filòsof grec, nascut a la ciutat d’Estagira. Juntament amb Plató és el filòsof més important de l’antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va fundar la seva pròpia escola, el Liceu, on es duien a terme investigacions relacionades amb la ciència de la naturalesa.

Plató, conegut amb aquest sobrenom tot i que el seu nom vertader fos Aristòcles, era un filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Totes les seves obres, excepte una, estan escrites en forma de diàleg.

Epicur, va néixer a Samos. Era un filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicurisme, on no només s’efectuaven investigacions filosòfiques, sinó que també era el lloc de reunió i de convivència d’amics (inclosos dones i esclaus) que compartien unes mateixes idees. Epicur entenia la filosofia com a investigació de la felicitat humana.

I per completar del tot la recerca, em podríeu ajudar a resoldre aquestes qüestions?

  • Un dels versos de la cançó fa referència a un crit de guerra que s’emprava abans d’entrar en combat durant l’època medieval. Em sabríeu dir quin és i quina és la seva traducció en català medieval?
  • Us he parlat d’uns dels filòsofs més importants de l’època grega. Me’ls podríeu ordenar cronològicament, des del més vell al més jove?    
  • Dos d’ells pertanyien al mateix cercle d’amics, ¿qui eren?
  • A la cançó apareixen dos personatges més, Hume i Schopenhauer. Què tenen en comú amb els personatges grecs?

Espero que hàgiu gaudit tant de la cançó com ho he fet jo. Estaré ben atenta als vostres comentaris i respostes! 

Ens anem veient, companys! 

MARINA SALAS ZAMORA

Institut Albéniz de Badalona 

Anaximandro, d’Inkordio

Aquesta cançó s’anomena “Anaximandre de Milet” igual que el filòsof de qui parla en la cançó obviament. La cançó parla sobre la vida d’Anaximandre  (Αναξίμανδρος) parla de alguna de les seves teories com la de “l’apeiron” (ἀπείρων) que es basa en que l’apeiron és una mena de caos primigeni, representa els principis oposats de les coses i així governa el moviment d’aquestes. Les formes i les diferències que hi ha al món també hi troben el seu origen en aquest concepte.

Aquí us deixo el video de la cançó i la lletra:

 

[youtube]http://youtu.be/NqD4qvVQtvI[/youtube]

Vengo para cantaros, vengo para contaros,
la historia de un filósofo, llamado Anaximandro.
Hago este tema, con honor y con respeto,
hablo de, Anaximandro de Mileto.

Nació en el, 610 antes de Cristo,
y falleció en el, 545.
Fue filósofo, como tu ya sabes,
fue astrónomo. y discípulo de Tales.
Se le atribuye, un mapa terrestre,
y la elaboración, de una esfera celeste.

La medición, de los solsticios y equinoccios,
era un hombre, que lo hacía, todo por ocio.
Calculó la distancia, y tamaño de las estrellas,
afirmó que era cilíndrico, el planeta Tierra.
Esa fue su postura, yo os la cuento,
dijo que la Tierra, era el centro del universo.

Anaximandro, muchos años le alaban,
él solo estudiaba, él solo pensaba.
Anaximandro, muchos años le alaban,
él solo estudiaba, él solo pensaba.

Era buen filósofo, y buen matemático,
y como Tales, buscó el elemento básico.
Arjé se llamaba, pero lo cambió,
el principio de todo, ahora se llamaba ápeiron.

El apeirón no estaba hecho, por algo material,
pero gracias a él, se generó la realidad.
Para nosotros es, una materia desconocida,
indeterminada, ilimitada, e indefinida.

Esa era su forma, de pensar con la cabeza,
publicó un libro, sobre la naturaleza.
Sobre la evolución, la empezó a observar,
concluyendo que la vida, empezó en el mar.

Dijo que el agua, se evaporó,
todo sucedió, por culpa del Sol.
Dijo que venimos, de animales con creces,
que tienen protección, como son los peces.

Anaximandro, muchos años le alaban,
él solo estudiaba, él solo pensaba.
Anaximandro, muchos años le alaban,
él solo estudiaba, él solo pensaba.

Què us sembla la cançó? Sabeu alguna altra cançó que tracti sobre Anaximandre o de la seva teroria? Que en penseu sobre el concepte que defensava Anaximandre sobre l’origen del món?

Roger Umpiérrez

2n Batx. Grec

Va de retro

Vide et audi!

Responde:

Coneixies aquest grup o havies escoltat alguna cançó seva? Saps on han enregistrat aquest videoclip? Per què l’has reconegut? En aquesta cançó podem trobar moltes frases en llatí que encara utilitzem avui en dia, quines has pogut identificar? Què volen dir? T’ha agradat?

Mέδουσα, τραπέζιο

Gràcies a la Margalida hem sabut de l’existència d’aquesta cançó relacionada amb Medusa i hem decidit obrir un apunt per tal que tots en podeu gaudir. Ens havia picat la curiositat per la cançó d’Annie Lenox, però en veure que estava feta, hem decidit fer aquesta.

A continuació, us deixem una mica d’informació sobre aquesta banda.

Trapeze va ser una banda britànica de hard rock formada en 1969 a Anglaterra. Els seus antics membres són   Mel Galley, Dave Holland, Glenn Hughes, John Jones, Terry Rowley, Pete MacKie , Pete Wright, Rob Kendrick, Pete Goalby, Steve Bray, Mervyn Spence, Richard Bailey, Geoff Downes i Craig Erickson. El seu període d’activitat va ser del 1969-1982 i del 1991-1994.

Aquí us deixem la cançó de Trapeze, Medusa i la seva lletra:

[youtube]https://youtu.be/d0uVYOWdvz0[/youtube]

 

You’re bound to think that I’m on the shore
From a sea that never came
Now’s the time to find the time
I’ve done what has to be done

Voices call the nameless one
Crying all of the time
Tales of no-one in my sleep
Stepping out into the night

But you said you saw Medusa
The one with the head of fire
But the legend of Medusa
Lies in the devils sights

I’ve got myself to blame
Through talkin’ to ya’ brother
Too late to say I’ll stay
Too late to say I’ll bother
Take out your tongue and speak
A friend you ought to keep
Fading forces bared
Now wake before you sleep
Ya’ said you saw Medusa
She was looking down on you
But the legend of Medusa
Soon be with you

You’re bound to think that I’m on the shore
From a sea that almost came
There’s no time to find the time
I’ve done what has to be done
I’ve done what has to be done
I have done
I have done
I have done
I have done
I have done
I have done
I…
I…
I have done, I have truely done
I…
I have done, now I have truely done, now I’ve got to find a way home
Take a good look at my face
Oh
There is no more

 

Esperem de tot cor que us hagi agradat. Us ha agradat? De què parla la cançó? Per què apareix Medusa en aquesta cançó? Que hi té a veure? Coneixeu cap altra cançó relacioanda amb Medusa? Sabeu com era? Aquí hi ha alguns dibuixos fetes per les nostres antigues companyes de quart, Paula Pla  i Xènia Padrós. També hi ha un apunt relacionat amb Medusa, que nosaltres vàrem traduir el primer trimestre.

 

Elisa Moya i Marta Verde

1r batx C  (Llatí i Grec)