Χαίρετε! Salvete!
Heu sentit mai a parlar d’Els Amics de les Arts? Potser els recordareu per cançons com L’home que treballa fent de gos o Monsieur Cousteau. Ara us faré cinc cèntims dels origens i la trajectòria d’aquesta banda.
Els Amics de les Arts és un grup de música d’origen barceloní i format als voltants del 2005. Els integrants són quatre amics amb ganes de compartir la seva passió per la música i la composició amb un toc d’humor i experiències vitals. Per fer-nos una idea del seu èxit, només cal veure la llista de premis que han recollit des del seu inici i comprovar que està considerada la millor banda de folk-pop en català, i és que així és com l’han anomenat molts dels experts en aquest àmbit, tot i que ells es defineixin com a banda de gènere electrònic i pop d’autor. Us recomano que feu un cop d’ull al seu últim treball, Espècies per catalogar, i que si us hi animeu, escolteu tota la seva discografia, ja que les seves cançons estan repletes de vida, amor, alegria i fins i tot de cultura clàssica. És per això que he triat aquesta cançó, L’Affaire Sofia, en la qual s’esmenten alguns dels filòsofs més importants de l’antiga Grècia. Us adjunto la cançó i la seva lletra perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Q0XOKT0trow[/youtube]
Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.
Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.
Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.
Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.
I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.
Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:
“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós.
Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.
I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.
Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.
I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.
I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.
I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn.
Si us heu fixa’t bé, algunes de les paraules les he marcades en negreta, ja que com he comentat abans, en aquesta cançó apareixen alguns dels filòsofs més grecs més reconeguts. No sentiu curiositat per saber qui eren?
Parmènides, conegut com a Parmènides d’Elea, va ser un filòsof presocràtic, és a dir, anterior al filòsof grec Sòcrates. Sabem que va escriure un extens poema de 154 versos dividit en dues parts i un proemi (part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció). La primera part es titulava via de la veritat i la segona, via de l’opinió.
Sòcrates era un filòsof grec nascut a Atenes, del qual no hi ha una definició clara de qui va ser i què va fer durant la seva vida. Sembla ser que tenia un gran interès pel coneixement de l’home en general.
Aristòtil va ser un filòsof grec, nascut a la ciutat d’Estagira. Juntament amb Plató és el filòsof més important de l’antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va fundar la seva pròpia escola, el Liceu, on es duien a terme investigacions relacionades amb la ciència de la naturalesa.
Plató, conegut amb aquest sobrenom tot i que el seu nom vertader fos Aristòcles, era un filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Totes les seves obres, excepte una, estan escrites en forma de diàleg.
Epicur, va néixer a Samos. Era un filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicurisme, on no només s’efectuaven investigacions filosòfiques, sinó que també era el lloc de reunió i de convivència d’amics (inclosos dones i esclaus) que compartien unes mateixes idees. Epicur entenia la filosofia com a investigació de la felicitat humana.
I per completar del tot la recerca, em podríeu ajudar a resoldre aquestes qüestions?
- Un dels versos de la cançó fa referència a un crit de guerra que s’emprava abans d’entrar en combat durant l’època medieval. Em sabríeu dir quin és i quina és la seva traducció en català medieval?
- Us he parlat d’uns dels filòsofs més importants de l’època grega. Me’ls podríeu ordenar cronològicament, des del més vell al més jove?
- Dos d’ells pertanyien al mateix cercle d’amics, ¿qui eren?
- A la cançó apareixen dos personatges més, Hume i Schopenhauer. Què tenen en comú amb els personatges grecs?
Espero que hàgiu gaudit tant de la cançó com ho he fet jo. Estaré ben atenta als vostres comentaris i respostes!
Ens anem veient, companys!
MARINA SALAS ZAMORA
Institut Albéniz de Badalona
Benvinguda, Marina, a l'”Empremta”, un primer article molt interessant al voltant d’una cançó amb una lletra original i enginyosa com totes les d’Els Amics de les arts. Estarem amatents a les teves noves troballes.
Marina, sigues benvinguda a L’empremta d’Orfeu amb aquest primer apunt personal i alhora primera entrada del curs 2013-14! Crec que hauries de donar a conèixer aquesta cançó d’Els Amics de les arts i aquesta entrada a El Fil de les Clàssiques: Els filòsofs grecs i la música actual ja que forma part de les diferents entrades que els meus alumnes varen publicar el curs passat i els anteriors a L’empremta d’Orfeu arran de la tasca que els vaig encomanar el 2010 i que, al meu parer, continua ben vigent com tu ens acabes de demostrar.
En coneixeu més? De ben segur que sí!
Enhorabona bona Marina, molt bon article! El trobo molt curiós i molt ben pensat.
Vaig a intentar respondre alguna de les teves preguntes:
1. Un dels versos de la cançó fa referència a un crit de guerra que s’emprava abans d’entrar en combat durant l’època medieval. Em sabríeu dir quin és i quina és la seva traducció en català medieval?
Si no m’equivoco, el crit de guerra al que et refereixes és
despertaferro. Despertaferro era el crit de guerra que utilitzaven els almogàvers abans d’entrar en batalla, mentre donaven cops a les pedres amb llances de ferro. La seva traducció al català medieval és ‘Desperta ferres’.
2. Us he parlat d’uns dels filòsofs més importants de l’època grega. Me’ls podríeu ordenar cronològicament, des del més vell al més jove?
El seu ordre cronològic és:
– Parmenides: 570-475 aC
– Sòcrates: 470-399 aC
– Plató: 427-347 aC
– Aristòtil: 384-322 aC
– Epicur:341-270 aC
3. A la cançó apareixen dos personatges més, Hume i Schopenhauer. Què tenen en comú amb els personatges grecs?
Hume va ser un important filosof Escocès del segle XVIII, que va esdevenir amb algunes de les seves conclusions, un precursor de Kant. Schopenhauer va ser un filosof alemany, l’obra del qual fusionava els coneixements que havia adquirit de Kant i de Plató.
Marina, m’ha semblat un article molt interessant, no hi havia escoltat mai aquesta cançó. És interessant com en una cançó actual hi poden arribar a aparèixer noms de filòsofs grecs.
· Crec que el crit de guerra és: ”Despertaferro!”
·El filòsof més vell seria Parmènides nascut al 570 aC , seguidament Sòcrates al 470 aC , Plató va ser el següent al 427 aC , a continuació Aristòtil al 384 aC i finalment al 341 aC Epicur el més jove.
·Parmènides i Sòcrates pertanyien al mateix cercle d’amics.
· Hume també era filòsof però era un filòsof escocès.Schopenhauer va ser un filòsof alemany que va anar estudiant en diferents universitats però estava interessat en Plató i Aristòtil.
Fins un altre!
Crec que les dues primeres preguntes estan força ben resoltes. La tercera encara no queda clara, potser perquè més que amics, un d’aquests dos filòsofs va ser mestre de l’altre. A al quarta, els punts en comú no acaben de quedar clars.
Marina, els pots donar pistes?
Salve.
Per ser el primer article del curs, ha sortit molt bé. Enhorabona Marina. De fet no coneixia de res aquest grup anomenat “Els Amics de les Arts”. Com bé has dit tu, podem identificar perfectament a quatre filòsofs que en la seva època varen ser molt importants. Tot plegat, sembla mentida que inclús amb la gran quantitat de temps que ha passat encara es facin cançons on apareguin personatges històrics.
Aquesta és una mostra més que ens fa adonar que la cultura clàssica i la filosofia segueixen ben vigents avui dia, i que no han desaparegut.
Vale.
Χαίρετε! Salvete!
Veig que ja heu anat responent a les preguntes que us vaig formular i que us en heu en sortit prou bé!
Us adjunto una pista per a que pugueu resoldre amb menys dificultats la pregunta tres, ja que com molt bé ha dit la Teresa, i és un detall que pot ser hauria d’haver concretat, a més de pertànyer al mateix cercle d’amics, eren professor i mestre.
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-1b1v.htm
Pel que fa a la pregunta quatre, l’Anna ens ha comentat que la relació que tenen Hume i Schopenhauer amb la resta, és que tots són filòsofs, i el meu objectiu era aquest, que coneguéssiu el que els posava al mateix sac, i que si sentíeu més curiositat, profunditzéssiu la búsqueda per la vostra compte.
Per acabar, moltes gràcies a la companya Zícora pel comentari que ha deixat en aquest primer article. Tens tota la raó; tot i que hagin passat anys i panys, la cultura clàssica continua ben viva a hores d’ara, i cançons com aquestes, en són una mostra ben clara.
Amb aquesta pista ja no teniu excusa eh…
Hola Marina! Moltes felicitat per l’artícle. És fantàstic, sobretot perquà saps que m’encanta la música.
1: Despertaferro! És el crit de guerra, que si no m’equivoco traduït al català medieval seria “desperta ferrers”.
2: Parmenides (570-475 aC), Sòcrates (470-399 aC), Plató (427-347 aC), Aristòtil (384-322 aC), Epicur (341-270 aC)
I els que pertanyien al mateix cercle d’amics eren Parmènides i Sòcrates, que van ser professor i mestre.
3: El que tenien en comú Hume i Schopenhauer es que els dos van ser filòsofs i un d’ells interessat en filòsofs grecs.
Salve!
1) El crit de guerra que et refereixes el feien els almogàvers abans d’entrar en batalla i vol dir‘Desperta ferres’.
2)Parmenides (570-475 aC), Sòcrates (470-399 aC), Plató (427-347 aC), Aristòtil (384-322 aC), Epicur (341-270 aC).Sòcrates i Plató pertanyien al mateix cercle d’amics, ja que Sòcrates va ser el mestre de Plató, ila mort de Sòcrates impressionà tant a Plató que per això aquest va fer que en els seus diàlegs el personatge principal fos Sòcrates.
3)Tant Hume com Schopenhauer eren filòsofs. Hume va ser precursor de Kant i d’aquest Schopenhauer en va agafar algunes idees.
Vale!
Xaipete!!
La cançó està plena de referents en la filosofia, com Sòcrates, Parmènides o Plató.
Un dels versos de la cançó fa referència a un crit de guerra que s’emprava abans d’entrar en combat durant l’època medieval. Em sabríeu dir quin és i quina és la seva traducció en català medieval?
Despertaferro, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers. Aquest crit de guerra el feien abans d’entrar en batalla, per infondre temor entre els enemics i invocar la presència del ferro en la batalla que s’anava a produir.
Us he parlat d’uns dels filòsofs més importants de l’època grega. Me’ls podríeu ordenar cronològicament, des del més vell al més jove?
Si no m’equivoco crec que el més vell era Parmènides, filòsof presocràtic nascut al 570 aC, seguidament Sòcrates al 470 aC , Plató, deixeble de l’anterior va ser el següent al 427 aC , a continuació Aristòtil, que era el deixeble de Plató, al 384 aC i finalment al 341 aC Epicur el més jove.
Dos d’ells pertanyien al mateix cercle d’amics, ¿qui eren?
Sòcrates i Plató eren amics, de fet, eren mestre i alumne. Plató va escriure en casi totes les seves obres sobre Sòcrates.
A la cançó apareixen dos personatges més, Hume i Schopenhauer. Què tenen en comú amb els personatges grecs?
Els dos eren filòsofs i Schopenhaure estava interessat en Plató i Aristòtil.
Χαίρετε!
Felicitats Marina 🙂
1.El crit de guerra que surt a la cançó és ‘Desperta ferres’.
És (era) el crit de guerra dels almogàvers aragonesos, tropes d’elit d’Aragó.
DESPERTA FERRO, ARAGO, ARAGO.
Era el crit complet, i utilitzaven abans d’entrar en batalla per intimidar els adversaris, que per cert molts almogàvers era valencians.
Normalment eren gent de les muntanyes d’Aragó, València i Catalunya.
2.Parmenides (570-475 aC)
Sòcrates (470-399 aC)
Plató (427-347 aC)
Aristòtil (384-322 aC)
Epicur (341-270 aC)
Plató i Sòcrates eren amics perquè van ser professor i alumne.
3.Arthur Schopenhauer: Va ser un filòsof alemany nascut a Danzing al 22 de febrer de 1788
La seva filosofia, concebuda essencialment com un «pensar fins al final», és deutora de Plató.
David Hume va ser filòsof, economista, sociòleg i historiador escocès .Constitueix una de les figures més importants de la filosofia occidental i de la Il • lustració escocesa.
Molt bon apunt!
En aquesta cançó podem trobar la relació que tenien alguns dels filòsefs grecs més importants que hi havia en l’antiga Grècia, com per exemple Sòcrates va ser mestre de Plató i Plató va ser mestre d’Aristòtil, a més a més de que podem veure que alguns pensaments d’uns filòsofs, es van passar a altres, així ajudant a que aquests pensaments pervisquin.
No coneixia la cançó, però és interessant com utilitza els filòsofs grecs per escriure una cançó com aquesta, ja havia sentit parlar d’aquest grup, però nomes havia escoltat una cançó d’ells, crec que ara n’escoltaré més aquest grup .