Arxiu d'etiquetes: Manel

Flor Groga de Manel

Avui us porto un article sobre uns dels millors grups catalans del moment, Manel. Ahir mentre estudiava filosofia, em vaig adonar el que realment volia dir aquesta cançó  Flor Groga i amb quin mite llegit a Narracions de mites clàssics es relacionava.

Aquí us deixo la lletra de la cançó Flor Groga, el títol i les primeres frases de la cançó ja et donen pistes de quin mite pot ser. Tot i que, hi ha un altre referent d’una manera de morir d’un altre mite. Sabríeu dir quins dos mites són mencionats? I la relació amb la flor groga? Què n’opineu? Què n’opinen?

Imatge de previsualització de YouTube

Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent,
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents.
Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor rara el penediment
i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur,
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
que jo creia en tu.

Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur,
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
quan jo creia en tu.

Coneixeu més cançons de Manel amb referències clàssiques?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 1r de batxillerat

Captatio benevolentiae de Manel

El grup Manel té dins l’àlbum Els millors professors europeus 2008, a més de Roma i Al mar, una altra cançó amb referències clàssiques: Captatio benevolentiae, ben útil per anar aprenent els llatinismes de les PAU llatí Catalunya!

Imatge de previsualització de YouTube

Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident,
que per un moment,
ens en sortim.

Després d’escoltar-la explica els motius pels quals creus que utilitzen aquest recurs. Amb quina intenció? Creus que és una cançó optimista? Per què és interessant començar una exposició, un escrit, un concert… amb una captatio benevolentiae?

“Al mar” de Manel

A partir de l’article de El Fil de les Clàssiques sobre el filòsofs grecs i la música, segons el programa de Ràdio 4 de Sonia Urbano, en què parla amb el filòsof i escriptor Francesc Orteu, Discohistòria de la filosofia de a rtve .es he trobat la cançó dels Manel anomenada: Al Mar.  Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons mesclen el pop amb música folklòrica.

Aquesta cançó parla de l’origen de la filosofia ja que els primers filòsofs grecs vivien a la costa mediterrània oriental en societats riques que vivien del comerç, aquesta riquesa es pot apreciar en la cançó quan diu: ” Tu i jo hem sopat en bons restaurants “. També sabem que els filòsofs grecs eren de bona família i per tant no havien de treballar, tenien totes les despeses cobertes i es podien permetre el luxe de pensar en el que volguessin, es podria dir que tenien el cap ple de pardals com bé diu la lletra de la cançó: ” tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals”, per tant com no tenien res per preocupar-se i van començar a pensar, no sobre coses pràctiques, sinó coses teòriques com per exemple: què és l’harmonia? o l’origen de l’univers.

 Imatge de previsualització de YouTube

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
És abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia véns i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

 

Realment creieu que “El mar” de Manel reflecteix el començament de la filosofia? Per què?

Imatge de previsualització de YouTube

Sabríeu trobar un altre referent filosòfic en aquesta cançó de Manel?

Nora Domingo Luengo 
Grec
2n Batxillerat C 

Manel i Roma

Quina cançó més bonica, i actual , i del passat , del nostre, del que vivim cada dia, dels turistes àvids d’emocions, d’imaginar-se històries, de representar-les, i de viure-les !
Aquesta és la lletra:

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

Feu memòria , repàs de molts termes, conceptes, etc. ja estudiats i poseu noms a les imatges, Manel s’ho mereixen !!!!!

Rocío
Ins Puig-reig

P.D.: L’alumna Neus de 1r de Batxillerat de l’institut Premià de Mar n’ha fet aquesta versió: