Arxiu d'etiquetes: Sòcrates

Celebrem el Dia Mundial de la Filosofia amb música

 

L’any 2002 l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs, va instituir el Dia Mundial de la Filosofia el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates.

Des del rap del Deka,  nosaltres celebrem el dia de la filosofia  amb música (dia 22 de novembre serà Santa Cecília!) per tal de reivindicar de manera lúdica i en diferents llengües que la Filosofia no pot ser bandejada de les aules com pretén la LOMCE.

La filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet,en el segle VI aC. La filosofia de φίλος “el que estima” i σοφία “saviesa” (perviu en el nostre llenguatge i) intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol instrument (mite, creença, etc). Els primers filòsofs, anomenats presocràtics, tot buscant el principi fonamental de l’univers, van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el logos (λόγος) trobaren la veritat. Després, a partir de Sòcrates, els filòsofs es plantejaren l’origen de les coses i de l’home. De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències.

Les cançons actuals, a més d’entretenir i d’omplir de moments agradables la nostra vida, també van més enllà i en elles hi podem descobrir el pensament dels filòsofs grecs. Vid. Greek philosophers“Blowin’ In The Wind” de Bob Dylan,  El mar de Manel, L’affaire Sofia de Els amics de les Arts

Els filòsofs grecs més importants són:

De Tales als sofistes (vid. Sofistes en la música actual)

Escola jònica

  • Tales de Milet (630-546 aC) Matemàtic i astrònom, creia que l’aigua era el principi de totes les coses.

  • Anaximandre de Milet (vers 610-545 aC) Fou l’iniciador de la metafísica.

  • Anaxímenes de Milet (vers 546 aC) Considerava l’aire el principi de tot.

Escola eleàtica

  • Parmènides d’Elea (vers 515-450 aC) defensava que un ésser substancial i invariable era el fonament del món. Creia que la creació i la destrucció són impossibles.

  • Zenó d’Èlea Descobridor de la dialèctica o art de la disputa. És autor de les conegudes paradoxes, per exemple la d’Aquil·les i la tortuga.

Escola efèsia

  • Heraclit d’Efes: Defensava el concepte de la transformació contínua; per això afirmava que és impossible banyar-se dues vegades en els mateix riu. Creia que el foc era l’origen de tot. Vid. Heraclit en la música actual

Altres filòsofs importants:

Empèdocles va desenvolupar la teoria dels quatre elements:terra, aire, foc i aigua.

Anaxàgoras Considerava que els àtoms eren els elements fonamentals de l’univers.

Demòcrit d’Abdera (460-357 aC.) També va desenvolupar la teoria atomista.

Pitàgoras de Samos (580-497 aC) Savi, matemàtic i astrònom va exposar la teoria de la transmigració de les ànimes. La teoria pitagòrica redueix totes les coses a nombres. Al sud d’Itàlia, a Crotona, va fundar l’escola pitagòrica, on eren admeses dones.

Sòcrates d’Atenes (470-399 aC.) Se centra en la figura humana i en els estudis d’ètica. No va escriure mai cap obra. El seu tarannà es basava en la ironia (‘només sé que no sé res’) i la maièutica (que consistia a fer preguntes de manera que fos l’interlocutor qui acabés traient les conclusions que Sòcrates considerava vàlides sobre el tema en qüestió). Sòcrates és un intel·lectualista; considera qui fa el mal és perquè no coneix l’essència del bé. Fou acusat d’impietat envers els déus i de corrompre el jovent i condemnat a mort per l’Assemblea d’Atenes.

Sòcrates que hem vist a diferents entrades de El Fil de les Clàssiquesd’Aracne fila i fila i de La cinta de Νίκη: s’ocupà sobretot del camp moral i criticava els vicis de la seva època a Atenes. (Vid. Sòcrates en la música actual)

Plató d’Atenes, deixeble de Sòcrates, tenia una escola als jardins de l’Academ, que podríem titllar d’universitat. Va consagrar el diàleg com a gènere filosòfic. És el creador de l’idealisme, ja que desenvolupa la teoria de la realitat objectiva de les idees per damunt del món sensible. La idea més elevada és la del Bé, o Déu, que es manifesta en les perfeccions de les coses creades. Creu en la immortalitat de l’ànima. Va escriure, entre altres, la República, Critó, El banquet, Fedó, L’apologia de Sòcrates, etc. Vid. Plató en la música actual

Aristòtil, deixeble de Plató, tutor d’Alexandre el Gran i fundador del Liceu, inaugura la lògica analítica, distingeix allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents. Va establir les lleis del pensament humà i de la demostració científica. Per damunt de tot hi ha l’acte pur. Déu principi de tots els moviments. Els cossos es componen de matèria i forma substancial o ànima. Va escriure diversos tractats sobre metafísica, física, lògica, retòrica, poètica, política i ciències naturals; alguns dels més importants són: Política, Metafísica, Sobre l’ànima, etc.

Aristòtil, fundador de la lògica analítica, fa una distinció entre allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents:

Zenó  va fundar l’escola estoica, que es fonamentava en els principis d’una moral molt severa i que ensenyava a vèncer els apetits irracionals i a suportar els infortunis amb resignació.

Epicur fou el fundador de l’escola epicúrea a Atenes, on eren admeses estudiants femenines. El seu pensament és materialista i sosté que la saviesa consisteix a gaudir de la vida, i que el més important és la pau de l’esperit i el plaer espiritual. (Vid. Epicur en la música actual)

Diògenes Laerci fou el cínic més conegut. Vivia en un barril i deia que sols necessitava una capa, pa i un bastó per viure. Fins i tot va gosar a dir a Alexandre el gran que s’apartés ja que li treia el sol. (Vid. Diògenes en la música actual)

Quina cançó de l’etiqueta filosofia del nostre bloc L’empremta d’Orfeu us ha agradat més? Us han fet pensar? Coneixeu altres cançons relacionades amb la filosofia? Ludicificació de la filosofia amb la música: què n’opineu? Potser preferiu les sèries de televisió i les seves cançons per celebrar el Dia Mundial de la filosofia?…

Visca la filosofia!

“My way” de Frank Sinatra i Sòcrates

Frank Sinatra va ser un cantant i actor d’Estats Units. Va ser una de les figures més importants de la música del segle XX i encara ara és  molt conegut.

“My way” és una cançó molt famosa.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=egY8rUpxqcE[/youtube]

And now, the end is near;
and so i face the final curtain.
my friend, i’ll say it clear,
i’ll state my case, of which i’m certain.
I’ve lived a life that’s full.
i’ve traveled each and ev’ry highway;
but more, much more than this,
i did it my way.
Regrets, i’ve had a few;
but then again, too few to mention.
i did what i had to do
and saw it through without exemption.
I planned each charted course;
each careful step along the byway,
but more, much more than this,
i did it my way.
Yes, there were times, i’m sure you knew
when i bit off more than i could chew.
but through it all, when there was doubt,
i ate it up and spit it out.
i faced it all and i stood tall;
and did it my way.
I’ve loved, i’ve laughed and cried.
i’ve had my fill; my share of losing.
and now, as tears subside,
i find it all so amusing.
To think i did all that;
and may i say – not in a shy way,
“no, oh no not me,
i did it my way”.
For what is a man, what has he got?
if not himself, then he has naught.
to say the things he truly feels;
and not the words of one who kneels.
the record shows i took the blows –
and did it my way!

Trobeu algun referent a la cançó “My way” que ens parli del filòsof grec Sòcrates? Quin? Per què? Jo li veig, ja que Sòcrates fa una filosofia que commou, que arriba a l’ànima, una filosofia de veritat. Es pregunta sobre què podem saber i què no podem saber. Sòcrates va ser condemnat a mort i va preferir beure la cicuta i morir, tot i que va tenir l’oportunitat d’escapar-se. Ell va preferir defensar fins a la mort les seves idees, la seva visió de la vida.  Se’l considera el primer filòsof de carn i ossos i el curiós del cas és que deia que “només sé que no sé res”; d’altres, en canvi, no són tan modestos i omplen la filosofia de llibres gruixuts, però Sòcrates, no va escriure ni una sola frase.

Marta Verde

2n batx C Grec

“Mil veces” de MC Brock

Estava un dia escoltant música a casa, i de sobte,  una cançó de MC Brock em va fer pensar. A la seva cançó ‘Mil veces’ sortien noms que em resultaven familiars, però que ben bé no sabia la seva vida, és a dir, el que van fer i la seva influència, per això, he decidit fer aquest apunt perquè tots nosaltres tinguem més clar que van fer cadascú d’ells i perquè van ser tan importants. Espero que us agradi.

Jesús Fernandez Pisa, conegut com a Brock és un MC mallorquí. Va néixer  el 19 de gener de l’any 1991 i amb tan sols 14 anys ja va començar escrivint i guanyant un concurs de joves talents anomenat, ‘ments joves’. Ha anat fent-se un lloc en el món del hip-hop i a hores d’ara ja ha tret dues maquetes i ha col·laborat en diversos treballs musicals.

Estuvo lloviendo en la ventana de mis ojos, pero llegué a la persiana, cuando la abrí, las nubes desaparecieron, como desaparece luna en la mañana, triste mi agonía lenta, igual que una balada en disco de los 80, sangré más de mil veces, morí por ti, y después me dí cuenta que c’est fini, jugaste con valores como aquel que juega al cluedo, pero no piqué el anzuelo de los mares de licores, hablé con los temores que habitaban en tu costa y decidí perderte aposta para así perder el miedo, en el buffet de tus labios fui para pedir comida, pero sólo había una carta y era la de despedida, la vida en gran parte forma parte del pasado porqué aunque ya se ha pasado, fue gran parte de tu vida, de geografía algo menos que lo básico, la ruta de mi mente es un accidente geográfico, te ataca a sangre fría, te destrona de tu nombre, las tías me parecen más personas que los hombres..aunque las de hoy en día están más presas que las GAPO, tenías para elegir, el malo era más guapo. Si estás buscando un príncipe y sólo te encuentras sapos, dime porque te rodeas entre muñecos de trapos, tal vez, será por ese riesgo que aumenta en su caché, será por amor ciego que no pierde la fe, será por el momento de cuando el ojo ve, la funda del asiento de ese Hyundai Coupe, yo sin carnet, ya lo pone claro DGT, déjate que golfas te manejen como un títere, cubre sobre Lucifer, en urbes tan lúgubres, guárdate tus ubres si las cubres, sube y púdrete. Cerca del filo, zarpando el navío, saltando al vacío, plantando mi estilo, calcando el suspiro, palpito por ti.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vdgqDQw-sKE[/youtube]

Nunca moriría por mi, pero si por el micro, problemas han venido pero ya se irán, las cosas no han salido pero ya saldrán, SUAVE y percibo veneno nocivo y lo escribo, yo vivo en mi nido perdido, cautivo del verso guardián. Tan solo tienes que ver lo que puse en el papel, déjame decirte que no me gusta lo que ofreces, tus encantos de mujer, ya no me van a joder, porque ya aprendí a saber que no me mereces. Tengo tu aroma en la piel, pero no la quiero oler, por todo lo que pasé, te busqué mil veces, y aun que sé que te encontré, te besé y te acaricié, dime de que sirven si las mil desparecen. sus labios eran ostras de las costas de marfil, al final sólo el alfil, que afilo de afilar tienta, a cantarte las cuarenta y que tu me cantes las mil, ya pienso pasar de ti, porque no rindes a cuenta, sé que paz y progreso es el dinero mami, y yo solo tengo ingresos de besos que te dí, sé que tu no quieres eso y no te puedo exigir, pero la vida no es eso, la vida es fluir así, el dinero calmará tu ego y cuando vas el tiempo ya no te sirve, no, no puedes vagar lo que te entrego porque sentimientos son invisibles. Así que busca un rico, niñato con perico, por tu mal rato más me mato y yo maltrato al micro, te canto y te replico, las mil veces me explico, y redondeo a mil, pero en verdad son mil y pico. Tú eres Marte, y mil veces Plutón, Descartes, Sócrates, Arquímedes, Platón, Cervantes, Pulitzer, incluso Cicerón, Lucifer se puso guantes para tocar tu pezón. Y a mi, me enfrías como comer canapés, como la lluvia del mes traen los días de sequía. Eres una de esas tías que hace sexo tailandés, que te venden PSPS sin papel de garantía al mes, más ardiente en plan caliente, el ying yang del ninja delfín ya en mi orilla, hincando el diente, incandescente, que brilla en la villa del sexo indecente, me puede la intriga, me obliga a estar despierto, si las miradas desvirgan, yo ya me he corrido dentro, fabriqué un pozo en mi pecho y aprovecho pa’ que pases, si lo observas lleva trozos que he desecho de mis frases. Mil veces, mil, mil veces, di, mil veces, mil veces, mil veces, mil veces, mil, mil veces di, mil veces, mil veces, mil veces, mil veces, mil, mil veces di, mil veces, mil veces, mil veces, mil veces, mil, mil veces di, mil veces, mil veces, mil veces.

Què en penseu d’aquesta cançó? D’on vénen el noms dels planetes que surten en aquesta cançó, Mart i Plutó?

Qui va ser Descartes? Per què és important? Què va fer?

I Sòcrates? Per què és tan important a la filosofia? De qui va ser mestre? Quina frase cèlebre té?

I Arquímedes? Per què va ser important?

I Plató? Què en sabeu d’ell? Què va fer?

Qui va ser Cervantes? Quin famós llibre va escriure? I Ciceró?

Per últim, qui va ser Lucífer? Quina es la seva etimologia? Què representa?

Coneixeu tots els noms esmentats amb anterioritat?

Feu una rima amb el nom de qualsevol filòsof o científic grec, o si voleu, ja que estem estudiant el tema de la mitologia, podeu fer-ho amb noms de divinitats gregues.

Elisa Moya, 1C Batx. Grec

La teoria socràtica en la música

Jo he decidit escoltar el programa de ràdio referit a Sòcrates,  ja que és el filòsof més recent que hem estudiat a filosofia. Durant el programa, han posat tres cançons molt relacionades amb la seva teoria filosòfica, i també cal destacar que els presentadors són molt irònics, tal com ho era Sòcrates.

La primera cançó, “Una de dos” de Luís Eduardo Aute, intenta reflectir la societat atenesa.  Segons els savis, els homes són ignorants i per això han de mediar entre ells, perquè d’aquesta manera a través de la discussió, arribaran fins la veritat, és a dir, el coneixement. La cançó explica la història d’un home que estima una dona, però no és correspost; ella està amb un altre home i dóna dues condicions a aquest últim: o bé el deixa marxar amb ella, o tots tres s’organitzen per poder gaudir sense baralles. Aquest exemple és un reflex clar de que a la societat d’Atenes, tothom era ignorant i feia el que creia convenient, i sovint, era un motiu de discussió, i per tant,  la via imprescindible per conèixer la veritat.

La segona cançó, “L’home dibuixat”, de Jaume Sisa, no parla d’una persona en concret, bàsicament es limita a criticar que les persones no hem de ser dibuixos de nosaltres mateixos, si no que hem de ser tal com som i acceptar la nostra ignorància, perquè d’aquesta manera aprendrem a pensar sols. Sòcrates és peculiar, perquè a diferència d’altres filòsofs, ell no vol que la seva filosofia sigui un espectacle, la seva finalitat és benèfica, és a dir, ell vol que nosaltres trobem la nostra veritat (amb la seva ajuda), tal com expressa la cançó.

En tercer i últim lloc, una cançó de Frank Sinatra, “My way”. Pel que fa com a persones, independentment del que pugui haver en comú entre la teoria filosòfica de Sòcrates i la música de Frank Sinatra, tots dos tenien una part fosca en la seva vida. El cantant va ser acusat de tenir relacions amb la mafia, i el filòsof, va morir precisament per un judici on se li acusava de corrompre als joves i de no respectar els déus. Aquest aspecte que comparteixen, també es veu reflectit a la seva cançó, on expressa que s’ha de morir amb dignitat, alliberant-te dels teus pecats, perquè al final del camí només et tens a tu mateix i has de fer néixer la veritat del teu interior.

En conclusió, les tres cançons resumeixen molt bé el principi que defensava Sòcrates,  i és que, els homes han de reconèixer la seva ignorància,  perquè d’aquesta manera seran capaços d’aprendre a pensar per si mateixos,  i per tant,  a trobar la veritat a través del coneixement. Què opineu?

Laura Galán
2n de batxillerat