Arxiu de la categoria: General

Pisa el acelerador de Joaquín Sabina

La cançó  “Pisa el acelerador” de Joaquín Sabina pertany  al tercer àlbum anomenat  “Ruleta Rusa” del 1984. 

Sabríeu dir-me quin tòpic apareix a la cançó “Pisa el acelerador”?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=kDuiZvDM_R0[/youtube]

Dentro de algún tiempo estarás acabada 
Metida en tu casa, haciendo la colada, 
Nadie te dirá “muñeca ven conmigo” 
Dónde iras cuando no tengas un amigo, 
Tarde ya comprenderás por qué te digo: 
Pisa el acelerador… gasta las ruedas 
Pisa el acelerador… hasta que puedas 
Pisa el acelerador… siéntete viva 
Pisa el acelerador… no estés cautiva 
Mientras tenga gasolina tu motor 
Pisa el acelerador… 
Desconfía de quien te diga “ten cuidado” 
Sólo busca que no escapes de su lado, 
Antes de que te aniquilen sus reproches 
Déjalo que duerma y a la media noche 
Sal por la ventana, pon en marcha el coche y 
Pisa el acelerador… es estupendo 
Pisa el acelerador… salir corriendo 
Pisa el acelerador… sal disparada 
Pisa el acelerador… de madrugada 
Pasa de mirar por el retrovisor 
Y pisa el acelerador. 
Cuando la ceremonia de vivir se te empiece a repetir, 
Si en la película de ser mujer estás harta de tu papel, 
Pisa el acelerador… márchate lejos 
Pisa el acelerador… es mi consejo 
Pisa el acelerador… huye del nido 
Pisa el acelerador… qué divertido 
Rompe el código de la circulación 
Y pisa el acelerador. 
De dónde vienes eso qué más da, sólo importa a donde vas, 
¿Qué haces ahí, tirada en el arcén?, venga, atrévete a correr 
Pisa el acelerador… písalo nena 
Pisa el acelerador… vale la pena 
Pisa el acelerador…con desenfreno 
Pisa el acelerador… es muy ameno 
Pisa el acelerador… písalo fuerte 
Pisa el acelerador… que tengas suerte 
Pisa el acelerador… no te despidas 
Pisa el acelerador… vive tu vida 
Pisa el acelerador… con entusiasmo 
Pisa el acelerador… hasta el orgasmo 
Pisa el acelerador… no te resistas 
Pisa el acelerador… a la autopista 
Pisa el acelerador… ven!, que te espera 
Pisa el acelerador… la carretera 
Pisa el acelerador… ponte las pilas 
Pisa el acelerador… da la barrila 
Pisa el acelerador… con osadía 
Pisa el acelerador… hoy es tu día.

Rebeca Barroso

2n de batxillerat

Llati

I hate you but I love you de Russian Red

 Russian Red és una cantautora poc coneguda i que personalment admiro molt.Té una cançó que és una de les meves preferides i casualment la cançó és diu ‘I hate you but I love you’ (T’odio però t’estimo).

El títol de la cançó és semblant al famós inici del Carmen,85 de Catul ‘Odi et amo’ que diu:

 Odi et amo. quare id faciam fortasse requiris

nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Catul, 85

També hi ha moltes cançons referides a aquest tòpic literari,com aquesta cançó:

O aquesta altra de Jóhann Jóhannsson:

P.D.: Odio amarte, de Ha Ash

Odi et amo d’Omnia:

Odi et amo d’Elizaveta:

Odi et amo d’Ista:

  • En coneixeu més?
  • Creieu que és possible odiar i estimar alhora?

Mariona Cava i Ruiz-Llatí,
4t ESO LLatí Optativa 3

Horrible histories, clàssics amb humor

Navegant per Youtube he trobat aquestes petites meravelles:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mCsph5Pykvk[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=RP0e_rmDKS8[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mJ0UB__I9j4[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1LhT7rCC6O8[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=KQVa1Nb0eKI[/youtube]

Es tracta de Horrible Histories, una sèrie anglesa que es va començar a emetre el 2009, i que explicava la història als nens de manera amena i original, en forma de dibuixos animats i cançons, i abans us he mostrat diferents cançons que tenen a veure amb el món clàssic, sobretot amb el món grec. No n’he pogut trobar els lletres, perquè els propietaris dels vídeos no les dónen i ningú s’ha dedicat a escriure-les.

A mi, que m’encanta la història, m’ha encantat, sobretot la dels filòsofsAvui, 20 de novembre de 2014, és el Dia Mundial de la Filosofia i aquesta és la meva contribució al seu reconeixement i el meu granet a la col·lecció de música amb referents clàssics filosòfics. Un dia per recordar també el rap de la filosofia del Deka que va fer de L’empremta d’Orfeu el seu treball de recerca i el va regalar a la seva tutora per tal que nosaltres el continuéssim.

Arnau Lario
2n Batx. Humanístic

Jugarem a estimar-nos de Marta Roure

La cançó Jugarem a estimar-nos de Marta Roure, una noia andorrana, ens parla sobre una nit d’estiu que vol passar-la al costat d’un un noi i gaudir-la al màxim fins que surti el Sol. Aquesta cançó va formar part del festival Eurovisió de l’any 2004 tot i que no va ser la guanyadora. A part del tòpic horacià del Carpe diem hi trobeu algun més?

[youtube]http://youtu.be/9JDvhww0vjw[/youtube]

No en tinc cap dubte, cap dels dos sabem 
Per què estem junts aquesta nit 
Tu no saps ni com em dic 
I la veritat, tampoc jo sé el teu nom 
Potser és millor que no pensem en res 
Aprofitem que estem solets 
Aparquem tots els problemes 
I disfrutem d’aquest moment 
Aquesta nit farem que sigui nostra 
Aquesta nit podrem ser el que volguem 
Mentre esperem que surti el sol 
Vull que estiguem junts, que no deixem de jugar 
Vull que em diguis “jo t’estimo”, tot i no ser veritat 
Vull que ens abracem, que disfrutem del moment 
I jugar… jugarem a estimar-nos 
I quan el sol demà et tregui del llit 
Jo ja no seré al teu costat 
Només quedarà un record 
El somni d’una nit d’estiu 
D’ aquella nit que vam tenir tots dos 
Ben lluny de tota realitat 
Una nit que ara vivim 
I volem que duri eternament 
On no importa res, només nosaltres 
Aquesta nit val tot, seré qui vulguis 
Mentre no aparegui el sol 
Vull que estiguem junts, que no deixem de jugar 
Vull que em diguis “jo t’estimo”, tot i no ser veritat 
Vull que ens abracem, que disfrutem del moment 
I jugar… jugarem a estimar-nos 
Vull que estiguem junts, que no deixem de jugar 
Vull que em diguis “jo t’estimo”, tot i no ser veritat 
Vull que ens abracem, que disfrutem del moment 
I jugar… jugarem a estimar-nos 
No tenim cap pressa 
Però no perdem temps 
Que quan surti el sol 
La màgia es perdrà 
Que la nit és llarga 
Però l’ hem d’aprofitar 
Seré el que tu vulguis fins que surti el sol 
Fins que surti el sol 
Vull que estiguem junts, que no deixem de jugar 
Vull que em diguis “jo t’estimo”, tot i no ser veritat 
Vull que ens abracem, que disfrutem del moment 
I jugar… jugarem a estimar-nos 
Vull que estiguem junts, que no deixem de jugar 
Vull que em diguis “jo t’estimo”, tot i no ser veritat 
Vull que ens abracem, que disfrutem del moment 
I jugar… jugarem a estimar-nos 
Fins que surti el sol

Clàudia Cazaux Cuberas

2n Batx

Hoy puede ser un gran día de Serrat

Joan Manuel Serrat farà el 18 de febrer de 2015 cinquanta anys de carrera! Aquesta cançó pertany a l’àlbum anomenat “En tránsito” de Joan Manuel Serrat, publicat al maig de l’any 1981. Va ser un dels àlbums més polític del cantautor català, ja que els  temes comporten una càrrega explícita de compromís i crítica social.

Hoy puede ser un gran día,

plantéatelo así,

aprovecharlo o que pase de largo,

depende en parte de ti.

Dale el día libre a la experiencia

para comenzar,

y recíbelo como si fuera

fiesta de guardar.

No consientas que se esfume,

asómate y consume

la vida a granel.

Hoy puede ser un gran día,

duro con él.

Hoy puede ser un gran día

donde todo está por descubrir,

si lo empleas como el último

que te toca vivir.

Saca de paseo a tus instintos

y ventílalos al sol

y no dosifiques los placeres;

si puedes, derróchalos.

Si la rutina te aplasta,

dile que ya basta

de mediocridad.

Hoy puede ser un gran día

date una oportunidad.

Hoy puede ser un gran día

imposible de recuperar,

un ejemplar único,

no lo dejes escapar.

Que todo cuanto te rodea

lo han puesto para ti.

No lo mires desde la ventana

y siéntate al festín.

Pelea por lo que quieres

y no desesperes

si algo no anda bien.

Hoy puede ser un gran día

y mañana también.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=N_dI6hUpMgc[/youtube]

Sabríeu dir quin tòpic literari apareix en aquesta cançó? Quin significat té? Quina és la teva cançó de Serrat per celebrar aquests cinquanta anys de carrera?

Rebeca Barroso

2n de Batxillerat Llatí

El Mite de la Caverna de Anima Sacra i Ronnie Romero

La cançó de El mite de la caverna d’ Anima Sacra amb la col·laboració de Ronnie Romero es troba en el tercer single de “Rastros de Luz” i és una cançó que fa referència a un mite molt famós de la filosofia i que hem estudiat fa poc. Quin filòsof va ser el que va explicar el mite? Què explica aquest mite? Coneixeu altres cançons que hi facin referència?

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=cgiqkzhzn2E[/youtube]

Des de nens estan creixent en la foscor,
encadenats de peus i de coll.
Només poden mirar cap a una paret,
on només veuen unes ombres parlant.

Però darrere del seu mur hi ha alguna cosa més que no han vist mai:
una foguera encesa, un camí on homes transiten
i porten objectes de gran altitud,
són els causants del seu món sensorial.

L’home encadenat al seu cos,
tan sols pot veure ombres i aparences.
Només aquell capaç de trencar les cadenes
podrà contemplar un món d’idees.

Què passaria si un captiu és deixat anar
i se li obligués a girar el seu cap.
Quedaria perplex, no podria entendre,
s’aferraria al seu món d’ombres

Però si és arrossegat cap a l’exterior obligant-lo a caminar
descobriria a poc a poc una altra veritat.
No voldria mai tornar a estar sota la foscor,
qualsevol altra cosa abans que la seva antiga llar.

(tornada)

(Tornada diferent)
L’home retorna a ajudar els seus,
els voldrà deixar anar, mostrar un altre món.
Però aquelles ments alienades
riuran d’ell, d’absurdes paraules.

Xènia Serra

2n Batx. Grec i Llatí

Wide Awake de Katy Perry

Aquesta cançó Wide awake (2012) és interpretada per la cantant i compositora nord-americana Katy Perry, part de l’àlbum Teenage Dream.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=k0BWlvnBmIE[/youtube]

I’m wide awake
I’m wide awake
I’m wide awake

Yeah, I was in the dark
I was falling hard
With an open heart
I’m wide awake
How did I read the stars so wrong?

I’m wide awake
And now it’s clear to me
That everything you see
Ain’t always what it seems
I’m wide awake
Yeah, I was dreaming for so long

I wish I knew then
What I know now
Wouldn’t dive in
Wouldn’t bow down
Gravity hurts
You made it so sweet
Till I woke up on
On the concrete

Falling from cloud
Crashing from the high
I’m letting go tonight
Yeah, I’m falling from cloud

I’m wide awake
Not losing any sleep
I picked up every piece
And landed on my feet
I’m wide awake
Need nothing to complete myself, no

I’m wide awake
Yeah, I am born again
Out of the lion’s den
I don’t have to pretend
And it’s too late
The story’s over now, the end

I wish I knew then
What I know now
Wouldn’t dive in
Wouldn’t bow down
Gravity hurts
You made it so sweet
Till I woke up on
On the concrete

Falling from cloud
It was out of the blue, I’m
Crashing from the high
I’m letting go tonight
Yeah, I’m ready to go, I’m
I’m falling from cloud

I’m wide awake
Thunder rumbling
Castles crumbling
I am trying to hold on
God knows that I tried
Seeing the bright side
But I’m not blind anymore
I’m wide awake
I’m wide awake

Yeah, I’m falling from cloud
It was out of the blue, I’m
Crashing from the high
You know I’m letting go tonight
Yeah, I’m ready to go, I’m
I’m falling from cloud
I’m wide awake
I’m wide awake
I’m wide awake
I’m wide awake
I’m wide awake 

En la lletra de la cançó hi trobem dos tòpics clàssics: furor amoris (‘vaig estar a les fosques/caient amb força/amb un cor obert’) i l’altre és carpe diem, no explícit en la lletra, però es veu clarament perquè diu que obre els ulls després d’una espiral d’amargura i torna a viure la vida, sense perdre el temps.

En el vídeo es veu com la cantant, vestida amb un peple, va entrant a un laberint com el de Minotaure. Més tard, es troba amb dos Minotaures mentre recorre el passadís d’un hospital.

Què simbolitza la trobada amb els minotaures? T’havies fixat en els referents clàssics?

Camila Arigón

2n batxillerat grec i llatí

El golpe de Bebe

La cantautora extremenya Bebe (Nieves Rebolledo Vila) en “El golpe” dins l’àlbum Pafuera telarañas del 2004 recull influències de l’oda XI d’Horaci.

Aquí podreu trobar alguns dels tòpics literaris d’Horaci.

 

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=lQbJprZ-kjo[/youtube]

En los poros de tu piel
Hacen nido mil dulces promesas
Rebuscando yo encontré que
El daño siempre se compensa

En los poros tu piel
Los errores cada vez más pesan
Cada lágrima de hiel
Que se derrama cómo aceite espesa

El camino es dudo y
No sabes por dónde tirar
Averigua qué está bien
O está mal

Que el tiempo corre
En patines, cuesta abajo
Y no tiene freno
Hasta que das el golpe

El tiempo vuela como
Vuelan los papeles olvidados
Y no para ni a beber para reponer

Pero qué bonita que es tu sonrisa
Como esa mujer que sabe seducir
El arroz se te pasa en la cocina

El teléfono no termina de sonar
O lo coges o no volverá a llamar

El tiempo corre
En patines, cuesta abajo
Y no tiene freno
Hasta que das el golpe

El tiempo vuela
Como vuelan los papeles
Olvidaos y no para
Ni a beber para reponer

 

 

Què us ha semblat la cançó? Quina relació creieu que hi ha amb Horaci? Trobeu cap tòpic literari?

 

Mar Gómez-4t d’ESO

Captatio benevolentiae de Manel

El grup Manel té dins l’àlbum Els millors professors europeus 2008, a més de Roma i Al mar, una altra cançó amb referències clàssiques: Captatio benevolentiae, ben útil per anar aprenent els llatinismes de les PAU llatí Catalunya!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=zOgTkBAEtik[/youtube]

Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident,
que per un moment,
ens en sortim.

Després d’escoltar-la explica els motius pels quals creus que utilitzen aquest recurs. Amb quina intenció? Creus que és una cançó optimista? Per què és interessant començar una exposició, un escrit, un concert… amb una captatio benevolentiae?

Coriolà, un grup de música de Premià de Mar

Caius Marcus Coriolanus, tot i que no es pot confirmar 100% la seva existència, es diu que va ser un general romà del segle V a.C. Va ser exiliat de Roma per haver prohibit repartir el blat als plebeus. Havent estat els  seus enemics es va unir a els volscs i va passar a conspirar en contra de Roma.

Coriolà s’acomiada de la seva familia i marxa a l’exil·li

A les portes de la ciutat de Roma va ser detingut per la seva dona, Vetúria,  i la seva mare, Volúmnia, que el van convèncer per retirar-se. Coriolà va cedir i, d’aquesta manera, els volscs el van titllar de traïdor.

Vetúria i Volúmnia suplicant a Coriolà que torni a Roma i deixi de conspirar en contra

Coriolà és un grup de música pop i folk de Premià de Mar. Guanyadors del Premi Joventut al concurs Sona 9. Els inicis d’aquest actual grup de música es remunten a l’any 2011. Carles Chacón s’acabava de quedar a l’atur i va haver de buscar la manera de reinserir-se al mercat laboral. Ell mateix diu que Coriolà va nèixer a partir d’una crisi personal. En aquest, cas, en Carles va reprendre la seva passió adormida per la música. En aquesta entrevista els veiem parlant del seu primer disc, “El debut” al lloc dels seus origens, Premià de Mar i al següent àudio podem escoltar-ne una altra del Premià Notícies:

Aquest 15 d’agost de 2014 van fer un concert al fòrum romà d’Empúries, tot i que aquests calamars a la romana no siguin massa romans!

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=fCLIDFybyaA[/youtube]
de las catástrofes surgen oportunidades, y esas oportunidades dan pie a acontecimientos que hacen mejor el momento, el tiempo y el paisaje.

 

I també els hem pogut veure tocar per les festes de la Mercè!

Igual que Caius Marcus Coriola després de ser desterrat va provar coses noves, en el cas de Carles Chacón aquest va passar a dedicar-se a la música i en el cas de Coriolà va unir-se a l’enemic.

Components del grup:

  • Carles Chacón (voz, guitarra, mandolina, teclados)
  • Xavier Oró (bajo, programaciones)
  • Mikel Oró (bateria)
  • Ismael “Viru” Valero (teclados, guitarra)
  • Xabi Oró (guitarra eléctrica)

Concert 2014

 

No us perdeu els seus concerts!

Judit Giménez
2n Batx. Grec i Llatí
Institut Premià de Mar