Arxiu de la categoria: Cantautor

“Día de enero” de Shakira

Com ja sabreu la majoria de vosaltres, els alumnes de segon de batxillerat de l’INS Isaac Albèniz estem actualment llegint l’Eneida de Virgili i, curiosament, he trobat una cançó que fa referència a Eneas, el protagonista de l’obra. Però aquesta no és una referència de les que trobem normalment, sinó que amaga una curiosa història que te relació amb el món romà. A continuació, trobareu el vídeo i la lletra la cançó de Shakira i, com podreu comprovar, la referència a Eneas és evident al tercer paràgraf. Però està acompanyat i aquest fet és el que amaga el secret.

Te conocí un dìa de enero
con la luna en mi nariz
y como vi que eras sincero
en tus ojos me perdí

Que torpe distracción
y que dulce sensación.

Y ahora que vamos por el mundo
como Eneas y Benitín
ya te encontré varios rasguños
que te hicieron por ahí

Pero mi loco amor
es tu mejor doctor

Voy a curarte tu alma en duelo
voy a dejarte como nuevo
y todo va a pasar
pronto verás al sol brillar

Tu más que nadie
merece ser feliz.

Ya vas a ver como van sanando
poco a poco tus heridas ya vas a ver
como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Y aunque hayas ido al extranjero
hasta en tu propio país
si yo te digo “como dices”
tu aún dices “que decís”

Y lloras de emoción
oyendo un bandoneón.

Y aunque parezcas despistado
con ese caminar pausado
conozco la razón
que hace doler tu corazón
por eso quice hacerte esta canción

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ja heu vist la referència als dos personatges? Espero que sí! Segurament us preguntareu qui és Benitín i, al contrari del que molts imaginareu, no és un heroi desconegut o d’una altra cultura. Eneas i Benitín són dos personatges d’una tira còmica americana anomenada Mutt y Jeff creada l’any 1907 per Bud Fisher. El mateix Eneas es diu August en la versió original anglesa i ambdós protagonistes comparteixen històries amb altres personatges com Cicero i Julius. I, ara, us faré una pregunta relacionada amb aquesta curiosa història: podríeu explicar-nos qui són aquests personatges i quina relació tenen amb la cultura romana?

Anna Pardo Fernàndez, 2n de Batxillerat, INS Isaac Albèniz

Arthur H: “Ulysse et Calypso”

Arthur H inclou “Ulisses et Calypso” en el seu àlbum “Baba Love” i l’han definida així: “Une chanson sensuelle, pour ne pas dire érotique, dans laquelle l’artiste dépeint une relation physique en utilisant l’image de deux amoureux connus de tous. C’est un couple d’amoureux. C’est une chanson assez sexuelle. “Ulysse et Calypso”, c’est une histoire assez tendre. Ulysse, c’est l’aventurier qui peut éventuellement se perdre pendant ses voyages. Et puis on a Calypso qui attend qu’il revienne. Il y a véritablement une tendresse entre ces deux personnages”.

[youtube]https://youtu.be/hVtFsk-GtLw[/youtube]

ULYSSE ET CALYPSO

Ma paparole est là, ma belle Calypso
Je suis comme une liste en clandestin dans le cargo
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh ma belle, she loves me
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, baby I love you so
Ma contredanse, ma danse, ma turbulence,
Je suis ton paquebot, matelot barjot,
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh my baby, I love you so
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, I love you so
Oh baby, baby, I love you so
Baby, baby, baby…
I love you so


ULYSSE ET CALYPSO (Traducció al Català)

La meva llibertat ha arribat, estimada Calypso
Sóc com un llistat de clandestins en un vaixell mercant
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh la meva estimada
És la meva reina, però amiga
És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
La meva contradansa, la meva dansa, la meva turbulència
Sóc el teu paquebot, el teu mariner boig
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh, my baby, t’estimo tant
És la meva reina, però amiga. És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
Baby, baby, baby…
t’estimo tant!

Mercè Font

Professora de francès de l’institut Premià de Mar

D`Ítaca a El horizonte de Serrat

Reprenent el fil d’aquest apunt, ara li toca a Joan Manuel Serrat amb El horizonte. Quins referents clàssics hi trobeu? Quin paral·lelisme s’hi pot establir? Què és més important el destí o el viatge?

 

El horizonte

Puse rumbo al horizonte
y por nada me detuve,
ansioso por llegar
donde las olas salpican las nubes,
y brindar en primera fila
con el sol resucitado,
sentarme en la barandilla
y ver qué hay del otro lado.

Y cuanto más voy pa’ allá
más lejos queda,
cuanto más deprisa voy
más lejos se va.

Allí nacen las leyendas
y se ocultan los secretos
y se alcanza a dibujar
con las estrellas en el firmamento.
Sueño con encaramarme
a sus amplios miradores
para anunciar, si es que vienen,
tiempos mejores.

Viatge a Ítaca de Lluís Llach

Hola a tots! Avui us porto una cançó ben diferent a la que vaig publicar de 30STM, es tracta d’un clàssic de la nova cançó.

Viatge a Ítaca d’en Lluís Llach. Lluís Llach, un dels pares de la Nova Cançó (moviment que es va donar a Catalunya entre els 60 i els 70 com a protesta per al repressió de la llengua catalana durant el franquisme) va publicar aquesta cançó tan famosa que qui més o qui menys ha sentit alguna vegada i que a més és el títol del àlbum que es va publicar el 1975.

Viatge a Ítaca és un poema de Konstandinos Kavafis, un poeta grec de finals del segle XIX i principis del XX. Kavafis, tot i ser un poeta discret, Llach va quedar captivat per la seva poesia, els poemes que més li agradaven els adaptava ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba. Kavafis es va fer un lloc els anys 70 entre la població catalana gràcies a l’album de Llach. Tot l’àlbum de Llach està basat en els poemes de l’escriptor grec. Va tenir un gran acolliment entre la gent, com tots els seus anteriors treballs.

 

Viatge a Ítaca ens parla sobretot de Grècia, però també sobre l’amor, la nostàlgia tot embolicat amb un aire clàssic.

[youtube width=”650″ height=”550″]http://youtu.be/TbDLLYyItDE[/youtube]

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l’amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Sabeu on és Ítaca? Sobre quin personatge ens parla la cançó? Què en sabeu d’aquest personatge? Com es diu el llibre que ens parla d’aquest personatge? Què enteneu per Ítaca?

Patrícia Ortiz

1r Batxillerat Llatí

Vade retro de la Trinca

Escolteu amb atenció aquesta altra cançó de la Trinca amb referents clàssics i després comenteu el perquè del llatinisme (aquí trobaràs la lletra original i aquí una versió derivada):

I tot seguit en castellà:

Vade retro va ser una de les cançons que La Trinca va incloure el 1985 en el seu segon LP en espanyol, SINÁNIMUS MOLESTANDI, amb adaptacions al castellà de temes ja editats en català com: El huevo de Colon, La guerra verdulera, El Danubio Azul, El Obispo de Aquisgrán (El canonge de la Seu), Fantasmas. Què n’opineu del títol d’aquest segon LP en castellà?

El Comte Arnau i els càstigs infernals

Una nit de tempesta, a la vora del foc, és el moment ideal per a que els nens i no tan nens escoltin històries de por. La iaia Càndida contava la història del Comte Arnau cada dissabte, quan els seus néts van a visitar-la a Can Serra.” Nois, pel Ripollès i les comarques del voltant diuen que a les nits de pluja hi ha molta fressa a l’infern perquè és el moment que el Comte Arnau hi surt i comença a cavalcar amb el seu cavall diabòlic, li surt foc per la boca, i un seguici de gossos pels boscos. L’ombra que molts han sentit i fins i tot vist, és la seva ànima condemnada eternament a voltar per tots els que foren els seus dominis, carregat amb la monja que va ser la seva estimada.- No sentiu els lladrucs ? Nens , a dormir, són les dotze, i fins el cant del gall el tindren per ici !!!! ” Tots sortíem corrent i ens tapaven amb la vànova, cap i tot, tancàvem els ulls ben forts i esperàvem adormir-nos abans de sentir la carrera enfellonida del Comte Arnau. ” Ja més gran vaig buscar la història per saber per què hi va ser condemnat el nostre comte i vaig trobar a questes petits versos i les versions de Joan Maragall, Josep Carner:

” A L’infer me l’han donada.

per les males llambregades,

per les males calcades.

per soldades mal pagades.”


  • Quins dos fets van condemnar Hug de Mataplana, el nostre comte Arnau?
  • Per què s’ha convertit en un mite?
  • A quin personatge mitològic s’assembla? Quins dos fets contra els déus el van condemnar eternament?
  • Coneixes d’altres càstigs eterns?

Cançó popular catalana

La comtessa està asseguda,
viudeta igual,
la comtessa està asseguda
al seu palau.
Se li presenta a la cambra,
valga’m Déu val!,
se li presenta a la cambra
el comte Arnau.

-A on teniu les vostres filles,
muller lleial?
A on teniu les vostres filles,
viudeta igual?
-A la cambra són que broden,
comte l’Arnau.
A la cambra són que broden
seda i estam.

-Deixeu-me’n endur una filla,
muller lleial;
que amb mi passarà les penes
que estic passant.
-Així com les heu guanyades,
valga’m Déu val!,
tot sol com pugueu passeu-les.
comte l’Arnau.

-Quina hora és que el gall ja canta,
muller lleial?
Quina hora és que el gall ja canta,
viudeta igual?
-Les dotze hores són tocades,
valga’m Déu val!
les dotze hores són tocades,
comte l’Arnau.

Rocío, Ins. Miquel Martí i Pol
Quod sumus

“Yo no maté a Nerón”

Mireu què he trobat a la xarxa! Una cançó dels anys setenta del xilè Juan Carlos en què el propi emperador Neró s’exculpa d’homicidi i d’haver cremat Roma.

Yo no maté a mi hermano

es mentira, mentira

ni perseguí al cristiano

yo fuí el buen Nerón

yo no toqué la lira en el foro romano

fue solo una mentira de mi historiador

En las historias a mi me dibujan feo

y en otras dicen que yo fui muy barrigón

si estudian (o escuchan) bien sabrán que yo era tan hermoso

como el que ahora les entona esta canción

Yo no maté a mi hermano

es mentira, mentira

ni perseguí al cristiano

yo fuí el buen Nerón

yo no toqué la lira en el foro romano

fue solo una mentira de mi historiador

Ya sé que algunos hablan de un incendio en Roma

y se me acusa de no haberlo hecho apagar

si estudian bien sabrán que yo no era bombero

y las mangueras nunca supe bien usar

Yo no maté a mi hermano…

Per cert, què en sabeu de l’emperador Neró? Era tan malvat com ens volen fer creure o tan angelet com en aquesta cançó? Recordeu quina pel·lícula, vista a El Fil de les Clàssiques, el va immortalitzar tocant la lira mentre Roma cremava en flames?

John

El far del sud, de Sopa de Cabra

A veure si m’ajudeu a trobar els referents clàssics que amaga El far del sud, una  romàntica cançó de Sopa de Cabra ja que no em podeu donar un cop de mà a trobar l’amor:

El far del sud

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdre-ho tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far del sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tan bruna, tan forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quan la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor….

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
I apaga el sol tan bruna, tan forta i prohibida.
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

De què és eco?

Hem llegit el mite ovidià, fins i tot en llatí, n’hem fet actualitzacions i recreacions, ara potser ha arribat el moment d’escoltar aquesta cançó de la cantautora Christina Rosenvinge:

Condenada por los dioses sin su linda voz
Eco se esconde en la cueva con su dolor
El corazón mudo sólo puede repetir
las últimas sílabas que acaba de oír
Narciso es soberbio,
¡Por Dios que guapo es!
Las ninfas se ofrecen ante su desinterés
Pasea en el bosque su melancolia
Nada es suficiente su alma esta vacía
Eco de lejos le espía y suspira: ¡Amor!
Como confesarlo sin su propia voz
Un claro del bosque se abre para los dos
La cálida tarde presiente lo peor

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca…
Niña loca…
No operare darte un beso
Darte un beso…
Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río…
en el río…
¿no pensaras que te quiero?
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…

Narciso recibe castigo por ser tan cruel
El agua nunca fue tan clara, ni tan transparente
Al ver su reflejo por fin descubrimos
Ahogado en si mismo se convierte en flor
Eco de pena y loco se consumio
Solo quedo resonando sin fin
Su linda voz

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca…
Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso…
Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río…
en el río…
¿no pensaras que te quiero?
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…

Ahora tu dime:
¿Que demonios hago yo aqui?
¿Soy solo tu espejo o vuelves a mi?
¿Se me consiente algo mas que repetir
cada palabra que tu deseas oir?
Tocas el arpa con su tope la nariz
La imagen dispara y el llanto no tiene fin

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca…
Niña loca…
Contigo hare lo que quieras
Lo que quieras…
Lo que quieras…
¿no ves que triste es mi vida?
Es mi vida…
Es mi vida…
Tu cargaras con mi pena
Con mi pena…
Con mi pena…
¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca…
Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso…
Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río…
en el río…
¿no pensaras que te quiero?
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…