Tag Archives: Mitologia

Entrevista a Pan, l’únic i inigualable déu dels pastors

Salvete Aràcnids!

Durant el segon trimestre, els alumnes de quart de l’Institut Isaac Albéniz vam treballar Narracions de mites clàssics, una adaptació de Les Metamorfosis d’Ovidi. Seguidament vam realitzar totes les qüestions presentades al llibre sobre la temàtica que ens pertocava. I per finalitzar amb el treball vam fer una recreació del mite que més ens agradava dins del nostre bloc. Dos grups vam fer un programa de radio per desenvolupar el treball.

El Marçal i jo vam escollir Pan. déu dels pastors, per a la nostra entrevista. Teníem uns coneixements previs sobre Pan i Siringa, gràcies als treballs i exercicis realitzats al bloc. Per entendre l’entrevista, necessiteu uns breus coneixements previs: Pan va estimar la nimfa Siringa, que no el corresponia. Una vegada, mentre fugia, la nimfa es va llançar al riu Ladó; acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, que commogudes, la van convertir en un canyar. Quan Pan va arribar, només va poder abraçar les canyes bressolades pel vent, però la remor que produïen li va agradar de tal manera que va decidir construir un nou instrument musical amb elles; d’aquesta forma va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa d’igual nom.

Plantejament

Nosaltres ens hem proposat fer una sèrie de preguntes i que Pan ens parli sobre ell i la seva història. El nostre plantejament és simple, jo, l’entrevistador, sóc el presentador d’Entrevistes temporals, un programa relacionat amb l’actualitat i la mitologia. Comencem parlant sobre ell i Siringa, i el que va passar quan Pan la va veure, fins al final de la història. A continuació, parlem breument sobre el seu físic i, finalment, de la seva música, fins i tot ens farà una demostració del seu disc en directe. En aquest cas, només parlem sobre Pan i li fem unes preguntes que ell haurà de respondre. El que nosaltres consideràvem ideal era una entrevista que tingués el màxim d’informació possible sobre diferents aspectes. Per això, tractem el seu físic, el seus pensaments i emocions, i la seva passió per la música. Hem fet una versió del mite i de Pan una mica diferent, a la nostra manera, un tant més humorístic i divertit, un Pan menys seriós i més amistós, i un mite més interessant, tot això moderadament, ja que si ens n’haguéssim allunyat excessivament, es podria haver perdut l’essència del mite.

Transcripció de l’entrevista

– Hola a tots i a totes, benvinguts a “Entrevistes temporals”! Avui viatgem a uns temps immemorials per parlar sobre un dels grans mites de la mitologia grega. Som aquí amb Pan, déu dels pastors, que ens respondrà a unes preguntes sobre el seu amor amb Siringa, una nàiade del riu Ladó. Primer de tot, gràcies per assistir a la nostra entrevista, teníem moltes ganes que vinguessis.

– Gràcies, també és un honor per a mi haver pogut venir aquí amb vosaltres.

– Primera pregunta: Què és el que vas sentir el primer moment que la vas veure?

– Bé, jo simplement em vaig enamorar. No vaig pensar res, em vaig quedar aclaparat, sense paraules.

2. En algun moment es va aturar a parlar amb tu?

– Jo ho intentava, però ella no feia cas de les meves ofrenes. Vaig intentar que em fes cas, però ella només cridava i demanava ajuda a les seves germanes.

3. En cap moment no vas pensar a deixar-ho córrer?

– A què et refereixes amb deixar-ho córrer?

– Si no vas pensar que potser el més convenient sería deixar-la en pau.

– Jo només pensava que ella era l’amor de la meva vida.

4. Quan vas veure les seves germanes per primer cop, què vas pensar?

– Vaig pensar que els demanaria ajuda per poder lliurar-se de mi.

5. Ens podríes explicar què és el que van fer?

– Com ja va escriure Ovidi a la seva obra, van transformar Siringa en un canyar.

6. Passem a parlar una mica més sobre tu; t’és incòmode, per exemple, portar aquestes banyes al cap?

– Sí i no, realment em molesta que no tinguin cap mena d’utilitat, però tampoc és cap molèstia, ja que acabes oblidant-te que les portes a sobre.

7. Ens podríes dir algun dels avantatges de tenir aquestes potes de cabra?

– Com ja sabreu, sóc un sàtir, meitat home i meitat cabra; acostumem a viure a les altes muntanyes i per tant, les nostres potes són molt útils per a aquells terrenys.

8. I hi trobes algun desaventatge?

– Puc ser molt ràpid i saltar molt, però sí que és cert que en algunes zones, com per exemple les rocoses, se’m fa molt més difícil caminar.

9. Hi ha rumors per l’Olimp que treuràs el teu propi disc, ¿és això cert?

– Realment volia que fós un secret, però ja que s’ha difós sí, en treuré un relacionat amb el meu passat.

10. Ens podríes fer una demostració en directe?

– D’acord, improvisaré una mica. (Sona la flauta de Pan)

– Meravellós… Bé, aquí ho deixem, nois, ha estat un honor poder entrevistar una divinitat. Gràcies per tot.

– A vosaltres! M’ho he passat molt bé en aquesta entrevista.

Us proposo les següents activitats:

– Busqueu informació relacionada amb Pan que no estigui esmentada a l’article.

– Per què la nimfa Siringa escapa i demana ajut? A qui demana ajuda?

– Quines diferències pots trobar entre el Pan mitòlogic i el Pan de l’entrevista?

– D’on prové el nom “Siringa”?

– Defineix cada personatge que apareix a l’article amb una paraula que consideris convenient. 

Kevin González
Llatí 4ESO

Baetulo i la mitologia

Després del magnífic treball realitzat per l’alumnat del primer trimestre de Cultura clàssica, i del mural dels del segon trimestre sobre el passat romà de la nostra ciutat, Badalona, que guarneix el passadís de la biblioteca, el curs acaba amb un treball molt diferent. Els nois i noies de l’optativa del tercer trimestre han culminat la tasca amb un recorregut pels mites que ens surten a l’encontre durant la visita al Museu de Badalona i els jaciments que en depenen: el Jardí de Quint Licini, la domus dels dofins…

Com a avenç del treball definitiu, aquí teniu el Google map que han confeccionat el Pol i l’Àlex, on es recullen tots els topònims que han anat sortint en els apunts de classe. Us demano que visiteu tots els llocs que ha editat i comenteu en quin apartat hem esmentat cadascun. A continuació, expliqueu tot que sapigueu sobre el tema en qüestió, especialment si es tracta del que heu treballat en el vostre grup i, per tant, en sabeu més que la resta. Afegiu també d’altres topònims que apareguin en el vostre apartat i no constin en aquest mapa.

Nueva imagen (24).jpg

 [Cliqueu a la imatge per poder accedir al mapa interactiu i entrar als llocs ubicats]

Finalment, escriviu un paràgraf sobre la vostra experiència en l’elaboració del document compartit LA MITOLOGIA EN El PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE BAETULO: dificultats, avantatges i desavantatges de la plataforma Drive; funcionament del sistema de treball en grups subdividits, amb coordinadors grupals i coordinadors generals; satisfacció envers el resultat obtingut, el descobriment del passat arqueològic de la vostra ciutat i i el tractament rigorós del tema mitològic.

Com que el curs s’acaba, el document serà publicat a posteriori, i vosaltres ja haureu acabat les classes, però espero que igualment visiteu l’Aracne per recordar la bona feina que heu realitzat a l’optativa. Si més no, la foto de grup que hem fet avui, segur que valdrà la pena veure-la i comentar-la… Sigui com sigui, els alumnes de l’any vinent, podran prendre-us com a model!

TERESA

Una vil·la romana a prop de Valladolid

Introducció

Aquesta Setmana Santa he visitat la ciutat de Valladolid amb la meva família. És una ciutat amb molta història: des dels segles de reconquesta i repoblament, fins a l’actualitat, que és la seu del govern autonòmic de Castella i Lleó. A més, no s’ha d’oblidar que, durant l’època dels Reis Catòlics, la ciutat va viure un gran esplendor i, després, amb l’emperador Carles V, es va convertir en una de les capitals de l’imperi espanyol. Doncs bé, no gaire lluny de Valladolid podem retrocedir encara més en la història i comprovar que els romans també van deixar petjada en aquesta zona d’Hispània. En un poble de la província de Valladolid, anomenat Almenara de Adaja, es troba un jaciment arqueològic que ara s’ha convertit en museu.

Es tracta d’una antiga vil·la del segle IV, de l’època tardo-romana, que va ser descoberta casualment per un pagès, a finals del segle XIX. Un dia, mentre llaurava el camp, va trobar les restes d’un mosaic. A partir de llavors, els experts van anar fent excavacions a la zona, fins que l’any 1994 el conjunt va ser protegit i declarat “Bé d’interès cultural”. No és pas l’únic que hi ha a Castella; a la província de Palència també es pot visitar la vil·la romana de La Olmeda.

Descripció del conjunt:

Entorn geogràfic: El terreny se situa a la riba dreta del riu Adaja, en una zona de camp de l’altiplà castellà, que correspon a un terreny de terrasses fluvials. Aquesta condició va permetre que s’hi assentés un poblat prehistòric i, sobre aquest, una vil·la romana.

Estructura de la casa: Es tracta d’una casa de camp, propietat d’una família romana benestant. Cal pensar que la casa té dos peristyla, i, entorn d’ells, hi ha una trentena d’habitacions.

Foto: Joan Molar

Algunes d’aquestes habitacions eren destinades als convidats als actes socials que s’organitzaven a la vil·la. En la visita a la reconstrucció de la casa, les guies parlen de la importància de les festes i celebracions. Per aquest motiu, s’ha reconstruït amb detall el triclinium, que era el principal lloc on se celebrava la cena, l’àpat principal del dia per als romans, i molt abundant quan hi havia convidats.  

Foto: Joan Molar

En el jaciment, destaquen dos elements importants: les termes i el mosaic de Pegàs. De la resta s’han conservat els basaments d’algunes habitacions (la sala tri lobulada és una de les més ben treballades)

Foto: Joan Molar

i restes de mosaics que les adornen.

Foto: Joan Molar

Els elements més destacats:

Les termes: Es tracta d’unes termes privades però força completes, ja que, com he dit, la família tenia una bona posició social. Les termes disposen d’un vestíbul, anomenat apoditerium, que servia de vestidor (és a dir, per canviar-se de roba abans d’entrar a les termes).

Foto: Joan Molar

Segueixen les sales del frigidarium i del tepidarium. En la primera hi havia un espai on es feien massatges als senyors i als convidats de la casa. Al costat seu, hi havia les latrines, un lloc que, durant l’època romana, era un espai de debat (s’hi van arribar a firmar pactes importants i estratègies militars).

Foto: Joan Molar

Tot això queda molt ben explicat en la visita a la vil·la reconstruïda. Finalment, trobem el caldarium, molt interessant, perquè permet veure el sistema de calefacció de l’aigua, a través d’uns forns situats sota el sòl de la casa. Precisament en la zona del caldarium, el mosaic que decorava totes les termes ha desaparegut parcialment, per culpa de l’alta temperatura que emetia la caldera o praefurnium i es trasmetia a través de l’hypocaustum.

Foto: Joan Molar

Com a curiositat, la guia que ens acompanyava en la visita a la vil·la reconstruïda, ens va explicar que, en les antigues cases castellanes, hi havia una habitació que rebia directament l’escalfor de la xemeneia situada a la planta baixa. Aquesta habitació era anomenada “la gloria” perquè s’hi estava molt calent, durant els mesos d’hivern, que són molt durs a Castella, a diferència de la resta de la casa, que era molt freda. El sistema de transmissió de la calor era tan potent que, en les “glòries”, no s’hi podia caminar descalç, ja que els peus cremaven, i, si s’hi anava amb xancletes, es desfeia la sola de goma.

Després de donar la volta a tota la vil·la i de veure algunes sales per a convidats i d’altres per a la família dels propietaris, trobem un saló, no gaire gran, amb un mosaic espectacular, sobretot pel seu estat de conservació. És el mosaic de Pegas, que recrea la llegenda de Pegas i la font d’Hipocrene. Pegas, el cavall alat, havia nascut de la sang que va brollar del cap de Medusa quan Perseu el va tallar. Segons Ovidi, en el mont Helicó s’havia celebrat un concurs de cant que havia enfrontat les Muses i les Pièrides; l’Helicó estava tan satisfet de sentir aquells cants harmònics que creixia i creixia, tot content, i s’enlairava tant que amenaçava de tocar el cel. Pegas va anar a la muntanya, enviat pel déu Neptú, i va colpejar el terra del mont Helicó amb el casc de la seva peülla; immediatament, en va brollar una font, la font Hipocrene, que etimològicament significa “font del cavall”. Les seves aigües eren màgiques, ja que estaven beneïdes per les muses i inspiraven els poetes que en bevien. Segons el poeta grec Hesíode, el mot Pegas també es relaciona amb la paraula “font”. Aquesta bellíssima història és representada amb detall en el mosaic de la vil·la romana.

Font: Viquipèdia

 Qüestions:

 1. Les termes de la vil·la romana d’Almenara-Puras tenen una coincidència amb els banys que es conserven en una ciutat francesa. Sabeu quina és aquesta coincidència? Expliqueu-la. 

2. Mireu bé els enllaços i digueu quina relació hi ha entre el mont Helicó, Hesíode i les Muses.

3. Quins altres exemples de vil·les romanes coneixeu, a Badalona, a Catalunya o a d’altres llocs? Comenteu-ne les principals característiques.

4. Segur que heu vist algun mosaic romà; feu-ne una descripció breu.

5. Finalment, repasseu el tema de la domus romana i digueu quines parts en són esmentades a l’article, tot explicant-ne les característiques. Fixeu-vos en les imatges.

Pau Molar

Narcís, un titella en mans del destí

En el marc de la tasca de recreació que els alumnes de 4t de l’Institut Albéniz hem fet a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics, han sorgit algunes produccions audiovisuals adreçades a públic infantil. Una d’elles consisteix en un karaoke sobre el mite de Píram i Tisbe, però en aquest article us presentem la nostra recreació amb titelles de paper del conegut mite de Narcís.

El mite explica la història de Narcís, un noi jove, ben plantat i molt cregut que només pensa en si mateix. Eco és una nimfa castigada per la deessa Juno per haver comès un crim amorós amb Júpiter; el càstig que li va imposar va ser que només repetís les últimes paraules que escoltés. Eco s’enamora totalment de Narcís a l’instant de veure’l, el segueix a tot arreu i intenta parlar amb ell, però en una que se li acosta Narcís, intenta parlar amb ell però és impossible, només repeteix les últimes paraules que li diu ell. Narcís la rebutja. Eco, avergonyida, fuig i s’amaga en coves, on passa gana i pateix per l’amor que sent per Narcís, Finalment mor i l’únic que queda de ella és la seva veu. Narcís encara segueix trencant el cor de moltes persones després de haver-ho fet amb Eco. Llavors Nèmesis, la deessa de la venjança, el castiga. El càstig que li pertoca és que s’enamori i aquest amor no sigui correspost, pena que es compleix quan Narcís s’enamora del seu propi reflex en l’aigua de la font. Passa dies mirant-se a sí mateix en el seu reflex, plorant perquè no el pot tocar, no es mou d’allà i tampoc menja. Finalment Narcís mor. Els déus el transformen en una bella flor que es troba als marges dels llacs, coneguda com el narcís.

  Collage de la metamorfosi de Narcís. [Mabel Landívar]

Vam triar aquest mite perquè ens va semblar molt bonic i tràgic, també perquè ens va cridar molt l’atenció. Aquesta idea se’ns va acudir gràcies a les propostes de treball del llibre dels mites clàssics. Al principi anava encaminat a una recreació teatral, però ens va semblar millor fer-ho amb titelles i adreçat a un públic més infantil. Després de tenir l’idea ben clara, vam començar a adaptar el mite en un guió, tot canviant algunes paraules, però mantenint-nos fidels a la història original. Un cop finalitzat el guió, vam planejar com faríem les titelles, volíem agafar alguns ninots que teniem per casa i posar-los algun estri que permetés aguantar-los i fer-los moure’s. Però no en teníem prou i aleshores vam decidir fer les titelles de paper. Així que vam dibuixar les titelles basant-nos en alguns dibuixos de personatges de Disney, i afegit també els diferents paisatges. Després de tenir tot el material enllestit, ens vam posar a gravar-ho, per després fer el muntatge audiovisual amb la representació teatral gravada.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=89ATYnf-vA8[/youtube]

Us deixem el guió enllaçat per llegir-ho i algunes qüestions per a guiar el comentari.

  • Com hem esmentat abans, Nèmesis es la deessa de la venjança. Saps algun altre mite on aparegui? Quin paper hi juga?
  • Avui dia el narcís es coneix com un tipus de flor, però el nom de “Narcís” també ha donat nom a un trastorn de personalitat. Quin és? En què consisteix?
  • La nimfa Eco mor en una cova, els seus ossos es transformen en pedres i només en queda la veu. En quin fenomen natural es transforma la nimfa?

Marina Ruiz
Llatí 4ESO. INS Isaac Albéniz

Visita al British Museum

Avete, arachnid people!

Every year the 4th ESO students at Isaac Albéniz High School take a trip to London. In March, We stayed in some houses with families that hosted us. We lived with the English families for a whole week and we practised our English…

Ai! Ja ens hem tornat a confondre amb l’idioma. Sembla que aquesta setmana a Londres ens ha culturitzat. I ara sí, continuem en català:

Avete aràcnids i aràcnides!

Com cada any, els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Isaac Albéniz vam anar a Londres com a viatge de fi de curs. Estàvem repartits en diferents cases on ens van acollir i vam haver de conviure amb les famílies angleses durant una setmana, amb la finalitat de practicar el nostre anglès. A la nostra estada vam visitar els principals monuments i parcs i també la zona turística de la ciutat. Però a part de passejar-nos, també vam anar a diferents museus: la National Gallery, el Science and Technology Museum, el Natural History Museum, el Madame Tussaud i el British Museum.

El que més ens va impressionar va ser el British Museum. Allà hi havia moltíssimes coses de l’antiga Grècia i de l’època dels romans, també hi havia objectes de l’antic Egipte, Mesopotàmia i de l’antiga Àsia. Realment semblava que haguéssim retrocedit en el temps, de tants testimonis de les antigues cultures com hi havia.

Aquí teniu una petita mostra del que vam veure:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Zz_GrePcPqg[/youtube]

Us animem a visitar Londres! Tant si voleu anar a millorar el vostre anglès, com si voleu divertir-vos o conèixer diferents cultures! Per a nosaltres va ser un viatge inoblidable per acabar aquesta etapa de la nostra vida.

Well, we hope you’ve liked it. Good bye arachnids!

  • Heu visitat mai aquest museu? Si és així, què us ha semblat?
  • Quina època de les que es mostren us ha semblat més interessant? Per què?
  • Als alumnes de 4t que heu anat a Londres, quin museu us ha agradat més?
  • Coneixeu algun dels personatges grecs i romans que surten al video? Podríeu explicar alguna cosa sobre ells?

Well, we hope you’ve liked it. Good bye arachnids!

Paula Cortés i Irene Palau, 4t C

Journée de Théatre Mythologique en Français

Jeudi 24 Avril nous sommes allés à l’Institut Français de Barcelone pour jouer notre pièce, Antigone. On s’est presenté à un concours de théâtre dans le catégorie mythologique. La pièce que nous avons représentée est une adaptation de l’historie d’Antigone, de Jean Anouilh. On en a fait trois actes. Dans le premier acte, il y a la présentation des personnages qui sont: Antigone, fille d’Oedipe; Créon, le roi de Tèbes; Hémon, le fiancé d’Antigone et le fils de Créon; Ismène, la soeur d’Antigone et Eurydice, la reine. Comme dans toutes les pièces classiques il y avait un choeur et des narratrices.

Est-ce que vous pouvez nous ranconter l’histoire d’Antigone? Les actes 2 et 3 nous en parlaient mais c’est à vous de l’expliquer par vos commentaires.

Dans notre Antigone, nous avons fait un raprochement entre cette histoire et celle des personnes qui veulent traverser la Méditerraine pour arriver en Europe.

Pour finir, vous dire que nous avons gagné le concours! Et nous partirons à une rencontre de théâtre mythologique à Cap d’Ail. On vous recontera a la suite 🙂

Et à tous ceux qui nous ont vu, est-ce que vous avez aimé ? Faites nous des critiques.

A continuació us deixem un recull de les obres que es van representar durant el matí del passat 24 d’Abril a l’Institut Français de Barcelona!

Lisístrata (Lysistrata): Protagonitzada per una dona que vol aconseguir la pau entre Atenes i Esparta, va ser representada pels alumnes de Batxibac de l’Institut Montserrat, i dirigida per Magali Frappant.

Orfeu (Orphée): Història protagonitzada per Eurídice i Orfeu. Eurídice mor, i és tanta la pena d’Orfeu, que Hades li permet anar a l’infern amb la condició que quan torni, no giri el cap per mirar-la o es quedarà per sempre a l’inframón. Representada pels alumnes de l’Institut Sentmenat, i dirigida per Nina Sánchez.

– El fil d’Ariadna (Le fil d’Ariane): Obra protagonitzada per Teseu i Ariadna. Els pares d’Ariadna, reis de Creta, havien declarat la guerra a Atenes i aquests, per  aconseguir la pau, donen cada any set tributs per al minotaure del laberint de Creta. Un any Teseu, príncep d’Atenes, s’ofereix voluntari com a tribut, però Ariadna se n’enamora a primera vista i l’ajudarà a sortir viu del laberint. Representada per l’Institut el Calamot, i dirigida per Sandra Pla.

– Antígona (Antigone): (mireu-vos la introducció en francès)

La caixa de Pandora (La boîte de Pandore): Protagonitzada per Pandora, a qui els déus fan encarregada de guardar una caixa que, si s’atreveix a obrir, no se sap el que provocarà. Representat per l’Institut Frederic Martí Carreres i dirigida per Jaume Fernàndez.

– La bella i la bèstia (La belle et la bête): Protagonitzada per una noia i una bèstia que resultarà ser un príncep ideal. Representada per l’Institut Gabriel Ferrater i dirigida per Antoni-Daniel Prats.

Aquí us deixem un fotomuntatge de la Journée de Théatre Mythologique en Français!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0-CyzbSRPJ8&feature[/youtube]

(Fotomuntatge: Núria Valls)

Anna Ferrón, Mónica Martínez i Andrea Muñoz

1r batxillerat

Els mites en vinyetes

El treball sobre Narracions de mites clàssics que hem realitzat a l’Institut Isaac Albéniz es divideix en tres apartats. En aquest article parlarem de l’últim apartat, la recreació d’un mite lliure. Han sortit diversos tipus de treballs de recreació (tots molt originals), però ens centrarem particularment en els còmics. Hem tingut dos grups que n’han fet un: l’Alba García i el Miguel Ángel Rubio (Leucòtoe i Clítie) i el nostre grup, Marta Mèndez, Elena Garriga i Laia Ferrer (Atalanta i Hipòmenes).

El primer grup va aprofitar les obres d’art del punt dos (pervivència) per fer un còmic amb les imatges, que no és gaire comú, ja que la majoria dels còmics són amb dibuixos. Van incloure text extret del llibre o frases curtes que diuen els personatges amb bafarades.

Còmic de Leucotoe i Clitie, per Alba García i Miguel Ángel Rubio

Si esteu interessats en fer una ullada més detallada del còmic, aquí us deixem inserit l’enllaç corresponent.

En el nostre cas vam triar el d’Atalanta i Hipòmenes perquè va ser el mite que més ens va agradar d’entre els que vam treballar a fons. Dins d’aquest apartat, hem fet dues feines: la primera és un petit vídeo amb imatges diverses del mite i una veu que relata la història breument acompanyada amb una música suau de fons. Per l’altra banda, vam fer un còmic amb un programa anomenat Pixton sobre la mateixa història.

El mite d’Atalanta i Hipòmenes tracta d’una noia que guanyava fins i tot els homes en les competicions de cursa. Un dia, va preguntar a l’oracle si necessitava un espòs, i aquest li va respondre que no n’hi feia falta cap. Llavors Atalanta va decidir que, a tots els homes que volguessin casar-se amb ella, els reptaria amb una cursa. Si ells guanyaven, podrien casar-se amb ella, però si guanyava Atalanta, serien travessats per la seva llança. Tot i així, molts homes es van presentar al repte i van morir en l’intent. Hipòmenes estava d’espectador rient-se dels concursants per haver acceptat aquell repte de mort segura a mans d’una dona. Però quan va veure la bellesa d’Atalanta, se’n va enamorar i va demanar-li si podia competir contra ella. Atalanta, en veure el seu valor, va aconsellar-li que no ho fes. Igualment Hipòmenes va voler fer-ho i va anar a demanar ajuda a Venus, la qual li va donar tres pomes d’or. Va començar la cursa, Atalanta veia la possibilitat d’avançar-lo, però alguna cosa li impedia fer-ho. Quan Hipòmenes va veure que Atalanta tenia l’oportunitat d’avançar-lo, va llençar la primera poma. Atalanta es va aturar per agafar-la, però quan va veure que Hipòmenes l’havia avançat, es va afanyar a agafar-lo. Més endavant, Hipòmenes va llençar la segona poma i Atalanta va tornar a aturar-se per agafar-la. A la recta final, Hipòmenes va llençar l’última poma cap a l’altre cantó i Atalanta va caure en el seu parany. D’aquesta manera, Hipòmenes va guanyar la cursa i va poder casar-se amb ella. Amb tantes emocions, Hipòmenes no va donar les gràcies a Venus per haver-lo ajudat, i aquesta es va enfadar. Un dia, com a venjança, va incitar Hipòmenes a fer l’acte sexual amb Atalanta en un lloc sagrat. Cíbeles enfadada, va decidir convertir-los en dos lleons, els quals porten el seu carro. D’aquesta manera estarien sempre units però no podrien fer l’amor.

perfi.png

Igual que l’altre còmic, també us deixem un enllaç per poder llegir-ho.

Quines diferències trobeu entre els dos tipus de còmics? Com que no hem explicat gaire del primer mite anomenat, feu una recerca i expliqueu-nos que us ha semblat?

Coneixeu algun programa per crear còmics que no hagi emprat cap dels dos grups?

Elena Garriga i Laia Ferrer (4ESO)

“In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.”

Les metamorfosis d’Ovidi és una obra que ha estat molt recreada a tot arreu al llarg de la història; podem trobar obres d’art, musicals, literatura basada en l’obra… En aquest article recopilem les recreacions que han creat els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Albéniz de Badalona, que arran de la lectura del llibre, han fet d’artistes i han deixat anar la seva imaginació per fer la recreació del mite ovidià que més els ha agradat.

El llibre de Narracions de mites clàssics, ha estat la font principal per fer aquest treball; aquest llibre és un recull adaptat de les metamorfosis, agrupades en tres apartats: personatges transformats en animals, en  plantes i en pedres.

Tal com diu la introducció de Narracions de mites clàssics, les Metamorfosis és el poema més important d’Ovidi. Enllestit l’any 7dC,  Ovidi volia que fos immortal i ha esdevingut l’obra mestra de la poesia narrativa universal. Aquesta obra la formen un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, amb unes dues-centes cinquanta llegendes mitològiques que se succeeixen en el temps, sense pausa i per imperatiu literari, des dels orígens del món fins a l’apoteosi i transformació de l’ànima de Juli Cèsar en estel. Segons Ovidi, les Metamorfosis és una obra inacabada. Considerava que el text no estava prou polit, fins el punt que va decidir cremar el manuscrit de l’obra abans de partir cap a l’exili. El poema es va poder publicar a partir de les còpies que els seus amics n’havien conservat.

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal. [Font: wikimedia]

El nostre treball constava de tres parts:

  1. Els mites: en aquest apartat realitzàvem el qüestionari de les Narracions… assignades a cada grup. A partir d’aquí havíem de triar el mite que més ens inspirés per fer els dos següents punts.
  2. Pervivència: aquesta part del treball era recopilatòria. Un punt d’aquest apartat consistia a cercar articles dels blogs aràcnids i fer un recull comentat de la metamorfosi triada vista de maneres diferents. L’altre punt era més artístic i consistia en fer un recull comentat de manifestacions de tota mena (obres d’art, pel·lícules, cançons…).
    File:Velazquez-las hilanderas.jpg

    “Las hilanderas”, de Velázquez, és un exemple de pervivència del mite d’Aracne. [Font: wikimedia]

  3. Recreació: l’última part del treball depenia molt de la nostra imaginació; havíem de fer reviure el mite triat de la manera que més ens agradés.

L’apartat de pervivència va tenir un pes molt important en la recreació, el recull de diverses recreacions del mite va ser molt útil per fer l’últim punt del treball. Cercant informació detallada del mite s’obtenen diferents punts de vista d’aquest, i arriba la inspiració necessària per saber a quin públic està dirigit la recreació i què es vol fer veure en el mite, per així no equivocar-se a l’hora de recrear-lo: quins ambients són els ideals per gravar en el cas d’un vídeo, ficar-se a la ment d’un déu per fer una entrevista, els colors d’un dibuix per expressar sensacions… El temps emprat i la dedicació d’aquest apartat va tenir premi a la celebració de Sant Jordi del nostre institut, els guanyadors van ser els autors d’una audició radiofònica amb l’entrevista al déu Pan, que podreu escoltar a l’article sobre les creacions radiofòniques.

Les recreacions fetes es poden agrupar en els següents apartats amb els articles fets per altres aràcnids:

  • Audicions radiofòniques: en aquest apartat trobem dues entrevistes radiofòniques acompanyades d’efectes sonors i la flauta de Pan en directe. Per fer aquesta recreació s’havia de tenir en compte la manera de pensar egocèntrica que caracteritzava els déus i parlar amb la seguretat de ser un d’ells.
  • Muntatges audiovisuals: com el vídeo d’ Apol·lo i Coronis en què es relata el mite comparant-lo amb la història d’Enric VIII i Anna Bolena acompanyat de l’òpera Anna Bolena de Gaetano Donizetti, o el curtmetratge adaptat a l’actualitat del mite d’Orfeu i Eurídice amb diferents escenaris i diversos personatges. D’altres companyes també van fer muntatges audiovisuals sobre Europa, i Atalanta i Hipòmenes.
  • Muntatges adreçats al públic infantil: per exemple una obra on es representa el mite de Narcís explicat amb titelles de paper per tal que els més petits també puguin gaudir de l’obra d’Ovidi, un karaoke on s’aprèn jugant i cantant el mite de Píram i Tisbe, o un conte amb il·lustracions que ajuden a entendre què passa a la història d’Aracne.
  • Còmics: que també ens narren el mite d’una manera diferent; ja sigui amb dibuixos o amb obres d’art agafades del punt de la pervivència, de totes maneres acabarem sabent el motiu del nom, estat, origen… de qualsevol flor, animal o pedra.
File:1024 22. Mai-1846.jpg

L’heliotropi és la flor en què es converteix Clítie. [Font: wikimedia]

Els companys i companyes de quart hem pogut veure alguns dels resultats finals d’aquest treball i, sens dubte, s’ha de felicitar a tots per la imaginació i la dedicació emprada en aquest treball. Ja sigui il·lustrant o actuant, aquests alumnes tenen una qualitat especial que ens ha permés gaudir d’aquestes mostres de pervivència ovidianes, espero que a vosaltres també us hagin agradat aquestes idees.

Tot seguit us convido a respondre aquestes qüestions sobre Ovidi i les Metamorfosis:

  • Què té a veure el títol amb el treball? Feu la recerca que calgui per trobar-ho.
  • En quin context històric es va crear el llibre de Les Metamorfosis d’Ovidi? Creus que hi té res a veure?
  • A quin mite fa referència l’enllaç de la línia dos?
  • Tria algun dels mites esmentats o enllaçats al llarg d’aquest article i desenvolupa’l. Algun n’hi ha d’haver que pertanyi al grup dels que us va tocar llegir…

Alba Garcia, 4tC
INS Isaac Albéniz

Recreació de mites clàssics: Aracne

Salvete Aràcnids!

Durant el segon trimestre els alumnes de quart de l’Institut Isaac Albéniz vam treballar Narracions de mites clàssics, una adaptació de Les Metamorfosis d’Ovidi.

En primer lloc vam haver de fer unes activitats relacionades amb diversos mites. Seguidament vam realitzar totes les qüestions presentades al llibre sobre la temàtica que ens pertocava (en el nostre cas: animals). I per finalitzar amb el treball vam fer una recreació del mite que més ens agradava dins del nostre bloc.

El nostre grup, format per Irene Palau, Laia Violan i Paula Cortés, vam escollir el mite d’Aracne per fer la nostra recreació.

El motiu d’aquesta elecció va ser que ja el coneixíem d’abans, ja que és bastant famós. Un altre motiu va ser que la història ens va impactar força, pel fet que es castigués Aracne per l’únic pecat de ser millor que ella i per ofendre els déus amb el motiu del seu teixit. A més, quan vam fer la recerca d’imatges per a la segona part del treball, va haver-hi il·lustracions que realment van cridar la nostra atenció. Entre d’altres, aquesta:

Aracne patint la seva metamorfosi

Aracne, per Gustave Doré. Il·lustració per a El Purgatori, de Dante. 1861

El mite tracta sobre Aracne, una noia que va reptar la gran dea Minerva. La competició consistia a saber qui era la millor teixidora. Minerva, en comprovar que Aracne l’havia guanyada, es va enfadar molt i la va castigar convertint-la en aranya.

Aracne teixint durant la competició

Las hilanderas, Diego Velázquez. 1657. Ubicació actual: Museo del Prado, Madrid

Com a recreació vam decidir adaptar el mite com a conte infantil il·lustrat on s’expliqués la fascinant història d’Aracne.

Per dur a terme l’elaboració de l’adaptació vam seguir els passos següents:

– Primer de tot, vam llegir el mite molt detalladament i ens vam informar sobre ell.

– En segon lloc, vam començar a escriure la història en brut.

– En tercer lloc, vam fer esborranys de les il·lustracions.

– Finalment, quan ho vam tenir tot llest, vam passar-ho a net en unes làmines en format de llibre.

Caldria afegir que aquest mite és l’emblema del bloc “Aracne fila i fila”, ja que porta el seu nom i un dels quadres relacionats amb el mite és la seva imatge representativa.

Aracne o la dialèctica, Paolo Veronese.,1520. Ubicació actual: Palazzo Ducale, Venècia.

Per altra banda, també cal esmentar el treball de les nostres companyes Hèlia Saumell i Raquel Martínez, les quals van fer una recreació sobre el mite de Dafne igualment destinat a un públic infantil i per tant, bastant il·lustrada.

Dafne hsaumell photo Dafnehsaumell_zps31a9bd39.jpeg

Il·lustració mite Dafne, Hèlia Saumell Gasull, 4tC. Institut Isaac Albéniz.

* Ara que ja coneixeu aquest mite, sabríeu explicar per què aquest bloc porta el seu nom?

* Hi ha cap relació amb qualsevol altre mite que hagueu treballat o conegueu?

* Us sembla que Minerva va ser massa cruel?

* Sabeu en què consisteixen la hybris i la nemesi? On es poden apreciar dins de l’obra? Quina seria la hybris? I la nemesis?

* Què us ha semblat la nostra recreació?

Paula Cortés i Laia Violan
Llatí 4ESO

Els barquers del Cafè naveguen cap a la Viquilletra!

Nosaltres, els alumnes de 2n de batxillerat de l’institut Issac Albéniz hem realitzat una sèrie de feines per participar a la Viquilletra. Aquestes han consistit en elaborar un seguit d’articles en els quals fem al·lusió a referents clàssics que trobem en l’obra de Jesús Moncada, El Cafè de la Granota. Aquesta obra és una lectura obligatòria en l’assignatura de Llengua catalana d’enguany, a segon de batxillerat.

Jesús Moncada, autor de l’obra “El Cafè de la Granota”. Imatge extreta d’una presentació a l’obra.

Els membres del grup “Els barquers del Cafè” hem redactat un total de tres articles. En aquests articles veiem com l’autor, Jesús Moncada, fa referències a alguns mites clàssics que trobem reflectits dins petites històries d’un poble prop del riu, on solen succeir aventures de tota mena. Els mites que podem trobar en aquest llibre són dos, a més d’expressions que podem relacionar directament amb el llatí litúrgic.

  • El mite de Sísif, que trobem en la primera història titulada: “Un barril de sabó moll”. Aquesta conte tracta sobre com un pobre peó, en Florenci, puja amb condicions adverses un barril de sabó moll fins a la botiga de l’Adelaida, que es troba a dalt de tot d’un carrer. Però a causa de les males condicions, el barril se li va esmunyir de les mans i va acabar esclafat a baix del carrer. En el seu article, les nostres companyes Carla i Irene, han buscat referents històrics i mitòlogics relacionats amb aquesta història i amb el mite de Sísif.
  • El mite i la figura de Caront la podem trobar en la setena història “Senyora Mort. Carta de Miquel Garrigues”. Aquesta història ens presenta la carta d’un home que escriu el seu desig per després de la mort. El seu desig està relacionat amb la seva vida, ja que ell és barquer i en veure un quadre on es representa Caront, vol fer de barquer en el més enllà, però sense destituir Caront. En l’article de les nostres companyes Judith i Claudia, com molt bé diu la nostra professora de català, Montserrat Vilà, en els comentaris, “han contemplat totes les cares possibles del mite: la mitològica, la filològica, l’artística”. A més, han fet un gran treball, ja que han aconseguit apropar-nos la figura de Caront i ajudar-nos a adquirir coneixements sobre aquest.

Mapa del poble de Mequinensa fet pel propi Jesús Moncada

Mapa del poble de Mequinensa dibuixat pel propi Jesús Moncada. Imatge extreta del blog oficial de l’autor

A part dels dos mites clàssics, trobem en un dels petits contes del llibre titulat “Absoltes i Sepeli de Nicolau Vilaplana”, unes referències al llatí litúrgic, és a dir, el que s’utilitza en celebracions religioses. En aquest capítol, veiem la crítica social de l’autor, ja que ens relata uns fets que succeeixen paral·lelament, com són l’enterrament d’una de les persones més estimades del poble i un important partit de futbol que se celebren a la mateixa hora, i la gent del poble dubta a quin dels dos esdeveniments assistir. Al llarg del capítol, com veiem en l’article de les companyes Núria i Laura, trobem algunes expressions llatines relacionades amb l’àmbit litúrgic. No us perdeu el fantàstic article de les nostres companyes.

En conclusió, ens presentem al concurs Viquilletra amb ganes de incentivar la gent a fer recerca de mites i referències clàssiques en les seves lectures, ja que si ens posem a analitzar cada obra, de ben segur que trobem una infinitat de relacions clàssiques!
Esperem que els nostres articles us agradin i us convidem a emprendre la lectura del Cafè de la Granota amb una visió clàssica!

Roger Navarro
Daniel Martín
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz